: Sala Beta i Sala de Graus
: Amb data de lectura
:
Teixir continuïtats planteja la transformació de l’antiga Cooperativa Agrícola de Banyoles en un centre cultural i de formació, recuperant un conjunt actualment fragmentat i en procés de transformació. El projecte parteix del valor de les preexistències, de la presència històrica de l’aigua i dels buits generats pels enderrocs com a elements capaços d’estructurar una nova intervenció. La proposta no busca reconstruir el recinte desaparegut, sinó treballar amb les traces que encara hi romanen i incorporar-hi una nova capa contemporània. Una gran coberta contínua esdevé l’element que reuneix les diferents edificacions i espais exteriors, establint una nova unitat sense anul·lar l’autonomia ni el caràcter de les peces existents. Aquesta coberta genera espais protegits, recorreguts i àrees d’estada, i acompanya el conjunt cap al Monestir de Sant Esteve, reforçant la relació entre patrimoni, ciutat i paisatge. El programa es distribueix entre les diferents edificacions del recinte. L’antiga Cooperativa recupera el seu caràcter productiu i formatiu; un segon edifici acull un espai museístic vinculat a la memòria de l’aigua, els molins, la indústria i el monestir; i el Centre Artístic i Social concentra espais per a la música, la interpretació, les entitats i les activitats comunitàries. Els espais intermedis passen a formar part activa del programa i converteixen l’espai públic en un element més de l’equipament. La intervenció treballa així a diferents escales per a recuperar continuïtats entre l’aigua, les preexistències, els recorreguts, el paisatge i els nous usos, transformant l’antiga Cooperativa en un nou espai col·lectiu per a Banyoles.

: Sala Beta i Sala de Graus
: Amb data de lectura
:
Projecte de regeneració urbana al barri de Gràcia de Sabadell. Es projecta una biblioteca així com l'espai públic del seu entorn.

: Sala Beta i Sala de Graus
: Amb data de lectura
:
La despoblació transforma les comarques de muntanya i els territoris de baixa densitat. La concentració de població i serveis als nuclis urbans, la mecanització del sector primari i la desaparició d’economies tradicionals han reduït l’activitat de molts pobles i han afeblit la seva relació amb el paisatge productiu. Primeres Pedres aborda aquesta situació des de Tolva, un petit municipi de la Ribagorça. El projecte entén la despoblació com un procés que afecta també els serveis, les activitats productives i la transmissió dels coneixements agraris. El treball parteix d’una lectura territorial de la Ribagorça, desenvolupada amb el suport del professor Jordi Franquesa. L’estudi de les infraestructures, els assentaments, els sistemes productius i el paisatge permet proposar una xarxa d’equipaments entre diferents municipis. Dins d’aquesta xarxa, Tolva acull un Centre Agrònom vinculat a la formació i la producció agrària. A escala local, l’anàlisi de la topografia, l’estructura urbana, l’arquitectura tradicional i els espais agrícoles orienta la implantació del Centre. La intervenció completa la façana sud del poble, incorpora les preexistències i reforça el vincle entre el nucli construït i el territori productiu. El Centre Agrònom reuneix espais de formació, experimentació i producció, serveis comunitaris i àmbits dedicats a la memòria agrària i la divulgació. La proposta busca generar activitat, transmetre coneixement i recuperar les formes de construir i de treballar pròpies de l’entorn.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
L’avinguda Barcelona, carretera BV-2002, es reconfigura com un eix vertebrador de caràcter metropolità dissenyat sota el concepte d’avinguda metropolitana. Això suposa la transformació d’una infraestructura de pas rodat per convertir-la en la nova façana urbana de Santa Coloma de Cervelló vers la vall del Llobregat i en un eix verd-blau que vertebra el territori, actuant com un espai cívic, obert i d’alta qualitat ambiental que discorre en paral·lel al Canal de la Dreta del Llobregat, prenent-lo com a eix vertebrador de l’avinguda. Aquest replantejament del límit amb el riu i el parc agrícola permet que el municipi tingui una relació directa amb el seu entorn.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
El creixement urbà dels municipis que conformen l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha generat una nova realitat territorial que es pot entendre com una única estructura urbana. Considerant aquest fenomen, una de les estratègies existents és el projecte de les Avingudes Metropolitanes que proposa articular i connectar aquests diferents municipis a través de nous eixos cívics i de mobilitat. En l’àmbit de la Vall Baixa del Llobregat, aquesta proposta es materialitza amb una de l’Avinguda Metropolitana anomenada Av. metropolitana del Carrilet, que substituirà l’actual carretera BV-2002. Aquesta intervenció representa una oportunitat per repensar la relació entre la infraestructura metropolitana i el territori que travessa. Basant-se en aquesta idea, el projecte que es presenta a continuació planteja desenvolupar-la en l’entorn de l’estació de Molí Nou - Ciutat Cooperativa, a Sant Boi de Llobregat, aprofitant la seva condició de node de mobilitat i d’altres com la seva proximitat tant al Parc Agrari del Baix Llobregat com a la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló. Una altra oportunitat que ofereix aquesta ubicació és la transformació dels fronts urbans que actualment actuen com a límits entre la ciutat i el medi natural, com passa, per exemple, al barri de Ciutat Cooperativa. La transformació d’aquests espais permetria reduir aquesta separació i millorar la connexió entre l’àmbit urbà i l’entorn natural, aprofitant millor uns espais que actualment funcionen com a zones de transició. Alhora, aquesta intervenció podria generar noves oportunitats de densificació residencial, especialment en aquells àmbits on encara hi ha marge per completar o reorganitzar el teixit urbà. La intervenció s’estructura a partir de quatre estratègies principals: la transformació topogràfica que permeti estructura i renaturalitzar el terreny, la creació de micro centralitats que actuen com a focus d’activitat social i de serveis, la creació d’un passeig-mirador que redefineix el front ur

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
El projecte parteix de la voluntat de recuperar la relació de la Colònia Güell amb el territori que l’envolta i, al mateix temps, reforçar la seva connexió amb la xarxa metropolitana. El projecte planteja l’avinguda metropolitana del Carrilet com una oportunitat per tornar a connectar espais que actualment funcionen de manera aïllada dins d’un dels trams del seu recorregut per la Vall Baixa del Llobregat. Aquest corredor presenta una estructura territorial marcada per la convivència entre àrees urbanes, espais agrícoles i grans infraestructures de mobilitat que connecten Barcelona amb la seva àrea metropolitana. La BV-2002 i la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya concentren bona part dels fluxos i de les connexions entre els municipis del marge dret del riu. La Colònia Güell és especialment rellevant dins d’aquesta estructura per la seva dimensió patrimonial i cultural, per la seva situació entre el teixit construït i el paisatge agrícola i la seva proximitat amb el principal eix de connexió metropolitana. El projecte aprofita aquesta condició de transició per plantejar una avinguda amb diferents intensitats i formes d’ús. L’objectiu final és que l’avinguda metropolitana deixi de ser entesa únicament com una via de pas i es converteixi en un espai habitable i continu, capaç d’establir noves relacions entre la Colònia Güell, els municipis de la Vall Baixa i el paisatge del Llobregat. El projecte entén aquesta transformació com una manera de cosir el territori a partir dels espais existents, reforçant-ne la vinculació amb la BV-2002 i introduint nous usos sense perdre els valors que defineixen aquest lloc.

: Sala Beta i Sala de Graus
: Amb data de lectura
:
El projecte se situa a Caldes d’Estrac, un municipi del Maresme condicionat per una estreta relació entre topografia, aigua i creixement urbà. Entre la Serralada Litoral i el mar Mediterrani, la riera constitueix un dels principals elements estructuradors del territori i travessa el nucli urbà establint una forta relació entre les diferents cotes del municipi. En aquest context, l’àmbit d’intervenció ocupa un buit urbà sorgit com a conseqüència del creixement progressiu i discontinu de Caldes d’Estrac. Actualment destinat principalment a aparcament i pista esportiva, l’espai es troba en una posició singular dins del municipi: pròxim a la riera i situat entre alguns dels principals equipaments i referents del nucli, com la Fundació Palau, Can Cabanyes i l’entorn de l’església parroquial. Malgrat aquesta condició estratègica, les relacions entre aquestes peces són principalment visuals i manquen d’una continuïtat per als vianants capaç d’articular-les. Entre Cotes parteix d’aquesta condició intermèdia per entendre el buit no com un espai residual que ha de ser ocupat, sinó com una oportunitat per construir un nou lloc col·lectiu. La intervenció busca recuperar la continuïtat entre diferents nivells del municipi, generar un espai públic de qualitat i introduir un equipament cultural de proximitat vinculat a la creació, la trobada i l’activitat quotidiana de Caldes d’Estrac. La topografia i la presència de la riera deixen així d’entendre’s únicament com a condicionants de l’emplaçament per convertir-se en elements capaços de definir la implantació i les principals estratègies del projecte.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
La Vall Baixa constituye un territorio metropolitano estructurado por la relación entre el río Llobregat, los sistemas naturales, las infraestructuras y los procesos de urbanización. La progresiva implantación de redes ferroviarias y viarias, áreas industriales y tejidos residenciales ha reforzado su integración con Barcelona, pero también ha generado una estructura fragmentada, con discontinuidades entre los diferentes tejidos urbanos, espacios verdes y ámbitos productivos. El proyecto se sitúa en Santa Coloma de Cervelló y plantea una estrategia de reconexión urbana a partir de la estación de FGC como nuevo nodo de centralidad. La propuesta articula una nueva plaza, una red de recorridos peatonales y espacios verdes que conectan la estación con el núcleo urbano, los parques y las áreas industriales. Paralelamente, la reestructuración y reutilización de los tejidos productivos incorpora nuevos espacios públicos, vivienda, actividad económica y un mercado, reforzando la continuidad urbana y la diversidad funcional. La propuesta busca transformar una condición de fragmentación en una estructura urbana conectada, utilizando la movilidad, el espacio público, el paisaje y la actividad productiva como elementos de articulación territorial.

: Sala Beta i Sala de Graus
: Amb data de lectura
:
La Porta Agrocomunitària proposa un equipament cooperatiu agrari i comunitari a Vallbona (Nou Barris), organitzat en dues cotes diferenciades: una de barri i una d’agrària. El projecte parteix de la lectura de Vallbona com una illa territorial que ha convertit el seu aïllament, provocat pel cèrcol d’infraestructures, en un mecanisme de preservació d’un mosaic agroforestal i d’una manera de viure pròpia; l’arquitectura s’hi entén com una infraestructura amable que acompanya i dignifica aquesta realitat, sense imposar-hi un nou ordre. L’aigua, el Rec Comtal recuperat i la seva relació amb el riu Besòs, actua com a element organitzador i transversal del projecte, articulant les dues cotes i estructurant el cicle hídric entre el rec, els horts i el riu. Aquesta relació es materialitza en una gran pèrgola de fusta que neix dels horts inferiors i s’enfila fins a la cota de barri, tot integrant el traçat del rec i dissolent-se gradualment en apropar-se al Besòs. Més enllà de l’edifici, el projecte completa l’eix verd del Rec Comtal entre Montcada, Vallbona i la Trinitat, i reforça el corredor ecològic entre Collserola i la Serra de Marina, situant Vallbona com a peça clau de l’Arc Verd Metropolità.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
La Vall Baixa del Llobregat constitueix un dels àmbits de major complexitat territorial de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, on la confluència de teixits urbans, industrials, infraestructures i espais agrícoles genera un mosaic de tensions, fragmentacions i oportunitats. En aquest context, el treball aborda aquestes vores metropolitanes no com a simples límits, sinó com a àmbits estratègics de projecte. El treball explora el potencial dels teixits existents —tant urbans com agrícoles— com a base per a processos de regeneració i intensificació compatibles amb l'activació productiva del paisatge agrícola. Partint de la hipòtesi que la recuperació de les estructures urbanes i ambientals pot funcionar simbiòticament per afavorir un model de convivència equilibrat, la recerca realitza una lectura multiescalar estratègica del lloc i hi identifica espais intersticials de relació i d'oportunitat. Concretament, aproximació es materialitza en el barri de Can Ros (Sant Vicenç dels Horts), a través d'una intervenció articulada a escala metropolitana, urbana i arquitectònica. D'aquesta intervenció en resulta un projecte que aposta pel reciclatge urbà per respondre a l'emergència habitacional, alhora que identifica una infraestructura verda ecològica i productiva, d'escala metropolitana, capaç de refer el mosaic territorial i respondre a la crisi mediambiental. De tal manera, la proposta no es concep com una acció aïllada, sinó com una part d'un conjunt de major abast.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
La Vaca Cega proposa la regeneració urbana del marge est de Molí Nou – Ciutat Cooperativa (Sant Boi de Llobregat), on el teixit residencial es troba amb el Parc Agrari. La intervenció desplaça la reserva viària existent per alliberar una franja contínua al llarg del canal de la Dreta del Llobregat, consolidat com a parc lineal estructurador. En contacte amb el barri s'implanta un nou front urbà amb tres volums d'ús mixt: un bloc lliure de deu plantes i dos blocs d'habitatge protegit de quatre i cinc plantes, resolts amb sistemes estructurals en CLT sobre llosa de transició de formigó, amb fonamentació estanca per l'aqüífer al·luvial. Una pèrgola fotovoltaica articula l'espai públic i el front edificat, aportant ombra i generant energia renovable, reforçant el compromís del projecte amb la sostenibilitat urbana.

: aules A-55 i A-56
: Amb data de lectura
:
El projecte DESPUÉS DE LA FÁBRICA planteja la reutilització d’un antic espai industrial de Can Trinxet, a l’Hospitalet de Llobregat, com un nou equipament cultural i comunitari obert al barri. La proposta busca recuperar aquest patrimoni industrial mitjançant l’adaptació de l’arquitectura existent a les necessitats actuals, conservant-ne l’estructura, la identitat i la memòria. La intervenció incorpora un programa format per una biblioteca, tallers artesanals i artístics, aules, espais d’exposició, una cafeteria i zones de trobada. L’organització d’aquests usos busca generar noves relacions entre cultura, creació, aprenentatge i participació veïnal, afavorint un ús flexible i compartit de l’edifici. El projecte també pretén recuperar la relació entre l’antiga fàbrica i l’espai públic, millorant-ne els accessos, els recorreguts i els espais exteriors. DESPUÉS DE LA FÁBRICA proposa així donar continuïtat a la vida de l’arquitectura existent mitjançant la seva reutilització, transformant un espai industrial en desús en un nou lloc d’activitat, cultura i comunitat.

: aules A-55 i A-56
: Amb data de lectura
:
El projecte planteja la rehabilitació de Can Trinxet, a Santa Eulàlia (L’Hospitalet de Llobregat), per convertir-lo en un centre cultural i escola d’arts. La proposta recupera el conjunt industrial existent i l’adapta a nous usos vinculats a les arts plàstiques, escèniques i musicals, incorporant també espais de creació, exposició, trobada i activitats comunitàries. La intervenció parteix dels principis de conservar, rehabilitar, reutilitzar i transformar, mantenint els principals valors patrimonials del conjunt i recuperant-ne la imatge original. Mitjançant noves connexions, espais exteriors públics, vegetació i estratègies d’adaptació climàtica, el projecte busca integrar Can Trinxet en el seu entorn i retornar-li un paper actiu dins del barri. L’objectiu és donar una nova vida al patrimoni industrial de Can Trinxet i respondre a les necessitats culturals i socials de Santa Eulàlia, creant un equipament flexible i obert que pugui formar part del Districte CulturaL’H.

: aules A-55 i A-56
: Amb data de lectura
:
El projecte planteja una Escola d’Agricultura, Centre d’Investigació i Mercat entre el Masnou i Premià de Mar, com una infraestructura capaç de reconnectar les diferents realitats del Maresme. La proposta busca cosir un territori actualment fragmentat, on les zones urbanes, agrícoles i naturals queden separades per infraestructures i límits que interrompen els recorreguts. A través d’un recorregut paisatgístic i productiu, el projecte connecta ciutat i camp i posa en relació els diferents usos i usuaris. El programa combina formació professional agrària i de paisatgisme, amb aules, tallers i laboratoris; espais d’investigació i producció agrícola, amb hivernacles i zones de cultiu; una residència d’estudiants, i espais d’ús públic com el mercat i la cafeteria. Així, estudiants, professors, investigadors, agricultors, productors locals i habitants del Maresme comparteixen una mateixa infraestructura. L’aigua actua com a element vertebrador, incorporant sistemes de drenatge sostenible, espais inundables i estratègies de recollida i reutilització de l’aigua de pluja, integrant la gestió hídrica dins del propi recorregut paisatgístic.

: aules A-55 i A-56
: Amb data de lectura
:
En un context d’emergència climàtica i elevada densitat urbana, l’Eixample de Barcelona necessita més espais verds, accessibles i ambientalment confortables, que afavoreixin la relació, l’estada i el contacte amb la natura. La intervenció se situa en un interior d’illa de la Nova Esquerra de l’Eixample que, per la seva configuració i pels diferents punts de contacte amb els carrers que l’envolten, permet plantejar un nou carrer interior de vianants que connecta Consell de Cent amb Aragó i Viladomat. Aquesta operació permet obrir un àmbit actualment fragmentat i incorporar-lo a la xarxa d’espais públics del barri. Al carrer del Consell de Cent, l’Espai Nur constitueix una iniciativa autogestionada pels veïns, sorgida en una parcel·la buida i vinculada al cultiu, la natura i la vida comunitària. El projecte reconeix aquesta dinàmica existent i l’estén cap a l’interior d’illa. Les dues naus industrials existents es consideren també un recurs del projecte, prioritzant-ne la reutilització i transformació abans que la substitució. La proposta combina així l’obertura de l’interior d’illa, la continuïtat d’una iniciativa veïnal i la reutilització de les preexistències, incorporant més verd i millorant les condicions ambientals del conjunt amb l’objectiu que funcioni també com a refugi climàtic de proximitat.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
"Re-fabricar: tradición que proyecta futuro" proposa la transformació de l’antiga fàbrica tèxtil de Cal Casas, a Puig-reig (Barcelona), en un equipament públic dedicat a la formació, la creació i la producció cultural. El projecte parteix de la posada en valor de la preexistència industrial i de la seva capacitat per assumir nous usos mitjançant estratègies de reutilització, adaptació i millora ambiental. La proposta recupera la lògica productiva de l’antiga fàbrica i la reinterpreta com una escola de disseny, art i oficis tradicionals, integrant tallers, espais docents, biblioteca, coworking, exposició, cafeteria i residència per a estudiants i creadors. Els diferents programes s’articulen mitjançant espais intermedis —galeries, patis i atris— que afavoreixen la interacció social i contribueixen a la regulació climàtica passiva. El projecte entén el patrimoni industrial com un sistema viu, capaç de connectar memòria, aprenentatge, producció i sostenibilitat per reactivar l’edifici i la seva relació amb el territori.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
El projecte aborda la regeneració contemporània de la colònia tèxtil de Cal Casas, situada al municipi de Puig-reig, mitjançant una estratègia de reutilització adaptativa del patrimoni industrial del segle XIX. El projecte planteja la reconversió de les antigues naus fabrils en un equipament híbrid i de caràcter intergeneracional que combina un centre de dia per a gent gran i una escola municipal de música i dansa. La intervenció es fonamenta en el respecte per la materialitat històrica i la memòria obrera del riu Llobregat, contraposant una arquitectura d'intervenció respectuosa que fomenta la cohesió social, la reactivació del teixit urbà de la colònia i el diàleg entre l'activitat cultural juvenil i el benestar de la gent gran.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
El projecte d’escola de dansa i música amb habitatge temporal a la Colònia Cal Casas, és una proposta de rehabilitació i reconversió del patrimoni industrial en el municipi de Puig-reig sota la premissa de fer un equipament lligat a la cultura i història del poble, situant la colònia com a un node connector i d’activitat al territori i afrontar la situació actual d’emergència ambiental amb criteris d’arquitectura sostenible i bioclimàtica.

: Sala Beta i Sala de Graus
: Amb data de lectura
:
El projecte estudia la transformació del corredor ferroviari de Sant Vicenç dels Horts, entenent la via com una infraestructura que actualment divideix el municipi en dues bandes. A partir d’una lectura territorial i urbana, s’identifiquen set trams amb condicions específiques de topografia, teixit, mobilitat i espai públic. La proposta planteja reforçar la permeabilitat transversal, qualificar les vores ferroviàries i convertir la infraestructura en un eix cívic i paisatgístic. L’àmbit de l’estació es desenvolupa com una nova centralitat, integrant espai públic, mobilitat, habitatge, equipaments i usos mixtos. El projecte es completa amb la definició arquitectònica, constructiva i urbanística de les peces principals i amb una estratègia de regeneració aplicable al conjunt del corredor.

: Sala Beta i Sala de Graus
: Amb data de lectura
:
El polígono del Sudoeste del Besòs, construido en los años 60 para responder a la demanda urgente de vivienda, presenta actualmente una elevada vulnerabilidad social, urbana y arquitectónica. La degradación, la falta de jerarquía espacial y el monocultivo tipológico han generado un barrio dormitorio, desvinculado de la dinámica urbana. Sin embargo, sus grandes superficies urbanas ofrecen una oportunidad para redefinir la relación entre espacio público y privado, diversificar los usos y mejorar su integración en Barcelona. La propuesta se desarrolla en tres escalas de actuación. A escala urbana, se refuerza el eje Cristóbal de Moura como elemento articulador entre la Diagonal, el polígono del Besòs y el territorio al otro lado del río, buscando activar la vida urbana y mejorar la conexión del barrio con su entorno. A escala local, se interviene sobre el patrón repetitivo de bloques exentos mediante la configuración de grandes manzanas que reorganizan el espacio colectivo y establecen una jerarquía clara. La rehabilitación de los edificios existentes se combina con nuevas piezas que incorporan diversidad tipológica y usos mixtos, favoreciendo la mezcla social y la actividad urbana. A escala de proyecto, la intervención se concentra en la intersección de Cristóbal de Moura con la avenida Alfons el Magnànim, donde se plantea una nueva esquina como nodo de conexión entre ciudad y barrio, mediante un programa híbrido capaz de responder a necesidades locales y metropolitanas. El proyecto se entiende como parte de una estrategia integral de regeneración urbana, basada en intervenciones complementarias con efecto tractor, capaces de iniciar un proceso continuo de transformación y adaptación del barrio a las necesidades cambiantes de la sociedad.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
El projecte s’emplaça a Sant Crist, Badalona, en un àmbit situat entre la Nau Focus, el parc del Torrent de la Font i la C-31. Es tracta d’un entorn fragmentat per la infraestructura viària, el desnivell i la discontinuïtat entre barris i espais lliures, però amb capacitat per esdevenir una nova peça de connexió urbana i paisatgística. La proposta planteja la rehabilitació de la Nau Focus i la incorporació d’una nova biblioteca i espais comunitaris. La intervenció s’estructura a partir de diverses estratègies principals: prolongar el corredor verd del Torrent de la Font, consolidar el parc com a espai equipat, reforçar les connexions transversals entre els barris i preparar l’àmbit per a la futura transformació de la C-31. La topografia s’utilitza com a eina de projecte per resoldre les diferents cotes, generar accessos independents i construir una seqüència contínua de recorreguts, places, grades i espais d’estada entre el parc i els edificis. A escala arquitectònica, la proposta combina la conservació de la preexistència industrial amb una nova construcció lleugera de fusta. Les estratègies constructives i ambientals es basen en la rehabilitació i reutilització d’allò existent, la prefabricació i reversibilitat dels sistemes, la gestió de l’aigua mitjançant SUDS, l’aprofitament de l’energia, la regulació microclimàtica mitjançant vegetació i el control del confort tèrmic, lumínic i acústic. Aquestes decisions es complementen amb la recerca sobre Design for Disassembly, incorporant criteris de desmuntabilitat, reutilització i adaptació futura dels components constructius. El projecte busca així transformar una vora condicionada per l’autopista en un nou sistema de continuïtat entre paisatge, patrimoni industrial, equipament públic i vida col·lectiva.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
El projecte planteja la rehabilitació integral i transformació de l'antiga nau industrial de Can Trinxet, catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) al barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet de Llobregat. Partint d'aquesta premissa, la intervenció s'aborda des d'una visió ambiental per dotar aquest dens teixit urbà d'un nou pol d'activitat sociocultural i comunitària mitjançant un programa híbrid: un Centre Cívic i una Escola de Música. Així mateix, l'edifici es concep com un element altament porós que s'obre al barri, permetent una connexió urbana fluida i transversal entre la plaça de Can Trinxet i el nou jardí interior.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
El projecte planteja la rehabilitació d’una antiga nau de les drassanes del port de Vilanova i la Geltrú i la reactivació de la plaça del Port, actualment infrautilitzada i mancada d’ombra, activitat i atractiu urbà. A partir de l’estudi de les necessitats del municipi i de les demandes ciutadanes, es detecta la voluntat de disposar de nous espais per practicar esport a l’aire lliure durant tot l’any. La proposta transforma la plaça en un pol d’atracció mitjançant la incorporació d’equipaments esportius i zones d’estada amb ombra. Aquesta nova activitat urbana es vincula directament amb la nau rehabilitada, que a la planta baixa es converteix en un espai de suport per al veïnat i en un centre divulgatiu amb una gran àrea expositiva. A la planta superior s’ubica l’ampliació dels laboratoris de bioacústica marina de la UPC. La intervenció recupera el valor patrimonial de l’antiga nau portuària i, alhora, transforma el seu entorn en un espai públic actiu, inclusiu i vinculat a l’esport, la divulgació i la vida ciutadana.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
El projecte proposa un equipament híbrid de nova generació a La Clota, Barcelona, en un solar degradat que actualment funciona com a pàrquing i abocador informal. El seu punt de partida és la singularitat del barri: una depressió topogràfica de fins a 10 m respecte dels barris veïns, amb sòl fèrtil, tradició hortícola i un paper clau com a corredor ecològic entre Collserola i la ciutat. La proposta respon a tres reptes simultanis: connectar accessiblement La Clota amb El Carmel i la resta de Barcelona, renaturalitzar el solar i crear un refugi climàtic per a una població especialment vulnerable a les onades de calor. L'edifici s'organitza en tres blocs -divulgatiu i social, agroecològic i productiu i metabolisme i transformació de la matèria- que configuren cicles tancats de terra, aigua, aliment i informació. La construcció combina murs de tapial fets amb terra extreta de la pròpia excavació i estructura lleugera de fusta laminada; la gestió de l'aigua es resol amb SUDS, dipòsit de pluvials i reg per gravetat; i l'energia, amb geotèrmia i fotovoltaica. El resultat és un equipament arrelat al lloc, que produeix, transforma, reutilitza, educa i acull.

: Sala Beta i Sala de Graus
: Amb data de lectura
:
La Diagonal Colomina proposa la transformació d’una àrea industrial de 17,98 hectàrees en un nou barri residencial de 1.199 habitatges, situat al front nord-est de Santa Coloma de Cervelló. La intervenció estableix una nova relació entre Ciutat Cooperativa, la Colònia Güell i Santa Coloma de Cervelló, mitjançant un nou eix que prolonga la Ronda de Sant Ramon fins a l’Avinguda Metropolitana. La proposta s’estructura a partir de tres eixos principals: Avinguda Metropolitana, Diagonal Colomina i Avinguda de Santa Coloma, que organitzen l’edificació i la seva adaptació a la topografia. Al llarg de la Diagonal es defineixen tres noves centralitats: una nova porta d’accés al municipi vinculada a tres torres terciàries; una plaça associada a l’estació de ferrocarril, com a principal punt d’intercanvi de mobilitat; i la trobada amb l’Avinguda Metropolitana, resolta mitjançant un nou pont i un parc com a fita paisatgística. L’ordenació busca garantir la permeabilitat transversal, fragmentant l’edificació i incorporant nous carrers que connecten amb el teixit existent. Alhora, s’adapta als forts desnivells del terreny i reforça les connexions entre la part alta i baixa del municipi. L’Avinguda de Santa Coloma es prolonga fins a una nova plaça mirador, envoltada d’equipaments, comerç i restauració, que esdevé una nova centralitat cívica. Finalment, la proposta activa el parc de Can Lluc i construeix un nou front urbà envers el Parc Agrari, entès com un espai de transició entre ciutat i paisatge.

: Sala Beta i Sala de Graus
: Amb data de lectura
:
El projecte se situa a la ribera esquerra del riu Besòs, al terme municipal de Santa Coloma de Gramenet, dins un àmbit estratègic localitzat entre el teixit urbà i el Parc Fluvial. Es tracta d'un espai intersticial de caràcter residual que, malgrat la seva ubicació privilegiada respecte al corredor fluvial, actualment està desconnectat de la vida urbana i paisatgística que l'envolta. L'anàlisi urbana posa de manifest l'existència de discontinuïtats importants que impedeixen integrar l'espai dins l'estructura urbana i paisatgística del Besòs. El mur, la poca permeabilitat cap al Passeig Fluvial i la manca d'espais públics que atreguin activitat diària en són exemples clars. Per això el lloc continua sent un espai intersticial residual, on no se n'aprofita el potencial com a punt de connexió entre la ciutat i el paisatge fluvial. Aquesta proposta proposa regenerar aquest buit, fragmentant parcialment el mur i creant noves connexions que incrementin la permeabilitat física, visual i funcional de làmbit. Això s'aconseguirà mitjançant un sistema de bandes urbanes i topogràfiques que estructurin l'espai, suavitzin la diferència d'alçada entre la ciutat i el parc fluvial i ofereixin una transició gradual entre tots dos paisatges, donant lloc a la Platja del Besòs. L'objectiu final és crear un sistema urbà més permeable, inclusiu i connectat, capaç d'activar un espai històricament residual i transformar-lo en un punt de centralitat nou. Es converteix una vora tradicionalment entesa com a límit en un nou accés metropolità directe cap al Besòs, reforçant la continuïtat urbana i valorant el paisatge fluvial com a part activa de la vida diària de la ciutat.

: Sala Beta i Sala de Graus
: Amb data de lectura
:
Dues lògiques urbanes fundades sobre la mateixa convicció han perdut el seu sentit original sense que res les hagi substituït: Ciutat Cooperativa ha perdut la connexió amb la producció i el treball; la Colònia Güell ha perdut la vida comunitària activa. Entre ells, un buit i una estació de ferrocarril sense activitat. El projecte proposa activar el node de Molí Nou com a nova centralitat metropolitana amb tres models d'habitar que materialitzen l'intercanvi: habitatge cooperatiu a la Colònia Güell, habitatge productiu per als agricultors del Parc Agrari a l'antiga seu cooperativa, i habitatge de mercat lliure al node que finança el conjunt. Tres estratègies metropolitanes — nova Avinguda Metropolitana, corredor verd-blau i xarxa de nodes FGC — estructuren la proposta a escala territorial. L'edifici d'habitatge, amb estructura dual de formigó vist i CLT, materialitza la proposta a escala arquitectònica. Molí Nou és un prototip replicable a tota la xarxa FGC de la Vall Baixa.

: Sala Beta i Sala de Graus
: Amb data de lectura
:
Entre línies s’emmarca en l’estudi de la Vall Baixa del Llobregat dins la línia de Regeneració Urbana del MArq i analitza Sant Vicenç dels Horts com un palimpsest urbà, resultat de la superposició del paisatge, les infraestructures i els creixements residencials. El projecte interpreta la fragmentació del municipi a partir de les tensions entre aquestes capes i identifica els espais entre línies com a llocs d’oportunitat. La intervenció se centra a Can Font, on proposa reconèixer les preexistències, transformar els elements que generen fricció i reconnectar allò que el temps ha separat, incorporant una nova capa que dialoga amb les anteriors.

: Sala Beta i Sala de Graus
: Amb data de lectura
:
El projecte que parteix de la lectura metropolitana de la Vall Baixa com a espai d’oportunitat. Davant la desconnexió transversal del teixit urbà de Sant Vicenç dels Horts amb la plana agrícola que l’originà, l’objectiu principal cerca la redefinició del límit entre la urbanitat i el paisatge, dotant d’accessibilitat i apostant per la permeabilitat, posant en contacte la ciutat amb un nou parc de vora fluvial com a nou eix d’infraestructura naturalitzada. La proposta identifica un espai de diafragma, una superfície continguda entre dos eixos longitudinals — entre la infraestructura viària i el límit amb el verd agrícola—, que genera nous espais urbans i és capaç d’actuar com a ròtula de transició, transformant aquest límit rígid en una natura reinterpretada, configurant-la com un espai obert que va més enllà del seu estricte ús productiu a l’hora que s’ancora al territori amb vocació metropolitana. El projecte es recolza sobre els eixos transversals que condueixen cap al Parc Agrari, posant el valor el seu potencial com a connectors urbans a través d’estratègies de tractament de l’espai públic, en una successió de places dures i espais verds urbans que garanteixen una continuïtat urbana però diversa. En els seus punts de contacte amb el diafragma, es despleguen els nodes programàtics en quatre intervencions edificatòries en alçada que es conceben com a miradors habitats sobre el paisatge agrícola. Aquestes peces introdueixen una mixticitat funcional que dinamitza el teixit existent, atraient el flux de ciutadans que activa el parc fluvial. Així doncs, el diafragma esdevé una proposta de regeneració urbana fonamentada en una mirada multiescalar. És un espai intersticial local amb capacitat articuladora que a través de la hibridació de teixits i programa re-interpreta el front fluvial de Sant Vicenç dels Horts com a sistema infraestructural en suport d’un model projectat en un futur metropolità menys insostenible i més resilient.

: Sala Beta i Sala de Graus
: Amb data de lectura
:
Entre Nuclis parteix de la lectura d’un territori format per peces urbanes poc relacionades. La Colònia Güell, Molí Nou–Ciutat Cooperativa i Santa Coloma de Cervelló han evolucionat deixant espais intermedis, vores i discontinuïtats. El projecte posa el focus en aquests àmbits, entenent-los com una oportunitat per reconstruir continuïtats entre ciutat, patrimoni i paisatge. L’estratègia es concreta en dos àmbits. Al recinte industrial, les preexistències i el patrimoni esdevenen el suport per reactivar el conjunt, fer-lo més permeable i incorporar habitatge, activitats productives, culturals i comunitàries. A Torre Salvana, el buit i el paisatge estructuren nous desenvolupaments residencials, espais lliures i serveis vinculats a l’estació i a les connexions metropolitanes. En conjunt, el programa recupera una condició pròpia de la Colònia Güell: la proximitat entre habitar i produir. Al recinte industrial, el projecte canvia d’escala i es defineix a través de dos espais de centralitat: el carrer i la plaça. El carrer prolonga les connexions entre nuclis mitjançant nous habitatges, plantes baixes actives i espais de transició amb el verd. La plaça treballa des del patrimoni, rehabilitant les naus i obrint-les a nous usos col·lectius. El carrer connecta i la plaça activa. A escala arquitectònica, les Barres exploren noves formes d’habitar vinculades al carrer i als espais compartits, mentre que l’Assecador J es rehabilita mitjançant una estratègia de “box in a box”, introduint nous usos sense esborrar la memòria industrial. Ambdues intervencions treballen els espais intermedis i comunitaris, la flexibilitat i la relació entre habitatge i treball. Entre Nuclis construeix així continuïtats entre escales i temps diferents: reconnecta els nuclis, reactiva el patrimoni i incorpora noves maneres d’habitar com a parts d’una mateixa estratègia de regeneració urbana.

: aules A-31 i A-36
: Amb data de lectura
:
El present projecte proposa la creació d’un nou centre comunitari i de coworking al Vinyet, a Sitges, un teixit principalment residencial que es desenvolupa al marge de les principals centralitats i equipaments del municipi. La proposta se situa entre el Santuari del Vinyet i la línia ferroviària, en un àmbit amb potencial per generar un nou espai de relació i activitat per al barri. La creació d’una nova plaça pública és una de les idees principals del projecte, entenent aquest espai com una nova centralitat de barri vinculada al Santuari del Vinyet i com a punt de connexió entre els diferents recorreguts i espais públics de l’entorn. L’edifici es planteja com una peça longitudinal situada al límit de l’àmbit, que alhora actua com a filtre respecte de les vies del tren i com a façana de la nova plaça. El programa combina espais de coworking, zones d’activitat i relació comunitària, una sala polivalent i un bar, configurats de manera oberta i flexible i amb una relació directa amb l’espai exterior. El projecte entén així l’equipament i la plaça com una intervenció conjunta, capaç d’incorporar noves activitats i espais de trobada a la vida quotidiana del Vinyet.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
Desfent el nus: Transformació de la C-31 a Badalona en un pol bioclimàtic d'habitatge social i cohesió comunitària El projecte reconverteix un nus viari obsolet de la C-31 a Badalona en un pol bioclimàtic que integra un centre cívic de 1.238 m² i una torre de 35 habitatges dotacionals. Funciona les 24 hores oferint equipament cultural de dia i refugi climàtic nocturn, construït amb un sistema industrialitzat desmuntable en sec (Design for Disassembly). El seu disseny passiu incorpora un atri termosifó, control solar, pèrgola vegetal, reciclatge d'aigües i plaques fotovoltaiques per assolir el nivell de consum gairebé nul (nZEB).

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
Bufalà, barri fragmentat per la C-31, ha vist com el procés d’evolució urbanística ha anat encapsulant progressivament l’àmbit de la masia de Ca l’Andal. Malgrat aquesta fragmentació, els seus habitants reconeixen aquest conjunt patrimonial (BCIL) com un espai icònic i identitari del barri, evidenciant la necessitat d’un nou equipament públic de referència. El projecte es recolza en aquesta reivindicació veïnal per transformar el lloc, reafirmant la seva memòria i millorant la qualitat de l’entorn urbà. La proposta intervé a la masia i els seus voltants per reconvertir l’espai en un centre cívic i un centre de formació professional, acompanyat d’un nou espai públic caracteritzat pel desbordament del verd i la priorització absoluta del vianant, aconseguint cosir el teixit urbà i tornar el protagonisme a la ciutadania.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
De la sembra al plat parteix de la transformació de la C-31 en avinguda metropolitana com una oportunitat per reparar la fractura generada als anys setanta, quan la construcció de l’autopista va enterrar bona part de l’horta activa de Montgat. El projecte planteja aquest punt com una nova porta entre Barcelona i el Maresme, recuperant el valor productiu del territori i posant en relleu la importància de la sobirania alimentària. L’ampliació i reactivació dels horts de Can Casanoves esdevé el punt de partida per a la implantació d’un equipament híbrid agroecològic de Km0, capaç de relacionar agricultura, coneixement, alimentació i comunitat. El programa treballa les diferents fases del cicle agroalimentari mitjançant espais d’aprenentatge i formació, sales polivalents destinades a fires, mercats i activitats vinculades al món agroecològic, un gastrobar que dona sortida al producte dels horts i un banc de llavors cooperatiu orientat a la recuperació, conservació i difusió de varietats tradicionals del Maresme.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
Escalando las cotas propone un centro cívico en el Pinar de Bufalà que conecta el barrio con el parque mediante tres niveles escalonados. Biblioteca, talleres, espacios vecinales, cafetería y terrazas convierten el recorrido entre cotas en un lugar de encuentro. El proyecto integra sombra, vegetación y gestión del agua en su respuesta a la pendiente.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
El projecte planteja la reactivació de Cal Casas mitjançant la incorporació de nous usos capaços de retornar l’activitat a l’edifici i garantir-ne el manteniment al llarg del temps. La proposta treballa des de l’existent, mantenint la lectura de la seva estructura i el seu caràcter industrial i incorporant un centre d’interpretació patrimonial i un centre cultural polivalent. La intervenció aprofita, a més, les pròpies condicions constructives i ambientals de l’edifici com a part de l’estratègia de projecte.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
Este trabajo se enmarca en el desarrollo del Proyecto Fin de Máster, que consiste en el diseño de una nueva bodega con programa mixto que integra producción vitivinícola, restauración y alojamiento turístico en Font-rubí, dentro de la Denominación de Origen Penedès. El proyecto se centra en el estudio de la relación entre el proceso de vinificación, entendiendo la producción no como un requisito técnico a resolver, sino como un agente generador del espacio y la forma arquitectónica. Se analizan las distintas fases del proceso del vino - desde la recepción de la uva hasta la crianza y embotellado - y su traducción en términos de organización espacial, sección, condiciones ambientales y sistemas de circulación.

: aules A-31 i A-36
: Amb data de lectura
:
Palafolls ha crescut entre camps. Durant anys, l’agricultura ha sostingut el poble, ha dibuixat els seus camins i ha marcat els ritmes d’una vida vinculada a la terra. Els productes del camp formaven part de la vida quotidiana del municipi, establint una relació directa entre el paisatge, el treball i la comunitat. Però el creixement del poble i de la indústria ha anat transformant aquesta realitat. Els camps s’han reduït, s’han fragmentat o han quedat desplaçats als marges, mentre la població s’ha anat allunyant del producte local. Avui, el poble viu al costat d’un paisatge agrícola que ja no sempre reconeix com a propi, i el consum del producte de Palafolls ha deixat de formar part natural del dia a dia. Aquest projecte neix de la voluntat de reconstruir aquest vincle perdut. L’arquitectura es planteja com una eina per tornar a acostar el poble als seus camps, per fer visible el valor de l’agricultura i per recuperar una relació més directa entre producció, territori i comunitat.

: aules A-31 i A-36
: Amb data de lectura
:
El projecte parteix de la voluntat de reconnectar diferents realitats urbanes del municipi de Molins de Rei a partir de la transformació de l'àmbit de Ca Samaranch. Aquesta proposta se situa en un punt singular del municipi, condicionat per la presència de les vies ferroviàries, la diferència topogràfica entre els seus marges i la proximitat entre teixits residencials, industrials i espais naturals; permetent treballar simultàniament a escala territorial, urbana i arquitectònica. A escala territorial, la intervenció planteja la continuïtat d'un corredor verd entre Collserola i el riu Llobregat, entenent la vegetació no sols com un element paisatgístic, sinó com una infraestructura capaç d'articular el municipi, afavorir la mobilitat de vianants i generar nous espais de relació. Paral·lelament, a escala urbana, es busca reduir la fragmentació provocada per les vies del tren i reforçar les connexions entre els diferents sectors de Molins. Totes dues estratègies convergeixen en Ca Samaranch, per a convertir-ho en una peça de connexió dins del municipi. A escala arquitectònica, la intervenció adapta el conjunt existent a un nou programa que combina formació, emprenedoria i espais de relació ciutadana; mantenint al seu torn el caràcter productiu de l'àmbit mitjançant aquests nous usos vinculats a l'activitat empresarial que ja es desenvolupa en el lloc. La creació d'una gran plaça i passeig verd, juntament amb els patis i espais interiors de trobada, permet articular els diferents programes, reforçar la connexió amb l'entorn i afavorir una ocupació més oberta, diversa i continuada del recinte.

: aules A-31 i A-36
: Amb data de lectura
:
-----

: aules A-31 i A-36
: Amb data de lectura
:
Aquest projecte es desenvolupa al Parc de Can Zam, a Santa Coloma de Gramenet, un espai clau tant ecològicament com socialment. El parc forma part d’un corredor verd que connecta la serralada de Marina amb el litoral, però actualment està separat de la ciutat per infraestructures com la B-20. El projecte proposa millorar els accessos mitjançant la creació de camins urbans i verds per afavorir la connexió entre la ciutat i el parc, i naturalitzar l’eix urbà amb un corredor verd que promogui la biodiversitat.

: aules A-31 i A-36
: Amb data de lectura
:
INDUSLAND proposa una nova manera d’habitar dues naus industrials existents a Fuxing Island, Xangai. El projecte no busca esborrar el seu passat ni convertir-les en un simple contenidor, sinó treballar amb la seva escala, la seva memòria i els seus buits per construir una nova relació entre indústria, paisatge i vida pública. A la planta baixa, l’antic sòl productiu es transforma en un paisatge públic continu. La vegetació entra dins de les naus, ocupa els espais abans destinats a la producció i estableix una continuïtat entre el parc, l’arquitectura industrial i el riu Huangpu. Sobre aquest nou sòl, la biblioteca apareix com una segona capa. Les plantes superiors es formen a partir de geometries inspirades en les capçades dels arbres, generant un sistema irregular de densitats, obertures i buits. Els espais més oberts acullen activitats col·lectives, mentre que les zones més denses creen àmbits de lectura, estudi i concentració. Les noves peces no omplen completament les naus. Els buits es mantenen per conservar la percepció de l’escala industrial, la llum, la vegetació i la lectura simultània entre l’estructura existent i la nova intervenció.

: Amb data de lectura
:
El proyecto propone transformar el sector norte del Campus del Baix Llobregat en un espacio de conexión entre universidad, ciudad y paisaje agrícola, reforzando especialmente su relación con el Parque Agrario del Baix Llobregat. La intervención parte de la actual fragmentación del ámbito, condicionada por grandes infraestructuras como la C-32 y el Canal Olímpico, y plantea recuperar la continuidad territorial a través de nuevos recorridos, corredores verdes y conexiones peatonales. El mercado de proximidad actúa como elemento central del proyecto y como punto de encuentro entre producción agrícola, comunidad universitaria y ciudadanía. Se complementa con una plaza pública flexible y una serie de pabellones capaces de albergar distintos usos y actividades a lo largo del tiempo. El agua se incorpora como parte esencial del paisaje mediante balsas de laminación y espacios inundables, capaces de gestionar episodios de lluvia intensa y, al mismo tiempo, generar nuevos espacios de uso cotidiano. En conjunto, el proyecto configura un paisaje productivo, habitable y resiliente que recupera la memoria agrícola del territorio, activa el campus y refuerza su relación con el entorno.

: Amb data de lectura
:
Entre passar i trobar-se planteja la transformació del Campus Diagonal-Besòs a partir de l’espai públic com a estructura de connexió entre la Mina, el campus i el front litoral. El projecte parteix d’un territori proper però fragmentat per infraestructures, canvis de cota i espais oberts concebuts principalment com a llocs de pas. La proposta reurbanitza l’illa del campus mitjançant una xarxa de passatges habitables que reorganitza els recorreguts, incorpora vegetació i espais d’estada i utilitza la topografia com a eina de projecte. Aquesta estructura convergeix en un nou node de centralitat que articula les connexions existents i proposades i transforma el recorregut en un lloc de trobada. La intervenció combina així l’escala territorial, l’espai públic i la resolució arquitectònica per reforçar la continuïtat urbana i convertir el campus en una peça d’enllaç entre els barris i els espais que l’envolten.

: Amb data de lectura
:
El crecimiento acelerado de las ciudades, así como el aumento del consumo energético global, ha puesto de manifiesto la necesidad de buscar modelos energéticos más sostenibles. En este contexto, la producción local de energía ha surgido como una estrategia clave para reducir el impacto ambiental del sistema energético, mejorar la eficiencia en el uso de los recursos y reforzar la autonomía de las comunidades urbanas. El proyecto se sitúa en el Campus Nord de la Universidad Politécnica de Cataluña, ubicado en el barrio de Pedralbes, al noroeste de la ciudad de Barcelona. Se trata de una pieza urbana de actividad docente, técnica y energética. La presencia del Barcelona Supercomputing Center, junto con la posibilidad de aprovechar el calor residual generado por sus servidores, convierte este ámbito en una oportunidad para repensar la relación entre infraestructura energética, universidad y espacio público. La propuesta plantea una galería subterránea capaz de centralizar la producción, almacenamiento y distribución de energía térmica y eléctrica para el campus. Esta infraestructura no se concibe únicamente como un soporte técnico, sino como una operación arquitectónica y urbana: ordena flujos logísticos e instalaciones, conecta edificios existentes y permite transformar la superficie superior en un nuevo espacio público.

: Amb data de lectura
:
a història de la Mina reflecteix la transformació d’un territori originalment articulat pel paisatge agrícola i hídric del Besòs. La implantació de grans infraestructures va fragmentar aquestes relacions i va esborrar progressivament part de les seves estructures territorials i socials. La intervenció no busca reconstruir el passat, sinó recuperar les relacions perdudes. El límit de la Mina es transforma en un linde capaç de connectar ciutat, infraestructura i paisatge, recuperant continuïtats entre la Mina, Sant Adrià, el Besòs i el mar. L’aigua recupera el seu paper estructurador mitjançant una infraestructura ecològica que integra gestió de la pluja, depuració, paisatge i espai públic. Així, antigues estructures de fragmentació es converteixen en suport de noves relacions urbanes, ecològiques i socials.

: Amb data de lectura
:
Accesibilidad, reurbanización

: Amb data de lectura
:
El Campus Nord funciona hoy como una isla urbana endogámica en Barcelona. A pesar de su gran concentración de equipamientos y flujos, sus actividades docentes se desarrollan de espaldas el exterior, convirtiéndolo en un recinto cerrado que le da la espalda al barrio. Sin nada que ofrecer más allá de la jornada lectiva, el entorno de la calle Jordi Girona se transforma en un lugar de paso desierto por las noches y los fines de semana. Frente a este abandono temporal, el proyecto interviene en el perímetro del campus con Jordi Girona para transformarlo de barrera en costura. Al reconvertir un espacio verde residual en un nuevo bajo comercial y un nodo de intensidad, la propuesta introduce una infraestructura de soporte y una plaza-cubierta flexible. Esta hibridación de usos comerciales, vecinales y deportivos rompe el aislamiento de la universidad, inyectando actividad fuera del horario lectivo y consolidando un espacio público poroso, activo y de permanencia tanto para estudiantes como para vecinos.

: Amb data de lectura
:
Este Trabajo Final de Máster plantea la regeneración urbana del barrio de La Mina, enmarcada en la estrategia colectiva para el entorno del Campus UPC Besòs. La propuesta aborda las fracturas del tejido mediante tres operaciones clave: abrir el espacio rompiendo barreras físicas y adecuando pasajes bajo criterios de seguridad y perspectiva de género, cerrar la trama para consolidar un nuevo equipamiento comunitario, y extender las fachadas para garantizar la accesibilidad universal y la actividad a cota de calle. La intervención desarrolla como Fase I (La Plaza) un proyecto piloto arquitectónico que demuestra la viabilidad social, ambiental y constructiva de la propuesta antes de su extrapolación al conjunto del barrio.

: Amb data de lectura
:
El projecte proposa la rehabilitació i el canvi d’ús d’un edifici construït l’any 2004 al Port Fòrum de Barcelona, concebut inicialment com a aparcament i locals comercials, però actualment infrautilitzat. La intervenció transforma aquesta infraestructura semisoterrada en un nou campus universitari vinculat a la UPC, capaç d’acollir biblioteca, aparcament de bicicletes, aules, tallers, espais d’estudi i dependències docents. La proposta conserva l’estructura principal de formigó armat i actua sobre allò existent mitjançant operacions de buidatge, obertura de façanes, desmuntatge parcial del talús posterior i introducció de llum zenital. L’objectiu és convertir una arquitectura tancada i vinculada al vehicle privat en una peça pública, oberta i connectada amb el parc, el port i el mar. El projecte entén la rehabilitació com una estratègia urbana, ambiental i simbòlica, capaç de generar una nova centralitat universitària al litoral del Fòrum.

: Sala Beta i Sala PFC-1
: Amb data de lectura
:
Aquest Projecte de Final de Carrera aborda la regeneració urbana i arquitectònica del municipi de Sant Vicenç dels Horts a partir de la reconversió de la seva principal fractura física i territorial: la línia ferroviària d'FGC Llobregat-Anoia. Encaixat a la Vall Baixa del Llobregat, el municipi presenta una fragmentació que enfronta dues realitats urbanes desconnectades que, al seu torn, pateixen una evident emergència habitacional i la consolidació d'un perfil de municipi dormitori. Lluny de plantejar la infraestructura com una barrera insalvable, el projecte explota la seva posició intermèdia i la seva accessibilitat estratègica a través del Corredor de l'Estació. La proposta s'articula sobre tres escales d'intervenció: a escala metropolitana, s'implanta una escola d'oficis semisoterrada com a equipament motor a escala supramunicipal; a escala urbana, se sutura la fractura mitjançant un nou passeig cívic elevat que connecta amb la pacificació i vianantització del carrer Primer de Maig, reordenant el sòl mitjançant la modificació del planejament i creant una xarxa d'espais lliures i refugis climàtics; i a escala residencial, es projecten tres conjunts residencials que combinen habitatge dotacional, lliure i de protecció oficial (HPO) per fomentar la cohesió i la mixtura social. El desenvolupament arquitectònic detallat es focalitza en l'agrupació d'HPO, on la topografia actua com a material de projecte: un salt de cota de sis metres s'absorbeix mitjançant dos sòcols terciaris que separen els accessos d'habitatges i comerços, graderies urbanes estancials i blocs al tresbolill amb unitats passants i flexibles. La materialitat reforça la memòria productiva del lloc i la sostenibilitat passiva mitjançant murs de càrrega de bloc de terra comprimida (BTC) vist a l'interior amb SATE exterior, i forjats lleugers de fusta contralaminada (CLT) ancorats en bases de formigó i soleres ventilades amb càvitis.

: Sala Beta i Sala PFC-1
: Amb data de lectura
:
Aquest projecte analitza la relació entre emergència climàtica, fragmentació territorial i desigualtat urbana a la Vall Baixa del Llobregat, amb especial atenció a Sant Vicenç dels Horts, entès com a sistema urbà inserit entre una estructura ecològica d’alt valor ambiental formada pels corredors fluvials del Llobregat i l’Anoia, i pels espais naturals de Collserola, Montserrat i el Garraf-Ordal. Aquesta continuïtat es veu interrompuda pel creixement urbà i les infraestructures de mobilitat. A escala local, la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya actua alhora com a infraestructura de connexió metropolitana i com a barrera urbana interna. Aquesta fragmentació es combina amb una distribució desigual dels equipaments i de l’espai públic, amb especial incidència en els polígons residencials i els barris situats en contacte amb les infraestructures i els límits naturals. La proposta planteja un eix verd estructurador entre les muntanyes de l’Ordal i el parc fluvial del Llobregat. L’eix prioritza la mobilitat activa, redueix la presència del vehicle en els trams on és possible i incorpora vegetació autòctona, espais d’estada i sistemes urbans de drenatge sostenible. Al polígon del Trèvol, aquesta estratègia es concreta en un node de regeneració urbana que combina un equipament-pont sobre les vies, la naturalització de l’espai públic i una estructura autoportant associada als edificis existents.

: Sala Beta i Sala PFC-1
: Amb data de lectura
:
El riu Llobregat estructura la Vall Baixa, però la concentració d’infraestructures de mobilitat i les vies ferroviàries generen barreres que fragmenten el territori i dificulten la connexió entre els seus municipis i barris. Davant el potencial de la Vall Baixa com a nova centralitat metropolitana, el projecte identifica la riera de Cervelló com un element capaç de recuperar la continuïtat ecològica i reforçar la connexió entre Can Ros i Sant Josep. Els carrers transversals complementen aquesta estructura, permetent introduir el sistema verd dins del teixit urbà. A partir d’aquesta xarxa, es proposa transformar l’àmbit industrial situat entre els dos barris en un nou barri productiu, combinant activitat, habitatge, equipaments i espais públics. La proposta culmina amb la creació d’un parc de vora metropolità a la riera de Cervelló i amb el desenvolupament d’un edifici d’habitatges amb planta baixa productiva, que materialitza a escala arquitectònica la convivència entre habitatge i activitat. D’aquesta manera, el projecte genera un nou teixit urbà més verd, connectat, divers i permeable, recuperant alhora la relació amb la riera i la memòria productiva del lloc.

: Sala Beta i Sala PFC-1
: Amb data de lectura
:
El projecte parteix de la lectura de la Vall Baixa del Llobregat com un territori fortament estructurat per infraestructures longitudinals, però amb una elevada fragmentació entre teixits urbans, productius i sistemes naturals. En aquest context, la BV-2005 es reconeix com una infraestructura transversal amb capacitat per reconnectar àmbits avui desvinculats i establir noves continuïtats entre Sant Vicenç dels Horts, la riera de Torrelles, el Parc Agrari i el sistema fluvial del Llobregat. La proposta transforma progressivament la via en una infraestructura híbrida que integra mobilitat, espai públic, vegetació i gestió de l’aigua. Sobre aquesta nova estructura s’introdueixen actuacions de densificació residencial en punts estratègics i una regeneració gradual del teixit industrial, mantenint la seva activitat però millorant-ne la permeabilitat i la relació amb l’entorn. El projecte incorpora també una dimensió metabòlica basada en la gestió compartida d’aigua, energia i excedents entre habitatge, indústria i equipaments. La intervenció a Sant Vicenç es planteja així com un mecanisme replicable capaç de transformar infraestructures de separació en estructures de relació i cooperació territorial.

: Sala Beta i Sala PFC-1
: Amb data de lectura
:
Aquest treball planteja una proposta de regeneració urbana a l’entorn de l’estació de FGC de Sant Vicenç dels Horts, a partir d’una lectura multiescalar de la Vall Baixa del Llobregat. L’anàlisi de les diferents escales identifica les discontinuïtats entre infraestructures, teixits residencials i productius, espais lliures i paisatge agrari i les interpreta com a oportunitats de regeneració urbana. La proposta actua sobre la vora urbana i el node d'accés a Sant Vicenç dels Horts mitjançant la densificació residencial, la incorporació d’activitat econòmica, la millora de les connexions i la construcció d’un sistema d’espais públics que reforça la relació amb el territori. Les diferents unitats de projecte concreten aquesta estratègia des de l’escala urbana fins a l’arquitectònica, proposant una nova manera d’habitar una vora metropolitana més diversa, permeable i connectada, una vora viva.