: Sala PFC-1 i Beta
: Amb data de lectura
:
“Ca l’Arnús no es toca.” Aquest va ser el crit unànime dels veïns i veïnes de Badalona quan es van assabentar de la intenció de construir habitatges dins del parc de Ca l’Arnús. Aquesta mobilització ciutadana no només va aturar el projecte, sinó que va evidenciar la importància d’aquest espai verd com a pulmó i refugi per a la ciutat. Tot i això, la realitat actual del parc mostra una manca d’infraestructures pensades per a tota la ciutadania: més enllà de les zones de jocs infantils i la presència de tres escoles, hi ha molt poques propostes dirigides a adolescents, adults o gent gran. A més, el patrimoni arquitectònic del parc, com la Torre Arnús, es troba en un estat de deteriorament progressiu i en desús. Aquest projecte planteja una nova mirada cap al parc: rehabilitar la Casa Residencial Arnús com a centre cívic i afegir-hi un nou mòdul amb cafeteria i sala polivalent, tot fomentant l’aprenentatge, el contacte amb la natura i la revitalització de l’espai públic. Al cap i a la fi , un parc no ha de ser només un lloc per passejar, sinó un espai viu i compartit per a totes les edats.

: Sala PFC-1 i Beta
: Amb data de lectura
:
Es tracta d’una intervenció al barri del Manresà de Badalona, tocant a Montgat, on es proposa la construcció d’un mercat amb escola de cuina. El programa combina espais comercials, docents i culturals, articulant activitats de venda, formació i trobada ciutadana. La proposta es resol mitjançant una pell exterior i una coberta de tipus hivernacle que abracen l'edifici i que actuen com a sistemes bioclimàtics, regulant la il·luminació i les condicions ambientals interiors. L’edifici es concep com un espai públic obert i flexible, capaç d’adaptar-se a diferents usos quotidians i eventuals, i que posa l’accent en la sostenibilitat i la resiliència davant els reptes ambientals.

: Sala PFC-1 i Beta
: Amb data de lectura
:
El projecte parteix de la transformació de la C-31 en avinguda metropolitana, reparant la fractura generada als anys setanta, quan la construcció de l’autopista va enterrar bona part de l’horta activa de Montgat, així com infraestructures i indústries al llarg del Maresme. L’objectiu és generar una porta entre el Maresme i Barcelona que posi sobre la taula la importància de la sobirania alimentària, mitjançant l’aprofitament i ampliació dels horts de Can Casanovas. Sobre aquesta base es planteja la creació d’un equipament híbrid de Km0 destinat al sector agroecològic. El complex busca treballar tots els cicles de l’agricultura incloent espais d’aprenentatge i formació, sales polivalents per a fires, mercats i esdeveniments vinculats al món agroecològic, un bar gastronòmic per donar sortida al producte dels horts i un banc de llavors cooperatiu, orientat a la recuperació i conservació d’espècies tradicionals del Maresme que s’han anat perdent amb el temps.

: Sala PFC-1 i Beta
: Amb data de lectura
:
Re-Connectar és un projecte que neix amb la voluntat de transformar el turó de Montgat i els seus voltants en un espai que uneixi la ciutat i la natura i ajudi a enfrontar algunes de les problemàtiques presents i futures de Montgat. De tot l’àmbit d’estudi de la C-31 s’acaba identificant l’àmbit del turó de Montgat. Un espai actualment residual i fragmentat per les infraestructures que el travessen, es redibuixa per oferir-lo tant a la ciutadania com a la biodiversitat. La intervenció planteja un diàleg entre la natura i l’arquitectura, buscant la transició fluida entre espai urbà i natural. L’objectiu és consolidar el teixit urbà de Montgat i dignificar el turó. Aprofitant el buit generat per la infraestructura existent, es proposa un projecte ambiciós que treballi per l’accés a l’habitatge de la gent jove, l’envelliment poblacional, la sostenibilitat i models mixts de ciutat. Per això es planteja construir habitatges públics cooperatius amb un gran % destinat a gent jove i un viver d’empreses, per iniciar projectes empresarials i cooperatius en el municipi que portin llocs de treball i nodreixin al territori. Es vol buscar oferir una altra manera de fer. Reconnectar amb la naturalesa, reconnectar amb els nuclis més petits. Es busca reconnectar el turó i connectar el teixit urbà. Gràcies a la transformació, es crea un nou espai públic que actua com a catalitzador per reconnectar les persones amb el territori i fomentar una nova manera de viure l’espai urbà: un espai on la ciutat i la natura són tot en un.

: Sala PFC-1 i Beta
: Amb data de lectura
:
Edificio de 40 Viviendas y un mercado, con escala metropolitana en la C-31,se enmarca dentro del Master Habilitante 2024-25 , abordando la transformación urbana en el entorno de la C-31 en el área del Pinar de Bufalà.

: Sala PFC-1 i Beta
: Amb data de lectura
:
El projecte té com a objectiu principal la recuperació del patrimoni industrial de Montgat, especialment el conjunt de forns de calç i guix de Can Boada situats al barri de les Mallorquines, que constitueixen un dels testimonis més rellevants de la tradició dels calciners i de la identitat històrica del municipi. Malgrat el seu estat d’abandonament i les pressions urbanístiques que han comportat la desaparició d’altres guixeres i pedreres del poble, els forns de Can Boada encara conserven vestigis de gran valor patrimonial que permeten entendre el funcionament d’una activitat que durant segles va ser motor econòmic i social del territori. El projecte proposa la reintegració dels elements deteriorats, tot garantint-ne la preservació i el reconeixement com a element clau del paisatge cultural. A partir d’aquesta base patrimonial, s’articula la creació de La Guixera, una residència i ateneu de fabricació que combina habitatge i espais productius oberts a la comunitat, amb la voluntat de transformar l’antic recinte industrial en un nou pol d’activitat social i cultural. Aquesta proposta s’inscriu alhora dins les estratègies de transformació de la C-31, una infraestructura que històricament ha fragmentat el territori i ha generat un límit físic entre Montgat i el seu front litoral. El projecte es centra en la renaturalització de la riera de Sant Jordi, amb l’objectiu de restablir la continuïtat urbana i potenciar la vida veïnal al carrer. D’aquesta manera, la intervenció no només recupera un patrimoni industrial en risc de desaparició, sinó que també contribueix a relligar els barris, generar nous espais de relació i promoure un model urbà més sostenible i integrador, capaç de combinar memòria històrica, activitat comunitària i millora de l’espai públic.

: Sala PFC-1 i Beta
: Amb data de lectura
:
El municipi de Montgat, situat en l'extrem nord-est de l'àrea metropolitana de Barcelona, forma part del front litoral del Maresme i presenta una configuració urbana marcada per la presencia d'infraestructures viàries i ferroviàries que ho connecten amb la resta del territori. En aquest context es troba el barri dels Mallorquins, perifèric respecte al nucli històric de Montgat, però central en termes de connectivitat territorial. Situat entre la mar, la via del tren, la C-31 i els límits amb Badalona. L'elecció d'aquest emplaçament per a situar un Centre Cívic i un alberg vinculat a la mobilitat ciclista, tracta de connectar barris, municipis i sistemes de transport. Cus la frontera que ha deixat la C31 utilitzant la riera de Sant Jordi com a connexió transversal i, alhora, atreu a gent de diferents racons que tinguin una cosa en comú: la bicicleta. Aquest nou equipament, que inclourà un gran aparcament de bicicletes, juntament amb la proposta del BRT (Bus Ràpid de Trànsit) i la proximitat de l'estació de tren de Montgat, fan un conjunt intermodal que obre un món de possibilitats.

: Sala PFC-1 i Beta
: Amb data de lectura
:
Aquest projecte respon a l’emergència climàtica amb una proposta que combina arquitectura sostenible, mobilitat verda i cultura. La transformació de la C-31 al seu pas per Badalona es planteja com un eix verd que prioritza el transport públic, la bicicleta i la natura, alhora que es vincula amb el Parc de Can Solei i Ca l’Arnús per configurar un futur Parc de les Arts. En aquest context, es dissenya un conservatori i auditori innovador, pensat per fomentar la col·laboració entre estudiants, professors i artistes, amb una especial atenció a la qualitat acústica i al benestar dels usuaris. L’objectiu és generar un entorn urbà més saludable, sostenible i culturalment actiu que inspiri la comunitat i contribueixi a un futur més responsable.

: Sala PFC-1 i Beta
: Amb data de lectura
:
KM214 és un equipament híbrid que tracta d'integrar una cooperativa d'habitatges sènior amb un centre cívic com a element articulador del barri, generant un nou accés donada la pacificació de la C-31. El projecte, se centra en aplicar solucions climàtiques que fomentin l'eficiència energètica i que entenguin l'edificació com un element a futur. L'augment de les temperatures, el clima extrem,... Són factors que aplicar amb caràcter urgent per a continuar fent arquitectura sostenible i útil.

: Sala PFC-1 i Beta
: Amb data de lectura
:
'Armonía Urbana' sorgeix de la necessitat detectada a Badalona d’integrar arquitectura, infraestructura i paisatge dins d’un mateix espai urbà. El projecte proposa la implantació d’un equipament híbrid que combina un programa d’escola de música amb un centre cultural, localitzat al parc de Ca l’Arnús i Can Solei. L’emplaçament, que al llarg dels anys va funcionar com un espai d’interacció social pels veïns de Badalona, té com a objectiu recuperar i potenciar aquesta funció a través de la cultura i la música. La proposta busca resoldre un punt conflictiu del parc mitjançant la creació d’una plaça, la incorporació d’una parada de BRT i la relació amb la nova via metropolitana.

: Sala PFC-1 i Beta
: Amb data de lectura
:
La construcció d’una gran infraestructures que travessa una ciutat, com la C-31, provoca la divisions entre els barris veïns, problemes d’accessibilitat i genera espais buits sense un servei a la ciutat. En definitiva, actuen com una barrera física que deixa en desús el perímetre i convertint-se en un punt mort separant l’activitat i la població en àmbits desconnectats queda en desús i separa l’activitat i població en dues zones. El projecte busca transformar un d’aquests espais convertint-lo en un node urbà que connecta el teixit residencial, el nucli urbà i l’eix verd, en un espai de trobada que dona servei i complementa tant al barri com a la ciutat. És un projecte que busca sumar i donar una nova vida a les preexistències, rehabilitant l’antiga fàbrica Focus i transformant-la en un Centre Cívic i banc d’aliments.

: Sala PFC-1 i Beta
: Amb data de lectura
:
Sinèrgies al marge: entrellaçant Badalona parteix de la situació de la C-31, una infraestructura que durant dècades ha actuat com a barrera urbana, acústica i ambiental, tot i trobar-se en un entorn amb grans valors socials, educatius i naturals. L’emergència climàtica, la contaminació i la fragmentació del teixit urbà evidencien la necessitat de repensar aquest marge i transformar-lo en una oportunitat per a la ciutat. El projecte s’implanta a l’entorn de l’antiga nau Focus, aprofitant el seu valor patrimonial i estratègic com a punt de connexió entre ambdós costats de Badalona. Es combina la construcció d’un centre cultural i la rehabilitació de la nau com a biblioteca, generant entre ells un espai intersticial públic i flexible que actua com a veritable sinergia: un lloc obert amb multiplicitat d’usos capaç d’activar el marge. Paral·lelament, la transformació de la C-31 incorpora el carril bici, la pacificació de les vores i una nova parada de BRT, reforçant la connectivitat sostenible. La proposta es fonamenta en criteris de sostenibilitat i materialitat, amb façana vegetal d’enfiladisses, gelosia ceràmica flexbrick i sistemes SUDS que potencien el canal com a infraestructura ecològica. Així, es configura un equipament híbrid i obert a tothom, que transforma el marge de la C-31 en un espai actiu de cohesió social i ambiental.

: Sala PFC-1 i Beta
: Amb data de lectura
:
La C-31 ha estat històricament una barrera que ha fragmentat Badalona, separant el teixit urbà i limitant la continuïtat dels seus recorreguts quotidians. La seva transformació, prevista dins el planejament metropolità, obre ara l’oportunitat de revertir aquesta situació i establir noves connexions físiques i simbòliques entre els dos costats de la ciutat. En aquest context, el projecte s’articula a partir del concepte d’“arrel”, entenent-lo com una estratègia capaç de vincular passat i futur, arquitectura i natura, comunitat i territori. L’arrel projectual es manifesta en la rehabilitació de la fàbrica Focus, que preserva el seu valor històric i el posa al servei d’un nou ús assistencial i comunitari. L’arrel territorial respon al repte urbà de la C-31, convertint un punt de fractura en una oportunitat per cosir la ciutat a través de nous recorreguts i espais públics. Finalment, l’arrel social posa al centre les persones amb discapacitats físiques i altres col·lectius vulnerables, garantint un entorn accessible, digne i integrador. El claustre esdevé l’expressió d’aquesta triple arrel, un espai central que concentra i difon vida, alhora que simbolitza la voluntat del projecte de fer arrelar noves formes de convivència i benestar compartit.

: Sala PFC-1 i Beta
: Amb data de lectura
:
El projecte s’ubica a Badalona, a l’entorn de la C-31, amb la voluntat de transformar aquest gran eix viari en un espai públic més amable, sostenible i connectat amb la ciutat. La proposta parteix d’una doble estratègia: d’una banda, pacificar la carretera i integrar-la dins d’una nova avinguda metropolitana que prioritzi el transport públic, la mobilitat activa i la connexió amb l’entorn natural; de l’altra, activar els seus marges amb nous programes culturals i comunitaris. El nucli de la intervenció és la rehabilitació d’una nau industrial existent, que es conserva i adapta per acollir un programa representatiu i de caràcter públic. Aquesta nau allotja un auditori, una sala d’exposicions i diversos espais polivalents, tot preservant el seu caràcter arquitectònic i històric com a memòria industrial de la ciutat. Al seu voltant s’hi disposen nous volums que acullen tallers, laboratoris, aules i espais tècnics, pensats per a les pràctiques creatives. El programa es fonamenta en el model de “fàbrica de creació” i es desplega en tres grans àmbits: arts escèniques, arts plàstiques i visuals, i arts audiovisuals i multimèdia. Les activitats inclouen disciplines com la ceràmica, l’escultura, la pintura, la fotografia o les arts escèniques, amb l’objectiu de fomentar la creativitat, el treball manual i la connexió amb la matèria i la natura. La proposta integra criteris de sostenibilitat ambiental i bioclimàtica: ús de materials naturals i de baix impacte, sistemes de drenatge sostenible, gestió de l’aigua de pluja, vegetació integrada i estratègies passives de control climàtic. D’aquesta manera, el projecte no només crea un equipament cultural, sinó que construeix un paisatge actiu i cívic capaç de generar noves dinàmiques socials i ambientals. Amb aquest conjunt d’accions, la intervenció busca mantenir viva la memòria industrial del lloc i, alhora, projectar-lo cap al futur com a espai de trobada, producció i difusió cultural.

: Sala PFC-1
: Amb data de lectura
:
Martorell, històricament una ciutat de pas, però també d'encreuaments, rep la notícia d’un punt de trobada no anunciat per als veïns: una estació com a punt de trobada. Degut a un canvi de teixit produït al barri de Can Carreres per la trobada entre dues infraestructures, la viaria (antiga N-II) i el traçat ferroviari (antiga trinxera) es produeixen tota una sèrie de problemes d'intermodalitat entre les dues estacions existents que provoquen la fugida de qualsevol que s’apropi a l'entorn de l’estació, llavors el projecte vol establir un nou punt de trobada i estada allà on actualment és un punt de pas i millorar les connexions entre línies de tren, fent així possible donar una coherència urbana a totes les capes històriques del barri i entrelligar-les: inici i natura (la conca fèrtil de l'Anoia)- barri (teixit de mitgeres) - estació (de punt de pas a punt de reconnexió i estada) -final i natura (riera del Torrent del Llops).

: Sala PFC-2
: Amb data de lectura
:
El projecte, situat a l'Hospitalet de Llobregat, té com a objectiu recuperar l'antiga fàbrica textil Albert Germans, trnasformant-la en l'element central d'una nova xarxa d'equipaments culturals per al barri. Aquesta intervenció no només revitalitzarà la fàbrica com a espai patrimonial, sinó que també donarà resposta a problemàtiques urbanes com les mitgeres visibles i altres espais inacabats dels blocs propers. A més, el projecte establirà vincles amb escoles i equipaments de l'entorn, fomentant un ús comunitari i cultural que beneficiï els habitants del barri. Aquesta iniciativa busca crear connexions dins del teixit urbà, reforçant la identitat del barri i integrant la fàbrica en una xarxa cultural que promogui la cohesió social i el dinamisme de l'entorn.

: Sala PFC-1
: Amb data de lectura
:
El proyecto se sitúa en Vallcarca, dentro del Parque Natural del Garraf, en el emplazamiento de la antigua cementera de Ciments Fradera. El lugar, marcado por el abandono y por un fuerte impacto industrial, reúne infraestructuras de gran escala como la carretera, la autopista, el ferrocarril y el puerto, que lo hacen estratégico pero hostil para el peatón. El estudio histórico y de campo reveló la desaparición de la colonia obrera y de sus huertos, así como la pérdida de continuidad con el entorno natural. Frente a estas deficiencias se identificaron cuatro oportunidades: recuperar el carácter agrícola con el viñedo de Malvasía, reforzar la ruta costera como infraestructura peatonal, reducir el impacto visual concentrando la arquitectura en estructuras existentes y renaturalizar el suelo degradado para integrarlo en el parque. El masterplan responde con diez hectáreas de viñedo aterrazado inspirado en la geometría de la colonia, con taludes de arbustiva autóctona de secano y con la riera recuperada como límite natural entre lo agrícola y lo industrial. El puerto se mantiene con intervenciones mínimas que refuerzan su carácter de paseo y baño, mientras que la fábrica se conserva en su conjunto, concentrando la acción arquitectónica en la cúpula del silo de clinker y el prisma contiguo, reutilizados como cooperativa vinícola. Esta infraestructura colectiva, basada en el modelo de los antiguos cellers cooperatius, ofrece soporte a pequeños productores y se incrusta en el paisaje agrícola como parte de la malla ortogonal del viñedo. La intervención, intensa en medios pero contenida en forma, construye para deconstruir y transforma un enclave hostil en un espacio productivo, accesible y colectivo, reconciliando industria, naturaleza y comunidad.

: Sala PFC-2
: Amb data de lectura
:
El projecte sorgeix arran d’una preocupació creixent per l’abandonament en la utilització dels mercats municipals per part de les generacions més joves. És necessària una reinvenció d’aquests equipaments per apropar la cultura alimentària i gastronòmica a aquestes generacions. El mercat sempre ha funcionat com un lloc de reunió i com un referent a escala metropolitana. Per això, es pretén que aquest mercat no sigui només un espai destinat als habitants del poble, sinó que també esdevingui un nou nucli i referent per a tota la comarca del Maresme, un lloc que impulsi la identitat local i que sigui punt de trobada per a diferents generacions i cultures. Aquest mercat proposa una nova manera d’entendre el concepte tradicional de mercat, no només com un espai per al consum alimentari de proximitat, sinó també com un àmbit que fomenti la interacció entre la població. A més, s’hi integraran activitats culturals, educatives i d’oci, creant un ambient dinàmic que promogui el sentit de comunitat i millori la qualitat de vida dels veïns. El projecte té com a objectiu convertir-se en un nou nucli dins del teixit urbà, on convergeixin arquitectura i gastronomia. La intervenció es planteja a l’antiga fàbrica tèxtil de Can Sanpere S.A., una edificació que ha estat abandonada des de finals dels anys noranta, a la localitat de Premià de Mar, a la comarca del Maresme.

: Sala PFC-1
: Amb data de lectura
:
Aquest projecte neix de la idea de reactivar/rehabilitar tota una zona la qual es troba envoltada per un recinte delimitat per l’aigua i un nou límit urbà. Aquest, es pot realitzar aprofitant un conjunt de fàbriques industrials del segle XIX, el qual modificant-ne el seu conjunt, obrint els seus perímetres i creant-ne uns nous passos transversals, s’aconsegueix obrir aquets antic recinte al seu entorn. D’aquesta manera sorgeix un nou límit urbà en el carrer posterior, el qual en la actualitat es troba aïllat d’aquesta part històrica del municipi. El conjunt és rehabilitat com a centre artístic-cultural donant acollida a totes les associacions, entitats i individus del poble que necessitin d’un espai en contacte amb la natura i la història, per a organitzar activitats per al propi municipi.

: Sala PFC-2
: Amb data de lectura
:
La tercera plaça planteja la transformació del límit occidental del centre històric de Logronyo mitjançant la implantació d’un nou equipament cultural i un espai públic per a la ciutat. La intervenció té com a objectiu restituir la continuïtat urbana entre el nucli antic, l’eixample modern i el parc de l’Ebre, en un àmbit actualment desarticulat i ocupat per un aparcament. El projecte prolonga l’eix cívic del carrer Portales, consolidant una seqüència d’espais públics que culmina en aquesta nova plaça, concebuda com un llindar entre ciutat i paisatge. En aquest punt, on també conflueix el traçat històric del "Camino de Santiago" la proposta estableix un nou node urbà capaç de reorganitzar recorreguts i centralitats. L’edifici, articulat en dos volums paral·lels al riu i connectats mitjançant una plataforma elevada, genera un pas cobert a la planta baixa que reforça la porositat del lloc i estableix noves connexions transversals. L’arquitectura respon a la condició estratègica de l’emplaçament amb una solució oberta, permeable i capaç d’integrar patrimoni, espai públic i nous programes culturals en una única operació urbana.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
El proyecto se ubica en Castelldefels, en un punto estratégico entre la estación de tren y el campus universitario del Baix Llobregat. La propuesta desarrolla un edificio de uso mixto que actúa como interfaz urbana, combinando un centro social en las dos primeras plantas y 28 viviendas sociales en las plantas superiores. El objetivo principal es reforzar la conexión entre campus y municipio, generando un nodo de centralidad que fomente la cohesión social y urbana. La estrategia arquitectónica se basa en un planteamiento híbrido: estructura de hormigón armado en las plantas destinadas a equipamiento comunitario y sistema de madera contralaminada (CLT) en las viviendas, incorporando criterios de sostenibilidad, eficiencia energética y confort habitacional. Además, se integran cubiertas vegetales, estrategias pasivas y producción de energía fotovoltaica, reforzando el compromiso ambiental del proyecto. La propuesta busca transformar un solar vacante y fragmentado en una pieza activa de ciudad, capaz de articular relaciones físicas, sociales y simbólicas, ofreciendo soluciones innovadoras en vivienda asequible y espacios comunitarios dentro de un marco de sostenibilidad arquitectónica y urbana.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
El projecte se situa al barri del Poblenou de Barcelona, ??una zona que ha evolucionat d'enclavament industrial a centre cultural, tecnològic i residencial. La l'illa escollida està ocupada per tallers i petites naus industrials d'escàs valor patrimonial, amb façanes opaques que generen un efecte de “tap” urbà en un punt estratègic, proper a una parada de metro ia la cruïlla de dos futurs eixos verds del pla municipal. Es proposa trencar aquest “tap arquitectònic” i dinamitzar els espais adjacents, establint noves relacions en un entorn mixt d'habitatges antics, tallers i centres universitaris. Per això, es planteja un recorregut mitjançant places interiors i patis d'illa, combinats amb equipaments i noves tipologies residencials, dotacionals o acadèmiques. Dins del Master Plan, l'illa més al nord, propera al metro i al mercat, acollirà una residència d'estudiants. Aquest projecte cerca atreure població jove al barri i aprofitar la proximitat d'universitats, equipaments esportius i comercials, generant un flux de vida constant que connecti i activi la zona. Es proposa, a més, una solució constructiva i estructural moderna, sostenible i responsable amb el medi ambient i les seves emissions, però que respecti i dialogui amb el passat fabril del barri. Amb aquestes intervencions, es consolida una nova centralitat urbana, transformant l'illa de barrera arquitectònica a espai obert i dinàmic, que serveix de tancament al recorregut projectat i reforça la relació del barri amb el seu entorn immediat i els eixos verds futurs.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
El proyecto se sitúa en la UPC del Baix Llobregat, ubicado en Castelldefels. Este campus, con una localización periférica y separada del núcleo urbano, se encuentra aislado de las dinámicas de la ciudad. Para contrarrestar esta desconexión y promover una mayor integración con el entorno, se propone un masterplan que densifica el campus a través de un programa de viviendas. Dentro de este marco, Umbral Común plantea la construcción de un nuevo edificio residencial que amplíe la oferta actual de la residencia de estudiantes existente, incorporando una variedad de tipologías habitacionales. Así, el proyecto busca crear un espacio mixto y colectivo que proporcione vivienda, no solo a estudiantes, sino también a investigadores y trabajadores vinculados al aeropuerto, aprovechando la proximidad del emplazamiento. El diseño del edificio responde a una estrategia de integración espacial. Ubicado en un punto fronterizo que consolida y cierra la plaza principal de acceso al campus, configura un entorno en forma de claustro, aportando nuevas cualidades a la plaza que invitan a la interacción y conectividad. La planta baja se concibe como un espacio abierto al público, con programas como gimnasio, oficinas académicas y coworking, pensados tanto para la comunidad universitaria como para los habitantes de Castelldefels, generando nuevos focos de actividad. De este modo, el proyecto transforma el campus en un nodo de encuentro y convivencia, superando su actual condición de espacio deshabitado e infrautilizado. Asimismo, se inserta en un entorno natural privilegiado, estableciendo a través de un zócalo o pieza inferior, una transición entre la plaza y el paisaje de la Olla del Rei, que actúa como umbral de integración y actividad.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
El projecte de la Facultat de Ciències de la Salut a Terrassa es concep com una peça estratègica dins el campus urbà de la UPC, integrant salut, natura i coneixement. Situat al vessant del Parc de Vallparadís, aprofita la topografia per generar volums escalonats que prolonguen el verd cap a l’interior de l’edifici. L’equipament combina espais docents i de recerca amb usos oberts a la ciutat —biblioteca, auditori i cafeteria— revitalitzant el campus com un espai viu i divers. Amb solucions biofíliques, sostenibles i tecnològicament eficients, esdevé un node d’innovació acadèmica, cultural i sanitària vinculat al territori.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
A Vilanova i la Geltrú, s’implementa la nova escola pel grau en sistemes ferroviaris de la UPC. Aquesta té el propòsit d’unir i cohesionar els programes existents en la zona: investigar – habitar – difondre – produir – descansar Per tant, l’espai proposat per l’escola, no serà un aulari, sinó espais de possible compatibilitat tant amb els habitants, com amb els treballadors de l’àrea. Això es fa per mitjà d’un espai expositor, de laboratoris, i de trobades. L’escola comptarà amb dos edificis, un d’ells rehabilitat i un altre nou. Aquests proposen construir l’obra nova de manera sostenible, reutilitzable, i capaç de variar de programa al llarg de la seva vida útil.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
El projecte aborda la problemàtica del campus de la UPC a Vilanova i la Geltrú, situat a l’extrem de la Rambla de l’Exposició i marcat per la presència del Museu del Ferrocarril i les naus de RENFE. La dispersió dels edificis i les infraestructures ferroviàries provoquen manca de cohesió i aïllament, especialment als laboratoris i aularis més allunyats. A més, el mur de formigó dels tallers ferroviaris genera un recorregut monòton i poc atractiu, accentuant la sensació de desconnexió del campus. Per revertir aquesta situació, es planteja intervenir en aquest punt estratègic que actua com a límit urbà i porta d’entrada a la ciutat. L’objectiu és millorar la connexió, integrar el campus i reactivar-lo generant activitat i moviment des de l’interior de Vilanova. El projecte proposa dues grans estratègies: incorporar nous usos acadèmics per a estudiants i investigadors, i crear un espai públic obert a la comunitat universitària i a la ciutadania. En l’àmbit acadèmic s’hi inclouen una nova biblioteca, un espai de coworking i nous laboratoris complementaris als existents per satisfer la demanda d’espais de recerca. Aquests equipaments s’organitzen al voltant de dues places: una de més gran i pública, envoltada pels aularis, la biblioteca i el coworking; i una altra més recollida i semi-privada, vinculada als laboratoris. Un pavelló polivalent connecta ambdues places i actua com a nexe entre docència i recerca. Arquitectònicament, el projecte opta per una estructura lleugera d’acer i sistemes prefabricats per permetre una construcció ràpida, seca i de baix impacte ambiental. L’estètica tecnològica i innovadora respon a les necessitats dels laboratoris i al context urbà. En termes de sostenibilitat, s’hi incorpora una doble pell climàtica.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
Nueva facultad de medicina para la UPC en el entorno de la antigua fábrica textil de Noguera, Terrassa.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
El proyecto “Tejiendo Medicina” propone la rehabilitación de la antigua fábrica textil Noguera en Terrassa para convertirla en la nueva Facultad de Medicina de la UPC. La elección del lugar responde a su cercanía con el Hospital de Sant Llàtzer y el parque Vallparadís, generando una relación directa entre docencia, práctica clínica y espacio público. La propuesta respeta la memoria industrial existente, eliminando añadidos sin valor y reutilizando materiales. Se busca abrir la fábrica a la ciudad con nuevos accesos, patios y recorridos, transformando el conjunto en un espacio educativo, patrimonial y urbano, integrador y sostenible.

: A-53, A-54, A-55 i A-56
: Amb data de lectura
:
Baño de Bosque es una propuesta de regeneración urbana y paisajística en el barrio de Ciudad Meridiana (Barcelona), un territorio marcado por el aislamiento físico, social y simbólico. El proyecto plantea un itinerario paisajístico que actúa como columna vertebral verde y articula tres dimensiones de intervención: el camino, el agua y el bosque. El camino se concibe como espacio público lineal que mejora la conectividad y la accesibilidad en un territorio abrupto, a la vez que se convierte en soporte de experiencias sensoriales y sociales. El agua, a través de acequias de laminación y humedales de infiltración, se gestiona como recurso ecológico y pedagógico, integrando procesos de depuración natural en el paisaje. El bosque, actualmente dominado por masas homogéneas de pino blanco, se transforma hacia un mosaico mediterráneo diverso, más resiliente frente a la sequía y los incendios. El proyecto, bajo el lema “caminar el paisaje para reconectar el barrio”, entiende el itinerario no solo como recorrido físico, sino como infraestructura ecológica y social capaz de generar cohesión social, valor ambiental y calidad urbana.

: A-53, A-54, A-55 i A-56
: Amb data de lectura
:
Nos encontramos en Ciudad Meridiana, un barrio marginal a las afueras de Barcelona con problemáticas sociales, urbanísticas y geográficos entre otros. El proyecto de "Linde habitada" conjuntamente con otras intervenciones realizadas en el curso intenta estudiar la posibilidad de mejorar una zona del barrio que actualmente se encuentra en desuso. Estratégicamente ubicada en el linde entre barrio y montaña se propone abrir una puerta hacia Collserola con un programa social con mixticidad de usos destinado al barrio y con un programa privado destinado a una generación olvidada: la gente de la tercera edad

: A-53, A-54, A-55 i A-56
: Amb data de lectura
:
El proyecto plantea intervenir en el Sud Oest del Besós con el objetivo de regenerar y mejorar su situación actual por medio de intervenciones puntuales en las problematicas del barrio. En este trabajo se propone la intervención en una intersección de Rambla Prim y Alfons el Magnànim con el objetivo de mejorar la conexion entre ejes y permeabilizar las plantas bajas para la activación del espacio público. De esta manera conseguir que Rambla Prim se infiltre en el barrio y se reactive social y economicamente.

: A-53, A-54, A-55 i A-56
: Amb data de lectura
:
Integración de nuevos programas en un patrón constructivo existente, con el objetivo de generar una estrategia flexible y replicable a lo largo del barrio, adaptada al entorno.

: A-53, A-54, A-55 i A-56
: Amb data de lectura
:
“Atrium” és una proposta teòrica que repensa la regeneració urbana del barri del Sud-oest del Besòs des d’una mirada metropolitana i integradora. El treball analitza els teixits urbans i els eixos estructurants de la ciutat per definir estratègies que ajudin a transformar l’entorn de manera sostenible i cohesionada. L’estudi planteja dues línies d’actuació principals. D’una banda, la reconfiguració de l’avinguda de Sant Ramon de Penyafort com a nova avinguda metropolitana, amb la capacitat de reconnectar el barri amb la ciutat i el territori. De l’altra, el replantejament del model urbanístic actual, amb especial atenció a l’ús de les parcel·les destinades a equipaments, avui ocupades en gran part per escoles. A partir d’aquests eixos, el projecte centra el cas pràctic en la rehabilitació, ampliació i canvi d’ús de l’escola Sagrat Cor. L’objectiu és mostrar com es pot intervenir en un entorn urbà per afavorir la diversitat d’usos, la mixtura social i la connexió entre escales —del barri fins a la metròpoli—, oferint un model de regeneració aplicable a altres contextos similars.

: A-53, A-54, A-55 i A-56
: Amb data de lectura
:
El polígono del Sudoeste del Besòs, construido en la década de 1960 como respuesta rápida a la urgente demanda de vivienda, presenta hoy un contexto de alta vulnerabilidad social, urbana y arquitectónica. El área sufre procesos de degradación, ambigüedad espacial y ausencia de jerarquía en sus espacios exteriores, configurando un monocultivo tipológico que lo ha convertido en un barrio dormitorio, sin actividad propia y desvinculado del resto de la ciudad. Sin embargo, este ámbito periférico, representan una gran oportunidad de transformación, al ofrecer superficies urbanas capaces de redefinir las relaciones entre espacio público y privado y de plantear alternativas a la homogeneidad tipológica y funcional existente. A ello se suma la evolución de la ciudad en su entorno inmediato, que abre la posibilidad de reconfigurar su integración en la dinámica urbana de Barcelona.

: A-53, A-54, A-55 i A-56
: Amb data de lectura
:
Camina que caminaràs és una proposta de transformació del barri del Sud-Oest del Besòs, un territori històricament marcat per la perifèria, les mancances urbanístiques i la falta d’identitat. El projecte parteix de la detecció dels principals problemes: espais intersticials sense ús, carrers sense jerarquia, equipaments aïllats i absència de comerç actiu, factors que han debilitat la cohesió social i la percepció externa del barri. La resposta és una estratègia de recorreguts: noves rambles, passeigs i places que activen l’espai públic i multipliquen les oportunitats de trobada i convivència. Aquestes connexions no només milloren la mobilitat quotidiana, sinó que converteixen el caminar en experiència urbana, en línia amb el títol del projecte. El cor de la intervenció és un conjunt d’edificis amb usos mixtos —biblioteca, centre social, coworking, tallers, oficines, restaurant/bar i escola bressol— que aporten activitat contínua i diversa, des de la infància fins a l’àmbit laboral i cultural. Les noves places associades a aquests usos esdevenen punts de centralitat i motor de la vida col·lectiva. Amb aquesta estratègia, el Sud-Oest del Besòs deixa de ser una perifèria degradada per convertir-se en un espai viu, atractiu i inclusiu, capaç de generar orgull veïnal, atreure activitat metropolitana i consolidar-se com a nova centralitat urbana.

: aules C-S2 i C-S3
: Amb data de lectura
:
Aquest projecte neix de la convicció que l’arquitectura és capaç de transformar la vida de les persones. És a dir, és una eina que pot identificar problemàtiques urbanístiques i socials i donar-hi resposta. El projecte se situa a Badalona, entre Montigalà i Bufalà, un entorn amb un gran potencial perquè es troba immers en un procés de transformació urbana. Aquest procés, encara pendent, preveu la reconversió de la C-31: de via ràpida i a eix urbà integrat a la ciutat. En definitiva, tenint en compte que una de les estratègies de la transformació de la C-31 és potenciar els passeigs verticals, el projecte identifica una oportunitat en la connexió del carrer de Tànger amb la nova C-31. Actualment separats, per un gran espai sense ús específic omplert de recorreguts espontanis que evidencien la voluntat dels veïns de donar-li una funció real.

: aules C-S2 i C-S3
: Amb data de lectura
:
El claustre; habitatge temporal i centre d’acompanyament per a persones malaltes de càncer i les seves famílies al Parc de Can Solei i Ca l’Arnús, Badalona.  El projecte busca donar resposta a la necessitat residencial per a persones malaltes de càncer de fora de l'àrea metropolitana de Barcelona i les seves famílies. A través de la connexió directa amb els centres sanitaris de referència i la localització privilegiada es vol crear un espai on l'arquitectura permeti sanar en comunitat.

: aules C-S2 i C-S3
: Amb data de lectura
:
La transformación de la C-31 en una avenida metropolitana de carácter sostenible plantea la necesidad de repensar sus bordes y su relación con el tejido urbano. En este contexto surge el proyecto de un Centro Cívico en la Riera de Canyadó (Badalona), situado en un ámbito degradado por la infraestructura y por la falta de conexión entre el parque de Ca l’Arnús y la ciudad. El proyecto actúa como pieza de cosido urbano y paisajístico, capaz de unir la calle, el parque y los diferentes tejidos urbanos e industriales. Mediante una volumetría fragmentada y adaptada a la topografía, se generan nuevos recorridos, plazas y miradores que abren el parque a la Riera y lo integran en la dinámica urbana. Al mismo tiempo, se establece una nueva centralidad vinculada a la futura parada de BRT, consolidando el ámbito como nodo estratégico de relación entre ciudad, parque y metrópoli

: aules C-S2 i C-S3
: Amb data de lectura
:
A causa del creixement demogràfic i l'expansió de les grans ciutats en les últimes dècades, s'han generat grans infraestructures de mobilitat principalment viàries enfocats a l'automobilisme que han modificat el territori i que actualment generen una fragmentació i una barrera física en el teixit urbà. En aquest cas, l'autovia C-31 que passa per Badalona per a connectar el Maresme amb Barcelona, segrega i divideix el teixit urbà de la ciutat de Badalona en dues. Enfront d'aquesta divisió del territori, la AMB planteja una intervenció en l'autovia C-31 per a convertir-la en una avinguda metropolitana i minimitzar la fragmentació territorial. Aquest projecte respon a aquesta transformació, actuant en la intersecció de la C-31 amb La Riera de Canyadó, a l'entrada del Parc de Ca Solei i Ca l’Arnús al marge de la C-31. El projecte pretén activar el marge de l'autovia mitjançant un equipament públic i parc que acabi de consolidar la urbanització del parc Ca Solei i Ca l’Arnús, generant una nova centralitat en la intersecció de la infraestructura viària. La proposta planteja una seqüència de trames d'equipament cívic i espai públic que pretén afavorir la circulació i accessibilitat al parc des de la intersecció, amb l'objectiu de generar una continuïtat urbana i social.

: aules C-S2 i C-S3
: Amb data de lectura
:
El proyecto plantea la rehabilitación y ampliación de la Fábrica Focus en Badalona para convertirla en un centro cívico que actúe como nodo de encuentro y articulación urbana. Su posición estratégica, en relación con la transformación de la C-31, permite coser barrios históricamente fragmentados, revitalizar el entorno y fomentar comunidad. La propuesta integra estrategias urbanas y ambientales que responden al clima mediterráneo, creando espacios intermedios como reguladores ambientales y sociales. La incorporación de la vegetación como filtro permite tener sistemas pasivos de control térmico y lumínico. Así, el edificio se convierte en un conector integral del tejido urbano, combinando sostenibilidad y cohesión social.

: aules C-S2 i C-S3
: Amb data de lectura
:
El Treball Final de Màster planteja una intervenció arquitectònica i urbana orientada a la regeneració d’un entorn degradat mitjançant la combinació de rehabilitació patrimonial i nova edificació sostenible. La proposta articula espais culturals i comunitaris amb estratègies de paisatge i espai públic, posant una atenció especial en la cohesió social i la sostenibilitat ambiental. El projecte combina la reutilització d’estructures existents amb sistemes constructius en fusta i solucions passives d’acondicionament, amb l’objectiu de reduir la petjada ecològica i augmentar la resiliència. La intervenció es concep com un àmbit obert i inclusiu, capaç d’adaptar-se a transformacions futures i de generar un impacte positiu tant a escala local com urbana.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
Tant la història com la natura són elements oblidats a la majoria d'intervencions urbanístiques i arquitectòniques. Aquest projecte proposa la recuperació d'un eix històric d'habitatges de Badalona generat per la demanda durant la industrialització de principis del S.XX. Amb la creació d'un nou eix transversal verd i peatonal es vol connectar aquest amb la ciutat residencial consolidada, generant i millorant les transicions horitzontals i verticals en el barri usan la natura i l'edificació projectada. Gràcies a això s'uneix aquest carrer amb el mar i la ciutat residencial consolidada.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
El projecte planteja un nou equipament cívic al polígon de l’Estadella, en un punt clau de transició entre ciutat i indústria. A partir de la topografia existent, es genera una nova plaça intermèdia que connecta el carrer Sant Adrià i el parc de la Sagrera amb la cota industrial. L’edifici s’estructura en dos volums principals: un mur habitable de formigó que neix del límit del parc, i una torre que baixa des de la ciutat. Aquests dos elements es troben en un espai públic central, articulant recorreguts, usos i visuals. El projecte es construeix a partir de les trames industrials existents i proposa un diàleg tectònic entre pes i lleugeresa.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
El proyecto propone la transformación de la losa de las cocheras de la Vall d’Hebron en un nuevo espacio urbano, conectando los barrios colindantes y respondiendo a la transformación del área hospitalaria. Se articula en dos piezas principales: una torre de viviendas hospitalarias, que aporta escala metropolitana y refuerza la relación con el hospital, y una pieza de barrio en forma de zócalo, que ofrece servicios, espacios públicos y equipamientos a la comunidad. La propuesta combina monumentalidad y ligereza en su materialidad, integra estructura existente con nuevas soluciones metálicas y de hormigón, y convierte un espacio inhóspito en un lugar accesible, peatonal y lleno de actividad.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
El projecte se situa a la ciutat de Lleó, en el límit entre la trama urbana i el paisatge natural del riu Torío, en un àmbit marcat per la presència d’infraestructures que han generat una barrera física i un paisatge inert. La proposta neix de la voluntat de reconnectar la ciutat amb el riu, transformant un espai de frontera en un lloc d’activitat i trobada. L’edifici es concep com un mur continu que, en travessar la infraestructura, esdevé l’element generador del projecte. A partir d’aquest gest, l’arquitectura articula dues peces principals: una cooperativa agrícola, que combina producció, recerca, divulgació i formació entorn de l’agricultura sostenible, i un edifici polivalent, destinat a activitats educatives, recreatives i culturals vinculades al paisatge fluvial. La proposta constructiva respon a la tradició vernacla de Tierra de Campos, reinterpretada amb tècniques contemporànies. El basament de terra compactada sobre un sòcol de formigó, les petites obertures abocinades i l’estructura lleugera de fusta laminada amb forjats de CLT asseguren un equilibri entre massa i inèrcia tèrmica i lleugeresa estructural. Aquest sistema es combina amb estratègies passives i actives de sostenibilitat —murs amb inèrcia tèrmica, coixins climàtics vidrats, ventilació creuada, geotèrmia, aerotèrmia i plaques solars— per assolir un edifici de consum quasi nul (nZEB) i reduir al mínim la seva petjada ambiental. Més enllà de la solució arquitectònica, el projecte es planteja com una infraestructura social i paisatgística, capaç de reactivar un territori en desús, vincular la ciutat amb el riu i recuperar, des de la contemporaneïtat, la memòria d’una arquitectura lligada a la terra i al treball agrícola.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
Intervenció al recinte de la Ciutadella incorporant un programa parlamentari

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
Hi ha llocs que no pertanyen a ningú. Espais que la ciutat ha oblidat, tallats per infraestructures, pendents o cotes impossibles. Però justament allà, on ningú s’atura, també pot néixer una nova arquitectura. El projecte parteix d’un gest: observar el buit, reconèixer-lo i plegar-se a ell. A Castelldefels, al límit entre dos teixits urbans dividits per un pont que alhora els posa en contacte, un espai sense forma especialment definida es converteix en l’escenari d’intervenció. Es proposa un nou equipament, un centre cívic, que no s’imposa al lloc, sinó que l’acompanya. Un edifici que es desplega com una línia viva, construït a través de costelles de formigó que organitzen, separen i articulen els espais. El projecte s’entrellaça amb el pont i els seus marges, generant connexions transversals i longitudinals. La forma no és gratuïta: una catifa simbòlica que es plega en arribar a la cota del pont i continua el seu traçat, establint noves relacions amb el lloc. Es tracta d’un projecte que reinterpreta la topografia, activa un buit i proposa un nou lloc per a la ciutat.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
Rakpart és un projecte que planteja la transformació del front fluvial de Budapest a l’altura de la plaça Széchenyi István tér, just al costat del Pont de les Cadenes. La proposta sorgeix de la voluntat de resoldre la problemàtica viària que actualment segrega la ciutat del Danubi i, alhora, de potenciar l’espai públic com a punt de trobada entre ciutadans i riu. El projecte es materialitza en una acadèmia i museu d’intel·ligència artificial, situat en el nivell del passeig rakpart, sota la cota de ciutat, i actua com a connector entre la cota urbana i el riu. L’edifici enterrat permet generar un paisatge públic continu, integrat en el teixit urbà i en diàleg amb el patrimoni històric de la ciutat. A través d’aquesta intervenció, es busca redefinir la relació de Budapest amb el seu riu: un espai que no només resol el trànsit i la mobilitat, sinó que esdevé un lloc d’interacció, d’aprenentatge i de convivència, on el coneixement i la cultura es posen al servei de la comunitat i del futur urbà.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
El projecte parteix de la recuperació de Ses Feixes, un dels paisatges agrícoles més singulars d’Eivissa, originat en època islàmica amb un sistema de regadiu únic. Avui, aquest espai es troba en estat de degradació i en risc de desaparèixer a causa de l’abandonament de l'activitat agrícola i de la pressió urbanística. La proposta neix a la masia de Ca Na Tona, una antiga masia agrícola a tocar de Ses Feixes. Des d’aquest nucli s’articula un centre i escola agrícola integrat per tres nous pavellons. El conjunt combina la preservació del patrimoni amb una arquitectura contemporània, establint un contrast entre tradició i modernitat. L’objectiu és reactivar el passat agrícola de la zona i generar nous usos que dinamitzin l’àmbit mitjançant espais educatius, culturals i comunitaris. El projecte vol esdevenir una frontissa entre ciutat i paisatge, posant en valor la identitat rural d’Eivissa i adaptant-la als reptes actuals.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
El projecte proposa la reurbanització de l’Avinguda Sofia a Sitges, transformant-la en un eix verd que connecta el front marítim amb el futur parc del nord del municipi. L’objectiu és recuperar la cohesió urbana i generar nous espais públics que fomentin la vida comunitària i la dinamització cultural. La proposta combina tradició i modernitat, reinterpretant elements arquitectònics propis de Sitges —com la pedra calcària, els porxos amb arcs i els patis blaus— per oferir una alternativa sostenible i arrelada al lloc davant el creixement especulatiu i despersonalitzat.