: BELLES ARTS (Bcn)
: Amb data de lectura
:
Clock, Map, and Calendar as instruments of a time-space-power system constructed through imperial expansion. It argues that these three objects are not neutral tools for organizing time and space. They are instruments of governance that have historically marginalized specific bodies, communities, and ways of knowing. The research investigates this system across two scales. At the geopolitical scale, 3 cities are examined: Hong Kong, Sapporo, Ürümqi. Each occupies a position of geographic marginality and political significance, and each lives with a solar time that is misaligned from its imposed standard. Their temporal deviation is treated as evidence of the power that set their clocks. Case studies include the British colonial suppression of the da geng nocturnal timekeeping system in Hong Kong, the Meiji-era standardization of Japanese time at the cost of Ainu ecological calendars, and the ongoing use of a unified time zone in the Uyghur region as an instrument of state control. At the bodily scale, the thesis turns to the personal equation, menstrual time, autobiographical memory, and the fragmentation of the self under algorithmic labour surveillance. It draws on geology, linguistics, and feminist science studies to argue that standardized time has severed the body from the natural rhythms that precede every clock. The research method is inductive. It began during a government-funded residency in Hokkaido in 2024 and proceeds through fieldwork, etymology, close reading, and creative practice. The design framework is phenomenological installation: a shadow, and a lecture performance for 3-12 participants. The event is without electricity. The light moves as the sun moves. It ends when the sun moves out of reach. The installation does not explain the time-space-power system. It is the regaining of memory, bodily experience, and community.

: BELLES ARTS (Bcn)
: Amb data de lectura
:
Cities already contain informal public spaces with a latent capacity to foster spontaneous social interaction, spaces that go undocumented and largely unknown to those who might benefit most from them. This project set out to locate, catalogue, and map such spaces in Barcelona, termed Fourth Places following Aelbrecht (2016), through the method of drifting, moving through the urban landscape guided by psychogeographic attraction rather than habit. Over two months, around thirty drifts were conducted, identifying more than ninety Fourth Places documented in a physical catalogue and A3 map distributed together as one product. The research proposes that what makes a space a Fourth Place is not novelty, as Aelbrecht argues, but social availability, the absence of social ownership that keeps a space genuinely open to all. It further extends drifting beyond political resistance and spatial inquiry into a practical tool for making the city's informal social resources discoverable, and invites readers to conduct their own drifts wherever they reside.

: BELLES ARTS (BCN)
: Amb data de lectura
:
This thesis re-examines the Uyghur aywan, a traditional domestic space in Kashgar, to extract its bioclimatic and social-spatial principles for contemporary collective housing design. Through literature review, field-derived spatial analysis and stack-effect ventilation calculations, the research identifies how the aywan balances passive cooling, daylight access and shared-private household boundaries. Based on these findings, a “Modern Aywan Cluster” proposal is developed: an 18?m?×?18?m housing grid with eight dwellings across three housing typologies, organised around a 13.5?m high shared courtyard. Ventilation performance is evaluated using stack-effect calculation, yielding air-change rates between 3.7-6.1?ACH and indoor temperature reduction of 3-8?K under summer conditions. This project demonstrates that selected vernacular spatial logic can be transferred to new-build urban housing, without simply replicating historical forms. It offers one possible design reference for climate-responsive multi-family housing in hot-dry regions.

: BELLES ARTS (Bcn)
: Amb data de lectura
:
-----

: BELLES ARTS (Bcn)
: Amb data de lectura
:
Contemporary office environments frequently prioritize openness, flexibility and collaboration yet these same traits can amplify visual exposure, acoustic disruption, interruptions and scarce chances for psychological retreat. This study explores the architectural function of threshold spaces as in between conditions that can mediate between performance and withdrawal in existing workplaces. A qualitative Psychological Spatial Method was created and applied to a contemporary office using employee interviews, spatial observation and layered analytical mapping. The research presents threshold space not as a fixed architectural typology, but as a transferable framework for enabling gradual psychological spatial transitions and workplace wellbeing without needing a full redesign of the existing office.

: BELLES ARTS (BCN)
: Amb data de lectura
:
This thesis examines the gap between formal housing regulation and the lived reality of migration in El Carmel, a Barcelona neighbourhood shaped by decades of arrival. It proposes a parasitic housing unit, a single dwelling of two bedrooms and a living room attached to a party wall (medianera), designed for two friends who at some point lived without residence papers. The design process was grounded in a participatory survey of five real neighbourhood residents, expanded through a synthetic composite of forty-one additional profiles built from migration data, surfacing recurring concerns around structural safety, privacy, and aesthetics that shaped the design decisions. Rather than presenting the building as a resolved, construction-ready solution, the thesis treats it as a single cut through an open problem, one grounded proposal set alongside layers of data, mapping, and speculative drawing that keep the question of arrival visible rather than settled. The project concludes not in text but in a drawing, a poster built from overlaid fragments of research and design, arguing that the thesis's real output is the act of representing the problem rather than solving it. As the final line puts it: the parasite is a ship that never left port, bringing the question of arrival to a neighbourhood that was itself built by arrival.

: BELLES ARTS (Bcn)
: Amb data de lectura
:
Amb el desenvolupament dels mapes digitals, les plataformes de viatges i les xarxes socials, viatjar s’ha tornat cada vegada més còmode, eficient i previsible. Els turistes poden accedir ràpidament a rutes, llocs d’interès i recomanacions, però les seves experiències també es veuen condicionades amb més facilitat per itineraris predefinits i destinacions «imprescindibles». Com a resultat, la ciutat es pot viure com una successió de llocs als quals cal arribar, en lloc d’un entorn que es pot descobrir gradualment a través de l’observació, la interacció i l’atzar. Aquest projecte explora com el disseny gamificat pot reintroduir l’atzar, l’obertura i l’espontaneïtat en els viatges per compte propi. S’adreça principalment a persones que viatgen soles i a petits grups d’amics, i les anima a relacionar-se amb la ciutat de maneres més personals i actives. La recerca es basa en conceptes com la deriva, la liminalitat, el joc i l’aleatorietat, juntament amb estudis de cas sobre jocs d’exploració urbana, aplicacions de viatges i plataformes per compartir contingut. El resultat final, DRIFT CARDS, és un sistema d’exploració urbana que combina targetes físiques amb una plataforma digital. Les targetes proposen tasques obertes que influeixen en la manera com els usuaris es desplacen, observen, interactuen i viuen la ciutat, mentre que la plataforma digital permet registrar i compartir aquestes experiències. Hohhot s’utilitza com a lloc de validació experimental per posar a prova l’adaptabilitat i l’ús pràctic del sistema en un context urbà concret. En lloc d’indicar als viatgers on han d’anar, el projecte pretén crear les condicions per descobrir la ciutat a través de l’atzar, l’exploració activa i la percepció personal.

: BELLES ARTS (BCN)
: Amb data de lectura
:
En la actualidad, la gran mayoría de los espacios expositivos se diseñan dentro de un marco que prioriza una presentación visual pasiva basada en métodos tradicionales. Como consecuencia, los usuarios experimentan un menor grado de interacción, pierden progresivamente su sentido de la curiosidad en las etapas posteriores de la exposición y adoptan una experiencia espacial predominantemente pasiva. Esta tesis explora la posibilidad de transformar la interacción pasiva en los espacios expositivos en un sistema dinámico capaz de responder al visitante y mantener su curiosidad a lo largo de todo el recorrido. Para ello, propone un sistema de iluminación adaptativa asistido por inteligencia artificial que interpreta datos como el movimiento colectivo de los visitantes, el tiempo de permanencia y la interacción espacial, traduciendo estos comportamientos en distintas respuestas de iluminación ambiental diseñadas para estimular y mantener una exploración impulsada por la curiosidad, sin dirigir las decisiones del visitante. Esta investigación analiza cómo la luz, coordinada mediante este proceso interpretado por inteligencia artificial, puede actuar como un estímulo espacial de la curiosidad, configurando no solo los límites físicos, sino también la manera en que los visitantes perciben el espacio y se sienten atraídos a explorarlo. El sistema propuesto se pone a prueba mediante tres escenarios con patrones de comportamiento diferenciados, cada uno desarrollado en torno a una estrategia distinta para estimular la curiosidad, dentro de un espacio expositivo prototipo desarrollado en el MACBA. Este estudio tiene como objetivo investigar si las técnicas de iluminación coordinadas mediante inteligencia artificial mejoran la percepción espacial y, más concretamente, si pueden diseñarse deliberadamente para estimular y mantener la curiosidad de los visitantes.

: BELLES ARTS (Bcn)
: Amb data de lectura
:
This study explores the adaptive renovation of traditional dwellings in Chinese water towns under hot, humid, and rainy climatic conditions. These traditional residences, built approximately 150 years ago along the waterfront, are now largely in varying states of disrepair, some of the facades have gradually deteriorated. Besides, prolonging exposure to humid conditions has further affected their living conditions, making some of them less suitable for contemporary habitation. The strategies focus on the reinterpretation of wall and window patterns and structures to update the building envelope. It introduces the double-skin facade as a passive environmental strategy, reinterpreting it in relation to the facade characteristics of Jiangnan vernacular dwellings. Through design research, speculative thinking, and sustainability-oriented strategies, the study further explores adaptive responses to climatic conditions through the development of a modular system. This system aims to strike a balance between maintaining architectural continuity, optimizing structural design, and ensuring environmental comfort. Keywords: Sustainability; Adaptive Reuse; Heritage Conservation; Passive Design;

: BELLES ARTS (Bcn)
: Amb data de lectura
:
This thesis investigates how design can support adaptive thinking in extreme scenarios by encouraging people to reinterpret objects, environments, and available resources beyond their intended functions. Rather than proposing a conventional survival tool with predefined uses, the research focuses on cognitive flexibility: the ability to respond to uncertainty through observation, improvisation, and alternative interpretation. The project develops a behaviour-driven design methodology in which an ambiguous, hand-sized apparatus evolves through repeated testing with different participant groups, including designers, non-designers, scouts, and people with direct experience of crisis. Participants are presented with the object without instructions and asked to imagine how it could support fundamental survival needs such as shelter, water, and fire. Their gestures, interpretations, and proposed uses become design data, informing successive refinements of the apparatus. The final object remains intentionally non-descriptive while embedding multiple physical affordances that encourage gripping, anchoring, scraping, leveraging, striking, and reorientation. Alongside the physical artefact, a Behavioural Atlas records and compares participant interpretations, transforming individual responses into collective knowledge. Ultimately, the thesis proposes preparedness not as mastery of predetermined solutions, but as the cultivated capacity to perceive possibilities, reinterpret resources, and adapt when familiar systems fail.

: BELLES ARTS (Bcn)
: Amb data de lectura
:
Title: Architecture an experience- Designing a human-centric interactive pavilion through game theory. This thesis investigates how architectural space can be designed as an interactive, rule-based system that encourages social interaction and collective experience. It demonstrates that interactive architecture becomes more meaningful when it is designed around human behavior rather than only technological response. The pavilion shows how rules, spatial sequence, materiality, color, and sensory feedback can encourage users to notice one another, cooperate, and experience architecture collectively. In this way, architecture is understood as a social and emotional system, where space is completed not only by its physical form, but also by the actions, relationships, and interactions of the people within it.

: BELLES ARTS (Bcn)
: Amb data de lectura
:
This thesis investigates how museographic design can create opportunities to encounter the knowledge involved in Anatolian hand-knotted carpet weaving, with Bergama as a situated case. Combining historical and technical research, fieldwork and comparative case analysis, it develops Woven Knowledge, an exhibition proposition organised around material, composition, motif, colour, tools and practitioner decisions.

: BELLES ARTS (Bcn)
: Amb data de lectura
:
The increasing automation of work and development of artificial intelligence are transforming the relationship between people, skills, and economic value. As technology takes over tasks traditionally performed by humans, this thesis questions how skills and knowledge might be valued beyond conventional monetary systems. SkillSwap is a speculative, gamified platform that explores peer-to-peer learning and non-monetary exchange. It enables users to teach and learn skills while exchanging goods and services through alternative forms of digital currency. The system distinguishes between learning-based exchange, where time and contribution are central, and a broader exchange economy where the value of goods and services is negotiated between participants. The research draws on speculative and critical design, gamification, and peer-to-peer learning. The Lebanese context provides a key point of investigation, where economic instability has strengthened informal networks of exchange, reciprocity, and mutual support. Rather than using gamification primarily for competition, SkillSwap uses progression, feedback, reputation, and achievement to make contribution visible and encourage participation. The project ultimately investigates how design can challenge established definitions of value by making skills, knowledge, and contribution exchangeable resources. It proposes technology not simply as a tool for facilitating transactions, but as a means of imagining alternative systems of social and economic interaction.

: BELLES ARTS (Bcn)
: Amb data de lectura
:
Se prevé que Kabul, Afganistán, sea la primera capital moderna en llegar al Día Cero y quedarse sin agua municipal para 2030. Su población ha crecido más de un 700% desde 2001 sin una infraestructura a la altura. El agua subterránea se extrae a un ritmo dos o tres veces superior al de su recarga, el río Kabul ya no funciona como fuente de agua, las nevadas disminuyen y alrededor del 80% de los habitantes vive fuera de la red de abastecimiento. La carga recae sobre todo en mujeres y niños, que hacen cola durante horas antes del amanecer en pozos que quizá ya se están secando. Sin un sistema de monitoreo en funcionamiento ni una solución institucional a la vista, esta tesis aborda la crisis como un problema espacial y social, y defiende que el diseño tiene un lugar en la respuesta. A partir de las lecciones de Ciudad del Cabo, Chennai y São Paulo, el proyecto propone un sistema de abajo hacia arriba para Dasht-e-Barchi, un barrio informal entre los más vulnerables a la crisis. La lluvia y la nieve se recogen desde el techo de cada vivienda, se mantienen limpias mediante una cubierta metálica y el desvío del primer lavado, y se hierven en el punto de consumo. El agua se almacena en un depósito sellado de ferrocemento enterrado por debajo de la línea de congelación, construido a mano con anillos apilados y materiales locales, para que las familias puedan levantarlo y repararlo por sí mismas. El sistema funciona a tres escalas: la vivienda guarda lo que recoge su propio techo; grupos de tres a cinco vecinos acuerdan compartir cuando el depósito de uno se agota; y un almacenamiento bajo el patio de la mezquita, gestionado por el Mirab, el tradicional guardián del agua de la comunidad, abastece a quienes no pueden almacenar la suya, a cambio de trabajo y no de dinero. El diseño no recarga los acuíferos ni evita el Día Cero. Lo que ofrece es tiempo. Alivia la presión sobre los pozos y convierte el agua en un recurso compartido que la comunidad puede reclamar con sus propi

: BELLES ARTS (Bcn)
: Amb data de lectura
:
L’espai públic i els objectes que el conformen materialitzen un ordre i una jerarquia en les pràctiques quotidianes, definint quines necessitats i activitats es reconeixen i quines romanen en un segon pla. En una planificació urbana travessada per lògiques productives, les activitats no vinculades a aquestes queden desateses i invisibilitzades. En aquest context, moltes pràctiques de cura que són essencials per a sostenir la vida urbana romanen invisibles, no s’aborden adequadament o s’exclouen del disseny de l’espai públic. La qüestió de la higiene pública és un clar exemple d’aquesta problemàtica: un àmbit on conflueixen qüestions de cura, intimitat i vulnerabilitat, i que, no obstant això, s’aborda principalment des de criteris tècnics i funcionals. Així, aquests espais deixen desateses dimensions més emocionals o humanes, i influeixen en la manera en la qual percebem i vivim les nostres ciutats. Aquest projecte explora com l’espai urbà i els objectes que el componen influeixen en les pràctiques de cura, prenent la higiene pública com a cas d’estudi. A través d’una anàlisi i una proposta d’intervenció, s’investiga com el disseny pot millorar la relació de l’usuari amb aquests espais, prestant especial atenció al moment previ a l’ús d’aquests, el llindar on comença l’experiència.

: BELLES ARTS (Bcn)
: Amb data de lectura
:
Aquesta tesi investiga com l’arquitectura comercial temporal pot superar la seva condició d’objecte comercial aïllat i convertir-se en una interfície activa entre les persones, les activitats, l’espai públic i la ciutat. Davant del creixement del comerç digital i dels canvis en el comportament dels consumidors, la recerca analitza la importància creixent de l’experiència, la interacció i la participació social en els espais físics. L’estudi combina recerca teòrica, anàlisi comparativa de casos d’estudi i recerca a través del disseny, centrant-se en el comerç experiencial, l’arquitectura temporal, els tercers llocs, la participació i l’activació urbana. La recerca identifica l’obertura, la permeabilitat, la participació, l’adaptabilitat, l’atmosfera, la resposta climàtica i la integració contextual com a qualitats essencials dels entorns temporals. Aquests resultats plantegen una transició del consum cap a l’experiència, de l’observació cap a la participació, de l’espectacle cap a la integració, de la permanència cap a l’adaptabilitat i de l’objecte cap a la interfície. Aquests principis es posen a prova mitjançant el disseny d’un pavelló pop-up temporal i experiencial al Port Vell de Barcelona. En resposta als fluxos de vianants, l’activitat pública, les vistes al front marítim i la trama existent de palmeres, el pavelló es concep com una estructura oberta i interconnectada en lloc d’un objecte comercial tancat. Combina comerç, experiències interactives, tallers creatius, activitats socials i espais de reflexió, mantenint una relació contínua amb l’espai públic circumdant. L’adaptabilitat s’aconsegueix mitjançant panells metàl·lics perforats mòbils, particions tèxtils i un sistema constructiu lleuger i desmuntable. El projecte demostra com l’arquitectura comercial temporal pot funcionar com a entorn comercial, plataforma social i extensió de l’espai públic, proposant el pop-up com una interfície urbana flexible que connecta persones, programa i lloc.

: BELLES ARTS (Bcn)
: Amb data de lectura
:
Aquest Treball Final de Màster explora el paper de la Direcció d’Art com a eina de mediació cultural per apropar el New Media Art a públics amb una menor participació cultural. A partir de l’estudi del barri del Raval i de la Biblioteca Sant Pau–Santa Creu de Barcelona, s’identifiquen barreres relacionades amb l’accés, la difusió i la percepció de complexitat de les pràctiques artístiques i tecnològiques contemporànies. Com a resposta, es desenvolupa ENCENDER, una proposta d’experiència audiovisual participativa que articula una instal·lació temporal al Jardí Rubió i Lluch amb un sistema de mediació i comunicació vinculat a la biblioteca. El projecte proposa experimentar amb la llum, la imatge, el moviment i el so mitjançant estacions accessibles que no requereixen coneixements tècnics o artístics previs. La proposta planteja la Direcció d’Art com una eina capaç d’integrar espai, identitat visual, comunicació, mediació i tecnologia per generar experiències culturals més accessibles, participatives i properes a la comunitat.

: BELLES ARTS (Bcn)
: Amb data de lectura
:
El modelo tradicional de patio escolar, heredero de un enfoque higienista y funcionalista, se organiza frecuentemente en torno a la centralidad de las pistas deportivas. Esta configuración espacial no es neutra: reproduce jerarquías de uso, consolida desigualdades de género y relega al alumnado con intereses no competitivos a los márgenes, infrautilizando el potencial pedagógico del recreo. Ante esta problemática, y frente a la falta de directrices estructuradas en iniciativas institucionales como el programa Transformem els patis del Ayuntamiento de Barcelona, este Trabajo de Fin de Máster propone un marco metodológico para el rediseño de estos espacios. La metodología adopta un enfoque mixto: parte de una revisión teórica de pedagogías activas complementada con perspectivas contemporáneas, y se sustenta en un análisis cuantitativo de la zonificación de 20 patios de colegios públicos de Barcelona. El diagnóstico evidencia la escasez crítica de zonas verdes y sombra intencionada, frente a la hegemonía de áreas residuales y deportivas. Como respuesta, se presenta una Guía de actuación y rediseño de los patios de los CEIP públicos de Barcelona. Esta herramienta protocoliza el proceso en cinco fases, aportando el diseño de un sistema de mobiliario y un reparto equitativo del espacio. El resultado es un instrumento de diseño unificado, sostenible y replicable, destinado a transformar el patio en un entorno coeducativo, inclusivo y climático, garantizando su pleno aprovechamiento como tercer educador.

: BELLES ARTS (Bcn)
: Amb data de lectura
:
Aquest projecte aborda la relació entre el disseny gràfic i la diversitat cognitiva, centrant-se específicament en la dislèxia com a condició neurodivergent. Des d’un enfocament teòric que integra el disseny especulatiu i crític, la dimensió social de la comunicació visual (Pater, 2016) i la revisió de les convencions tipogràfiques de llegibilitat, la recerca examina com els paràmetres formals del disseny gràfic —tipografia, ritme, jerarquia i espaiat— funcionen com a normes cognitives implícites que poden excloure una part significativa de la població. La problemàtica central resideix en la persistència d’enfocaments compensatoris envers la dislèxia que no qüestionen les convencions visuals dominants, sinó que simplement les adapten de manera insuficient. Davant d’aquesta limitació, l’objectiu principal del projecte és generar consciència sobre la dislèxia des del paradigma de la neurodiversitat, qüestionant la lògica del dèficit i les convencions de llegibilitat que la sustenten. Per fer-ho, el projecte utilitza la manipulació conscient dels paràmetres formals del disseny gràfic com a estratègia crítica, articulant una campanya multicanal de sensibilització composta per una sèrie editorial experimental, una plataforma web i un taller de codisseny, entesos com un sistema integrat de reflexió crítica i projectual.

: BELLES ARTS (Bcn)
: Amb data de lectura
:
Les situacions d’emergència provocades per fenòmens naturals poden generar conseqüències que es prolonguen més enllà de l’amenaça immediata. La pèrdua de l’habitatge pot iniciar processos de recuperació prolongats, generant una discontinuïtat entre el refugi temporal i la reconstrucció posterior. Prenent l’Equador i les inundacions associades al fenomen d’El Niño com a context d’estudi, aquesta recerca explora com el disseny pot acompanyar aquests processos mitjançant una lògica constructiva i comunicativa capaç d’evolucionar en el temps. El treball es desenvolupa des d’una aproximació qualitativa i projectual vinculada al Research through Design. La recerca articula l’anàlisi del context habitacional postdesastre, la canya guadua i els coneixements associats al seu ús, referents d’arquitectura d’emergència i habitatge progressiu, i sistemes de comunicació visual. A partir d’aquest recorregut s’estableixen quatre criteris —anticipació, progressivitat, adaptabilitat i llegibilitat— que orienten tant la configuració espacial del sistema com la manera en què aquest ha de ser comprès pels diferents actors implicats. Com a resultat es desenvolupa HABITAR, un sistema de reconstrucció progressiva basat en un Nucli Inicial plantejat per respondre a la urgència habitacional i romandre com a punt de partida per a futures transformacions de l’habitatge. La proposta combina una lògica modular de creixement, un kit de components, diferents escenaris d’evolució i una organització progressiva de responsabilitats entre institucions, equips especialitzats i comunitats. La comunicació forma part d’aquesta mateixa estructura: organitza la informació segons els actors i els moments del procés, facilita la comprensió del muntatge i del creixement i acompanya la transmissió de coneixement entre equips especialitzats i comunitats. D’aquesta manera, HABITAR no proposa un únic habitatge final, sinó un sistema en què espai, material, temps, coneixement i comunicació treballen de manera co

: BELLES ARTS (Bcn)
: Amb data de lectura
:
Disseny i recerca editorial sobre la reparació autònoma de calçat mitjançant el reciclatge de residus quotidians. En resposta a l'encuny industrial i l'ús d'adhesius químics opacs, la guia formalitza un sistema de juntes mecàniques obertes i reversibles. Aquesta proposta combina el contra-disseny i la cultura DIY per recuperar la capacitat tècnica de l'usuari i allargar la vida dels seus objectes.

: BELLES ARTS (Bcn)
: Amb data de lectura
:
Aquest Treball de Final de Màster explora com el disseny d’interiors, la identitat visual i la comunicació poden contribuir a la dinamització comunitària i a l’arrelament territorial en un context rural. Partint de l’anàlisi del municipi del Bruc i de les necessitats de la seva població, es planteja el coworking comunitari com una eina per connectar treball, participació i vida col·lectiva. La proposta central és Cingle, un espai híbrid que integra zones de treball i trobada amb una identitat visual i una estratègia de comunicació arrelades al territori. El projecte proposa una infraestructura de proximitat que, més enllà de facilitar noves formes de treball, contribueixi a reforçar els vincles comunitaris i a construir un imaginari més atractiu del Bruc com a lloc per viure, treballar i generar comunitat.

: BELLES ARTS (Bcn)
: Amb data de lectura
:
La present recerca aborda el dol desautoritzat per la pèrdua d'un animal de companyia, entenent-ho com una problemàtica social en la qual les persones afectades es veuen obligades a reprimir les seves emocions en espais públics per temor a sofrir estigmatització sobre la causa del seu dolor. Es va dur a terme una metodologia de recerca mixta i transversal. Una fase teòrica sedimentada en la revisió de literatura científica, la major part de les vegades en camps de la tanatologia, la psicologia i el disseny social. Una fase de camp dividida en una primera part, on es van recopilar dades quantitatives per mitjà d'enquestes a persones de la ciutat de Barcelona, i una segona part en la qual es recopilen dades qualitatives obtingudes a través de sis entrevistes desglossades en quatre tutors que han experimentat aquest tipus de pèrdua i dues a especialistes del sector. Cal aclarir que els participants van accedir de manera voluntària. La participació de tots dos, un professional de la veterinària, va permetre analitzar els protocols i rituals clínics en el decés de l'animal, mentre que l'aportació d'una psicòloga clínica experta en trauma i processos d'adaptació va facilitar la comprensió de les xarxes de suport i l'enfocament cap a una eina de conscienciació. Com a resultat d'aquest encreuament de dades, el projecte culmina, des de la Direcció d'Art, amb les directrius conceptuals per al desenvolupament d'una campanya de comunicació especulativa i de caràcter cívic per a la ciutat de Barcelona. La proposta es configura com un dispositiu d'educació social que trasllada a l'espai públic els comentaris invalidants que reben els malalts. D'aquesta manera, s'educa a la ciutadania sobre l'impacte d'aquest estigma i així es visibilitza que el dolor d'una pèrdua no ha de ser determinada per l'espècie, sinó pel vincle que hi ha després d'ella.

: ESEIAAT (Terrassa)
: Amb data de lectura
:
This thesis addresses a data and enforcement gap within the urban housing affordability crisis by proposing a privacy-preserving framework for detecting potential residential misuse at neighbourhood scale. By combining cadastral registers, digital rental listings and utility consumption data, the framework flags structural vacancy, speculative withholding and potential short-term rental activity. The research demonstrates how multiple data sources can support municipal housing monitoring.

: ESEIAAT (Terrassa)
: Amb data de lectura
:
La contaminació de l'aire és un dels principals desafiaments ambientals en els entorns urbans contemporanis. Malgrat el seu significatiu impacte en la salut pública, la seva naturalesa invisible dificulta la seva percepció per part de la ciutadania, generant una desconnexió entre les dades ambientals i la consciència individual. Les solucions actuals, com a aplicacions mòbils i índexs de qualitat de l'aire (*AQI), permeten accedir a dades en temps real, però depenen d'una interacció activa per part de l'usuari i presenten la informació de manera abstracta, la qual cosa rares vegades es tradueix en canvis de comportament. Com a conseqüència, persisteix una bretxa entre la disponibilitat de dades ambientals i la seva influència en la presa de decisions quotidianes. Aquest projecte proposa el *Air *Ethnography, un sistema híbrid que combina intervencions físiques en l'espai urbà amb una capa digital per a fer visible, comprensible i accionable la contaminació de l'aire. El sistema es basa en una xarxa d'estructures amb forma humana situades en l'espai públic, que reaccionen visualment a les condicions de qualitat de l'aire mitjançant canvis materials, permetent als ciutadans percebre la contaminació directament en el seu entorn sense necessitat d'interacció activa. A través de la integració de principis de disseny conductual, el projecte busca passar de la comunicació de dades a una consciència basada en la percepció, fomentant respostes intuïtives i decisions més informades en relació amb l'exposició ambiental. La proposta planteja la ciutat com una possible interfície, transformant dades abstractes en una experiència tangible i centrada en l'ésser humà.

: ESEIAAT (Terrassa)
: Amb data de lectura
:
Aquest Treball Final de Màster investiga com el marge agrícola es pot reinterpretar com una estructura ecològica activa dins del paisatge productiu. A partir de l’estudi de la biodiversitat, el microhàbitat, la fabricació additiva i els materials, s’identifiquen condicions relacionades amb el sòl, la vegetació, l’aigua, l’ombra, la humitat i el refugi. La investigació combina revisió bibliogràfica, anàlisi de referents i treball de camp, incloent-hi una visita tècnica a Hercal i una entrevista sobre la construcció de marges de pedra seca. Els resultats es tradueixen en criteris de disseny i es desenvolupen mitjançant tres estratègies: estratificació, centrada en la massa i el buit; superfície, basada en la modificació del recorregut d’impressió; i orientació, que explora la diferència entre la posició de fabricació i la posició d’ús. El treball no pretén demostrar un augment directe de la biodiversitat, sinó establir una base de disseny i fabricació coherent amb les condicions ecològiques identificades i susceptible de ser validada posteriorment mitjançant prototips i seguiment sobre el terreny.

: ESEIAAT (Terrassa)
: Amb data de lectura
:
El packaging protector para dispositivos electrónicos recurre habitualmente al poliestireno expandido (EPS), generando un elevado volumen de residuos en conflicto con normativas europeas como los Reglamentos (UE) 2024/1242 y 2025/40, y provocando una disonancia perceptiva en el 48,0% de los consumidores ante productos premium. Este Trabajo de Fin de Máster investiga cómo el diseño paramétrico basado en principios bioinspirados permite optimizar el equilibrio entre desempeño mecánico, eficiencia material y percepción del usuario. Tomando como caso de estudio un iPad Pro de 13 pulgadas (281,6 × 215,5 × 5,1 mm; 579 g), se aplicó la metodología de la Espiral del Diseño Biomimético (Biomimicry Thinking), cuya abstracción funcional redujo la fijación de diseño e identificó tres referentes biologicos clave: el pericarpio del pomelo (Citrus maxima, gradiente de densidad), el pico del tucán (Ramphastos toco, estructura sándwich) y el tejido óseo trabecular (red 3D interconectada). Estos principios se unificaron en un flujo generativo en Rhinoceros 8 y Grasshopper, traduciéndose en una estructura celular Voronoi 3D (500 semillas) integrada en la envolvente del dispositivo. El sistema se evaluó mediante una metodología de doble validación: la simulación por Elementos Finitos (FEA en Millipede) determinó que la sección de Ø1,2 mm ofrece el compromiso óptimo entre masa (0,080 kg), deflexión (0,162 mm), tensión (12,93 MPa) y factor de seguridad (3,8); mientras que el estudio perceptivo (n = 60) registró un 93,3% de preferencia por la propuesta biomimética frente a la convencional, asociándola predominantemente con innovación (91,7%) y sostenibilidad (83,3%). El trabajo consolida un flujo digital reproducible que demuestra la viabilidad de la desmaterialización geométrica, transformando el relleno protector de un residuo pasivo en un componente funcional, formal y comunicativo.

: ESEIAAT (Terrassa)
: Amb data de lectura
:
El estrés crónico es una de las principales amenazas para la salud global, con efectos documentados sobre los sistemas cardiovascular, inmunológico y psicológico, y el cortisol salival, producto final del eje hipotálamo-pituitario-adrenal, es su indicador neuroendocrino de referencia. Sin embargo, los métodos clínicos convencionales (ELISA y LC-MS/MS) dependen de laboratorios centralizados y ofrecen mediciones aisladas, sin contexto biográfico ni continuidad en el tiempo, lo que impide captar el ritmo circadiano y la variabilidad intraindividual que dan sentido clínico al dato. Este Trabajo Final de Máster propone el diseño conceptual de Equilibra, un servicio de suscripción mensual para personas que gestionan estrés crónico en contextos laborales, deportivos y académicos, desarrollado desde el Human-Centered Design, el Service Design y el Design Thinking, y apoyado en investigación de campo (encuestas, mapa de empatía y journey map) y en la consulta a profesionales de laboratorio. La propuesta integra un kit doméstico de recolección salival por babeo pasivo, una aplicación que registra sueño, actividad física, alimentación y estrés percibido junto a cada muestra, y un análisis en laboratorio profesional que devuelve un perfil de tendencias con recomendaciones accionables. A diferencia de versiones anteriores del proyecto, basadas en un dispositivo doméstico de impedancia electroquímica, Equilibra sitúa la innovación en el diseño del servicio y mantiene el análisis en laboratorio para garantizar la validez del dato. Entre los referentes analizados no se identificó ningún servicio que integre recolección doméstica, contextualización biográfica e interpretación longitudinal para usuarios no especializados; Equilibra responde a ese vacío atendiendo a sus implicaciones éticas: el impacto psicológico de la información hormonal, la privacidad de los datos biométricos y el riesgo de medicalización.

: ESEIAAT (Terrassa)
: Amb data de lectura
:
Este Trabajo Final de Máster aborda la pérdida y limitada transferencia del conocimiento técnico-operativo en pymes metalmecánicas de baja madurez digital de la Región del Biobío, donde el diagnóstico sectorial evidencia una fuerte orientación hacia la producción, escasa formalización de los procesos y una alta dependencia del conocimiento acumulado por trabajadores experimentados. A partir de esta problemática, se propone un modelo de servicio que articula perfiles senior y junior, una figura intermediaria y un agente de inteligencia artificial para capturar, estructurar, revisar y reutilizar aquellos aspectos del conocimiento tácito que pueden ser explicitados sin desvincularlos de su contexto de origen. La propuesta se desarrolla mediante un enfoque cualitativo y proyectual, tomando como base cinco experiencias de fabricación CNC pertenecientes a empresas previamente caracterizadas, a partir de las cuales se construye una arquitectura de información trazable que relaciona situaciones productivas, decisiones, evidencias, criterios técnicos, responsables y versiones. Sobre esta estructura se diseñan dos entornos de interacción: uno destinado a la captura y validación del conocimiento junto al perfil senior y otro orientado a facilitar su consulta y comprensión por parte del perfil junior. La inteligencia artificial se incorpora como soporte para organizar, relacionar y recuperar información, manteniendo la revisión humana como condición de confiabilidad y evitando que el sistema sustituya el juicio experto. El trabajo permite demostrar la coherencia proyectual del modelo y establece una base metodológica para su posterior validación funcional, ampliación de la base de conocimiento y escalamiento en condiciones reales de taller.