: Sala Beta i PFC-1
: Amb data de lectura
:
Aquest treball de fi de carrera te com a intenció oferir una mirada diferent a la vorera dreta del Besòs, envers la sistemàtica costum de la ciutat de Barcelona per donar-li l'esquena. Aquest fet em va conduïr a observar un "glitch" en la gran muralla que genera la Ronda Litoral entre ciutat i riu i, juntament amb la potencialitat de diàlegentre ambdues voreres, va esdevenir el catalitzador del meu projecte.

: Sala Beta i PFC-1
: Amb data de lectura
:
Entre infraestructura i ciutat és un projecte de regeneració urbana situat en la intersecció entre el riu Besòs i el Pont dels Passadors, un punt històric que connecta Barcelona amb Sant Adrià del Besòs. Al llarg del temps, la relació entre grans infraestructures i teixit urbà ha generat espais liminales que sovint deriven en àrees marginals o fragmentades. En aquest context, sorgeix la pregunta: com deu un pont aterrar en un teixit residencial consolidat? La proposta planteja la reactivació de la vorera mitjançant la incorporació d'una façana activa que recorre i dinamitza un tram de gairebé 100 metres actualment sense ús. El nou equipament, que combina una biblioteca i un centre de producció musical, cerca revitalitzar el cap de pont infrautilitzada i atorgar-li un rol central dins del paisatge urbà. A més, aquesta pràctica forma part d'una estratègia global més àmplia: la construcció d'un circuit frontal del Besòs, concebut com un efecte va dominar d'espais públics que connectin les Tres Xemeneies amb Can Zam. En última instància, el projecte aborda les tensions entre la ciutat moderna i la seva relació amb el riu, entenent que la seva simbiosi resulta clau per a la regeneració urbana. La nova mirada cap al Besòs ho planteja com un catalitzador de transformació: no com una vora perifèrica, sinó com un eix de centralitat capaç de reactivar vincles urbans, socials i paisatgístics.

: Sala Beta i PFC-1
: Amb data de lectura
:
El riu del Besòs ha estat històricament concebut com un límit de Barcelona, amb una condició perifèrica i desvinculada del centre de la ciutat. La seva posició actual dins l’àrea metropolitana el situa, en un punt estratègic on conflueixen nous projectes urbans i transformacions d’infraestructures com el futur Parc de la Sagrera. Aquest context obre l’oportunitat de revertir aquesta mirada i convertir el riu en centralitat. La transformació no pot entendre’s com una suma d’intervencions puntuals, sinó com un sistema versàtil, una estratègia general de riu, capaç d’actuar sobre les vores, els ponts i les connexions transversals i longitudinals. Així, el Besòs deixa de ser una barrera per esdevenir un espai de relació i continuïtat urbana, capaç de teixir lligams i d’articular-se amb els teixits que l’envolten. Entès com una peça clau dins del gran repte metropolità, el projecte s’articula a partir de tres grans eixos: la reconfiguració viària del carrer Santander, la prolongació i transformació d’un traçat històric degradat en eix d’activitat i la creació d’un parc lineal amb el destapament del Torrent de l’Estadella, actualment soterrat. La proposta es fonamenta en la capacitat d’aquest conjunt d’operacions de generar continuïtats, integrar les influències dels grans projectes propers i oferir nous espais de trobada i activitat. En definitiva, el Besòs pot deixar de ser la frontera de Barcelona que ha estat durant més d’un segle i esdevenir un nou eix central de l’àmbit metropolità, convertint-se en la Rambla Metropolitana del Besòs i convertint el marge en un nou centre.

: Sala Beta i PFC-1
: Amb data de lectura
:
La Fachada del Besós es un proyecto de regeneración urbana ubicado en el centro-este del Besós, específicamente en el municipio de Sant Adrià del Besós, Barcelona. Tras su estudio se llega a la conclusión de que, tanto a nivel morfológico como programático, el barrio se encuentra en una situación correcta y estable. Sin embargo, la desvinculación respecto al río se le da más importancia. Este municipio tiene un tejido residencial con pocos espacios públicos cómodos y donde la visión de futuro del lugar se encuentra estancada. Además, no hay ningún punto de atracción para el visitante externo. Lo que históricamente era una zona periférica, hoy es un lugar de oportunidad y de cambio constante. Actualmente, el barrio se encuentra rodeado por los municipios de Santa Coloma y Badalona, donde podemos encontrar lugares de carácter local. Si miramos más allá, tenemos la Ronda Litoral, la Gran Vía y espacios como el 22@ y el Fórum. La propuesta comprende el ámbito del casco antiguo de Sant Adrià y, en paralelo, dimensiona la capacidad de transformación del paseo urbano del Besós. Se desarrolla una propuesta en el borde del río comprendido entre la Av. Pi i Maragall y Av. Pius XII. Reconfigurar este paseo y mejorar la conexión con el río atraería a la gente a este espacio. Se le añade valor a la propuesta cuando la Fábrica de Cartón, ubicada en el frente, pasa a formar parte del proyecto. El proyecto consiste en una nueva organización de la Fábrica de Cartón, manteniendo parte de ella para salvaguardar el patrimonio histórico, mezclando programas de interés para el barrio y la ciudad. Además, el proyecto plantea nuevos espacios singulares en contraposición al espacio público monótono e inutilizado actual. El objetivo principal es crear un nuevo lugar que pueda atraer a gente de distintos lugares y que pueda ser el detonante para regenerar todo el paseo. Se trata de una propuesta que genere mejores espacios para el barrio y que pueda introducir nuevos usuarios que trabajen

: Sala Beta i PFC-1
: Amb data de lectura
:
Entre Santa Coloma de Gramenet i Baró de Viver, el riu Besòs actua com una frontera física i simbòlica que ha consolidat una discontinuïtat urbana i social. Tot i la seva proximitat, els dos barris han crescut d’esquena l’un a l’altre, separats per infraestructures que han prioritzat la mobilitat metropolitana per sobre de la vida quotidiana. El projecte proposa revertir aquesta fragmentació mitjançant tres operacions complementàries: una nova passarel·la per connectar directament ambdós costats del riu, una plaça biocívica amb un poliesportiu semienterrat que transforma un buit urbà en espai públic actiu, i un volum lleuger elevat per acollir activitats esportives i comunitàries. L’objectiu és reconnectar el teixit urbà, activar espais latents i demostrar com intervencions puntuals, dissenyades amb proximitat i participació, poden generar transformacions socials i urbanes significatives.

: Sala Beta i PFC-1
: Amb data de lectura
:
Aquest projecte neix de la necessitat de transformar la relació entre la ciutat i el riu Besòs. Històricament, aquest ha actuat com una frontera física i social, accentuada després de la canalització i la construcció de murs de contenció que, encara que van garantir seguretat hidràulica davant d'inundacions, van consolidar aquesta barrera. Actualment, l'àmbit de l'entorn proper al riu es percep fragmentat, amb poques connexions fluides i amb un front urbà generalment poc actiu. La intervenció proposada pretén revertir aquesta situació, eliminant part d'aquestes barreres físiques, creant així nous accessos i millorant la permeabilitat, i alhora generant un nou front actiu que integri el sud-est del Besòs com a eix de cohesió metropolitana.

: Sala Beta i PFC-1
: Amb data de lectura
:
Trencant el nus. La porta al Besòs és un projecte de regeneració urbana al voltant del Pont dels Passadors, a la desembocadura del riu Besòs. L’àmbit es caracteritza per una infraestructura viària sobredimensionada, espais marginals i infrautilitzats i una ciutat que històricament ha viscut d’esquena al riu. La proposta planteja trencar aquesta frontera i convertir l’àmbit en una porta metropolitana, capaç d’articular la continuïtat de la Rambla Guipúscoa amb el riu Besòs i el futur parc de la Sagrera. El projecte es desenvolupa a partir de dues peces principals:una torre que actua com a fita i far urbà, visible des de la distància,i un sòcol horitzontal que dialoga amb l’escala del Museu de la Immigració i genera noves places i espais públics. Aquesta configuració permet obrir el pont a la ciutat, crear nous recorreguts per a vianants i bicicletes, i activar els buits existents amb nous usos culturals, socials i urbans. El resultat és la transformació d’un nus viari en un connector verd, ciutadà i metropolità.

: Sala Beta i PFC-1
: Amb data de lectura
:
“El Molinet en marcha” nace de una pregunta sencilla: ¿Cómo puede un puente, que debería unir, terminar separando? Y es que el Pont del Molinet, en lugar de conectar, actúa como una barrera urbana. Está ubicado en el tramo del río Besòs donde se encuentran Barcelona, Sant Adrià del Besòs y Santa Coloma de Gramanet; un espacio donde actualmente la infraestructura rompe la continuidad peatonal y dificulta la relación con el río y los municipios vecinos. Todo esto lo convierte en un lugar sin capacidad de atracción significativa para su entorno. Sin embargo, hoy en día representa un espacio de oportunidad para la ciudad, que ha ido creciendo y demandando programas ambiciosos y transformadores, hasta convertir lo que antes era periferia en un área estratégica para su futuro desarrollo. La propuesta reconoce estas condiciones y plantea un proyecto de regeneración urbana que transforma el lugar en una rótula activa y articuladora de escalas, respondiendo a los desafíos existentes mediante una ordenación que introduce nuevas accesibilidades, puntos de encuentro con la ciudad y programas que atraigan a nuevos usuarios a trabajar y vivir en la zona, generando también interés y pertenencia entre los habitantes del entorno. La intervención se basa en la capacidad de revalorizar un cruce olvidado, reafirmándolo como una pieza estratégica dentro del sistema urbano fluvial del Besòs, conectando personas, programas y paisajes en una misma línea de costura.

: Sala Beta i PFC-1
: Amb data de lectura
:
El análisis propositivo llevado a cabo se centra en el espacio residual generado bajo la autopista elevada C-31 a su paso por Sant Adrià de Besòs, en su encuentro con el río Besòs. Este sitio posee una virtud ambiental única e ignorada: su proximidad al corredor fluvial, que actúa como un gran parque lineal y un eje de biodiversidad metropolitano. Sin embargo, este potencial se ve anulado por la cicatriz urbana que representa el estado de conservación del entorno bajo puente, convirtiéndolo en un espacio de oportunidad infrautilizado, dominado por el estacionamiento y afectado por la inseguridad, donde la presencia del río queda desconectada visual y funcionalmente de la vida urbana. La problemática de la C-31 es un ejemplo más de cómo la planificación orientada exclusivamente a la conectividad metropolitana genera cicatrices que perdurarán hasta no sabemos cuándo. Ante la lentitud de las soluciones definitivas (como el soterramiento o la integración a cota 0, procesos de alto costo y larguísimo plazo), es necesario explorar nuevas vías de intervención. Miradas que entiendan el lapso entre el problema presente y la solución futura, no como un periodo de espera pasiva, sino como una oportunidad para probar alternativas y tomar medidas resilientes. En este sentido, se propone un sistema experimental de urbanismo táctico y proceso colaborativo, el cual consiste en una intervención ligera, reversible y de bajo coste, basada en módulos prefabricados y adaptables que activen el espacio bajo la autopista, albergando usos temporales e implementando estrategias de renaturalización. Transformar el espacio bajo la C-31 de manera temporal no es una renuncia a la solución definitiva, sino una oportunidad para implementar otra solución, un laboratorio urbano activo.

: Sala Beta i PFC-1
: Amb data de lectura
:
Bisagra Besòs es un proyecto de regeneración urbana en Sant Adrià del Besòs que propone una futura elevación de la línea de Rodalies para transformar una infraestructura históricamente concebida como barrera en un elemento de cohesión urbana. Sant Adrià, único municipio metropolitano que abraza físicamente el río Besòs, se encuentra en una posición estratégica entre Barcelona, Badalona y Santa Coloma. Sin embargo, esta ubicación privilegiada contrasta con una realidad fragmentada: grandes infraestructuras viarias, ferroviarias e industriales interrumpen la continuidad de sus ejes históricos y dificultan la conexión entre el frente marítimo, el fluvial y los barrios interiores. La propuesta se centra en reactivar dos ejes clave: el transversal, a lo largo de Eduard Maristany, y el longitudinal, a lo largo de la Avenida de la Platja, históricamente concebida como enlace directo entre las Tres Chimeneas y el mar. La elevación de la vía férrea permite liberar cruces estratégicos, abrir nuevas conexiones peatonales y ciclistas, y generar espacios públicos de calidad vinculados al río y al litoral. La intervención plantea un nodo central en el entorno de la actual estación de Rodalies, combinando un mercado gastronómico municpal, una torre resdencial dotacional como hito metropolitano y un intercambiador de transporte con oficinas. Estos elementos actúan como catalizadores urbanos, favoreciendo la actividad económica, el encuentro social y la integración paisajística. La propuesta busca no solo coser la ciudad a sus frentes naturales, sino también consolidar Sant Adrià como una nueva centralidad en la red metropolitana.

: Sala Beta i PFC-1
: Amb data de lectura
:
Este proyecto se desarrolla en el ámbito del Besòs -de Sant Adrià a Can Zam-, un territorio que todavía hoy es considerado periférico y fronterizo en la urbanidad de Barcelona. La investigación parte de una mirada a la contundente infraestructura que recorre el lugar paralela al río —la Ronda Litoral—, entendiéndola no solo como barrera física, sino también como un elemento que, al recorrerlo, genera una percepción singular y característica del lugar. Las fachadas a lo largo de la carretera, devienen símbolos que conforman el imaginario de este tramo del Besòs para gran parte de la población. El Besòs es conocido desde la carretera. A partir de dos escalas de análisis —la mirada desde la carretera y la visión desde el barrio—, se identifica la Trinitat Vella como un lugar que sobrevive entre infraestructuras, con una gran confluencia de complejidades sociales y urbanísticas y, a la vez, como margen en el margen: un ámbito de posible oportunidad e intervención, donde las barreras físicas devienen nuevos elementos de percepción que pueden actuar acorde al lugar, más allá de lo material, entendiéndolo en su profundidad para descifrar la naturaleza de su transformación. La propuesta plantea un salto del barrio de la Trinitat Vella hacia el Parque de Can Zam, redefiniendo los frentes y conectándolos a través de un artilugio urbano: una pieza arquitectónica en sí misma que se relaciona intensamente con el entorno y su urbanismo, entendiendo las preexistencias reales y mentales. El proyecto añade conexiones, usos y vida, y al mismo tiempo resignifica el lugar y sus vistas de manera transversal, atendiendo las necesidades inmediatas de los barrios y contribuyendo a normalizarlo como lugar de oportunidad, reconociéndose desde el paisaje.

: Sala Beta i PFC-1
: Amb data de lectura
:
Entre el Besòs i el mar, el barri ha viscut d’esquena al seu horitzó litoral. Vies, murs logístics i buits industrials van ocupar la ribera i van alçar una barrera on hi hauria d’haver un llindar. Allò que va ser perifèria és avui peça central de l’àrea metropolitana, envoltada de grans infraestructures i nous pols d’activitat que encara no han teixit un fil clar amb el litoral. La proposta capgira aquesta condició, mira el centre des de la perifèria i cus de nou barri, estació i mar. L’estratègia desdobla la planta baixa en dos plans complementaris, la rasant quotidiana i una plataforma bulevard accessible, prolongant un eix existent des de San Roque per multiplicar creuaments, estances i programes al llarg d’una diagonal lenta. En paral·lel, una segona plataforma de caràcter més vianant reforça el pas i ofereix un itinerari alternatiu, de manera que la barrera se supera amb dues traces complementàries. El projecte es formula com a motor mixt, independent i alhora complementari del PDU i del MediaLab. La passarel·la, després de superar la barrera, entra en un edifici dotacional-comercial, articulant activitat, i torna a sortir per descendir, concloent la relació mar–muntanya. No es proposa un objecte aïllat, sinó un sistema que supera barreres, obre infiltracions, treballa cada front segons la seva condició i anticipa el futur marc litoral de Sant Adrià. Entre el passat industrial i el litoral apareix un bulevard quotidià on el local i el metropolità conviuen.

: Sala Beta i PFC-1
: Amb data de lectura
:
La natura ens demostra que on hi ha aigua hi ha vida, la transformació del Besòs ha convertit el marge en un espai de confluència i activitat. Situat en un context urbà molt dens i històricament fragmentat, trobem la oportunitat de cosir aquest eix fluvial amb els següents paràmetres clau del projecte. · Potenciar la permeabilitat del marge. Infiltrant-se a la trama urbana. · Entendre el riu com a columna vertebral que s’articula a través dels eixos transversals que el creuen. Aquest exercici es situa a la vora del marge esquerre del Besòs, concretament al barri del Raval de Santa Coloma. Amb l’objectiu d’activar el front fluvial per a apropar les relacions urbanes, formar un teixit d’activitats interconnectades i cohesionar-lo amb els barris de perifèria, transformant la interpretació obsoleta del riu com solament una infraestructura, per a entendre’l com una avinguda metropolitana.

: Amb data de lectura
:
Habitar un territorio es conectar con sus formas visibles e invisibles, sus ritmos, sus recuerdos, sus silencios. Esta obra nace de este deseo de escuchar un lugar: Castelldefels, a orillas del mar y la montaña, donde las huellas del pasado se entremezclan con las expectativas de un futuro habitado de forma diferente. En el corazón del proyecto: las torres. Testigos de épocas defensivas, estructuras de observación, fragmentos aislados del tejido urbano, se reimaginan aquí como puntos de apoyo para una nueva narrativa territorial. El proyecto explora su posible transformación, entre la preservación, la activación y la reinvención, conectándolas con usos educativos, científicos y cívicos. Se convierten en miradores, faros terrestres, lugares de aprendizaje, observación y respiración. Este proyecto adopta un enfoque a la vez poético y crítico. Cuestiona los vínculos entre memoria e invención, entre arquitectura y ecología, entre la escala del objeto construido y la del territorio habitado. Al recorrer un camino de reflexión que mezcla miradas iniciales, referencias silenciosas y cartografías sensibles, busca formular una manera suave pero decidida de intervenir sobre lo existente: respetando, revelando, reparando.

: Amb data de lectura
:
El proyecto plantea la rehabilitación y revitalización de la traza histórica del Torrent de la Pastera en Vilanova i la Geltrú como eje estructurante del municipio, a través de un conjunto de intervenciones urbanas que buscan recuperar su valor simbólico, ambiental y funcional. La propuesta se centra en la mejora de la intermodalidad de la actual estación de tren y la apertura de un paso bajo las vías, generando un nodo estratégico de conexión entre barrios y potenciando la movilidad sostenible.

: Amb data de lectura
:
La meva passió pel esport em fa veure que la seva absència en aquest àmbit genera espais residuals i una població sense una identitat definida en relació amb la cohesió arquitectònica. Aquest projecte de final de carrera parteix d’una mirada crítica a les dinàmiques d’ocupació del sòl i de construcció de l’espai protegit que, en lloc d’ajudar, es torna hostil. El meu projecte, definit com itineraris esportius mixtes, sorgeix de la necessitat de crear un eix mar-muntanya que passi per l’estació com a nucli central per generar nous recorreguts en una ciutat que crida que necessita més moviment. A partir d’un volum cobert integrat que actua com a porxo, lligaré els camins per crear un marc perifèric adequat a l’esport massiu que invadirà com una xarxa, pensant que poden dibuixar les superfícies buides que limiten el campus i, a la vegada, fan de barrera per a les persones.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
El projecte proposa la transformació d’una illa industrial del Poblenou en un refugi climàtic i social, concebut com una resposta integral a tres grans reptes urbans: la crisi de l’habitatge, l’emergència climàtica i la necessitat de recuperar espais de convivència. La proposta articula un sistema progressiu d’habitatge —des d’allotjaments temporals fins a habitatges socials consolidats— que es complementa amb una xarxa d’espais comunitaris, verds i públics, destinats a reforçar la cohesió social i regenerar el teixit del barri. Més enllà de resoldre una necessitat habitacional, el projecte planteja com l’arquitectura pot convertir-se en un agent de transformació social, creant noves dinàmiques d’integració, suport mutu i pertinença. La dimensió ambiental també se situa al centre, entenent que la ciutat ha de generar espais resilients, capaços d’adaptar-se al canvi climàtic i d’oferir condicions de confort dignes per a tots els seus habitants. L’objectiu és no només edificar, sinó també cosir relacions, activar comunitats i oferir eines per afrontar els grans desafiaments del nostre temps.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
Los proyectos en este año académico fueron enfocados con un programa vinculado a la idea de un campus sostenible. A través de tres localizaciones se planteaba un programa vinculado a las intenciones de los planeamientos vigentes, concretamente a sostenibilidad, densificación y viviendas. El curso nace del estudio de los tres clústers de los campuses en las cercanías de Barcelona. En todos los casos existía una premisa determinante para el proyecto, la actuación del planeamiento vigente de cada zona, concretamente actuaciones de renovación e innovación y su programa. En su momento, los factores principales para escoger el emplazamiento fueron la posibilidad de incorporar el programa de la Mediateca en el entorno del Campus Univeristario de Terrassa, la recuperación de la actividad en la zona, la complementación y vinculación con actividades y usos (pre-)existentes, tanto cómo la conexión urbana a la zona verde del Parque de Vallparadís. Estos fueron los puntos claves, una característica definitoria de la geometria de los espacios, su distribución, y morfología. El proyecto de LAS CAJAS MÁGICAS está ubicado en el Passeig d’Ernest Lluch dentro del distrito Cementiri Vell en Terrassa, justo entre el edificio del Auditorio Municipal y el Centro de la Imagen y la Tecnología Multimedia de la UPC (CITM). El nuevo proyecto forma una parte importante de todo el Campus Universitario. Con la incorporación de la nueva mediateca nace una oportunidad para conectar las actividades, que además ofrece ser un catalizador de unos cambios positivos en una área ligeramente aburrida, y un poco desarollada. A través de este nuevo volumen, se proponen tanto los espacios concretos, cómo los que serán capaces de cumplir con la flexibilidad suficiente, la cual muchas veces depende de la selección del usuario.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
El Brot Verd constitueix una proposta d'intervenció destinada a la reconfiguració espacial d'un àmbit estratègic en el nucli del Parc Mediterrani de Tecnologia de la UPC, a Castelldefels. L'emplaçament, caracteritzat per condicions ambientals idònies en un context metropolità periurbà als afores de Barcelona, es configura com a escenari òptim per a la implantació d'una infraestructura pública de caràcter acadèmic, científic i social. En aquest sentit, es proposa intervenir amb una infraestructura pública que pugui albergar diferents esdeveniments, que a més comptarà amb unes intervencions que ajudaran a potenciar el campus, creant nous punts de connexió i intercanvi de coneixement entre els estudiants com els residents de la ciutat, amb l'objectiu de crear un nou punt de trobada i socialització. El projecte planteja la materialització d'un Centre d'Innovació Agroalimentària, concebut com a catalitzador de processos de recerca aplicada, transferència de coneixement i generació de dinàmiques comunitàries. L'edificació s'organitza en quatre ales, funcionant com a peça de vora urbanística que respecta la morfologia preexistent del campus. Dos d'aquestes ales es destinen a funcions administratives i de gestió institucional, garantint la centralització i coordinació d'activitats del campus, mentre que les altres dues s'orienten a la recerca avançada, l'experimentació tecnològica i el desenvolupament agroalimentari, d'acord amb els programes de l'Escola Superior Agroalimentària. El plantejament integra un pati central de caràcter drenant i ecològicament actiu, que manté la permeabilitat del terreny i estableix un diàleg amb la vegetació autòctona, contribuint a la regulació hídrica i a la resiliència paisatgística de l'entorn. En síntesi, El Brot Verd s'articula com una infraestructura híbrida que vincula la dimensió social de Castelldefels amb l'ecosistema universitari.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
El projecte EL BALCÓ DEL CANAL s’ubica a Castelldefels, en un espai de frontera entre el campus universitari i el Canal Olímpic de Catalunya. Es tracta d’un àmbit degradat i infrautilitzat, però amb un gran potencial, on es proposa una nova edificació que actua com a nexe, connectant el campus amb el canal i respectant les preexistències del lloc. Mitjançant aquest nou volum, es plantegen espais residencials i polivalents que disposin de la flexibilitat necessària per respondre a les demandes pròpies d’un campus universitari, però també perquè siguin útils per al conjunt de la població de Castelldefels.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
Universidad Postindustrial es un proyecto de rehabilitación de una nave industrial en Terrassa para albergar la nueva facultad de medicina. El concepto de “postindustrial” se interpreta desde una doble perspectiva: por un lado, como un gesto de recuperación y puesta en valor del patrimonio arquitectónico ligado al pasado fabril de la ciudad; por otro, como una respuesta a la transformación social contemporánea, en la que el conocimiento, la investigación y los servicios han reemplazado a la industria como motores del desarrollo urbano. La intervención se articula a partir de la incorporación de una serie de elementos infraestructurales —accesos, núcleos de circulación, instalaciones y servicios— que se insertan en la preexistencia mediante una estructura independiente y una materialidad diferenciada. Esta estrategia permite mantener la lectura clara del edificio original. A su vez, estos nuevos dispositivos activan y conectan el conjunto heterogéneo de edificaciones que conforman el ámbito de actuación, mejorando la accesibilidad, conectividad y funcionalidad del complejo sin renunciar a su identidad histórica.

: A-53, A-54, A-55 i A-56
: Amb data de lectura
:
En un punt clau del territori, situat entre Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Sant Adrià del Besòs i el barri del Bon Pastor de Barcelona, s’ha mantingut històricament un buit urbà condicionat per la topografia de l’entorn. El projecte Sutures Urbanes planteja un sistema d’ordenació capaç de cosir aquests teixits urbans fragmentats, creant un punt de retrobament entre municipis i generant, alhora, una nova centralitat metropolitana. Aquesta nova centralitat es vertebra a través de l’impuls de l’actual Hospital de l’Esperit Sant, amb l’objectiu de consolidar un campus hospitalari de referència en l’àrea metropolitana, especialment en l’àmbit de la geriatria i l’envelliment actiu. Es tracta d’un projecte pensat des de l’espai públic, que prioritza l’accessibilitat i la comoditat dels recorreguts, tot buscant reduir les distàncies físiques i mentals i oferint un entorn agradable per a tothom.

: A-53, A-54, A-55 i A-56
: Amb data de lectura
:
El camp municipal de Santa Coloma hauria de ser un nucli d'activitat en el seu entorn: un ús metropolità al costat del riu Besós després d'un pont. No obstant això, en l'actualitat manca d'aquesta importància. Aquest treball usa la remodelació de l'estadi com un trampolí per a parlar sobre qüestions de regeneració urbana, estimulació econòmica i representativitat de l'arquitectura. Sobre com es poden combinar els usos tradicionals d'un camp de futbol amb noves activitats, com els e-sports, per a crear un nou focus de centralitat en l'àmbit de la Rambla metropolitana del Besós.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
Aquest projecte tracta de l’ampliació del Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú per generar un punt central i articulador del carrer de la Rambla de l’Exposició i relacionar els habitants amb el llegat ferroviari de Vilanova.

: A-53, A-54, A-55 i A-56
: Amb data de lectura
:
Aquest projecte s’emmarca en la tesi de creació d’una Nova Rambla Metropolitana del Besòs, desenvolupada en el context de la càtedra. La metodologia emprada ha estat la investigació col·lectiva, que ha permès generar propostes diverses però amb una visió holística del riu. L’objectiu és explorar vies de regeneració urbana al llarg dels municipis de Santa Coloma de Gramenet, Barcelona, Badalona i Sant Adrià del Besòs. Aquest treball proposa reinterpretar el Besòs com el que un dia foren les Rambles: una muralla que marcava el límit de la ciutat. Obrir “portes i balcons” en aquesta nova frontera significa superar les barreres físiques i socials existents per convertir el riu en un gran passeig metropolità. El projecte és una proposta de com Barcelona podria obrir-se a les ciutats veïnes i, més concretament, de com arribar al riu des de l’eix del Carrer de Santander. Seguint lliçons de Barcelona i Nova York, aquest treball no explora només com creuar el riu sinó com habitar-lo, tant des de les cotes baixes com des de les altes. Gràcies a les noves portes, els espais en desús es transformen en llocs d’interès per la seva proximitat al riu, posant en valor l’espai natural, els edificis emblemàtics i les trames històriques de la Ciutat

: A-53, A-54, A-55 i A-56
: Amb data de lectura
:
La Fàbrica Urbana és un projecte que parteix de la lectura del riu Besòs com a espai de memòria i d’oportunitat. Des del seu patrimoni industrial i el paper històric que ha tingut en el desenvolupament de Barcelona, el projecte planteja una estratègia que vol preservar el teixit productiu existent però obrint-lo a la ciutat i dotant-lo d’una nova dimensió urbana. La proposta entén que la nau industrial pot evolucionar més enllà del seu ús original, esdevenint un equipament híbrid on conviuen la producció —reinterpretada amb tallers, laboratoris i espais d’innovació— amb nous programes: formació, habitatge, comerç i serveis de proximitat. Aquesta mixicitat funcional permet que l’activitat industrial perdi el seu caràcter exclusiu i passi a formar part d’un ecosistema més ampli, connectat amb la vida quotidiana del barri i amb la ciutat metropolitana. El projecte es relaciona de manera directa amb els eixos històrics que condueixen cap al riu, recuperant els antics camins i torrents com a connectors urbans. La Fàbrica Urbana s’implanta com a peça clau dins un territori que es llegeix des de l’aigua, establint un diàleg entre el paisatge fluvial, el patrimoni construït i les noves dinàmiques socials i productives. Així, la Fàbrica Urbana no és només una rehabilitació arquitectònica, sinó també una proposta de regeneració urbana que interpreta el Besòs com a suport d’un model capaç d’integrar memòria, activitat i espai públic, projectant el futur del riu i del seu entorn en clau contemporània.

: A-53, A-54, A-55 i A-56
: Amb data de lectura
:
La mà com a artefacte urbà és un projecte de regeneració que proposa una infraestructura híbrida capaç de connectar teixits urbans fragmentats i generar noves relacions amb l’escala metropolitana, més enllà de l’àmbit estrictament veïnal. L’àrea d’actuació se situa en un punt fronterer entre municipis que històricament han intentat unir les dues vores del riu Besòs. El projecte parteix de les continuïtats urbanes i territorials interrompudes tant per grans infraestructures —com la Ronda Litoral o els ponts concebuts exclusivament per al vehicle privat— com per transformacions naturals, com el calaix de formigó on discorre el parc fluvial. L’espai escollit es troba entre els polígons industrials de l’Estadella i Montsolís, en un punt estratègic definit pel carrer Santander, les rondes i la nova via metropolitana (carrer de l’Avançada). El carrer Santander, nascut com a vial perifèric per prolongar l’Eixample enmig de camps i fàbriques, ha esdevingut amb el temps un eix clau del procés de renovació urbana. Al segle XX, aquest vial va actuar com a estructura de suport: al costat nord s’hi van instal·lar polígons i fàbriques (com Montsolís, Sanchís o Cobega), mentre que al sud es van construir grans blocs residencials a la Verneda. Aquesta dualitat va consolidar el carrer com a frontera entre teixits productius i residencials, a la vegada que esdevenia via de servei per al trànsit de mercaderies i l’accés als nous barris. Actualment, la transformació del pont del Molinet i el desplegament de nous habitatges i equipaments redefineixen aquest paper històric. El carrer Santander passa de ser un element barrera a un corredor integrador, capaç de millorar la cohesió entre Sant Martí i Sant Andreu i de reforçar la connexió de Barcelona amb el riu Besòs.

: A-53, A-54, A-55 i A-56
: Amb data de lectura
:
CMDM: El Centre de Moda i Diseny del Mediterrani a Sant Adrià del Besòs

: A-53, A-54, A-55 i A-56
: Amb data de lectura
:
Aquest treball s’emmarca en el procés de regeneració urbana del Besòs i parteix d’una investigació col·lectiva que ha permès reconèixer la rellevància metropolitana de dos eixos actualment fragmentats: la Gran Via de les Corts Catalanes, que avui actua com una gran autopista i una barrera ombrívola sobre la ciutat, i l’Avinguda de Joan XXIII, un dels carrers històrics més significatius que acompanya el riu en direcció al mar. Amb l’objectiu de reforçar el creuament entre aquests dos eixos, el projecte proposa que el parc fluvial penetri dins la ciutat, transformant una infraestructura hostil en una avinguda metropolitana verda, accessible i oberta a tothom. La proposta estableix una nova ordenació urbana un cop retirada la infraestructura existent. Noves peces de programa innovador accentuen el punt de trobada entre les avingudes, mentre que el riu es fa present als espais públics intersticials, ocupant l’estructura obsoleta i donant lloc a nous ombracles i aiguamolls que contrasten amb la intensitat de l’avinguda

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
Aquest Treball Final de Màster proposa una residència intergeneracional al Campus del Baix Llobregat de la Universitat Politècnica de Catalunya, a Castelldefels, com a resposta a dues problemàtiques interrelacionades: d’una banda, l’envelliment progressiu de la població catalana i la manca d’alternatives residencials flexibles i sostenibles; i de l’altra, la desconnexió urbana i la baixa vitalitat quotidiana d’un campus que, malgrat la seva situació estratègica i la qualitat dels seus equipaments, resta infrautilitzat fora de l’horari lectiu. Històricament, el campus s’ubica sobre terrenys del Parc Agrari del Baix Llobregat, un paisatge agrícola fragmentat per la construcció del Canal Olímpic durant els Jocs de 1992. Aquesta condició de frontissa entre ciutat, entorn natural i infraestructures fa del campus un espai amb alt potencial de transformació. El projecte s’articula a través d’una doble estratègia urbana: vertebrar el campus mitjançant una matriu vegetal que connecta patis i espais lliures, millorant la qualitat ambiental, i restablir les connexions amb la ciutat i el territori agrícola i hídric mitjançant nous recorreguts i relacions visuals. A nivell arquitectònic, la residència es concep com un sistema d’espais comuns i patis verds que fomenten la convivència entre estudiants i gent gran. En l’àmbit constructiu, s’explora l’ús de materials prefabricats de formigó i solucions tecnològiques que combinen eficiència i integració paisatgística. En conjunt, el TFM proposa un nou model residencial capaç de revitalitzar el campus, reforçar la seva relació amb el Parc Agrari i generar sinergies positives entre generacions, sostenibilitat ambiental i vida universitària.

: A-53, A-54, A-55 i A-56
: Amb data de lectura
:
Este proyecto se sitúa en la desembocadura del Besòs, un territorio históricamente marginal dentro del área metropolitana de Barcelona. Espacio de infraestructuras duras, barreras físicas La regeneración de la desembocadura del Besòs se plantea como una oportunidad para coser las fracturas territoriales existentes y devolver a la ciudad una fachada hacia el río. El proyecto propone la transformación del actual parque fluvial en un parque lineal aliviadero, capaz de absorber las crecidas mediante una nueva sección deltaica que reinterpreta el carácter hidráulico y natural del lugar. La intervención libera el plano de tierra de las infraestructuras ferroviarias, hoy barrera urbana, mediante una estructura elevada que garantiza continuidad transversal y permeabilidad. Esta operación permite desplegar un sistema de equipamientos, espacios de relación y programas mixtos asociados al parque, reforzando la vida local y generando nuevas centralidades metropolitanas. La propuesta se articula en cinco miradas complementarias: analítica, estratégica, proyectual, programática y tectónica, que abordan desde la condición deltaica hasta la formalización material de los espacios de relación, entendiendo el Besòs como territorio de oportunidad y de condensación de usos. El objetivo es doble: por un lado, mitigar el riesgo climático y la huella ambiental mediante SUDS, taludes drenantes y biodiversidad regenerada; por otro, generar un nuevo continuo urbano que elimine las discontinuidades de cota entre La Mina, La Catalana y Sant Adrià, restituyendo la porosidad, la equidad espacial y la condición cívica del espacio público.

: aules C-B6 i C-B7
: Amb data de lectura
:
El projecte proposa una planta de valorització energètica de residus (WTE) a Badalona com a infraestructura metropolitana capaç de reduir abocaments, estabilitzar fluxos de residus i produir electricitat i calor per a la xarxa urbana. L’edifici es planteja com a equipament públic de nova generació: eficient, didàctic i integrat al paisatge de muntanya i roca vermella característic del lloc.

: aules C-B6 i C-B7
: Amb data de lectura
:
Al cor de Badalona, ??el projecte transforma un nus vial residual en un nou pol urbà, integrant un centre cívic, una plaça pública enjardinada i dos blocs d'habitatge social per a diferents col·lectius. La proposta aborda de manera integral la necessitat de vivenda, equipaments i espais de resiliència climàtica.

: aules C-B6 i C-B7
: Amb data de lectura
:
2+1: La intergeneracionalitat del bàsquet badaloní és un projecte que dona resposta a dues necessitats i, a la vegada, reptes de present i de futur que té la ciutat de Badalona. Per un costat, una instal·lació esportiva per oferir una nova llar al C.B.Sant Pep, club que actualment es troba sense pavelló, on poder dur a terme les seves activitats de forma rutinària. Per l’altre costat, dona resposta a la necessitat d’habitatges i casals sèniors d’una població cada vegada més gran per poder gaudir d’un envelliment actiu en un ambient propici amb un programa compartit amb el club per a tal finalitat. Aquests dos reptes s’uneixen fent una simbiosi de generacions mitjançant un nexe d’unió tan fort a la ciutat de Badalona com és la pràctica de l’esport, en concret amb el més conegut de la ciutat, el basquetbol, i a la vegada connectant aquest projecte amb la futura realitat d’un eix vital com la C-31.

: aules C-B6 i C-B7
: Amb data de lectura
:
UMBRACLE. Lloc cobert de manera que, deixant passar l’aire i la llum, protegeix dels raigs directes del sol. En un solar de Badalona que confronta els seus límits amb l’autovia C-31, es fa una rehabilitació d’una antiga nau industrial convertint-la en un equipament relacionat amb la nova avinguda metropolitana del Maresme proposada per l’AMB. El projecte pretén revitalitzar una zona totalment desdibuixada per la infraestructura de vehicles rodats mitjançant el reciclatge de sòl urbà, hibridant un programa amb diversos usos i potenciant l’espai i transport públic. Els elements de proposta són dues marquesines que complementen la relació entre les parts i amplien l’entorn del parc de Can Bada per adequar-se a les necessitats dels col·lectius del territori, como són una parada de Bus Trànsit Metropolità i un Centre Cultural Polivalent. La intervenció constructiva respon a criteris formals i ambientals de sostenibilitat al reaprofitar les estructures existents de la fàbrica, i de reversibilitat i estalvi de materials al construir-se sota una lògica de reciclatge i economia circular.

: aules C-B6 i C-B7
: Amb data de lectura
:
La transformació de la C-31 en una avinguda metropolitana obre nous horitzons per a la renovació dels espais en contacte amb aquesta infraestructura. Amb l’objectiu d’afrontar l’emergència climàtica i els canvis en el model de mobilitat, el projecte proposa un equipament multifuncional que integra un auditori, una escola de música i una mediateca, harmonitzat amb el paisatge i l’encaix urbà. Aquest nou pol de vida sociocultural es presenta com una referència cultural i un punt de trobada ciutadana, connectat amb Montgat i la regió metropolitana de Barcelona.

: Sala PFC-1
: Amb data de lectura
:
El projecte parteix de l’anàlisi del centre de São Paulo i de la seva infraestructura més controvertida: l’Elevado João Goulart, conegut com a Minhocão. Aquesta via elevada, avui en procés de transformació en parc lineal, atravessa barris històrics marcats per la diversitat social i cultural, entre els quals destaca el Largo do Arouche, territori de resistència i visibilitat queer des de mitjan segle XX. L’Arouche ha estat un lloc d’acollida per a col·lectius LGTBIQ+, un espai de trobada, de memòria i de lluita, i alhora un àmbit sotmès a pressions de gentrificació i a polítiques d’esborrament. En aquest context, el projecte proposa la implantació d’un Centro Queer com a equipament públic de referència. L’edifici es concep com a espai de visibilitat, acompanyament i celebració, amb serveis d’assessorament psicològic, legal i social, sales polivalents, espais culturals i zones de benestar. L’objectiu és reforçar el paper històric del Largo do Arouche com a patrimoni queer viu, preservant la seva identitat i transformant-la en un motor de justícia social i urbana. El Centre no només respon a les necessitats del col·lectiu, sinó que també contribueix a imaginar un centre de São Paulo més plural, inclusiu i democràtic. El disseny aposta per una arquitectura diferent i diversa, que defuig les formes normatives i es construeix a partir de la suma de diferències, buscant representar aquesta idea de queer i fer visibles en l’arquitectura les múltiples identitats i expressions.

: Sala PFC-2
: Amb data de lectura
:
El projecte de campus audiovisual s’ubica al carrer Tarragona, en un espai limítrof entre l’Eixample i Hostafrancs, i pretén millorar la permeabilitat urbana entre ambdós barris. El nou conjunt parteix d’una lectura multiescalar del lloc: vol connectar el carrer Tarragona, concebut pel planejament vigent com una gran avinguda metropolitana, amb la xarxa veïnal de petits carrers i places d’Hostafrancs. Aquesta voluntat d’interrelació ha dirigit totes les decisions importants del projecte, des de la definició del programa, la volumetria i la materialitat de la construcció, fins al disseny de l’espai públic i la seva relació amb l’edificació i les plantes baixes. La nova intervenció aposta per una volumetria que dialoga amb el teixit veí i supera la rigidesa del planejament vigent. El conjunt A, el més singular, conté l’escola d’audiovisuals —amb dos volums de nova planta— i la biblioteca, que recupera una nau industrial existent. El disseny combina la geometria ortogonal de l’Eixample amb les traces irregulars de l’antic parcel·lari agrícola, teixint una transició natural amb Hostafrancs. El conjunt B el conformen l’edifici residencial i el centre cívic, aquest darrer també en una construcció preexistent que es reforma. La diferència d’alçades genera una gradació que respon tant a l’entorn immediat com a criteris d’assolellament i de relació amb l’espai públic. Un gran porxo en voladís i el gir de façana dels volums A1 trenquen la linealitat del carrer Tarragona i obren una porta urbana cap a Hostafrancs.

: Sala PFC-1
: Amb data de lectura
:
Aquest projecte planteja solucionar diversos problemes que apareixen en els límits entre Cerdanyola del Vallès i Ripollet. El projecte proposa la rehabilitació de les històriques fàbriques de la uralita, la construcció de nous edificis i la creació de nous recorreguts de mobilitat mitjançant la construcció d'un pont nou. El projecte arquitectònic se centra en una nova ubicació on hi apareixen nous serveis: un Centre d'atenció primària i una residència per a la gent gran. La ubicació del projecte se situa en el mig entre el complex de les fàbriques, el encreuament de nous recorreguts i el nou pont. Amb tots aquests canvis s'espera poder generar un canvi positiu a ambdues poblacions.

: Sala PFC-2
: Amb data de lectura
:
En el cor del massís del Montseny es troba un antic monestir abandonat i en ruïnes a causa d'un incendi. El projecte presentat cerca donar-li un nou ús, com a casa d'espiritualitat, de retirs, enfocada a retirs en grup catòlics. L'actuació està semienterrada i ens permet actuar en l'escàs espai públic que hi havia i establir una gran "plaça" o claustre enfront de les muntanyes, on meditar, resar i poder admirar de les vistes d'aquest lloc que ha estat durant tant de temps un punt de parada en els excursionistes del lloc. La peça més important del complex és l'església (existent) i les coves de Sant Segimon i Sant Miquel, així que l'edifici s'articula al voltant de les seves comunicacions, per a connectar-les i donar-li la rellevància que mereixen. Amb silenci s'insereix l'edifici a les muntanyes, impercebible des del camí, poc visible des del lluny, en utilitzar els mateixos revestiments que la resta de conjunt. Una arquitectura senzilla per a un lloc complex.

: Sala PFC-1
: Amb data de lectura
:
El present projecte proposa la rehabilitació del recinte de l’antiga Fàbrica de Gas d’Oviedo mitjançant la creació d’un Museu de la Memòria Industrial i la transformació del buit urbà en un nou espai cultural, social i paisatgístic per a la ciutat. La intervenció parteix de la constatació que la memòria industrial ovetense ha quedat relegada a l’oblit, malgrat el seu paper fonamental en la història de la ciutat. En aquest context, la Fàbrica de Gas es converteix en el lloc idoni per recuperar i reinterpretar aquest passat: un enclavament estratègic en ple centre urbà, visible gràcies al seu gasòmetre i, alhora, abandonat, degradat i convertit en un buit. El projecte entén aquest buit com una oportunitat de regeneració. La proposta es recolza en la topografia i en la vegetació per articular un sistema de recorreguts exteriors que connecten les diferents cotes del recinte i l’integren amb la ciutat. La urbanització es planteja amb criteris de sostenibilitat: cobertes enjardinades, sistemes de drenatge urbà sostenible i places arbrades que funcionen com a refugis climàtics.

: Sala PFC-2
: Amb data de lectura
:
El projecte s’ubica en un dels punts més conflictius de Palma de Mallorca: el pas del torrent de Sa Riera pel cor de la ciutat. Palma pot llegir-se a partir de tres límits que han condicionat la seva evolució urbana: el natural, de la mar; l’antropitzat, de la Via de Cintura; i el torrent, que la travessa de nord a sud. La manera com la ciutat s’ha anat relacionant amb aquests tres elements al llarg de la història ha definit la seva morfologia actual i, en el cas de la riera, ha generat situacions de fractura i asimetria encara presents avui. El parc de la Riera és resultat d’aquest procés: un espai que s’estén a banda i banda del torrent, però amb dues realitats molt diferents. Mentre un dels fronts s’obre a la ciutat a través d’equipaments i espais públics de qualitat, l’altre resta tancat rere murs de contenció, desconnectat del barri de Son Cotoner i mancat d’una relació clara amb el teixit urbà. El solar de l’antic estadi Lluís Sitjar, encara buit i sense ús després del seu enderroc, accentua aquesta situació de degradació i desconnexió. Davant aquesta realitat, el projecte planteja una intervenció amb voluntat de donar resposta en dues escales. A escala social, dotant el barri d’un equipament mancant: una biblioteca entesa no sols com a espai de lectura, sinó com a infraestructura cultural i comunitària, capaç d’acollir tallers, activitats veïnals i punts de trobada intergeneracionals. A escala urbana, establint una connexió efectiva entre barri i parc, transformant un límit físic i simbòlic en un espai de transició i de relació. Així, la proposta no es limita a resoldre un programa funcional, sinó que assumeix la responsabilitat d’abordar una fractura històrica de la ciutat. La biblioteca de Sa Riera es concep com una nova centralitat cultural i cívica, capaç de revertir l’asimetria existent, aportar qualitat a l’espai públic i reforçar la cohesió social i urbana en un dels punts més sensibles de Palma.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
De la raíz a la copa planteja un centre intergeneracional i una biblioteca a Sant Crist, integrats en la pineda existent i en relació amb la C-31. L’edifici articula espai públic i equipaments, fomentant la cohesió social i la sostenibilitat mitjançant estratègies passives i actives de confort. La proposta transforma un marge urbà fragmentat en un nou espai comunitari obert, inclusiu i verd.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
Aquest projecte neix de la convicció que l’arquitectura és capaç de transformar la vida de les persones. És a dir, és una eina que pot identificar problemàtiques urbanístiques i socials i donar-hi resposta. El projecte se situa a Badalona, entre Montigalà i Bufalà, un entorn amb un gran potencial perquè es troba immers en un procés de transformació urbana. Aquest procés, encara pendent, preveu la reconversió de la C-31: de via ràpida i a eix urbà integrat a la ciutat. En definitiva, tenint en compte que una de les estratègies de la transformació de la C-31 és potenciar els passeigs verticals, el projecte identifica una oportunitat en la connexió del carrer de Tànger amb la nova C-31. Actualment separats, per un gran espai sense ús específic omplert de recorreguts espontanis que evidencien la voluntat dels veïns de donar-li una funció real.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
Prenent com a punt de partida el programa de curs, amb la proposta de l'AMB amb el projecte RiConnect, que vol transformar la N150 per a convertir-la en un nou eix cívic que connecti les diferents poblacions, aquest PFC escull el barri de Terra Nostra, en concret l'antic Casino Terra Nostra, per a generar un nou espai de (re)connexió amb els usuaris i les ciutats que l'envolten. La proposta genera una illa d'equipaments a un entorn on destaca el patrimoni del barri de Terra Nostra, amb l'antiga Masia Can Sans, i el mateix Casino, que actualment funciona com a sala d'actes i cafeteria. El projecte proposa la creació d'un nou volum dins d'aquesta illa, interrelacionant-se entre si, amb una biblioteca, creant un espai de trobada al nou centre cultural que hi resulta. La rehabilitació de l'existent i la nova construcció posaran en valor la sostenibilitat dels materials i l'eficiència energètica del conjunt.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
El Centre Cívic i Fàbrica de Creació Tèxtil “El Telar” es planteja com la rehabilitació de dues naus industrials de mitjan segle XX a Montgat, integrant-les en un nou model d’equipament híbrid. El projecte respon a la necessitat de cosir teixits urbans fragmentats per la C-31, creant una nova centralitat accessible i connectada. La intervenció combina funcions comunitàries i productives, amb espais de trobada intergeneracional i tallers d’innovació tèxtil vinculats a l’economia circular. S’articula un programa flexible que inclou menjador comunitari, sales polivalents, espais de gestió i una fàbrica tèxtil amb sales de treball i d’actes. El disseny prioritza la sostenibilitat ambiental, amb SUDS, reutilització d’aigües pluvials, vegetació autòctona, ventilació creuada i plaques fotovoltaiques. L’estratègia constructiva conserva la memòria industrial mitjançant la rehabilitació estructural i la incorporació d’un nou nucli articulador. La proposta busca revitalitzar un àmbit degradat, transformant-lo en un punt de referència cultural, social i productiu. Amb això, “El Telar” es configura com un equipament innovador capaç d’unir comunitat, tradició i innovació, aportant valor urbà i territorial.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
Entre el canal y el campus, nace un refugio donde el agua inspira y las aves marcan el rumbo. El antiguo edificio olímpico se transforma en un santuario de investigación y cuidado, la torre se abre como un observatorio del vuelo, y el nuevo volumen se convierte en puerta de encuentro, cultura y conocimiento. La arquitectura se viste de transparencias, de luz que atraviesa el vidrio y de sombras que dibujan las lamas de madera. El aire circula desde el canal hasta el patio central, llevando frescura, mientras el agua recogida en cubierta alimenta la vida de huertos y jardines. Aquí, la técnica y la naturaleza dialogan: la estructura se vuelve clara, la sostenibilidad cotidiana, y cada espacio respira como parte de un todo. El proyecto no impone, acompaña; no encierra, conecta. Es un lugar donde la ciencia, la comunidad y el paisaje se reconocen mutuamente. Un refugio de transparencias, donde la arquitectura deja de ser muro para convertirse en puente: entre aves y humanos, entre memoria y futuro, entre la tierra firme y el horizonte abierto del vuelo.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
El Centre d’Investigació Ferroviària de Vilanova i la Geltrú forma part d’un masterplan conjunt i esdevé l’edifici de benvinguda, ja que se situa a la porta d’entrada del campus universitari. D’una banda, es proposa trencar l’actual anella ferroviària de la ciutat i integrar-hi el nou campus dins la trama urbana; de l’altra, es projecta un edifici concebut com un pavelló allargat i de poca alçada, amb una estructura i un programa molt simples. L’edifici s’imagina com una caixa de vidre, símbol de l’intercanvi de coneixement, construïda amb una estructura de pòrtics de fusta. L’organització interna ve determinada per una galeria bioclimàtica orientada al sud que, a més de funcionar com a hivernacle, esdevé l’espai central de l’edifici i en el lloc de relació dels investigadors.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
El teixit urbà de Terrassa es troba partit per un antic torrent ja sec, que és casa d'aus, insectes i flora. El Torrent de Vallparadís queda com un parc relegat a ser el fons de la ciutat, sense relació amb el Campus de la UPC de Terrassa. Hi ha un límit que és impermeable, sense diàleg, on es troba l'Antiga Fàbrica Noguera. Aquest projecte busca desfer el límit mitjançant la inserció de la natura a allò construït, mitjançant Biotopos a nivell urbà que en la Fàbrica es traduiran com a patis. I per aquests nous buits s'articularà el nou ús de l'edifici que serà, en part, residència universitària del Campus de la UPC.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
Amb la premissa d'ampliar el campus universitari UPC de Vilanova i la Geltrú per tal d’incorporar-hi un nou grau en sistemes ferroviaris, es proposa una nova escola-taller que busca, de manera gairebé inevitable, un contacte directe i tangible amb el teixit industrial de reparació i manteniment ferroviari de Vilanova. Aquesta relació de veïnatge no és només una condició física, sinó també conceptual i funcional. Per aquest motiu, buscant col·locar-se adjacent al teixit existent, la nova construcció no té més alternativa que aparèixer com a paràsit, si bé no pretén competir amb ell sinó lloar-lo. La teoria, la pràctica i el món laboral s’uneixen, i passa a entendre's l'experiència docent com un espai tridimensional que opera en els eixos x, y, z.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
El edificio se plantea como un centro de actividad y aprendizaje estudiantil que se integrará en el futuro en el campus universitario de la UPC en Terrassa. El edificio actúa como sutura urbana para coser el campus con el barrio, configurándose como el nuevo «corazón» del conjunto universitario. Se busca generar un espacio tangente que funcione como un punto de transición, un lugar por el que las personas puedan cruzar sin problemas, pero en el que también puedan detenerse por un momento o incluso acceder a un área privada. Desde la perspectiva funcional, el proyecto se concibe como un espacio polivalente y abierto a toda la comunidad, capaz de ir más allá de su función principal. Se trata de un lugar pensado para acoger también usos complementarios que activen el entorno, fomentando así la cohesión social y ofreciendo un marco propicio para el encuentro, la interacción entre las personas.

: Amb data de lectura
:
El projecte consisteix en la rehabilitació i transformació d’un edifici industrial existent, format per dues naus rectangulars, per convertir-lo en un centre cívic al barri de Bufalà, Badalona. L’objectiu principal és recuperar i revitalitzar l’edifici, respectant la seva estructura original i incorporant estratègies sostenibles, com la captació solar mitjançant lucernaris i panells solars, la recuperació d’aigües pluvials a través de sistemes SUDS i una façana ventilada amb materials de baix impacte ambiental. El centre cívic oferirà espais flexibles i accessibles per a activitats comunitàries, formació i trobades veïnals, fomentant la cohesió social i cultural del barri. El projecte busca establir un diàleg harmònic entre l’antic i el nou, integrant-se en el teixit urbà i resolent la seva relació amb la C-31 i els entorns immediats. Aquest treball inclou una anàlisi històrica i arquitectònica de l’edifici, l’estudi de casos de centres cívics europeus i la definició d’un criteri d’intervenció basat en la eficiència energètica, la sostenibilitat i la identitat local.

: Sala PFC-1 i Beta
: Amb data de lectura
:
El municipi de Montgat, situat en l'extrem nord-est de l'àrea metropolitana de Barcelona, forma part del front litoral del Maresme i presenta una configuració urbana marcada per la presencia d'infraestructures viàries i ferroviàries que ho connecten amb la resta del territori. En aquest context es troba el barri dels Mallorquins, perifèric respecte al nucli històric de Montgat, però central en termes de connectivitat territorial. Situat entre la mar, la via del tren, la C-31 i els límits amb Badalona. L'elecció d'aquest emplaçament per a situar un Centre Cívic i un alberg vinculat a la mobilitat ciclista, tracta de connectar barris, municipis i sistemes de transport. Cus la frontera que ha deixat la C31 utilitzant la riera de Sant Jordi com a connexió transversal i, alhora, atreu a gent de diferents racons que tinguin una cosa en comú: la bicicleta. Aquest nou equipament, que inclourà un gran aparcament de bicicletes, juntament amb la proposta del BRT (Bus Ràpid de Trànsit) i la proximitat de l'estació de tren de Montgat, fan un conjunt intermodal que obre un món de possibilitats.

: Sala PFC-1 i Beta
: Amb data de lectura
:
“Ca l’Arnús no es toca.” Aquest va ser el crit unànime dels veïns i veïnes de Badalona quan es van assabentar de la intenció de construir habitatges dins del parc de Ca l’Arnús. Aquesta mobilització ciutadana no només va aturar el projecte, sinó que va evidenciar la importància d’aquest espai verd com a pulmó i refugi per a la ciutat. Tot i això, la realitat actual del parc mostra una manca d’infraestructures pensades per a tota la ciutadania: més enllà de les zones de jocs infantils i la presència de tres escoles, hi ha molt poques propostes dirigides a adolescents, adults o gent gran. A més, el patrimoni arquitectònic del parc, com la Torre Arnús, es troba en un estat de deteriorament progressiu i en desús. Aquest projecte planteja una nova mirada cap al parc: rehabilitar la Casa Residencial Arnús com a centre cívic i afegir-hi un nou mòdul amb cafeteria i sala polivalent, tot fomentant l’aprenentatge, el contacte amb la natura i la revitalització de l’espai públic. Al cap i a la fi , un parc no ha de ser només un lloc per passejar, sinó un espai viu i compartit per a totes les edats.

: Sala PFC-1 i Beta
: Amb data de lectura
:
Es tracta d’una intervenció al barri del Manresà de Badalona, tocant a Montgat, on es proposa la construcció d’un mercat amb escola de cuina. El programa combina espais comercials, docents i culturals, articulant activitats de venda, formació i trobada ciutadana. La proposta es resol mitjançant una pell exterior i una coberta de tipus hivernacle que abracen l'edifici i que actuen com a sistemes bioclimàtics, regulant la il·luminació i les condicions ambientals interiors. L’edifici es concep com un espai públic obert i flexible, capaç d’adaptar-se a diferents usos quotidians i eventuals, i que posa l’accent en la sostenibilitat i la resiliència davant els reptes ambientals.

: Sala PFC-1 i Beta
: Amb data de lectura
:
El projecte té com a objectiu principal la recuperació del patrimoni industrial de Montgat, especialment el conjunt de forns de calç i guix de Can Boada situats al barri de les Mallorquines, que constitueixen un dels testimonis més rellevants de la tradició dels calciners i de la identitat històrica del municipi. Malgrat el seu estat d’abandonament i les pressions urbanístiques que han comportat la desaparició d’altres guixeres i pedreres del poble, els forns de Can Boada encara conserven vestigis de gran valor patrimonial que permeten entendre el funcionament d’una activitat que durant segles va ser motor econòmic i social del territori. El projecte proposa la reintegració dels elements deteriorats, tot garantint-ne la preservació i el reconeixement com a element clau del paisatge cultural. A partir d’aquesta base patrimonial, s’articula la creació de La Guixera, una residència i ateneu de fabricació que combina habitatge i espais productius oberts a la comunitat, amb la voluntat de transformar l’antic recinte industrial en un nou pol d’activitat social i cultural. Aquesta proposta s’inscriu alhora dins les estratègies de transformació de la C-31, una infraestructura que històricament ha fragmentat el territori i ha generat un límit físic entre Montgat i el seu front litoral. El projecte es centra en la renaturalització de la riera de Sant Jordi, amb l’objectiu de restablir la continuïtat urbana i potenciar la vida veïnal al carrer. D’aquesta manera, la intervenció no només recupera un patrimoni industrial en risc de desaparició, sinó que també contribueix a relligar els barris, generar nous espais de relació i promoure un model urbà més sostenible i integrador, capaç de combinar memòria històrica, activitat comunitària i millora de l’espai públic.

: Sala PFC-1 i Beta
: Amb data de lectura
:
Re-Connectar és un projecte que neix amb la voluntat de transformar el turó de Montgat i els seus voltants en un espai que uneixi la ciutat i la natura i ajudi a enfrontar algunes de les problemàtiques presents i futures de Montgat. De tot l’àmbit d’estudi de la C-31 s’acaba identificant l’àmbit del turó de Montgat. Un espai actualment residual i fragmentat per les infraestructures que el travessen, es redibuixa per oferir-lo tant a la ciutadania com a la biodiversitat. La intervenció planteja un diàleg entre la natura i l’arquitectura, buscant la transició fluida entre espai urbà i natural. L’objectiu és consolidar el teixit urbà de Montgat i dignificar el turó. Aprofitant el buit generat per la infraestructura existent, es proposa un projecte ambiciós que treballi per l’accés a l’habitatge de la gent jove, l’envelliment poblacional, la sostenibilitat i models mixts de ciutat. Per això es planteja construir habitatges públics cooperatius amb un gran % destinat a gent jove i un viver d’empreses, per iniciar projectes empresarials i cooperatius en el municipi que portin llocs de treball i nodreixin al territori. Es vol buscar oferir una altra manera de fer. Reconnectar amb la naturalesa, reconnectar amb els nuclis més petits. Es busca reconnectar el turó i connectar el teixit urbà. Gràcies a la transformació, es crea un nou espai públic que actua com a catalitzador per reconnectar les persones amb el territori i fomentar una nova manera de viure l’espai urbà: un espai on la ciutat i la natura són tot en un.

: Sala PFC-1 i Beta
: Amb data de lectura
:
El projecte parteix de la transformació de la C-31 en avinguda metropolitana, reparant la fractura generada als anys setanta, quan la construcció de l’autopista va enterrar bona part de l’horta activa de Montgat, així com infraestructures i indústries al llarg del Maresme. L’objectiu és generar una porta entre el Maresme i Barcelona que posi sobre la taula la importància de la sobirania alimentària, mitjançant l’aprofitament i ampliació dels horts de Can Casanovas. Sobre aquesta base es planteja la creació d’un equipament híbrid de Km0 destinat al sector agroecològic. El complex busca treballar tots els cicles de l’agricultura incloent espais d’aprenentatge i formació, sales polivalents per a fires, mercats i esdeveniments vinculats al món agroecològic, un bar gastronòmic per donar sortida al producte dels horts i un banc de llavors cooperatiu, orientat a la recuperació i conservació d’espècies tradicionals del Maresme que s’han anat perdent amb el temps.

: Sala PFC-1 i Beta
: Amb data de lectura
:
Edificio de 40 Viviendas y un mercado, con escala metropolitana en la C-31,se enmarca dentro del Master Habilitante 2024-25 , abordando la transformación urbana en el entorno de la C-31 en el área del Pinar de Bufalà.

: Sala PFC-1 i Beta
: Amb data de lectura
:
La C-31 ha estat històricament una barrera que ha fragmentat Badalona, separant el teixit urbà i limitant la continuïtat dels seus recorreguts quotidians. La seva transformació, prevista dins el planejament metropolità, obre ara l’oportunitat de revertir aquesta situació i establir noves connexions físiques i simbòliques entre els dos costats de la ciutat. En aquest context, el projecte s’articula a partir del concepte d’“arrel”, entenent-lo com una estratègia capaç de vincular passat i futur, arquitectura i natura, comunitat i territori. L’arrel projectual es manifesta en la rehabilitació de la fàbrica Focus, que preserva el seu valor històric i el posa al servei d’un nou ús assistencial i comunitari. L’arrel territorial respon al repte urbà de la C-31, convertint un punt de fractura en una oportunitat per cosir la ciutat a través de nous recorreguts i espais públics. Finalment, l’arrel social posa al centre les persones amb discapacitats físiques i altres col·lectius vulnerables, garantint un entorn accessible, digne i integrador. El claustre esdevé l’expressió d’aquesta triple arrel, un espai central que concentra i difon vida, alhora que simbolitza la voluntat del projecte de fer arrelar noves formes de convivència i benestar compartit.

: Sala PFC-1 i Beta
: Amb data de lectura
:
KM214 és un equipament híbrid que tracta d'integrar una cooperativa d'habitatges sènior amb un centre cívic com a element articulador del barri, generant un nou accés donada la pacificació de la C-31. El projecte, se centra en aplicar solucions climàtiques que fomentin l'eficiència energètica i que entenguin l'edificació com un element a futur. L'augment de les temperatures, el clima extrem,... Són factors que aplicar amb caràcter urgent per a continuar fent arquitectura sostenible i útil.

: Sala PFC-1 i Beta
: Amb data de lectura
:
Aquest projecte respon a l’emergència climàtica amb una proposta que combina arquitectura sostenible, mobilitat verda i cultura. La transformació de la C-31 al seu pas per Badalona es planteja com un eix verd que prioritza el transport públic, la bicicleta i la natura, alhora que es vincula amb el Parc de Can Solei i Ca l’Arnús per configurar un futur Parc de les Arts. En aquest context, es dissenya un conservatori i auditori innovador, pensat per fomentar la col·laboració entre estudiants, professors i artistes, amb una especial atenció a la qualitat acústica i al benestar dels usuaris. L’objectiu és generar un entorn urbà més saludable, sostenible i culturalment actiu que inspiri la comunitat i contribueixi a un futur més responsable.

: Sala PFC-1 i Beta
: Amb data de lectura
:
El projecte s’ubica a Badalona, a l’entorn de la C-31, amb la voluntat de transformar aquest gran eix viari en un espai públic més amable, sostenible i connectat amb la ciutat. La proposta parteix d’una doble estratègia: d’una banda, pacificar la carretera i integrar-la dins d’una nova avinguda metropolitana que prioritzi el transport públic, la mobilitat activa i la connexió amb l’entorn natural; de l’altra, activar els seus marges amb nous programes culturals i comunitaris. El nucli de la intervenció és la rehabilitació d’una nau industrial existent, que es conserva i adapta per acollir un programa representatiu i de caràcter públic. Aquesta nau allotja un auditori, una sala d’exposicions i diversos espais polivalents, tot preservant el seu caràcter arquitectònic i històric com a memòria industrial de la ciutat. Al seu voltant s’hi disposen nous volums que acullen tallers, laboratoris, aules i espais tècnics, pensats per a les pràctiques creatives. El programa es fonamenta en el model de “fàbrica de creació” i es desplega en tres grans àmbits: arts escèniques, arts plàstiques i visuals, i arts audiovisuals i multimèdia. Les activitats inclouen disciplines com la ceràmica, l’escultura, la pintura, la fotografia o les arts escèniques, amb l’objectiu de fomentar la creativitat, el treball manual i la connexió amb la matèria i la natura. La proposta integra criteris de sostenibilitat ambiental i bioclimàtica: ús de materials naturals i de baix impacte, sistemes de drenatge sostenible, gestió de l’aigua de pluja, vegetació integrada i estratègies passives de control climàtic. D’aquesta manera, el projecte no només crea un equipament cultural, sinó que construeix un paisatge actiu i cívic capaç de generar noves dinàmiques socials i ambientals. Amb aquest conjunt d’accions, la intervenció busca mantenir viva la memòria industrial del lloc i, alhora, projectar-lo cap al futur com a espai de trobada, producció i difusió cultural.

: Sala PFC-1 i Beta
: Amb data de lectura
:
Sinèrgies al marge: entrellaçant Badalona parteix de la situació de la C-31, una infraestructura que durant dècades ha actuat com a barrera urbana, acústica i ambiental, tot i trobar-se en un entorn amb grans valors socials, educatius i naturals. L’emergència climàtica, la contaminació i la fragmentació del teixit urbà evidencien la necessitat de repensar aquest marge i transformar-lo en una oportunitat per a la ciutat. El projecte s’implanta a l’entorn de l’antiga nau Focus, aprofitant el seu valor patrimonial i estratègic com a punt de connexió entre ambdós costats de Badalona. Es combina la construcció d’un centre cultural i la rehabilitació de la nau com a biblioteca, generant entre ells un espai intersticial públic i flexible que actua com a veritable sinergia: un lloc obert amb multiplicitat d’usos capaç d’activar el marge. Paral·lelament, la transformació de la C-31 incorpora el carril bici, la pacificació de les vores i una nova parada de BRT, reforçant la connectivitat sostenible. La proposta es fonamenta en criteris de sostenibilitat i materialitat, amb façana vegetal d’enfiladisses, gelosia ceràmica flexbrick i sistemes SUDS que potencien el canal com a infraestructura ecològica. Així, es configura un equipament híbrid i obert a tothom, que transforma el marge de la C-31 en un espai actiu de cohesió social i ambiental.

: Sala PFC-1 i Beta
: Amb data de lectura
:
'Armonía Urbana' sorgeix de la necessitat detectada a Badalona d’integrar arquitectura, infraestructura i paisatge dins d’un mateix espai urbà. El projecte proposa la implantació d’un equipament híbrid que combina un programa d’escola de música amb un centre cultural, localitzat al parc de Ca l’Arnús i Can Solei. L’emplaçament, que al llarg dels anys va funcionar com un espai d’interacció social pels veïns de Badalona, té com a objectiu recuperar i potenciar aquesta funció a través de la cultura i la música. La proposta busca resoldre un punt conflictiu del parc mitjançant la creació d’una plaça, la incorporació d’una parada de BRT i la relació amb la nova via metropolitana.

: Sala PFC-1 i Beta
: Amb data de lectura
:
La construcció d’una gran infraestructures que travessa una ciutat, com la C-31, provoca la divisions entre els barris veïns, problemes d’accessibilitat i genera espais buits sense un servei a la ciutat. En definitiva, actuen com una barrera física que deixa en desús el perímetre i convertint-se en un punt mort separant l’activitat i la població en àmbits desconnectats queda en desús i separa l’activitat i població en dues zones. El projecte busca transformar un d’aquests espais convertint-lo en un node urbà que connecta el teixit residencial, el nucli urbà i l’eix verd, en un espai de trobada que dona servei i complementa tant al barri com a la ciutat. És un projecte que busca sumar i donar una nova vida a les preexistències, rehabilitant l’antiga fàbrica Focus i transformant-la en un Centre Cívic i banc d’aliments.

: Sala PFC-1
: Amb data de lectura
:
Martorell, històricament una ciutat de pas, però també d'encreuaments, rep la notícia d’un punt de trobada no anunciat per als veïns: una estació com a punt de trobada. Degut a un canvi de teixit produït al barri de Can Carreres per la trobada entre dues infraestructures, la viaria (antiga N-II) i el traçat ferroviari (antiga trinxera) es produeixen tota una sèrie de problemes d'intermodalitat entre les dues estacions existents que provoquen la fugida de qualsevol que s’apropi a l'entorn de l’estació, llavors el projecte vol establir un nou punt de trobada i estada allà on actualment és un punt de pas i millorar les connexions entre línies de tren, fent així possible donar una coherència urbana a totes les capes històriques del barri i entrelligar-les: inici i natura (la conca fèrtil de l'Anoia)- barri (teixit de mitgeres) - estació (de punt de pas a punt de reconnexió i estada) -final i natura (riera del Torrent del Llops).

: Sala PFC-2
: Amb data de lectura
:
El projecte, situat a l'Hospitalet de Llobregat, té com a objectiu recuperar l'antiga fàbrica textil Albert Germans, trnasformant-la en l'element central d'una nova xarxa d'equipaments culturals per al barri. Aquesta intervenció no només revitalitzarà la fàbrica com a espai patrimonial, sinó que també donarà resposta a problemàtiques urbanes com les mitgeres visibles i altres espais inacabats dels blocs propers. A més, el projecte establirà vincles amb escoles i equipaments de l'entorn, fomentant un ús comunitari i cultural que beneficiï els habitants del barri. Aquesta iniciativa busca crear connexions dins del teixit urbà, reforçant la identitat del barri i integrant la fàbrica en una xarxa cultural que promogui la cohesió social i el dinamisme de l'entorn.

: Sala PFC-1
: Amb data de lectura
:
El proyecto se sitúa en Vallcarca, dentro del Parque Natural del Garraf, en el emplazamiento de la antigua cementera de Ciments Fradera. El lugar, marcado por el abandono y por un fuerte impacto industrial, reúne infraestructuras de gran escala como la carretera, la autopista, el ferrocarril y el puerto, que lo hacen estratégico pero hostil para el peatón. El estudio histórico y de campo reveló la desaparición de la colonia obrera y de sus huertos, así como la pérdida de continuidad con el entorno natural. Frente a estas deficiencias se identificaron cuatro oportunidades: recuperar el carácter agrícola con el viñedo de Malvasía, reforzar la ruta costera como infraestructura peatonal, reducir el impacto visual concentrando la arquitectura en estructuras existentes y renaturalizar el suelo degradado para integrarlo en el parque. El masterplan responde con diez hectáreas de viñedo aterrazado inspirado en la geometría de la colonia, con taludes de arbustiva autóctona de secano y con la riera recuperada como límite natural entre lo agrícola y lo industrial. El puerto se mantiene con intervenciones mínimas que refuerzan su carácter de paseo y baño, mientras que la fábrica se conserva en su conjunto, concentrando la acción arquitectónica en la cúpula del silo de clinker y el prisma contiguo, reutilizados como cooperativa vinícola. Esta infraestructura colectiva, basada en el modelo de los antiguos cellers cooperatius, ofrece soporte a pequeños productores y se incrusta en el paisaje agrícola como parte de la malla ortogonal del viñedo. La intervención, intensa en medios pero contenida en forma, construye para deconstruir y transforma un enclave hostil en un espacio productivo, accesible y colectivo, reconciliando industria, naturaleza y comunidad.

: Sala PFC-2
: Amb data de lectura
:
El projecte sorgeix arran d’una preocupació creixent per l’abandonament en la utilització dels mercats municipals per part de les generacions més joves. És necessària una reinvenció d’aquests equipaments per apropar la cultura alimentària i gastronòmica a aquestes generacions. El mercat sempre ha funcionat com un lloc de reunió i com un referent a escala metropolitana. Per això, es pretén que aquest mercat no sigui només un espai destinat als habitants del poble, sinó que també esdevingui un nou nucli i referent per a tota la comarca del Maresme, un lloc que impulsi la identitat local i que sigui punt de trobada per a diferents generacions i cultures. Aquest mercat proposa una nova manera d’entendre el concepte tradicional de mercat, no només com un espai per al consum alimentari de proximitat, sinó també com un àmbit que fomenti la interacció entre la població. A més, s’hi integraran activitats culturals, educatives i d’oci, creant un ambient dinàmic que promogui el sentit de comunitat i millori la qualitat de vida dels veïns. El projecte té com a objectiu convertir-se en un nou nucli dins del teixit urbà, on convergeixin arquitectura i gastronomia. La intervenció es planteja a l’antiga fàbrica tèxtil de Can Sanpere S.A., una edificació que ha estat abandonada des de finals dels anys noranta, a la localitat de Premià de Mar, a la comarca del Maresme.

: Sala PFC-1
: Amb data de lectura
:
Aquest projecte neix de la idea de reactivar/rehabilitar tota una zona la qual es troba envoltada per un recinte delimitat per l’aigua i un nou límit urbà. Aquest, es pot realitzar aprofitant un conjunt de fàbriques industrials del segle XIX, el qual modificant-ne el seu conjunt, obrint els seus perímetres i creant-ne uns nous passos transversals, s’aconsegueix obrir aquets antic recinte al seu entorn. D’aquesta manera sorgeix un nou límit urbà en el carrer posterior, el qual en la actualitat es troba aïllat d’aquesta part històrica del municipi. El conjunt és rehabilitat com a centre artístic-cultural donant acollida a totes les associacions, entitats i individus del poble que necessitin d’un espai en contacte amb la natura i la història, per a organitzar activitats per al propi municipi.

: Sala PFC-2
: Amb data de lectura
:
La tercera plaça planteja la transformació del límit occidental del centre històric de Logronyo mitjançant la implantació d’un nou equipament cultural i un espai públic per a la ciutat. La intervenció té com a objectiu restituir la continuïtat urbana entre el nucli antic, l’eixample modern i el parc de l’Ebre, en un àmbit actualment desarticulat i ocupat per un aparcament. El projecte prolonga l’eix cívic del carrer Portales, consolidant una seqüència d’espais públics que culmina en aquesta nova plaça, concebuda com un llindar entre ciutat i paisatge. En aquest punt, on també conflueix el traçat històric del "Camino de Santiago" la proposta estableix un nou node urbà capaç de reorganitzar recorreguts i centralitats. L’edifici, articulat en dos volums paral·lels al riu i connectats mitjançant una plataforma elevada, genera un pas cobert a la planta baixa que reforça la porositat del lloc i estableix noves connexions transversals. L’arquitectura respon a la condició estratègica de l’emplaçament amb una solució oberta, permeable i capaç d’integrar patrimoni, espai públic i nous programes culturals en una única operació urbana.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
El proyecto se ubica en Castelldefels, en un punto estratégico entre la estación de tren y el campus universitario del Baix Llobregat. La propuesta desarrolla un edificio de uso mixto que actúa como interfaz urbana, combinando un centro social en las dos primeras plantas y 28 viviendas sociales en las plantas superiores. El objetivo principal es reforzar la conexión entre campus y municipio, generando un nodo de centralidad que fomente la cohesión social y urbana. La estrategia arquitectónica se basa en un planteamiento híbrido: estructura de hormigón armado en las plantas destinadas a equipamiento comunitario y sistema de madera contralaminada (CLT) en las viviendas, incorporando criterios de sostenibilidad, eficiencia energética y confort habitacional. Además, se integran cubiertas vegetales, estrategias pasivas y producción de energía fotovoltaica, reforzando el compromiso ambiental del proyecto. La propuesta busca transformar un solar vacante y fragmentado en una pieza activa de ciudad, capaz de articular relaciones físicas, sociales y simbólicas, ofreciendo soluciones innovadoras en vivienda asequible y espacios comunitarios dentro de un marco de sostenibilidad arquitectónica y urbana.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
El projecte se situa al barri del Poblenou de Barcelona, ??una zona que ha evolucionat d'enclavament industrial a centre cultural, tecnològic i residencial. La l'illa escollida està ocupada per tallers i petites naus industrials d'escàs valor patrimonial, amb façanes opaques que generen un efecte de “tap” urbà en un punt estratègic, proper a una parada de metro ia la cruïlla de dos futurs eixos verds del pla municipal. Es proposa trencar aquest “tap arquitectònic” i dinamitzar els espais adjacents, establint noves relacions en un entorn mixt d'habitatges antics, tallers i centres universitaris. Per això, es planteja un recorregut mitjançant places interiors i patis d'illa, combinats amb equipaments i noves tipologies residencials, dotacionals o acadèmiques. Dins del Master Plan, l'illa més al nord, propera al metro i al mercat, acollirà una residència d'estudiants. Aquest projecte cerca atreure població jove al barri i aprofitar la proximitat d'universitats, equipaments esportius i comercials, generant un flux de vida constant que connecti i activi la zona. Es proposa, a més, una solució constructiva i estructural moderna, sostenible i responsable amb el medi ambient i les seves emissions, però que respecti i dialogui amb el passat fabril del barri. Amb aquestes intervencions, es consolida una nova centralitat urbana, transformant l'illa de barrera arquitectònica a espai obert i dinàmic, que serveix de tancament al recorregut projectat i reforça la relació del barri amb el seu entorn immediat i els eixos verds futurs.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
El proyecto se sitúa en la UPC del Baix Llobregat, ubicado en Castelldefels. Este campus, con una localización periférica y separada del núcleo urbano, se encuentra aislado de las dinámicas de la ciudad. Para contrarrestar esta desconexión y promover una mayor integración con el entorno, se propone un masterplan que densifica el campus a través de un programa de viviendas. Dentro de este marco, Umbral Común plantea la construcción de un nuevo edificio residencial que amplíe la oferta actual de la residencia de estudiantes existente, incorporando una variedad de tipologías habitacionales. Así, el proyecto busca crear un espacio mixto y colectivo que proporcione vivienda, no solo a estudiantes, sino también a investigadores y trabajadores vinculados al aeropuerto, aprovechando la proximidad del emplazamiento. El diseño del edificio responde a una estrategia de integración espacial. Ubicado en un punto fronterizo que consolida y cierra la plaza principal de acceso al campus, configura un entorno en forma de claustro, aportando nuevas cualidades a la plaza que invitan a la interacción y conectividad. La planta baja se concibe como un espacio abierto al público, con programas como gimnasio, oficinas académicas y coworking, pensados tanto para la comunidad universitaria como para los habitantes de Castelldefels, generando nuevos focos de actividad. De este modo, el proyecto transforma el campus en un nodo de encuentro y convivencia, superando su actual condición de espacio deshabitado e infrautilizado. Asimismo, se inserta en un entorno natural privilegiado, estableciendo a través de un zócalo o pieza inferior, una transición entre la plaza y el paisaje de la Olla del Rei, que actúa como umbral de integración y actividad.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
El projecte de la Facultat de Ciències de la Salut a Terrassa es concep com una peça estratègica dins el campus urbà de la UPC, integrant salut, natura i coneixement. Situat al vessant del Parc de Vallparadís, aprofita la topografia per generar volums escalonats que prolonguen el verd cap a l’interior de l’edifici. L’equipament combina espais docents i de recerca amb usos oberts a la ciutat —biblioteca, auditori i cafeteria— revitalitzant el campus com un espai viu i divers. Amb solucions biofíliques, sostenibles i tecnològicament eficients, esdevé un node d’innovació acadèmica, cultural i sanitària vinculat al territori.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
A Vilanova i la Geltrú, s’implementa la nova escola pel grau en sistemes ferroviaris de la UPC. Aquesta té el propòsit d’unir i cohesionar els programes existents en la zona: investigar – habitar – difondre – produir – descansar Per tant, l’espai proposat per l’escola, no serà un aulari, sinó espais de possible compatibilitat tant amb els habitants, com amb els treballadors de l’àrea. Això es fa per mitjà d’un espai expositor, de laboratoris, i de trobades. L’escola comptarà amb dos edificis, un d’ells rehabilitat i un altre nou. Aquests proposen construir l’obra nova de manera sostenible, reutilitzable, i capaç de variar de programa al llarg de la seva vida útil.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
El projecte aborda la problemàtica del campus de la UPC a Vilanova i la Geltrú, situat a l’extrem de la Rambla de l’Exposició i marcat per la presència del Museu del Ferrocarril i les naus de RENFE. La dispersió dels edificis i les infraestructures ferroviàries provoquen manca de cohesió i aïllament, especialment als laboratoris i aularis més allunyats. A més, el mur de formigó dels tallers ferroviaris genera un recorregut monòton i poc atractiu, accentuant la sensació de desconnexió del campus. Per revertir aquesta situació, es planteja intervenir en aquest punt estratègic que actua com a límit urbà i porta d’entrada a la ciutat. L’objectiu és millorar la connexió, integrar el campus i reactivar-lo generant activitat i moviment des de l’interior de Vilanova. El projecte proposa dues grans estratègies: incorporar nous usos acadèmics per a estudiants i investigadors, i crear un espai públic obert a la comunitat universitària i a la ciutadania. En l’àmbit acadèmic s’hi inclouen una nova biblioteca, un espai de coworking i nous laboratoris complementaris als existents per satisfer la demanda d’espais de recerca. Aquests equipaments s’organitzen al voltant de dues places: una de més gran i pública, envoltada pels aularis, la biblioteca i el coworking; i una altra més recollida i semi-privada, vinculada als laboratoris. Un pavelló polivalent connecta ambdues places i actua com a nexe entre docència i recerca. Arquitectònicament, el projecte opta per una estructura lleugera d’acer i sistemes prefabricats per permetre una construcció ràpida, seca i de baix impacte ambiental. L’estètica tecnològica i innovadora respon a les necessitats dels laboratoris i al context urbà. En termes de sostenibilitat, s’hi incorpora una doble pell climàtica.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
Nueva facultad de medicina para la UPC en el entorno de la antigua fábrica textil de Noguera, Terrassa.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
El proyecto “Tejiendo Medicina” propone la rehabilitación de la antigua fábrica textil Noguera en Terrassa para convertirla en la nueva Facultad de Medicina de la UPC. La elección del lugar responde a su cercanía con el Hospital de Sant Llàtzer y el parque Vallparadís, generando una relación directa entre docencia, práctica clínica y espacio público. La propuesta respeta la memoria industrial existente, eliminando añadidos sin valor y reutilizando materiales. Se busca abrir la fábrica a la ciudad con nuevos accesos, patios y recorridos, transformando el conjunto en un espacio educativo, patrimonial y urbano, integrador y sostenible.

: A-53, A-54, A-55 i A-56
: Amb data de lectura
:
Baño de Bosque es una propuesta de regeneración urbana y paisajística en el barrio de Ciudad Meridiana (Barcelona), un territorio marcado por el aislamiento físico, social y simbólico. El proyecto plantea un itinerario paisajístico que actúa como columna vertebral verde y articula tres dimensiones de intervención: el camino, el agua y el bosque. El camino se concibe como espacio público lineal que mejora la conectividad y la accesibilidad en un territorio abrupto, a la vez que se convierte en soporte de experiencias sensoriales y sociales. El agua, a través de acequias de laminación y humedales de infiltración, se gestiona como recurso ecológico y pedagógico, integrando procesos de depuración natural en el paisaje. El bosque, actualmente dominado por masas homogéneas de pino blanco, se transforma hacia un mosaico mediterráneo diverso, más resiliente frente a la sequía y los incendios. El proyecto, bajo el lema “caminar el paisaje para reconectar el barrio”, entiende el itinerario no solo como recorrido físico, sino como infraestructura ecológica y social capaz de generar cohesión social, valor ambiental y calidad urbana.

: A-53, A-54, A-55 i A-56
: Amb data de lectura
:
Nos encontramos en Ciudad Meridiana, un barrio marginal a las afueras de Barcelona con problemáticas sociales, urbanísticas y geográficos entre otros. El proyecto de "Linde habitada" conjuntamente con otras intervenciones realizadas en el curso intenta estudiar la posibilidad de mejorar una zona del barrio que actualmente se encuentra en desuso. Estratégicamente ubicada en el linde entre barrio y montaña se propone abrir una puerta hacia Collserola con un programa social con mixticidad de usos destinado al barrio y con un programa privado destinado a una generación olvidada: la gente de la tercera edad

: A-53, A-54, A-55 i A-56
: Amb data de lectura
:
El proyecto plantea intervenir en el Sud Oest del Besós con el objetivo de regenerar y mejorar su situación actual por medio de intervenciones puntuales en las problematicas del barrio. En este trabajo se propone la intervención en una intersección de Rambla Prim y Alfons el Magnànim con el objetivo de mejorar la conexion entre ejes y permeabilizar las plantas bajas para la activación del espacio público. De esta manera conseguir que Rambla Prim se infiltre en el barrio y se reactive social y economicamente.

: A-53, A-54, A-55 i A-56
: Amb data de lectura
:
Integración de nuevos programas en un patrón constructivo existente, con el objetivo de generar una estrategia flexible y replicable a lo largo del barrio, adaptada al entorno.

: A-53, A-54, A-55 i A-56
: Amb data de lectura
:
“Atrium” és una proposta teòrica que repensa la regeneració urbana del barri del Sud-oest del Besòs des d’una mirada metropolitana i integradora. El treball analitza els teixits urbans i els eixos estructurants de la ciutat per definir estratègies que ajudin a transformar l’entorn de manera sostenible i cohesionada. L’estudi planteja dues línies d’actuació principals. D’una banda, la reconfiguració de l’avinguda de Sant Ramon de Penyafort com a nova avinguda metropolitana, amb la capacitat de reconnectar el barri amb la ciutat i el territori. De l’altra, el replantejament del model urbanístic actual, amb especial atenció a l’ús de les parcel·les destinades a equipaments, avui ocupades en gran part per escoles. A partir d’aquests eixos, el projecte centra el cas pràctic en la rehabilitació, ampliació i canvi d’ús de l’escola Sagrat Cor. L’objectiu és mostrar com es pot intervenir en un entorn urbà per afavorir la diversitat d’usos, la mixtura social i la connexió entre escales —del barri fins a la metròpoli—, oferint un model de regeneració aplicable a altres contextos similars.

: A-53, A-54, A-55 i A-56
: Amb data de lectura
:
El polígono del Sudoeste del Besòs, construido en la década de 1960 como respuesta rápida a la urgente demanda de vivienda, presenta hoy un contexto de alta vulnerabilidad social, urbana y arquitectónica. El área sufre procesos de degradación, ambigüedad espacial y ausencia de jerarquía en sus espacios exteriores, configurando un monocultivo tipológico que lo ha convertido en un barrio dormitorio, sin actividad propia y desvinculado del resto de la ciudad. Sin embargo, este ámbito periférico, representan una gran oportunidad de transformación, al ofrecer superficies urbanas capaces de redefinir las relaciones entre espacio público y privado y de plantear alternativas a la homogeneidad tipológica y funcional existente. A ello se suma la evolución de la ciudad en su entorno inmediato, que abre la posibilidad de reconfigurar su integración en la dinámica urbana de Barcelona.

: A-53, A-54, A-55 i A-56
: Amb data de lectura
:
Camina que caminaràs és una proposta de transformació del barri del Sud-Oest del Besòs, un territori històricament marcat per la perifèria, les mancances urbanístiques i la falta d’identitat. El projecte parteix de la detecció dels principals problemes: espais intersticials sense ús, carrers sense jerarquia, equipaments aïllats i absència de comerç actiu, factors que han debilitat la cohesió social i la percepció externa del barri. La resposta és una estratègia de recorreguts: noves rambles, passeigs i places que activen l’espai públic i multipliquen les oportunitats de trobada i convivència. Aquestes connexions no només milloren la mobilitat quotidiana, sinó que converteixen el caminar en experiència urbana, en línia amb el títol del projecte. El cor de la intervenció és un conjunt d’edificis amb usos mixtos —biblioteca, centre social, coworking, tallers, oficines, restaurant/bar i escola bressol— que aporten activitat contínua i diversa, des de la infància fins a l’àmbit laboral i cultural. Les noves places associades a aquests usos esdevenen punts de centralitat i motor de la vida col·lectiva. Amb aquesta estratègia, el Sud-Oest del Besòs deixa de ser una perifèria degradada per convertir-se en un espai viu, atractiu i inclusiu, capaç de generar orgull veïnal, atreure activitat metropolitana i consolidar-se com a nova centralitat urbana.

: aules C-S2 i C-S3
: Amb data de lectura
:
El claustre; habitatge temporal i centre d’acompanyament per a persones malaltes de càncer i les seves famílies al Parc de Can Solei i Ca l’Arnús, Badalona.  El projecte busca donar resposta a la necessitat residencial per a persones malaltes de càncer de fora de l'àrea metropolitana de Barcelona i les seves famílies. A través de la connexió directa amb els centres sanitaris de referència i la localització privilegiada es vol crear un espai on l'arquitectura permeti sanar en comunitat.

: aules C-S2 i C-S3
: Amb data de lectura
:
La transformación de la C-31 en una avenida metropolitana de carácter sostenible plantea la necesidad de repensar sus bordes y su relación con el tejido urbano. En este contexto surge el proyecto de un Centro Cívico en la Riera de Canyadó (Badalona), situado en un ámbito degradado por la infraestructura y por la falta de conexión entre el parque de Ca l’Arnús y la ciudad. El proyecto actúa como pieza de cosido urbano y paisajístico, capaz de unir la calle, el parque y los diferentes tejidos urbanos e industriales. Mediante una volumetría fragmentada y adaptada a la topografía, se generan nuevos recorridos, plazas y miradores que abren el parque a la Riera y lo integran en la dinámica urbana. Al mismo tiempo, se establece una nueva centralidad vinculada a la futura parada de BRT, consolidando el ámbito como nodo estratégico de relación entre ciudad, parque y metrópoli

: aules C-S2 i C-S3
: Amb data de lectura
:
A causa del creixement demogràfic i l'expansió de les grans ciutats en les últimes dècades, s'han generat grans infraestructures de mobilitat principalment viàries enfocats a l'automobilisme que han modificat el territori i que actualment generen una fragmentació i una barrera física en el teixit urbà. En aquest cas, l'autovia C-31 que passa per Badalona per a connectar el Maresme amb Barcelona, segrega i divideix el teixit urbà de la ciutat de Badalona en dues. Enfront d'aquesta divisió del territori, la AMB planteja una intervenció en l'autovia C-31 per a convertir-la en una avinguda metropolitana i minimitzar la fragmentació territorial. Aquest projecte respon a aquesta transformació, actuant en la intersecció de la C-31 amb La Riera de Canyadó, a l'entrada del Parc de Ca Solei i Ca l’Arnús al marge de la C-31. El projecte pretén activar el marge de l'autovia mitjançant un equipament públic i parc que acabi de consolidar la urbanització del parc Ca Solei i Ca l’Arnús, generant una nova centralitat en la intersecció de la infraestructura viària. La proposta planteja una seqüència de trames d'equipament cívic i espai públic que pretén afavorir la circulació i accessibilitat al parc des de la intersecció, amb l'objectiu de generar una continuïtat urbana i social.

: aules C-S2 i C-S3
: Amb data de lectura
:
El proyecto plantea la rehabilitación y ampliación de la Fábrica Focus en Badalona para convertirla en un centro cívico que actúe como nodo de encuentro y articulación urbana. Su posición estratégica, en relación con la transformación de la C-31, permite coser barrios históricamente fragmentados, revitalizar el entorno y fomentar comunidad. La propuesta integra estrategias urbanas y ambientales que responden al clima mediterráneo, creando espacios intermedios como reguladores ambientales y sociales. La incorporación de la vegetación como filtro permite tener sistemas pasivos de control térmico y lumínico. Así, el edificio se convierte en un conector integral del tejido urbano, combinando sostenibilidad y cohesión social.

: aules C-S2 i C-S3
: Amb data de lectura
:
El Treball Final de Màster planteja una intervenció arquitectònica i urbana orientada a la regeneració d’un entorn degradat mitjançant la combinació de rehabilitació patrimonial i nova edificació sostenible. La proposta articula espais culturals i comunitaris amb estratègies de paisatge i espai públic, posant una atenció especial en la cohesió social i la sostenibilitat ambiental. El projecte combina la reutilització d’estructures existents amb sistemes constructius en fusta i solucions passives d’acondicionament, amb l’objectiu de reduir la petjada ecològica i augmentar la resiliència. La intervenció es concep com un àmbit obert i inclusiu, capaç d’adaptar-se a transformacions futures i de generar un impacte positiu tant a escala local com urbana.

: Amb data de lectura
:
Tant la història com la natura són elements oblidats a la majoria d'intervencions urbanístiques i arquitectòniques. Aquest projecte proposa la recuperació d'un eix històric d'habitatges de Badalona generat per la demanda durant la industrialització de principis del S.XX. Amb la creació d'un nou eix transversal verd i peatonal es vol connectar aquest amb la ciutat residencial consolidada, generant i millorant les transicions horitzontals i verticals en el barri usan la natura i l'edificació projectada. Gràcies a això s'uneix aquest carrer amb el mar i la ciutat residencial consolidada.

: Amb data de lectura
:
El projecte planteja un nou equipament cívic al polígon de l’Estadella, en un punt clau de transició entre ciutat i indústria. A partir de la topografia existent, es genera una nova plaça intermèdia que connecta el carrer Sant Adrià i el parc de la Sagrera amb la cota industrial. L’edifici s’estructura en dos volums principals: un mur habitable de formigó que neix del límit del parc, i una torre que baixa des de la ciutat. Aquests dos elements es troben en un espai públic central, articulant recorreguts, usos i visuals. El projecte es construeix a partir de les trames industrials existents i proposa un diàleg tectònic entre pes i lleugeresa.

: Amb data de lectura
:
El proyecto propone la transformación de la losa de las cocheras de la Vall d’Hebron en un nuevo espacio urbano, conectando los barrios colindantes y respondiendo a la transformación del área hospitalaria. Se articula en dos piezas principales: una torre de viviendas hospitalarias, que aporta escala metropolitana y refuerza la relación con el hospital, y una pieza de barrio en forma de zócalo, que ofrece servicios, espacios públicos y equipamientos a la comunidad. La propuesta combina monumentalidad y ligereza en su materialidad, integra estructura existente con nuevas soluciones metálicas y de hormigón, y convierte un espacio inhóspito en un lugar accesible, peatonal y lleno de actividad.

: Amb data de lectura
:
El projecte se situa a la ciutat de Lleó, en el límit entre la trama urbana i el paisatge natural del riu Torío, en un àmbit marcat per la presència d’infraestructures que han generat una barrera física i un paisatge inert. La proposta neix de la voluntat de reconnectar la ciutat amb el riu, transformant un espai de frontera en un lloc d’activitat i trobada. L’edifici es concep com un mur continu que, en travessar la infraestructura, esdevé l’element generador del projecte. A partir d’aquest gest, l’arquitectura articula dues peces principals: una cooperativa agrícola, que combina producció, recerca, divulgació i formació entorn de l’agricultura sostenible, i un edifici polivalent, destinat a activitats educatives, recreatives i culturals vinculades al paisatge fluvial. La proposta constructiva respon a la tradició vernacla de Tierra de Campos, reinterpretada amb tècniques contemporànies. El basament de terra compactada sobre un sòcol de formigó, les petites obertures abocinades i l’estructura lleugera de fusta laminada amb forjats de CLT asseguren un equilibri entre massa i inèrcia tèrmica i lleugeresa estructural. Aquest sistema es combina amb estratègies passives i actives de sostenibilitat —murs amb inèrcia tèrmica, coixins climàtics vidrats, ventilació creuada, geotèrmia, aerotèrmia i plaques solars— per assolir un edifici de consum quasi nul (nZEB) i reduir al mínim la seva petjada ambiental. Més enllà de la solució arquitectònica, el projecte es planteja com una infraestructura social i paisatgística, capaç de reactivar un territori en desús, vincular la ciutat amb el riu i recuperar, des de la contemporaneïtat, la memòria d’una arquitectura lligada a la terra i al treball agrícola.

: Amb data de lectura
:
Intervenció al recinte de la Ciutadella incorporant un programa parlamentari

: Amb data de lectura
:
Hi ha llocs que no pertanyen a ningú. Espais que la ciutat ha oblidat, tallats per infraestructures, pendents o cotes impossibles. Però justament allà, on ningú s’atura, també pot néixer una nova arquitectura. El projecte parteix d’un gest: observar el buit, reconèixer-lo i plegar-se a ell. A Castelldefels, al límit entre dos teixits urbans dividits per un pont que alhora els posa en contacte, un espai sense forma especialment definida es converteix en l’escenari d’intervenció. Es proposa un nou equipament, un centre cívic, que no s’imposa al lloc, sinó que l’acompanya. Un edifici que es desplega com una línia viva, construït a través de costelles de formigó que organitzen, separen i articulen els espais. El projecte s’entrellaça amb el pont i els seus marges, generant connexions transversals i longitudinals. La forma no és gratuïta: una catifa simbòlica que es plega en arribar a la cota del pont i continua el seu traçat, establint noves relacions amb el lloc. Es tracta d’un projecte que reinterpreta la topografia, activa un buit i proposa un nou lloc per a la ciutat.

: Amb data de lectura
:
Rakpart és un projecte que planteja la transformació del front fluvial de Budapest a l’altura de la plaça Széchenyi István tér, just al costat del Pont de les Cadenes. La proposta sorgeix de la voluntat de resoldre la problemàtica viària que actualment segrega la ciutat del Danubi i, alhora, de potenciar l’espai públic com a punt de trobada entre ciutadans i riu. El projecte es materialitza en una acadèmia i museu d’intel·ligència artificial, situat en el nivell del passeig rakpart, sota la cota de ciutat, i actua com a connector entre la cota urbana i el riu. L’edifici enterrat permet generar un paisatge públic continu, integrat en el teixit urbà i en diàleg amb el patrimoni històric de la ciutat. A través d’aquesta intervenció, es busca redefinir la relació de Budapest amb el seu riu: un espai que no només resol el trànsit i la mobilitat, sinó que esdevé un lloc d’interacció, d’aprenentatge i de convivència, on el coneixement i la cultura es posen al servei de la comunitat i del futur urbà.

: Amb data de lectura
:
El projecte parteix de la recuperació de Ses Feixes, un dels paisatges agrícoles més singulars d’Eivissa, originat en època islàmica amb un sistema de regadiu únic. Avui, aquest espai es troba en estat de degradació i en risc de desaparèixer a causa de l’abandonament de l'activitat agrícola i de la pressió urbanística. La proposta neix a la masia de Ca Na Tona, una antiga masia agrícola a tocar de Ses Feixes. Des d’aquest nucli s’articula un centre i escola agrícola integrat per tres nous pavellons. El conjunt combina la preservació del patrimoni amb una arquitectura contemporània, establint un contrast entre tradició i modernitat. L’objectiu és reactivar el passat agrícola de la zona i generar nous usos que dinamitzin l’àmbit mitjançant espais educatius, culturals i comunitaris. El projecte vol esdevenir una frontissa entre ciutat i paisatge, posant en valor la identitat rural d’Eivissa i adaptant-la als reptes actuals.

: Amb data de lectura
:
El projecte proposa la reurbanització de l’Avinguda Sofia a Sitges, transformant-la en un eix verd que connecta el front marítim amb el futur parc del nord del municipi. L’objectiu és recuperar la cohesió urbana i generar nous espais públics que fomentin la vida comunitària i la dinamització cultural. La proposta combina tradició i modernitat, reinterpretant elements arquitectònics propis de Sitges —com la pedra calcària, els porxos amb arcs i els patis blaus— per oferir una alternativa sostenible i arrelada al lloc davant el creixement especulatiu i despersonalitzat.

: Dossier entregat
:
La zona d’actuació del nostra projecte recau directament sobre el límit o fractura física urbana de Vilanova i la Geltrú, que es la infrastructural ferroviària. Connectar una banda de la via amb l’altre i desenvolupar un edifici amb un programa que aporti valor al lloc i als habitants i usuaris de la zona. El que plantegem es donar continuïtat a una antiga traça que recorria l’espai des del centre de la vila fins al mar. Aquesta traça era la de l’antic Torrent de la Pastera, que actualment es troba cobert per carrers, i que perd la seva continuïtat just en la zona de la via del tren on actuem. L'obectiu serà, oferir als ciutadans un nou lloc equipat i revitalitzat i una connexió peatonal directe amb el centre.

: Dossier entregat
:
L’estratègia del present TFM consisteix a identificar i replicar els "espais llindar" que descriu Careri, traslladats a l’emplaçament del Museu del Ferrocarril de Catalunya, a Vilanova i la Geltrú. La reflexió de partida és un mur perimetral preexistent, el símbol d’un fet: la impermeabilitat de les infraestructures ferroviàries a les trames urbanes on han quedat inserides amb el creixement de les ciutats, cosa que també reflecteix l’evolució de les perifèries urbanes de caràcter industrial cap a noves centralitats dins de la ciutat. En conseqüència, la inclusió d’aquest patrimoni industrial en l’ordit dels carrers actuals convoca necessàriament a l’hospitalitat i als llindars entre interior i exterior, com a antònims dels murs que històricament han delimitat els recintes ferroviaris. Mitjançant l’eliminació del mur existent s’obre una nova plaça al voltant dels antics tallers en quart de rotonda, que funcionarà com a frontissa entre els edificis de la UPC situats a la Rambla de l’Exposició, i que serà el nucli que aglutini les activitats docents ferroviàries relacionades amb la restauració de trens.

: Dossier entregat
:
El nou poliesportiu PAV-3 al barri de Canyelles, Barcelona, neix com a resposta a una demanda històrica dels veïns dels barris colindants. El seu emplaçament, en contacte directe amb la natura i amb una bona connexió gràcies a la Ronda de Dalt, el converteix en un punt estratègic tant per a la pràctica esportiva com per a la vida comunitària. L’edifici es concep amb una doble vocació: prolongar el corredor verd que connecta Collserola amb la ciutat, tot respectant la topografia existent, i alhora actuar com a mirador sobre Barcelona. Mitjançant les grades i els espais oberts, es promou una relació fluida entre interior i exterior, reforçant la connexió amb l’entorn immediat. La materialitat i l’estructura evoquen la frondositat del paisatge de Collserola, aportant continuïtat al recorregut verd. D’aquesta manera, el poliesportiu no només impulsa l’activitat esportiva, sinó que també enforteix la integració entre barris i consolida la xarxa de corredors verds de la ciutat.

: Dossier entregat
:
La despoblación constituye hoy una de las problemáticas más graves que afectan a amplias áreas de Europa, y especialmente al territorio español, donde amenaza la pervivencia de numerosos núcleos rurales. Aragón, una de las comunidades autónomas más castigadas por este fenómeno, concentra buena parte de este reto demográfico. Es en este contexto donde se enmarca el presente proyecto, que toma como caso de estudio la localidad de Gabasa, en la provincia de Huesca. La memoria se estructura en tres fases. La primera aborda la dimensión social y territorial del problema: sitúa a Gabasa en el contexto de su comarca y de Aragón, y plantea qué programa arquitectónico puede contribuir a revertir la despoblación a partir del análisis realizado. La segunda fase, a escala local, profundiza en la realidad del pueblo y en sus preexistencias —naturales, urbanas y culturales—, de las cuales surgen los conceptos que dan forma al proyecto y orientan tanto su emplazamiento como su materialización. Finalmente, la tercera fase recoge la documentación gráfica que ilustra y explica los resultados alcanzados. En definitiva, las siguientes páginas buscan proyectar estrategias que impidan que Gabasa se convierta en un pueblo deshabitado más, y que, por el contrario, permitan reactivar su núcleo y su entorno. El proyecto se concibe como un motor de redinamización cultural, social y habitacional, capaz de enlazar la memoria del lugar con nuevas formas de habitar, entre la roca y el agua, entre lo natural y lo construido.

: Dossier entregat
:
Creant Vincles és un projecte que planteja una nova residència universitària al Campus UPC de Castelldefels per connectar el campus amb el Canal Olímpic i respondre a la manca d’allotjament per estudiants i investigadors. L’edifici, concebut com a punt de trobada i convivència, s’articula en torres sobre una planta baixa permeable i oberta a l’entorn. El disseny aprofita les visuals privilegiades cap al canal i el paisatge, obrint-se a l’exterior per integrar-lo en la vida quotidiana. La proposta combina espais privats i compartits per afavorir la comunitat i incorpora estratègies bioclimàtiques per garantir eficiència i sostenibilitat.

: Dossier entregat
:
La intervenció urbanística es planteja en forma de parc lineal que integra dos equipaments principals: un centre esportiu amb piscina i un centre cívic. Aquest últim destaca per la seva estructura exposada, que es prolonga cap a l’exterior conformant una gran pèrgola. Aquest gest arquitectònic no només protegeix els visitants del parc, sinó que també genera un refugi climàtic i un espai de trobada comunitari, reforçant la connexió entre natura, esport i vida social.

: Dossier entregat
:
Ens situam a la ciutat de Palma, al cor de la Mediterrània, on el Bosc Metropolità planteja una gran oportunitat per connectar natura i ciutat. Dins aquest marc, l’àrea d’Es Fortí esdevé una peça clau: un espai històricament vinculat a equipaments esportius que, amb el temps, ha quedat aïllat i desconnectat dels barris i del corredor verd. El projecte proposa recuperar aquest espai amb un nou complex esportiu integrat en el sistema de plataformes que connecta ciutat, parc i torrent. El complex es dissenya amb usos polivalents i flexibles, pensats per adaptar-se a les necessitats canviants dels ciutadans, i alhora actua com a espai de trobada, de relació i d’activació urbana. D’aquesta manera, Es Fortí deixa de ser una barrera i es transforma en un punt d’unió capaç d’aportar activitat, verd i continuïtat al teixit urbà i natural de Palma.

: Dossier entregat
:
El projecte s’ubica a Castelldefels i neix amb la voluntat de reconnectar la universitat amb el seu passat agrícola. A la zona nord del campus de la UPC del Baix Llobregat, on es troben els horts de l’EEABB, es proposa un nou Centre d’Investigació Agrícola que combina producció, docència i interacció social. La intervenció transforma l’antic aparcament privat en un gran racó verd que prolonga el paisatge agrícola del campus i el converteix en un espai obert i accessible. L’edifici s’organitza en dues macles complementàries: la macla sòlida, un volum de formigó que acull els espais de treball com ara aules, laboratoris i oficines; i la macla lleugera, un volum d’hivernacle, transparent i permeable, que allotja el mercat i els cultius experimentals. El projecte es concep com un pont entre coneixement i experimentació, un lloc on la recerca es troba amb la vida quotidiana i on universitat i ciutadania comparteixen un mateix territori. D’aquesta manera, es recupera el vincle històric del campus amb l’agricultura i es projecta un espai híbrid i sostenible per al futur.

: Dossier entregat
:
El projecte proposa recuperar la relació entre Tarragona i la Platja del Miracle mitjançant tres accions principals: crear un recorregut verd des del centre històric fins al litoral, renaturalitzar la franja marítima amb dunes vegetades que actuïn com a transició ecològica i construir un equipament mixt que combini un centre cívic i un xiringuito, integrat en la topografia i obert a la platja. La intervenció aprofita la memòria històrica i el paisatge per transformar un espai abans ocupat per infraestructures en un àmbit públic, sostenible i resilient, que reconnecta de manera quotidiana la ciutat amb el mar.

: Dossier entregat
:
El proyecto aborda la problemática del borde este de Vilanova i la Geltrú. Propone transformar la zona de naves comerciales situadas al este del centro de reparación de Renfe mediante la creación de un parque, contextualizado entre varios ejes de oportunidad. A nivel programático, el proyecto contempla una piscina cubierta deportiva, un pequeño centro de estudio y una cafetería. A nivel volumétrico, se ha optado por respetar las alineaciones preexistentes y evocar el imaginario industrial del área. En cuanto al funcionamiento interno, se ha apostado por la creación de dos volúmenes: uno de uso único y cerrado —la piscina—, y otro espacio más polivalente que integra los otros dos programas junto con un área libre. Todo ello actúa como medio para reactivar el borde de la ciudad, mediante una estrategia de permeabilización del suelo y de afiliación a los sistemas urbanos existentes.

: Dossier entregat
:
Reordenació del front martítim del barri de la barceloneta, un filtre entre la ciutat i la platja.

: Dossier entregat
:
El projecte proposa la construcció d’una nova biblioteca al campus de la UPC de Vilanova i la Geltrú, compartint solar amb l’antiga caserna de la Guàrdia Civil. Més enllà de la seva funció acadèmica, la biblioteca es concep com una infraestructura social: un equipament obert a la ciutat, capaç de generar cohesió i dinamitzar la vida comunitària. La intervenció parteix del reconeixement de la memòria del lloc, conservant la petjada arquitectònica de la caserna i reinterpretant-ne els valors constructius de manera contemporània. L’estratègia projectual elimina barreres físiques, obre passatges per als vianants i converteix el pati central en un espai públic actiu, promovent la integració del campus al teixit urbà. Funcionalment, la biblioteca ofereix serveis a estudiants, investigadors, veïns i col·lectius diversos, transcendint així la noció tradicional de biblioteca per esdevenir un punt de trobada intergeneracional, on l’aprenentatge i la cultura conviuen en un mateix espai. En conjunt, la nova biblioteca es configura com un nucli central del campus i de la ciutat, un espai de coneixement compartit que uneix passat, present i futur.

: Dossier entregat
:
El Bruc és un petit poble situat als peus de la muntanya de Montserrat. El seu origen es vincula als antics camins que pujaven a la serralada, que amb el temps es van consolidar com a eixos del poble. Actualment, el teixit urbà es defineix per dos eixos situats a banda i banda del Torrent de l’Illa, una configuració que ha acabat generant desconnexió entre les dues parts. Tot i que les diferències entre ambdós carrers són clares, comparteixen un mateix fet: donen l’esquena a Montserrat. Davant d’aquesta fragmentació i manca de relació amb el paisatge, el projecte proposa establir una unió tant física com visual. La intervenció es concreta en un recorregut format per diversos àmbits: el Mirador, amb un espai veïnal; el Pont, que connecta directament els dos carrers amb el Parc del Torrent de l’Illa; i la Plaça, que acull un Centre Excursionista i genera una nova façana activa al torrent, reforçant el vincle del poble amb la natura.