: Sala PFC-1 i Sala Beta
: Amb data de lectura
:
El projecte proposa transformar l’antic edifici de Telefónica del carrer Bigai en una ampliació de l’Escola d’Art i Disseny La Llotja. La intervenció conserva l’estructura existent i reorganitza l’edifici al voltant d’un gran atri central, que aporta llum, vegetació i relacions visuals entre plantes. Una nova estructura i pell de fusta unifica l’edifici, millora el seu comportament ambiental i genera galeries, espais de trobada i zones de treball informal. El programa docent es combina amb espais oberts i flexibles, mentre que la coberta es converteix en un jardí habitable per a l’alumnat. A l’exterior, el projecte s’estén cap al pati d’illa mitjançant un nou parc, reforçant la connexió entre l’escola, el barri i l’espai públic.

: Sala PFC-1 i Sala Beta
: Amb data de lectura
:
El projecte planteja la rehabilitació i ampliació d’un antic edifici industrial a Sarrià, Barcelona, per transformar-lo en una residència social pública per a dones en situació de vulnerabilitat. La proposta conserva i adapta la preexistència mitjançant tres operacions principals: l’obertura d’un atri central que organitza els espais comuns i afavoreix la il·luminació i la ventilació naturals, la incorporació d’una segona pell que genera un espai intermedi de regulació ambiental i una ampliació lleugera a la coberta. La intervenció s’estén a l’interior d’illa, transformant-lo en un nou espai públic i reforçant la relació entre l’edifici, els seus espais col·lectius i l’entorn.

: Sala PFC-1 i Sala Beta
: Amb data de lectura
:
El creixement de la comunitat educativa de l’Escola Superior d’Arts i Disseny Llotja ha fet necessària l’ampliació de les seves instal·lacions docents. La proposta recupera i reprograma l’antic edifici de Telefónica de la Bonanova, actualment en desús i situat a pocs minuts de la seu de Sant Gervasi, per convertir-lo en una nova seu destinada a ensenyaments artístics i de disseny. Una remunta sobre l’edificació existent incorpora una residència universitària per oferir allotjar estudiants del nou centre. Alhora, la cessió del solar adjacent permet transformar l’actual espai privat en un nou parc públic, generant noves zones d’estada i relació per al barri i reforçant la dimensió pública del conjunt. El projecte articula així educació, habitatge i espai públic a partir de la transformació d’un edifici existent, evitant el consum de nou sòl i reforçant la relació entre la Llotja i el barri.

: Sala PFC-1 i Sala Beta
: Amb data de lectura
:
A partir d’una retícula modular adaptada a les condicions de l’entorn, la proposta estableix un ordre comú capaç d’estructurar tant l’arquitectura com l’espai públic. Aquest sistema dona lloc a un centre cultural a Bonavista, Tarragona, on l’edifici, els recorreguts, els espais d’estada i el paisatge s’entenen com a parts d’una mateixa intervenció. La modularitat permet una organització flexible i adaptable, alhora que racionalitza el sistema constructiu. La proposta incorpora la sostenibilitat com a criteri transversal mitjançant l’adaptació a la topografia, la incorporació de vegetació, la permeabilitat del sòl, els sistemes SUDS i les estratègies de reutilització, configurant un nou espai col·lectiu vinculat a les condicions pròpies del lloc.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
Aquest treball presenta la intervenció a l'antiga fàbrica de veles de Can Xala al Masnou per transformar-la en un equipament cultural. L'àmbit d'actuació es troba desconnectat de la trama urbana a causa de les barreres de la carretera N-II i la línia de tren R1. La proposta s'articula mitjançant una estratègia d'arquitectura parasitària amb la introducció de la Sargantana, una estructura independent que creua l'edificació original. Aquesta intervenció funciona com una passarel·la urbana activa que enllaça el teixit residencial proper amb l'estació de ferrocarril, el port i el front marítim, resolent l’accés a l’edifici. A nivell funcional, el complex es planteja mitjançant plantes lliures que aporten flexibilitat per acollir un programa divers que combina una biblioteca, tallers de co-creació, arts escèniques, sales d'exposicions i serveis de restauració. El conjunt es completa amb la creació de nous espais públics oberts a la ciutadania, concebuts com a àrees de trobada actives, accessibles i de qualitat.

: Sala PFC-1 i PFC-2 Also, how can we pay for the submission? I saw that atenea is open now
: Amb data de lectura
:
El projecte parteix de la recuperació d’un dels vapors de Terrassa, un antic conjunt industrial tèxtil, situat al barri de Ca n’Aurell. El recinte, avui fragmentat i obsolet, conserva encara la capacitat d’explicar una part essencial de la història productiva de la ciutat. Amb aquesta intervenció es busca que el recinte tèxtil torni a formar part de la vida urbana des d’una mirada contemporània. La proposta planteja l’obertura del conjunt a través d’un sistema de recorreguts, intersticis i espais públics que transformen el que abans era un límit en una nova continuïtat urbana. Els antics buits entre naus, els murs i les traces industrials es reinterpreten com a espais de pas, estada i trobada, connectant el vapor amb el barri, amb el Parc Sant Jordi i amb la xarxa de patrimoni industrial de Terrassa. El programa introdueix uan fàbrica domèstica vinculada a la reutilització tèxtil, espais de formació, tallers, biblioteca de barri, àmbits exposistius, coworking creatiu i residència temporal. D’aquesta manera, el projecte recupera el passat tèxtil de Terrassa, no com una imatge nostàlgica, sinó com una eina activa per imaginar noves formes de producció, aprenentatge i convivència. Retalls proposa, així, una arquitectura feta de fragments: fragments de murs, de memòria, de ciutat i de matèria reutilitzada. Un vapor que deixa de ser una peça tancada i residual per convertir-se en un nou espai de centralitat quotidiana, capaç de cosir allò que el temps i la desindustrialització havien deixat interromput.

: aules A-21 i A-22
: Amb data de lectura
:
Gardeny Gastronòmic és un atelier experimental de formació, recerca i divulgació gastronòmica situat al Turó de Gardeny, a Lleida. El projecte parteix de la condició agroalimentària del territori i de l’existència d’agents docents, científics i productius que conviuen de manera fragmentada. La proposta els posa en relació i utilitza la gastronomia com a instrument d’activació urbana, paisatgística i cultural. L’edifici s’implanta a la cornisa sud de Gardeny, entre l’altiplà i el vessant, entre el Castell dels Templers i hangars militars rehabilitats i incorporats al conjunt. En lloc de construir un nou volum sobre el turó, el projecte s’excava longitudinalment dins del seu gruix. La coberta vegetal restitueix la continuïtat topogràfica i prolonga camins i miradors, mentre l’arquitectura emergeix puntualment. La implantació determina una arquitectura de dualitat entre cova i mirador. Al nord, els espais s’endinsen en una massa mineral, protegida i introvertida; al sud, l’edifici s’obre a la llum, al vessant i a les visuals sobre l’Horta. Entre totes dues condicions, un espai longitudinal vertebra el programa i constitueix el principal buit col·lectiu: una successió d’espais de relació, aprenentatge, observació i trobada. A llevant, una gran escalinata connecta l’espai soterrat amb la plaça del Castell; a ponent, el pati articula la relació amb els hangars, destinats a espai polivalent i punt gastronòmic permanent. S’estableixen així dues continuïtats: per dins, una arquitectura travessable que relaciona castell, programa i hangars; per sobre, un paisatge continu que integra la coberta en els recorreguts del turó. Gardeny Gastronòmic no es planteja, per tant, com un objecte autònom dipositat sobre el lloc, sinó com una arquitectura construïda des de la topografia, les preexistències i el paisatge. Massa i buit, terra i horitzó, recerca i divulgació, producció i experiència formen part d’un únic sistema en què lloc, programa i arquitectura esdevenen inseparables.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
El Campus Sud constitueix un dels principals àmbits universitaris de l’Avinguda Diagonal. Tanmateix, la seva configuració actual respon a una suma d’edificis i recintes relativament autònoms, on l’espai lliure apareix fragmentat i l’activitat universitària es concentra principalment dins de cada facultat. El projecte parteix d’aquesta condició per proposar una intervenció orientada a reforçar la continuïtat de l’espai públic i a articular nous espais de trobada, intercanvi i aprenentatge col·lectiu. La proposta planteja una nova centralitat capaç de connectar les diferents facultats i comunitats que conviuen al Campus Sud, afavorint la relació i l’intercanvi entre estudiants de diferents disciplines. Més que un edifici autònom, el projecte es concep com una infraestructura oberta i flexible per a l’aprenentatge col·lectiu, un lloc comú on trobar-se, compartir coneixement, treballar i aprendre. La intervenció busca així recosir el Campus Sud i reforçar els vincles entre les seves diferents comunitats, estenent l’activitat universitària més enllà dels límits de cada facultat.

: aules A-21 i A-22
: Amb data de lectura
:
A la ciutat de Maó es distingeixen diversos buits que antigament tenien un ús agrícola però que, amb el pas dels anys, s’han anat transformant i han quedat sense cap tipus d’ús. La Sínia des Cuc és un clar exemple d’això, un gran espai buit utilitzat actualment com a aparcament. El projecte parteix de la voluntat de transformar aquest espai i tornar a donar vida a la Sínia, sempre respectant els elements i les traces antigues que encara es conserven per recordar el seu passat. S’incorporen dos nous edificis situats al principi i al final de la parcel·la: un centre cívic, pensat perquè els infants i adolescents tinguin un nou lloc on anar, i una galeria d’art com a nou espai cultural per a la ciutat. També es generen nous recorreguts i més zones verdes, amb la intenció que persones de totes les edats puguin gaudir d’aquest espai, ja sigui passejant, fent activitats o simplement relaxant-se. D’aquesta manera, el projecte busca recuperar un espai que havia perdut la seva activitat, mantenint la memòria del seu passat agrícola i incorporant nous usos que permetin tornar-lo a integrar en la vida de Maó.

: aules A-21 i A-22
: Amb data de lectura
:
Ladeira, en portuguès, fa referència a un carrer, camí o terreny amb una inclinació pronunciada. En aquest projecte, el terme adquireix també una dimensió territorial en referir-se a la Ladeira dos Tabajaras, nom de la favela on se situa la proposta. El projecte planteja la transformació del límit entre Tabajaras i Copacabana, a Rio de Janeiro, mitjançant la implantació d’un nou equipament públic i un sistema de connexions verticals. La intervenció té com a objectiu garantir la continuïtat urbana entre la ciutat formal i la favela, en un àmbit actualment marcat per una topografia abrupta, una accessibilitat limitada i una forta discontinuïtat física i social. La proposta permeabilitza aquest límit i estableix noves connexions entre ambdós teixits, transformant el desnivell en una seqüència d’espais públics. L’arquitectura es configura a partir de quatre volums connectats per passeres que articulen el programa al voltant d’un buit central. El projecte respon així a la condició topogràfica i urbana de l’emplaçament mitjançant una proposta oberta, adaptable i permeable, on l’espai públic, la mobilitat i la cultura popular esdevenen instruments per reconnectar el morro i l’asfalt.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
El projecte planteja una nova connexió entre la Marina del Prat Vermell i la muntanya de Montjuïc, superant el fort desnivell i la manca de continuïtat urbana existent. A través d’una promenade que ascendeix pel vessant, el recorregut articula espais públics, miradors i quatre equipaments culturals que funcionen com a fites al llarg del camí. El conjunt es concep com una infraestructura habitada capaç de cosir ciutat, topografia, cultura i paisatge.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
Centre cívic entre vies proposa la transformació d’un espai residual dominat per la infraestructura ferroviària de L’Hospitalet de Llobregat en un nou equipament social i cultural obert al barri. El projecte reinterpreta la bifurcació de les vies de Rodalies, que fragmenta físicament i socialment els barris de La Torrassa, Santa Eulàlia i Sant Josep, no com un límit a evitar sinó com una oportunitat per generar connexió. La proposta introdueix el concepte de grapa urbana: un dispositiu que travessa la barrera per sota, en lloc de per sobre, i que articula un nou eix d’equipaments entre el Carrer Amadeu Torner i l’Avinguda Torrent Gornal. Dos edificis (Centre Cívic i Casal Associatiu) s’organitzen abraçant aquest pas, adaptant-se a les mitgeres existents i reforçant la lectura de corredor urbà. Una graderia urbana salva els 6 metres de desnivell entre les dues places del projecte, convertint la connexió en un lloc d’estada, trobada i relació, no només de pas. Més enllà de la connexió física, el projecte busca reconstruir vincles socials en una de les ciutats amb més densitat de població d’Europa, on el dèficit d’espais de relació és especialment greu. Cosir el teixit urbà i cosir el teixit social esdevenen la mateixa operació: el nou equipament actua com a catalitzador de trobada entre veïns que, malgrat la proximitat, avui viuen d’esquena els uns als altres. El projecte no construeix només edificis: construeix situacions on la gent es troba.

: aules A-21 i A-22
: Amb data de lectura
:
Davant la possibilitat d'una crisi global, sigui climàtica, sanitària, bèlica o econòmica, s'explora un futur alternatiu per als descampats de la Seda i la Paperera al Prat de Llobregat. Un projecte en comunitat que busca assolir l'autosuficiència alimentària basant-se en els models de gestió de les col·lectivitats.

: aules A-21 i A-22
: Amb data de lectura
:
L’Escletxa és un projecte que neix de la necessitat de consolidar un recorregut poc transitat del barri del Poble Sec i d’articular la transició urbana i topogràfica cap a la muntanya de Montjuïc. Ubicat a la Satalia, l’espai d’intervenció es troba en una condició de límit marcada pel fort pendent del terreny i per una certa desconnexió amb l’entorn immediat. Malgrat aquesta complexitat topogràfica, l’actuació aprofita una posició estratègica enmig d’un entorn d’alta densitat cultural integrat pel Teatre Lliure, l’Institut del Teatre, el Mercat de les Flors i el Teatre Grec. Aquesta disposició permet generar un punt de trobada que activa la vida social del barri i connecta l’entorn veïnal amb la dinàmica cultural de la zona. La proposta respon al desnivell del terreny i acompanya l’ascens de la muntanya, afavorint la integració urbana i reforçant la continuïtat dels recorreguts entre les diferents cotes. Amb un programa híbrid que combina un centre d’arts escèniques amb una residència per a creadors, la intervenció acaba de completar la xarxa cultural de Montjuïc des de la síntesi entre arquitectura, topografia i teixit veïnal.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
Entre la ciutat de Sant Cugat del Vallès i el Parc Natural de la Serra de Collserola s’estén un límit extens i desatès, on el contacte entre el teixit urbà i l’espai natural protegit es produeix de manera difusa, sobre un sòl degradat i mancat d’estructura. El projecte parteix del reconeixement d’aquest límit no com una línia divisòria, sinó com una franja amb un gruix propi, capaç d’acollir una transició actualment inexistent. El seu objectiu principal és transformar aquest límit en una franja tova i activa de transició entre la ciutat i el bosc. La proposta intervé, en primera instància, sobre el territori: reactiva la franja agrària restituint el cultiu en un sòl en desús i ordena l’accés a Collserola, configurant la porta d’entrada al parc actualment absent. Sobre aquest àmbit reactivat se situa un centre agrocomunitari, concebut no com un volum aïllat, sinó com la peça que aporta suport i permanència al conjunt, obrint-lo a la vida urbana i articulant producció, aprenentatge i trobada en un mateix lloc. Davant d’una resolució compacta, l’edifici es fragmenta en quatre mòduls que preserven la permeabilitat entre la ciutat i la serra, enllaçats per un sistema de porxos que dona unitat al projecte i estructura l’itinerari, el qual s’inicia al territori i es prolonga, de manera coberta, a través de les diferents peces. El projecte es fonamenta així en una circulació íntegrament exterior que converteix el recorregut en un espai de relació, i en una lògica agrícola i paisatgística que restitueix l’ús productiu del sòl, integra i ordena la vegetació com a element de projecte i consolida la franja com un límit productiu i cuidat entre la ciutat i Collserola.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
-----

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
El projecte parteix de l’anàlisi del creixement urbà de Girona i de la distribució de les seves centralitats i microcentralitats. L’expansió progressiva de la ciutat, especialment cap al sud, planteja la necessitat d’acompanyar el creixement residencial amb nous espais d’activitat, equipaments i espai públic capaços d’ampliar la centralitat urbana més enllà del centre consolidat. En aquest context, el projecte proposa la transformació d’un dels fronts del Parc del Migdia, actualment ocupat en gran part per aparcament en superfície, mitjançant la implantació d’un nou mercat municipal vinculat a la gastronomia, la formació i la vida comunitària. El mercat es planteja com una infraestructura urbana oberta i permeable, on l’activitat comercial es complementa amb aules de cuina, espais de relació, i s’estén cap a l’exterior per reforçar la continuïtat entre ciutat, edifici i parc.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
Fer barri, crear comunitat, fomentar la convivència, i enfortir els vincles de veïnatge al nostre entorn urbà. Els espais de trobada tenen un paper essencial en la vida quotidiana, són els llocs on es construeixen vincles, es comparteixen activitats i es genera sentiment de pertinença. En un context com el Barri Antic de Valls, marcat per processos de degradació urbana, pèrdua d’activitat i debilitament de la vida comunitària, es fa especialment necessari reforçar aquests espais col·lectius. El projecte parteix d’aquesta necessitat i proposa recuperar l’àmbit de Ca la Mateueta com una nova centralitat cívica capaç d’activar el barri i complementar els equipaments existents. Un espai obert a persones de diferents edats, perfils i realitats, on la cultura, l’aprenentatge, el lleure, la participació i les activitats quotidianes puguin conviure i generar noves relacions.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
Hi ha llocs que resisteixen en l’oblit. Espais que el creixement urbà ha arranconat, quedant atrapats entre la ciutat i el mar. Però, justament allà, en la fragilitat d’aquest paisatge - Les Madrigueres - neix una arquitectura de contenció. El projecte parteix del gest d’observar el buit, d’aturar el ritme accelerat de la costa i plegar-se a la natura. Es proposa un Centre d’Interpretació Ambiental que funciona com a infraestructura de mediació; un filtre que acompanya el territori i la desembocadura de la Riera de la Bisbal a través d’un nou itinerari pels aiguamolls. L’edifici es desplega com un porxo habitat, estructurat a partir de costelles que marquen el ritme de plens i buits. Es tracta d’un projecte que accepta el pas del temps, el sol i la sal per acabar fonent-se amb el paisatge. Aquesta memòria recull i explica el camí d’aquest aprenentatge, des de les primeres anàlisis territorials fins a la formalització del projecte, traçant una línia de coherencia entre territori, matèria i silenci.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
El Portal de Blanes transforma l’antic complex esportiu en desús en un nou parc equipat i centre cívic i cultural, recuperant les preexistències i reconnectant els barris. Parc i arquitectura formen una única intervenció basada en reutilitzar, cosir i reactivar el lloc.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
Isla Cristina, a la costa occidental de Huelva, és un poble nascut del mar: el seu origen, la seva economia i la seva identitat s’expliquen per la pesca i per una relació quotidiana amb l’aigua que encara avui el defineix. Tanmateix, la ciutat ha crescut d’esquena al seu front marítim, avui ocupat per una barrera industrial que la separa de la ria. A aquesta desconnexió física se n’hi suma una altra de social: l’ofici que sosté i identifica el poble envelleix sense relleu, i el municipi que genera més ocupació pesquera d’Andalusia no disposa d’un lloc on aprendre’l. Teixir la riba proposa cosir aquesta doble fractura. En el punt del front marítim on convergeixen els dos ports, substitueix la barrera per un complex marítim de tres capes —un passeig que recupera el contacte amb l’aigua, un espai públic que introdueix la natura en la trama urbana i un ateneu del mar on l’ofici es transmet i es comparteix—. El projecte no afegeix un edifici a la vora: recupera per al poble la riba que li va donar origen i la converteix en el nou centre de la vida col·lectiva.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
Entre el territori de la Serralada de la Marina i el teixit urbà de Santa Coloma de Gramenet hi ha un límit imprecís: un espai de fricció on els dos sistemes es toquen, però no es dissolen. El projecte parteix d’aquest llindar i llegeix la topografia com una superfície plegada, on la muntanya s’interpreta com un paper amb plecs. D’aquest gest neixen uns corredors verds que es despleguen des de la muntanya i s’estenen cap a la ciutat, infiltrant-se en els buits urbans i reconnectant fragments dispersos. Aquests recorreguts verds identifiquen discontinuïtats en el teixit urbà, i justament aquí és on els plecs es transformen en projecte arquitectònic. El projecte opera a tres escales: A escala territorial, construeix una visió contínua del paisatge entre Santa Coloma de Gramenet, Barcelona i el riu Besòs. A escala urbana, se selecciona un dels corredors verds per estructurar el seu recorregut a partir d’estratègies de renaturalització, articulant la relació entre els diferents fragments del teixit. A escala arquitectònica, el projecte parteix del desig de formalitzar la connexió entre carrers del corredor a diferents cotes. On la fragmentació es converteix en estructura arquitectònica, donant lloc a un centre d’educació ambiental i regeneració urbana que s’insereix en el buit i el reorganitza des de l’espai públic. Així, el gest del desplegament del corredor al llarg del territori es converteix en arquitectura, el paper es plega entre els dos carrers generant edifici, i salvant el desnivell.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
El projecte proposa la recuperació dels Molins d’es Jonquet com a patrimoni actiu i element vertebrador del barri. Aixi com la millora de l'espai públic incoorporant zones verdes i d'estada. La intervenció incorpora un Centre d’Arts i Oficis i habitatge públic per reforçar la relació entre comunitat, producció i espai públic. La reutilització de materials i recursos locals es converteix en motor del projecte, establint un diàleg entre patrimoni, arquitectura tradicional i noves formes d’habitar.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
Castro Urdiales ha crescut com a ciutat residencial vinculada a Bilbao, mentre el seu centre històric ha anat perdent part dels equipaments culturals que tradicionalment articulaven la vida col·lectiva. El projecte proposa un Ateneu, una Escola de Teatre i una sala polivalent al costat de l’església de Santa Maria. L’edifici aprofita el desnivell existent per connectar el passeig marítim amb la plaça superior i generar nous espais públics. La intervenció busca reforçar la identitat cultural de Castro i recuperar la relació entre ciutat, vida pública i mar.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
"Re-fabricar: tradición que proyecta futuro" proposa la transformació de l’antiga fàbrica tèxtil de Cal Casas, a Puig-reig (Barcelona), en un equipament públic dedicat a la formació, la creació i la producció cultural. El projecte parteix de la posada en valor de la preexistència industrial i de la seva capacitat per assumir nous usos mitjançant estratègies de reutilització, adaptació i millora ambiental. La proposta recupera la lògica productiva de l’antiga fàbrica i la reinterpreta com una escola de disseny, art i oficis tradicionals, integrant tallers, espais docents, biblioteca, coworking, exposició, cafeteria i residència per a estudiants i creadors. Els diferents programes s’articulen mitjançant espais intermedis —galeries, patis i atris— que afavoreixen la interacció social i contribueixen a la regulació climàtica passiva. El projecte entén el patrimoni industrial com un sistema viu, capaç de connectar memòria, aprenentatge, producció i sostenibilitat per reactivar l’edifici i la seva relació amb el territori.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
El projecte aborda la regeneració contemporània de la colònia tèxtil de Cal Casas, situada al municipi de Puig-reig, mitjançant una estratègia de reutilització adaptativa del patrimoni industrial del segle XIX. El projecte planteja la reconversió de les antigues naus fabrils en un equipament híbrid i de caràcter intergeneracional que combina un centre de dia per a gent gran i una escola municipal de música i dansa. La intervenció es fonamenta en el respecte per la materialitat històrica i la memòria obrera del riu Llobregat, contraposant una arquitectura d'intervenció respectuosa que fomenta la cohesió social, la reactivació del teixit urbà de la colònia i el diàleg entre l'activitat cultural juvenil i el benestar de la gent gran.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
El projecte d’escola de dansa i música amb habitatge temporal a la Colònia Cal Casas, és una proposta de rehabilitació i reconversió del patrimoni industrial en el municipi de Puig-reig sota la premissa de fer un equipament lligat a la cultura i història del poble, situant la colònia com a un node connector i d’activitat al territori i afrontar la situació actual d’emergència ambiental amb criteris d’arquitectura sostenible i bioclimàtica.

: Sala Beta i Sala de Graus
: Amb data de lectura
:
El projecte estudia la transformació del corredor ferroviari de Sant Vicenç dels Horts, entenent la via com una infraestructura que actualment divideix el municipi en dues bandes. A partir d’una lectura territorial i urbana, s’identifiquen set trams amb condicions específiques de topografia, teixit, mobilitat i espai públic. La proposta planteja reforçar la permeabilitat transversal, qualificar les vores ferroviàries i convertir la infraestructura en un eix cívic i paisatgístic. L’àmbit de l’estació es desenvolupa com una nova centralitat, integrant espai públic, mobilitat, habitatge, equipaments i usos mixtos. El projecte es completa amb la definició arquitectònica, constructiva i urbanística de les peces principals i amb una estratègia de regeneració aplicable al conjunt del corredor.

: Sala Beta i Sala de Graus
: Amb data de lectura
:
El polígono del Sudoeste del Besòs, construido en los años 60 para responder a la demanda urgente de vivienda, presenta actualmente una elevada vulnerabilidad social, urbana y arquitectónica. La degradación, la falta de jerarquía espacial y el monocultivo tipológico han generado un barrio dormitorio, desvinculado de la dinámica urbana. Sin embargo, sus grandes superficies urbanas ofrecen una oportunidad para redefinir la relación entre espacio público y privado, diversificar los usos y mejorar su integración en Barcelona. La propuesta se desarrolla en tres escalas de actuación. A escala urbana, se refuerza el eje Cristóbal de Moura como elemento articulador entre la Diagonal, el polígono del Besòs y el territorio al otro lado del río, buscando activar la vida urbana y mejorar la conexión del barrio con su entorno. A escala local, se interviene sobre el patrón repetitivo de bloques exentos mediante la configuración de grandes manzanas que reorganizan el espacio colectivo y establecen una jerarquía clara. La rehabilitación de los edificios existentes se combina con nuevas piezas que incorporan diversidad tipológica y usos mixtos, favoreciendo la mezcla social y la actividad urbana. A escala de proyecto, la intervención se concentra en la intersección de Cristóbal de Moura con la avenida Alfons el Magnànim, donde se plantea una nueva esquina como nodo de conexión entre ciudad y barrio, mediante un programa híbrido capaz de responder a necesidades locales y metropolitanas. El proyecto se entiende como parte de una estrategia integral de regeneración urbana, basada en intervenciones complementarias con efecto tractor, capaces de iniciar un proceso continuo de transformación y adaptación del barrio a las necesidades cambiantes de la sociedad.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
El projecte s’emplaça a Sant Crist, Badalona, en un àmbit situat entre la Nau Focus, el parc del Torrent de la Font i la C-31. Es tracta d’un entorn fragmentat per la infraestructura viària, el desnivell i la discontinuïtat entre barris i espais lliures, però amb capacitat per esdevenir una nova peça de connexió urbana i paisatgística. La proposta planteja la rehabilitació de la Nau Focus i la incorporació d’una nova biblioteca i espais comunitaris. La intervenció s’estructura a partir de diverses estratègies principals: prolongar el corredor verd del Torrent de la Font, consolidar el parc com a espai equipat, reforçar les connexions transversals entre els barris i preparar l’àmbit per a la futura transformació de la C-31. La topografia s’utilitza com a eina de projecte per resoldre les diferents cotes, generar accessos independents i construir una seqüència contínua de recorreguts, places, grades i espais d’estada entre el parc i els edificis. A escala arquitectònica, la proposta combina la conservació de la preexistència industrial amb una nova construcció lleugera de fusta. Les estratègies constructives i ambientals es basen en la rehabilitació i reutilització d’allò existent, la prefabricació i reversibilitat dels sistemes, la gestió de l’aigua mitjançant SUDS, l’aprofitament de l’energia, la regulació microclimàtica mitjançant vegetació i el control del confort tèrmic, lumínic i acústic. Aquestes decisions es complementen amb la recerca sobre Design for Disassembly, incorporant criteris de desmuntabilitat, reutilització i adaptació futura dels components constructius. El projecte busca així transformar una vora condicionada per l’autopista en un nou sistema de continuïtat entre paisatge, patrimoni industrial, equipament públic i vida col·lectiva.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
El projecte planteja la rehabilitació integral i transformació de l'antiga nau industrial de Can Trinxet, catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) al barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet de Llobregat. Partint d'aquesta premissa, la intervenció s'aborda des d'una visió ambiental per dotar aquest dens teixit urbà d'un nou pol d'activitat sociocultural i comunitària mitjançant un programa híbrid: un Centre Cívic i una Escola de Música. Així mateix, l'edifici es concep com un element altament porós que s'obre al barri, permetent una connexió urbana fluida i transversal entre la plaça de Can Trinxet i el nou jardí interior.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
El projecte planteja la rehabilitació d’una antiga nau de les drassanes del port de Vilanova i la Geltrú i la reactivació de la plaça del Port, actualment infrautilitzada i mancada d’ombra, activitat i atractiu urbà. A partir de l’estudi de les necessitats del municipi i de les demandes ciutadanes, es detecta la voluntat de disposar de nous espais per practicar esport a l’aire lliure durant tot l’any. La proposta transforma la plaça en un pol d’atracció mitjançant la incorporació d’equipaments esportius i zones d’estada amb ombra. Aquesta nova activitat urbana es vincula directament amb la nau rehabilitada, que a la planta baixa es converteix en un espai de suport per al veïnat i en un centre divulgatiu amb una gran àrea expositiva. A la planta superior s’ubica l’ampliació dels laboratoris de bioacústica marina de la UPC. La intervenció recupera el valor patrimonial de l’antiga nau portuària i, alhora, transforma el seu entorn en un espai públic actiu, inclusiu i vinculat a l’esport, la divulgació i la vida ciutadana.

: Sala PFC-1 i PFC-2
: Amb data de lectura
:
El projecte proposa un equipament híbrid de nova generació a La Clota, Barcelona, en un solar degradat que actualment funciona com a pàrquing i abocador informal. El seu punt de partida és la singularitat del barri: una depressió topogràfica de fins a 10 m respecte dels barris veïns, amb sòl fèrtil, tradició hortícola i un paper clau com a corredor ecològic entre Collserola i la ciutat. La proposta respon a tres reptes simultanis: connectar accessiblement La Clota amb El Carmel i la resta de Barcelona, renaturalitzar el solar i crear un refugi climàtic per a una població especialment vulnerable a les onades de calor. L'edifici s'organitza en tres blocs -divulgatiu i social, agroecològic i productiu i metabolisme i transformació de la matèria- que configuren cicles tancats de terra, aigua, aliment i informació. La construcció combina murs de tapial fets amb terra extreta de la pròpia excavació i estructura lleugera de fusta laminada; la gestió de l'aigua es resol amb SUDS, dipòsit de pluvials i reg per gravetat; i l'energia, amb geotèrmia i fotovoltaica. El resultat és un equipament arrelat al lloc, que produeix, transforma, reutilitza, educa i acull.

: Sala Beta i Sala de Graus
: Amb data de lectura
:
La Diagonal Colomina proposa la transformació d’una àrea industrial de 17,98 hectàrees en un nou barri residencial de 1.199 habitatges, situat al front nord-est de Santa Coloma de Cervelló. La intervenció estableix una nova relació entre Ciutat Cooperativa, la Colònia Güell i Santa Coloma de Cervelló, mitjançant un nou eix que prolonga la Ronda de Sant Ramon fins a l’Avinguda Metropolitana. La proposta s’estructura a partir de tres eixos principals: Avinguda Metropolitana, Diagonal Colomina i Avinguda de Santa Coloma, que organitzen l’edificació i la seva adaptació a la topografia. Al llarg de la Diagonal es defineixen tres noves centralitats: una nova porta d’accés al municipi vinculada a tres torres terciàries; una plaça associada a l’estació de ferrocarril, com a principal punt d’intercanvi de mobilitat; i la trobada amb l’Avinguda Metropolitana, resolta mitjançant un nou pont i un parc com a fita paisatgística. L’ordenació busca garantir la permeabilitat transversal, fragmentant l’edificació i incorporant nous carrers que connecten amb el teixit existent. Alhora, s’adapta als forts desnivells del terreny i reforça les connexions entre la part alta i baixa del municipi. L’Avinguda de Santa Coloma es prolonga fins a una nova plaça mirador, envoltada d’equipaments, comerç i restauració, que esdevé una nova centralitat cívica. Finalment, la proposta activa el parc de Can Lluc i construeix un nou front urbà envers el Parc Agrari, entès com un espai de transició entre ciutat i paisatge.

: Sala Beta i Sala de Graus
: Amb data de lectura
:
El projecte se situa a la ribera esquerra del riu Besòs, al terme municipal de Santa Coloma de Gramenet, dins un àmbit estratègic localitzat entre el teixit urbà i el Parc Fluvial. Es tracta d'un espai intersticial de caràcter residual que, malgrat la seva ubicació privilegiada respecte al corredor fluvial, actualment està desconnectat de la vida urbana i paisatgística que l'envolta. L'anàlisi urbana posa de manifest l'existència de discontinuïtats importants que impedeixen integrar l'espai dins l'estructura urbana i paisatgística del Besòs. El mur, la poca permeabilitat cap al Passeig Fluvial i la manca d'espais públics que atreguin activitat diària en són exemples clars. Per això el lloc continua sent un espai intersticial residual, on no se n'aprofita el potencial com a punt de connexió entre la ciutat i el paisatge fluvial. Aquesta proposta proposa regenerar aquest buit, fragmentant parcialment el mur i creant noves connexions que incrementin la permeabilitat física, visual i funcional de làmbit. Això s'aconseguirà mitjançant un sistema de bandes urbanes i topogràfiques que estructurin l'espai, suavitzin la diferència d'alçada entre la ciutat i el parc fluvial i ofereixin una transició gradual entre tots dos paisatges, donant lloc a la Platja del Besòs. L'objectiu final és crear un sistema urbà més permeable, inclusiu i connectat, capaç d'activar un espai històricament residual i transformar-lo en un punt de centralitat nou. Es converteix una vora tradicionalment entesa com a límit en un nou accés metropolità directe cap al Besòs, reforçant la continuïtat urbana i valorant el paisatge fluvial com a part activa de la vida diària de la ciutat.

: Sala Beta i Sala de Graus
: Amb data de lectura
:
Dues lògiques urbanes fundades sobre la mateixa convicció han perdut el seu sentit original sense que res les hagi substituït: Ciutat Cooperativa ha perdut la connexió amb la producció i el treball; la Colònia Güell ha perdut la vida comunitària activa. Entre ells, un buit i una estació de ferrocarril sense activitat. El projecte proposa activar el node de Molí Nou com a nova centralitat metropolitana amb tres models d'habitar que materialitzen l'intercanvi: habitatge cooperatiu a la Colònia Güell, habitatge productiu per als agricultors del Parc Agrari a l'antiga seu cooperativa, i habitatge de mercat lliure al node que finança el conjunt. Tres estratègies metropolitanes — nova Avinguda Metropolitana, corredor verd-blau i xarxa de nodes FGC — estructuren la proposta a escala territorial. L'edifici d'habitatge, amb estructura dual de formigó vist i CLT, materialitza la proposta a escala arquitectònica. Molí Nou és un prototip replicable a tota la xarxa FGC de la Vall Baixa.

: Sala Beta i Sala de Graus
: Amb data de lectura
:
Entre línies s’emmarca en l’estudi de la Vall Baixa del Llobregat dins la línia de Regeneració Urbana del MArq i analitza Sant Vicenç dels Horts com un palimpsest urbà, resultat de la superposició del paisatge, les infraestructures i els creixements residencials. El projecte interpreta la fragmentació del municipi a partir de les tensions entre aquestes capes i identifica els espais entre línies com a llocs d’oportunitat. La intervenció se centra a Can Font, on proposa reconèixer les preexistències, transformar els elements que generen fricció i reconnectar allò que el temps ha separat, incorporant una nova capa que dialoga amb les anteriors.

: Sala Beta i Sala de Graus
: Amb data de lectura
:
El projecte que parteix de la lectura metropolitana de la Vall Baixa com a espai d’oportunitat. Davant la desconnexió transversal del teixit urbà de Sant Vicenç dels Horts amb la plana agrícola que l’originà, l’objectiu principal cerca la redefinició del límit entre la urbanitat i el paisatge, dotant d’accessibilitat i apostant per la permeabilitat, posant en contacte la ciutat amb un nou parc de vora fluvial com a nou eix d’infraestructura naturalitzada. La proposta identifica un espai de diafragma, una superfície continguda entre dos eixos longitudinals — entre la infraestructura viària i el límit amb el verd agrícola—, que genera nous espais urbans i és capaç d’actuar com a ròtula de transició, transformant aquest límit rígid en una natura reinterpretada, configurant-la com un espai obert que va més enllà del seu estricte ús productiu a l’hora que s’ancora al territori amb vocació metropolitana. El projecte es recolza sobre els eixos transversals que condueixen cap al Parc Agrari, posant el valor el seu potencial com a connectors urbans a través d’estratègies de tractament de l’espai públic, en una successió de places dures i espais verds urbans que garanteixen una continuïtat urbana però diversa. En els seus punts de contacte amb el diafragma, es despleguen els nodes programàtics en quatre intervencions edificatòries en alçada que es conceben com a miradors habitats sobre el paisatge agrícola. Aquestes peces introdueixen una mixticitat funcional que dinamitza el teixit existent, atraient el flux de ciutadans que activa el parc fluvial. Així doncs, el diafragma esdevé una proposta de regeneració urbana fonamentada en una mirada multiescalar. És un espai intersticial local amb capacitat articuladora que a través de la hibridació de teixits i programa re-interpreta el front fluvial de Sant Vicenç dels Horts com a sistema infraestructural en suport d’un model projectat en un futur metropolità menys insostenible i més resilient.

: Sala Beta i Sala de Graus
: Amb data de lectura
:
Entre Nuclis parteix de la lectura d’un territori format per peces urbanes poc relacionades. La Colònia Güell, Molí Nou–Ciutat Cooperativa i Santa Coloma de Cervelló han evolucionat deixant espais intermedis, vores i discontinuïtats. El projecte posa el focus en aquests àmbits, entenent-los com una oportunitat per reconstruir continuïtats entre ciutat, patrimoni i paisatge. L’estratègia es concreta en dos àmbits. Al recinte industrial, les preexistències i el patrimoni esdevenen el suport per reactivar el conjunt, fer-lo més permeable i incorporar habitatge, activitats productives, culturals i comunitàries. A Torre Salvana, el buit i el paisatge estructuren nous desenvolupaments residencials, espais lliures i serveis vinculats a l’estació i a les connexions metropolitanes. En conjunt, el programa recupera una condició pròpia de la Colònia Güell: la proximitat entre habitar i produir. Al recinte industrial, el projecte canvia d’escala i es defineix a través de dos espais de centralitat: el carrer i la plaça. El carrer prolonga les connexions entre nuclis mitjançant nous habitatges, plantes baixes actives i espais de transició amb el verd. La plaça treballa des del patrimoni, rehabilitant les naus i obrint-les a nous usos col·lectius. El carrer connecta i la plaça activa. A escala arquitectònica, les Barres exploren noves formes d’habitar vinculades al carrer i als espais compartits, mentre que l’Assecador J es rehabilita mitjançant una estratègia de “box in a box”, introduint nous usos sense esborrar la memòria industrial. Ambdues intervencions treballen els espais intermedis i comunitaris, la flexibilitat i la relació entre habitatge i treball. Entre Nuclis construeix així continuïtats entre escales i temps diferents: reconnecta els nuclis, reactiva el patrimoni i incorpora noves maneres d’habitar com a parts d’una mateixa estratègia de regeneració urbana.

: Sala Beta i Sala PFC-1
: Amb data de lectura
:
Aquest Projecte de Final de Carrera aborda la regeneració urbana i arquitectònica del municipi de Sant Vicenç dels Horts a partir de la reconversió de la seva principal fractura física i territorial: la línia ferroviària d'FGC Llobregat-Anoia. Encaixat a la Vall Baixa del Llobregat, el municipi presenta una fragmentació que enfronta dues realitats urbanes desconnectades que, al seu torn, pateixen una evident emergència habitacional i la consolidació d'un perfil de municipi dormitori. Lluny de plantejar la infraestructura com una barrera insalvable, el projecte explota la seva posició intermèdia i la seva accessibilitat estratègica a través del Corredor de l'Estació. La proposta s'articula sobre tres escales d'intervenció: a escala metropolitana, s'implanta una escola d'oficis semisoterrada com a equipament motor a escala supramunicipal; a escala urbana, se sutura la fractura mitjançant un nou passeig cívic elevat que connecta amb la pacificació i vianantització del carrer Primer de Maig, reordenant el sòl mitjançant la modificació del planejament i creant una xarxa d'espais lliures i refugis climàtics; i a escala residencial, es projecten tres conjunts residencials que combinen habitatge dotacional, lliure i de protecció oficial (HPO) per fomentar la cohesió i la mixtura social. El desenvolupament arquitectònic detallat es focalitza en l'agrupació d'HPO, on la topografia actua com a material de projecte: un salt de cota de sis metres s'absorbeix mitjançant dos sòcols terciaris que separen els accessos d'habitatges i comerços, graderies urbanes estancials i blocs al tresbolill amb unitats passants i flexibles. La materialitat reforça la memòria productiva del lloc i la sostenibilitat passiva mitjançant murs de càrrega de bloc de terra comprimida (BTC) vist a l'interior amb SATE exterior, i forjats lleugers de fusta contralaminada (CLT) ancorats en bases de formigó i soleres ventilades amb càvitis.

: Sala Beta i Sala PFC-1
: Amb data de lectura
:
Aquest projecte analitza la relació entre emergència climàtica, fragmentació territorial i desigualtat urbana a la Vall Baixa del Llobregat, amb especial atenció a Sant Vicenç dels Horts, entès com a sistema urbà inserit entre una estructura ecològica d’alt valor ambiental formada pels corredors fluvials del Llobregat i l’Anoia, i pels espais naturals de Collserola, Montserrat i el Garraf-Ordal. Aquesta continuïtat es veu interrompuda pel creixement urbà i les infraestructures de mobilitat. A escala local, la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya actua alhora com a infraestructura de connexió metropolitana i com a barrera urbana interna. Aquesta fragmentació es combina amb una distribució desigual dels equipaments i de l’espai públic, amb especial incidència en els polígons residencials i els barris situats en contacte amb les infraestructures i els límits naturals. La proposta planteja un eix verd estructurador entre les muntanyes de l’Ordal i el parc fluvial del Llobregat. L’eix prioritza la mobilitat activa, redueix la presència del vehicle en els trams on és possible i incorpora vegetació autòctona, espais d’estada i sistemes urbans de drenatge sostenible. Al polígon del Trèvol, aquesta estratègia es concreta en un node de regeneració urbana que combina un equipament-pont sobre les vies, la naturalització de l’espai públic i una estructura autoportant associada als edificis existents.

: Sala Beta i Sala PFC-1
: Amb data de lectura
:
El riu Llobregat estructura la Vall Baixa, però la concentració d’infraestructures de mobilitat i les vies ferroviàries generen barreres que fragmenten el territori i dificulten la connexió entre els seus municipis i barris. Davant el potencial de la Vall Baixa com a nova centralitat metropolitana, el projecte identifica la riera de Cervelló com un element capaç de recuperar la continuïtat ecològica i reforçar la connexió entre Can Ros i Sant Josep. Els carrers transversals complementen aquesta estructura, permetent introduir el sistema verd dins del teixit urbà. A partir d’aquesta xarxa, es proposa transformar l’àmbit industrial situat entre els dos barris en un nou barri productiu, combinant activitat, habitatge, equipaments i espais públics. La proposta culmina amb la creació d’un parc de vora metropolità a la riera de Cervelló i amb el desenvolupament d’un edifici d’habitatges amb planta baixa productiva, que materialitza a escala arquitectònica la convivència entre habitatge i activitat. D’aquesta manera, el projecte genera un nou teixit urbà més verd, connectat, divers i permeable, recuperant alhora la relació amb la riera i la memòria productiva del lloc.

: Sala Beta i Sala PFC-1
: Amb data de lectura
:
El projecte parteix de la lectura de la Vall Baixa del Llobregat com un territori fortament estructurat per infraestructures longitudinals, però amb una elevada fragmentació entre teixits urbans, productius i sistemes naturals. En aquest context, la BV-2005 es reconeix com una infraestructura transversal amb capacitat per reconnectar àmbits avui desvinculats i establir noves continuïtats entre Sant Vicenç dels Horts, la riera de Torrelles, el Parc Agrari i el sistema fluvial del Llobregat. La proposta transforma progressivament la via en una infraestructura híbrida que integra mobilitat, espai públic, vegetació i gestió de l’aigua. Sobre aquesta nova estructura s’introdueixen actuacions de densificació residencial en punts estratègics i una regeneració gradual del teixit industrial, mantenint la seva activitat però millorant-ne la permeabilitat i la relació amb l’entorn. El projecte incorpora també una dimensió metabòlica basada en la gestió compartida d’aigua, energia i excedents entre habitatge, indústria i equipaments. La intervenció a Sant Vicenç es planteja així com un mecanisme replicable capaç de transformar infraestructures de separació en estructures de relació i cooperació territorial.

: Sala Beta i Sala PFC-1
: Amb data de lectura
:
Aquest treball planteja una proposta de regeneració urbana a l’entorn de l’estació de FGC de Sant Vicenç dels Horts, a partir d’una lectura multiescalar de la Vall Baixa del Llobregat. L’anàlisi de les diferents escales identifica les discontinuïtats entre infraestructures, teixits residencials i productius, espais lliures i paisatge agrari i les interpreta com a oportunitats de regeneració urbana. La proposta actua sobre la vora urbana i el node d'accés a Sant Vicenç dels Horts mitjançant la densificació residencial, la incorporació d’activitat econòmica, la millora de les connexions i la construcció d’un sistema d’espais públics que reforça la relació amb el territori. Les diferents unitats de projecte concreten aquesta estratègia des de l’escala urbana fins a l’arquitectònica, proposant una nova manera d’habitar una vora metropolitana més diversa, permeable i connectada, una vora viva.

: Dossier entregat
:
El projecte dona resposta a una manca d'equipaments al barri del Putxet i Farró, tant com per a la gent gran com per als infants. Amb aquest context es desenvolupa a l'illa delimitada pels fronts del carrer de Balmes 288, del carrer de Lincoln del carrer dels Sant Joanistes i del carrer de Guillem Tell, una escola bressol, uns habitatges dotacionals per a gent gran i un espai per a gent gran, que complementa als habitatges. Així, el projecte no es concep com un equipament destinat a un únic usuari, sinó com una peça pública i intergeneracional orientada a la cura, la convivència i la millora de la qualitat de vida del barri. Ademés el projecte també va dirigit al conjunt del veïnat del barri, ja que l'interior d’illa es treballa com un espai vegetat i climàticament adaptat per esdevenir un espai de trobada, descans i refugi climàtic. Aquest espai beneficia especialment els col?lectius més vulnerables davant les onades de calor, com la gent gran i els infants, però també millora la qualitat ambiental i urbana de tot l’entorn.

: Dossier entregat
:
El projecte aborda la regeneració urbana i la millora de l'accessibilitat al campus de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV) a Sant Cugat del Vallès. Concebut en els seus orígens com un volum compacte i ampliat posteriorment amb peces autònomes, el campus respon a la tipologia de «campus illa», caracteritzat per una implantació introvertida, un ús intensiu del vehicle privat i un acusat desequilibri entre el volum edificat i la manca de consolidació dels seus accessos i infraestructures perimetrals. S'hi aplica la implantació d'un equipament esportiu doble, un pavelló poliesportiu reglamentari PAV-1 i un gimnàs públic, situat damunt de l'espai de l'aparcament exterior. La intervenció reordena els fluxos peatonals i cus els desnivells topogràfics existents entre el carrer i el campus, la plataforma de l'aparcament i l'accés principal a l'edifici SC1. Aquesta vinculació es resol a través d'un passatge esglaonat entre volums i un nou itinerari peatonal accessible des de l'avinguda del Carril que genera una nova plaça d'estada i integració comunitària.

: Dossier entregat
:
Projecte de regeneració urbana al barri de Gràcia de Sabadell. Es projecta una biblioteca així com l'espai públic del seu entorn.

: Dossier entregat
:
El proyecto propone rehabilitar y ampliar el edificio del Canal Olímpic, preservando su legado arquitectónico y adaptándolo como centro de investigación sobre migración de aves. La intervención mejora accesibilidad, seguridad, confort y eficiencia energética, recupera espacios infrautilizados y refuerza su conexión peatonal y ciclista con el campus de la UPC y Castelldefels.

: Dossier entregat
:
Aquest projecte es desenvolupa al Parc de Can Zam, a Santa Coloma de Gramenet, un espai clau tant ecològicament com socialment. El parc forma part d’un corredor verd que connecta la serralada de Marina amb el litoral, però actualment està separat de la ciutat per infraestructures com la B-20. El projecte proposa millorar els accessos mitjançant la creació de camins urbans i verds per afavorir la connexió entre la ciutat i el parc, i naturalitzar l’eix urbà amb un corredor verd que promogui la biodiversitat.

: Dossier entregat
:
El projecte aborda la transformació d'un edifici existent, actualment en desús i la reactivació d'un solar buit en un interior de mansana al barri de La Bonanova de Barcelona. Perquè aquest edifici? La premissa del curs era agafar un dels projectes i programes elaborats durant els estudis del grau, així que d'entre tots vaig decidir triar un dels projectes de segon que em vaig quedar amb ganes de desenvolupar més, per la seva ubicació, la seva arquitectura peculiar i el potencial que tenia al costat del solar confrontant. El projecte pretén tornar a donar vida i ús a aquest àmbit, de la ma d'un programa que va en relacio a la línia del curs sobre arquitectura i emergència ambiental.

: Dossier entregat
:
El proyecto reflexiona sobre los campus universitarios en entornos urbanos consolidados, cuestionando el modelo de campus como recinto autónomo y separado de la ciudad. En el caso de una universidad pública como la UPC, arraigada en el territorio y comprometida con la sociedad, se plantea la necesidad de repensar su expresión física, urbana y arquitectónica. Tras comparar los campus de Sant Cugat, Diagonal Nord y Diagonal-Besòs, se selecciona este último por su mayor capacidad de transformación multiescalar, su posición metropolitana, su carácter inacabado y su localización en un ámbito marcado por la vulnerabilidad social, la fragmentación física y la superposición de infraestructuras. El trabajo identifica como principales discontinuidades el aislamiento del campus, el final poco legible de la avenida Diagonal, la desconexión de La Mina y la falta de continuidad del frente marítimo. Se plantean estrategias para religar estas piezas, prolongar la Diagonal hasta el mar, reforzar las conexiones entre La Mina y el litoral y pasar de un campus cerrado a una lógica de ciudad. La propuesta se concentra en el Port Fòrum, donde convergen la cota +16 vinculada a la Diagonal, la cota +7 relacionada con La Mina y el antiguo campus, y la cota +1 del puerto y el frente litoral. El edificio articula estos niveles e introduce un sistema de intercambio entre universidad, empresas y comunidad local. Se pretende transformar la infraestructura para superar su condición de barrera y convertirla en un elemento habitado, vivido y capaz de construir continuidad territorial. Pasar de la infraestructura a un paisaje.

: Dossier entregat
:
El projecte neix de la necessitat de transformar i revitalitzar l'entorn urbà del Poblenou, adaptant-se al caràcter industrial ia la seva evolució cap a un districte més productiu i sostenible. La proposta cerca crear un model de ciutat compacta que combini habitatge, equipaments, activitat econòmica i espais verds. Es prioritza la recuperació de lespai per al vianant mitjançant nous espais públics i zones de trobada a linterior de la poma. El conjunt pretén millorar la qualitat urbana i fomentar la convivència, la integració social i la relació entre les diferents generacions.

: Dossier entregat
:
El projecte DESPUÉS DE LA FÁBRICA planteja la reutilització d’un antic espai industrial de Can Trinxet, a l’Hospitalet de Llobregat, com un nou equipament cultural i comunitari obert al barri. La proposta busca recuperar aquest patrimoni industrial mitjançant l’adaptació de l’arquitectura existent a les necessitats actuals, conservant-ne l’estructura, la identitat i la memòria. La intervenció incorpora un programa format per una biblioteca, tallers artesanals i artístics, aules, espais d’exposició, una cafeteria i zones de trobada. L’organització d’aquests usos busca generar noves relacions entre cultura, creació, aprenentatge i participació veïnal, afavorint un ús flexible i compartit de l’edifici. El projecte també pretén recuperar la relació entre l’antiga fàbrica i l’espai públic, millorant-ne els accessos, els recorreguts i els espais exteriors. DESPUÉS DE LA FÁBRICA proposa així donar continuïtat a la vida de l’arquitectura existent mitjançant la seva reutilització, transformant un espai industrial en desús en un nou lloc d’activitat, cultura i comunitat.

: Dossier entregat
:
La proposta s'ubica al Campus Nord de la UPC, un complex universitari dissenyat a partir d’una ordenació en quadrícula ortogonal inspirada en l'Eixample, que funcionava com un recinte tancat i endogàmic. Mitjançant l’anàlisi urbanístic, s’ha detectat que aquesta rigidesa resulta en l’actualitat una barrera física i social respecte al les seves immediacions al barri de Pedralbes i l'Avinguda Diagonal. Per trencar aquest aïllament, el Masterplan conjunt proposa una estratègia global basada en tres escales: Aquest són, per una banda la creació d’un Corredor Verd Transversal que connecta els Jardins de Pedralbes amb el Parc de Cervantes. Per altra banda la corresponent pacificació de l'entorn proper al campus aprofitant imputs com la integració de la nova estació de l'L9 per absorbir els fluxos del barri. I finalment la intervenció quirúrgica en punts clau del campus, ubicant el cas del present projecte a la franja oest que limita el campus amb el Quarter del Bruc. Considerant la graella organitzativa del campus, el solar es localitza concretament entre els edificis B0, A1 i Nexus I. Aquest espai ocupat actualment pel Laboratori de Tecnologia d’Estructures d’Enginyeria Civil conforma una barrera urbana formada principalment pel tancament del recinte al públic, i en essència per l’existència d’un mur de contenció. Aquest mur suposa un canvi de cota de fins a cinc metres respecte la cota inferior del solar encarant al carrer Gran Capità. Arrel de l’anàlisi del teixit demogràfic del barri respecte el campus, es proposa la col·locació d’un Centre de Microcredencials Universitàries, degut a la flexibilitat que aporta al campus i la retroalimentació amb el corredor Verd.

: Dossier entregat
:
La Vall Baixa del Llobregat s’ha estructurat entorn d’eixos longitudinals que connecten els municipis, mentre els punts de contacte entre ells han quedat relegats a una condició de límit. Entre Sant Boi de Llobregat i Santa Coloma de Cervelló, la carretera de Lluís Companys, la BV-2002 i la riera de Can Soler configuren un d’aquests espais de discontinuïtat, on ciutat i paisatge es donen l’esquena. El projecte proposa invertir aquesta condició de vora i convertir-la en espai de connexió, mitjançant una estratègia conjunta articulada en tres operacions: la transformació de la carretera de Lluís Companys en carrer urbà, la construcció d’un sistema d’espais lliures i places que articuli el nou teixit amb l’existent i resolgui la topografia, i la naturalització de la riera de Can Soler com a eix verd i connector territorial. Aquestes operacions es completen amb nou habitatge i equipaments que activen les plantes baixes i generen noves centralitats. D’aquesta manera, la carretera esdevé una nova façana urbana orientada al vianant, i la riera recupera els seus valors ambientals alhora que cus la Ciutat Cooperativa amb la Colònia Güell. El projecte demostra així que els punts de fricció entre municipis de la Vall Baixa poden esdevenir llocs de centralitat compartida, transformant un límit administratiu en una peça capaç d’articular ciutat, paisatge i territori.

: Dossier entregat
:
El proyecto propone transformar el sector norte del Campus del Baix Llobregat en un espacio de conexión entre universidad, ciudad y paisaje agrícola, reforzando especialmente su relación con el Parque Agrario del Baix Llobregat. La intervención parte de la actual fragmentación del ámbito, condicionada por grandes infraestructuras como la C-32 y el Canal Olímpico, y plantea recuperar la continuidad territorial a través de nuevos recorridos, corredores verdes y conexiones peatonales. El mercado de proximidad actúa como elemento central del proyecto y como punto de encuentro entre producción agrícola, comunidad universitaria y ciudadanía. Se complementa con una plaza pública flexible y una serie de pabellones capaces de albergar distintos usos y actividades a lo largo del tiempo. El agua se incorpora como parte esencial del paisaje mediante balsas de laminación y espacios inundables, capaces de gestionar episodios de lluvia intensa y, al mismo tiempo, generar nuevos espacios de uso cotidiano. En conjunto, el proyecto configura un paisaje productivo, habitable y resiliente que recupera la memoria agrícola del territorio, activa el campus y refuerza su relación con el entorno.

: Dossier entregat
:
Desfent el nus: Transformació de la C-31 a Badalona en un pol bioclimàtic d'habitatge social i cohesió comunitària El projecte reconverteix un nus viari obsolet de la C-31 a Badalona en un pol bioclimàtic que integra un centre cívic de 1.238 m² i una torre de 35 habitatges dotacionals. Funciona les 24 hores oferint equipament cultural de dia i refugi climàtic nocturn, construït amb un sistema industrialitzat desmuntable en sec (Design for Disassembly). El seu disseny passiu incorpora un atri termosifó, control solar, pèrgola vegetal, reciclatge d'aigües i plaques fotovoltaiques per assolir el nivell de consum gairebé nul (nZEB).

: Dossier entregat
:
El projecte parteix de la voluntat de reconnectar diferents realitats urbanes del municipi de Molins de Rei a partir de la transformació de l'àmbit de Ca Samaranch. Aquesta proposta se situa en un punt singular del municipi, condicionat per la presència de les vies ferroviàries, la diferència topogràfica entre els seus marges i la proximitat entre teixits residencials, industrials i espais naturals; permetent treballar simultàniament a escala territorial, urbana i arquitectònica. A escala territorial, la intervenció planteja la continuïtat d'un corredor verd entre Collserola i el riu Llobregat, entenent la vegetació no sols com un element paisatgístic, sinó com una infraestructura capaç d'articular el municipi, afavorir la mobilitat de vianants i generar nous espais de relació. Paral·lelament, a escala urbana, es busca reduir la fragmentació provocada per les vies del tren i reforçar les connexions entre els diferents sectors de Molins. Totes dues estratègies convergeixen en Ca Samaranch, per a convertir-ho en una peça de connexió dins del municipi. A escala arquitectònica, la intervenció adapta el conjunt existent a un nou programa que combina formació, emprenedoria i espais de relació ciutadana; mantenint al seu torn el caràcter productiu de l'àmbit mitjançant aquests nous usos vinculats a l'activitat empresarial que ja es desenvolupa en el lloc. La creació d'una gran plaça i passeig verd, juntament amb els patis i espais interiors de trobada, permet articular els diferents programes, reforçar la connexió amb l'entorn i afavorir una ocupació més oberta, diversa i continuada del recinte.

: Dossier entregat
:
El projecte planteja la rehabilitació de Can Trinxet, a Santa Eulàlia (L’Hospitalet de Llobregat), per convertir-lo en un centre cultural i escola d’arts. La proposta recupera el conjunt industrial existent i l’adapta a nous usos vinculats a les arts plàstiques, escèniques i musicals, incorporant també espais de creació, exposició, trobada i activitats comunitàries. La intervenció parteix dels principis de conservar, rehabilitar, reutilitzar i transformar, mantenint els principals valors patrimonials del conjunt i recuperant-ne la imatge original. Mitjançant noves connexions, espais exteriors públics, vegetació i estratègies d’adaptació climàtica, el projecte busca integrar Can Trinxet en el seu entorn i retornar-li un paper actiu dins del barri. L’objectiu és donar una nova vida al patrimoni industrial de Can Trinxet i respondre a les necessitats culturals i socials de Santa Eulàlia, creant un equipament flexible i obert que pugui formar part del Districte CulturaL’H.

: Dossier entregat
:
Bufalà, barri fragmentat per la C-31, ha vist com el procés d’evolució urbanística ha anat encapsulant progressivament l’àmbit de la masia de Ca l’Andal. Malgrat aquesta fragmentació, els seus habitants reconeixen aquest conjunt patrimonial (BCIL) com un espai icònic i identitari del barri, evidenciant la necessitat d’un nou equipament públic de referència. El projecte es recolza en aquesta reivindicació veïnal per transformar el lloc, reafirmant la seva memòria i millorant la qualitat de l’entorn urbà. La proposta intervé a la masia i els seus voltants per reconvertir l’espai en un centre cívic i un centre de formació professional, acompanyat d’un nou espai públic caracteritzat pel desbordament del verd i la priorització absoluta del vianant, aconseguint cosir el teixit urbà i tornar el protagonisme a la ciutadania.

: Dossier entregat
:
El proyecto se implanta en el límite oriental del Campus Diagonal-Besòs, en una parcela triangular que media entre los rascacielos litorales y la escala cívica del Parc de la Mina. Frente a la masa monofuncional de 107 metros prevista por el planeamiento, la propuesta fragmenta la edificabilidad en tres volúmenes escalonados (90 m para oficinas 22@, 50 m para vivienda colectiva y 30 m para coliving), liberando espacio en planta baja para configurar una plaza de encuentro. El cuerpo desarrollado de 30 metros organiza sus plantas en unidades de convivencia autosuficientes con áreas compartidas en las esquinas y módulos privados ampliados. Tectónicamente, se materializa mediante un sistema mixto e industrializado en seco: un exoesqueleto perimetral de pórticos de acero tubular que actúa como soporte y protección solar, forjados unidireccionales de madera contralaminada (CLT mix) de 360 mm desacoplados, construcción general de los cerramientos en madera y conexión energética a la red urbana Districlima.

: Dossier entregat
:
De la sembra al plat parteix de la transformació de la C-31 en avinguda metropolitana com una oportunitat per reparar la fractura generada als anys setanta, quan la construcció de l’autopista va enterrar bona part de l’horta activa de Montgat. El projecte planteja aquest punt com una nova porta entre Barcelona i el Maresme, recuperant el valor productiu del territori i posant en relleu la importància de la sobirania alimentària. L’ampliació i reactivació dels horts de Can Casanoves esdevé el punt de partida per a la implantació d’un equipament híbrid agroecològic de Km0, capaç de relacionar agricultura, coneixement, alimentació i comunitat. El programa treballa les diferents fases del cicle agroalimentari mitjançant espais d’aprenentatge i formació, sales polivalents destinades a fires, mercats i activitats vinculades al món agroecològic, un gastrobar que dona sortida al producte dels horts i un banc de llavors cooperatiu orientat a la recuperació, conservació i difusió de varietats tradicionals del Maresme.

: Dossier entregat
:
Escalando las cotas propone un centro cívico en el Pinar de Bufalà que conecta el barrio con el parque mediante tres niveles escalonados. Biblioteca, talleres, espacios vecinales, cafetería y terrazas convierten el recorrido entre cotas en un lugar de encuentro. El proyecto integra sombra, vegetación y gestión del agua en su respuesta a la pendiente.

: Dossier entregat
:
Proyecto de rehabilitación en el campus Nord en el que se transforma el frente presente entre los edificios A y la zona de la biblioteca, plaza de las constelaciones y edificio Omega. El proyecto tiene como objetivo derribar barreras arquitectónicas y fomentar las conexiones transversales en el campus potenciando la comunicación vertical entre la terraza y la plaza de las constelaciones. Se abren nuevos caminos y plazas que transforman la manera de vivir el frente de los edificios A, convirtiendo un espacio abandonado en un centro de actividad con la construcción de dos nuevos pabellones y plazas intermedias.

: Dossier entregat
:
El projecte neix del límit entre el Campus Diagonal Besòs i La Mina, dues realitats properes però amb poca relació entre elles. El projecte entén aquesta condició de vora com una oportunitat per apropar barri i campus, buscant que tots dos es reactivin a través de nous vincles i activitats compartides. La proposta planteja un equipament híbrid que combina docència, recerca, entitats i usos públics que donen servei a totes dues realitats. Els usos més públics es concentren a la planta baixa i la planta soterrani -1, on l’edifici s’obre cap a l’exterior i busca prolongar la seva activitat cap als espais que l’envolten. Universitat i entitats s’organitzen en dos volums independents però relacionats entre si, capaços de funcionar conjuntament però mantenint un cert grau d’autonomia. Aquesta autonomia permet adaptar el funcionament de cada volum a diferents horaris i graus de control. L’edifici es planteja així com un lloc de trobada, on la barreja d’activitats funciona com una frontissa capaç de connectar universitat i barri.

: Dossier entregat
:
El proyecto “Tejiendo Medicina” propone la rehabilitación de la antigua fábrica textil Noguera en Terrassa para convertirla en la nueva Facultad de Medicina de la UPC. La elección del lugar responde a su cercanía con el Hospital de Sant Llàtzer y el parque Vallparadís, generando una relación directa entre docencia, práctica clínica y espacio público. La propuesta respeta la memoria industrial existente, eliminando añadidos sin valor y reutilizando materiales. Se busca abrir la fábrica a la ciudad con nuevos accesos, patios y recorridos, transformando el conjunto en un espacio educativo, patrimonial y urbano, integrador y sostenible.

: Dossier entregat
:
El projecte “De PI a PA” planteja una estratègia de regeneració urbana i intensificació residencial per connectar i reactivar el nucli de Can Ros i el barri de Sant Josep, a Sant Vicenç dels Horts. A escala territorial (XL), l'anàlisi revela que, a diferència d'altres municipis de la Vall Baixa, aquest sector pateix una clara manca de transversalitat; existeixen potents connexions longitudinals en paral·lel a la muntanya, però els fluxos perpendiculars queden de banda per la barrera que formen les vies de FGC i la carretera BV-2002 (Avinguda Metropolitana). Per corregir aquesta anomalia, es crea un corredor per a vianants continu que trenca aquest límit i enllaça el Parc del Pi Gros amb els camps del Parc Agrari. A escala municipal (L), la proposta pacifica l'Avinguda Metropolitana per transformar-la en un eix cívic amable, aprofitant la reforma com la gran oportunitat per connectar de manera directa l'aïllat barri en pendent de Sant Josep tant amb la mateixa avinguda com amb el Parc del Pi Gros. A escala local (M), la sutura urbana es resol mitjançant dues operacions de reciclatge de teixits: un buidatge selectiu de la planta baixa d'un bloc al carrer Antoni Mampel per obrir un passatge públic; i la construcció d'una remunta de habitatge dotacional públic sobre el centre comercial obsolet La Vailet (sòl 7b). Finalment, a escala de detall (S), l'estratègia es concreta en tres blocs a la falda del Pi Gros que s'adapten al pendent jugant amb el seu propi camí. Els edificis resolen els equipaments a la part inferior i els habitatges a la part superior, permetent un doble accés independent (urbà per baix i des dels camins del parc per dalt), rematant-se amb terrasses que funcionen com a filtres bioclimàtics i deixen pas a la vegetació.

: Dossier entregat
:
-----

: Dossier entregat
:
Entre passar i trobar-se planteja la transformació del Campus Diagonal-Besòs a partir de l’espai públic com a estructura de connexió entre la Mina, el campus i el front litoral. El projecte parteix d’un territori proper però fragmentat per infraestructures, canvis de cota i espais oberts concebuts principalment com a llocs de pas. La proposta reurbanitza l’illa del campus mitjançant una xarxa de passatges habitables que reorganitza els recorreguts, incorpora vegetació i espais d’estada i utilitza la topografia com a eina de projecte. Aquesta estructura convergeix en un nou node de centralitat que articula les connexions existents i proposades i transforma el recorregut en un lloc de trobada. La intervenció combina així l’escala territorial, l’espai públic i la resolució arquitectònica per reforçar la continuïtat urbana i convertir el campus en una peça d’enllaç entre els barris i els espais que l’envolten.

: Dossier entregat
:
El crecimiento acelerado de las ciudades, así como el aumento del consumo energético global, ha puesto de manifiesto la necesidad de buscar modelos energéticos más sostenibles. En este contexto, la producción local de energía ha surgido como una estrategia clave para reducir el impacto ambiental del sistema energético, mejorar la eficiencia en el uso de los recursos y reforzar la autonomía de las comunidades urbanas. El proyecto se sitúa en el Campus Nord de la Universidad Politécnica de Cataluña, ubicado en el barrio de Pedralbes, al noroeste de la ciudad de Barcelona. Se trata de una pieza urbana de actividad docente, técnica y energética. La presencia del Barcelona Supercomputing Center, junto con la posibilidad de aprovechar el calor residual generado por sus servidores, convierte este ámbito en una oportunidad para repensar la relación entre infraestructura energética, universidad y espacio público. La propuesta plantea una galería subterránea capaz de centralizar la producción, almacenamiento y distribución de energía térmica y eléctrica para el campus. Esta infraestructura no se concibe únicamente como un soporte técnico, sino como una operación arquitectónica y urbana: ordena flujos logísticos e instalaciones, conecta edificios existentes y permite transformar la superficie superior en un nuevo espacio público.

: Dossier entregat
:
El proyecto aborda la transformación de la carretera BV-2002 a su paso por el barrio de Can Ros, en Sant Vicenç dels Horts, un eje de origen territorial que, con el crecimiento urbano, ha quedado incorporado al municipio sin llegar a asumir plenamente una condición urbana. Su posición entre el tejido residencial, los principales equipamientos y el Parc Agrari del Baix Llobregat le otorga un papel estratégico, aunque su configuración continúa respondiendo principalmente a una lógica de paso. La propuesta plantea su evolución hacia una Avenida Metropolitana mediante dos operaciones complementarias: la transformación del espacio público y la intensificación residencial del tejido. La nueva ordenación reequilibra el espacio viario, refuerza las conexiones transversales y consolida el frente urbano, buscando que el eje deje de funcionar como una infraestructura de paso y pase a formar parte de la estructura cotidiana de Can Ros. La densificación se desarrolla hasta la escala arquitectónica mediante una pieza residencial que combina diversidad tipológica, vivienda libre y protegida y espacios colectivos. El edificio explora cómo incorporar una mayor intensidad residencial manteniendo calidad doméstica y extendiendo la relación entre vivienda y ciudad desde la planta baja hasta los espacios compartidos. El proyecto entiende así la transformación de la BV-2002 no como una actuación exclusivamente viaria ni como una operación residencial aislada, sino como una estrategia conjunta capaz de construir una nueva centralidad en Can Ros a partir de la relación entre avenida y vivienda.

: Dossier entregat
:
El projecte planteja la reactivació de Cal Casas mitjançant la incorporació de nous usos capaços de retornar l’activitat a l’edifici i garantir-ne el manteniment al llarg del temps. La proposta treballa des de l’existent, mantenint la lectura de la seva estructura i el seu caràcter industrial i incorporant un centre d’interpretació patrimonial i un centre cultural polivalent. La intervenció aprofita, a més, les pròpies condicions constructives i ambientals de l’edifici com a part de l’estratègia de projecte.

: Dossier entregat
:
El projecte parteix de la necessitat de redefinir la relació entre el barri del Colomer i el campus de l’ETSAV, dos àmbits físicament pròxims però que actualment funcionen de manera poc connectada. La presència d’un gran aparcament i d’espais exteriors poc definits evidencia l’oportunitat de transformar aquest límit i generar un nou punt de trobada entre la universitat i la ciutat. La proposta introdueix una biblioteca compartida capaç de donar resposta tant a les necessitats de la comunitat universitària com als veïns del barri. La seva implantació aprofita el desnivell existent per relacionar dues cotes d’accés, una vinculada al Colomer i una altra al campus, integrant parcialment l’edifici en el terreny. La biblioteca s’organitza a partir de dos àmbits complementaris, un de més diàfan i silenciós i un altre de més fragmentat i flexible, articulats per un espai central que concentra els accessos, les circulacions i els espais de relació. Els patis interiors permeten introduir llum i ventilació natural fins a la planta baixa i reforcen les relacions entre els diferents nivells. D’aquesta manera, la biblioteca es converteix en una nova porta del campus i en un equipament cultural compartit capaç de transformar un espai residual en un lloc d’activitat, trobada i connexió entre el Colomer i l’ETSAV.

: Dossier entregat
:
Quin futur pot tenir una colònia industrial quan la seva activitat original desapareix? Cal Marçal es planteja com una oportunitat per reactivar un patrimoni industrial existent a partir de la seva rehabilitació i no de la seva substitució. El projecte explora com l’arquitectura pot connectar patrimoni, territori i noves formes d’activitat, adaptant les preexistències tot incorporant estratègies d’arquitectura passiva. Una intervenció que entén la rehabilitació de l’antiga fàbrica tèxtil com una eina per teixir oportunitats.

: Dossier entregat
:
El projecte de Cal Berger proposa la transformació d’un antic celler modernista de Vilafranca del Penedès en un nou equipament cultural que integra biblioteca, arxiu, museu i vinoteca. La intervenció posa en valor l’edifici existent, mantenint-lo com a protagonista, i incorpora una nova ampliació semisoterrada i integrada en el paisatge. La proposta busca establir un diàleg entre l’arquitectura històrica i la contemporània, recuperant un espai infrautilitzat i convertint-lo en un nou punt de trobada cultural per a la ciutat.

: Dossier entregat
:
Les ciutats contemporànies han modelat agressivament els seus entorns, i la Vall Baixa del Llobregat n’és un cas paradigmàtic, un paisatge trinxat per les infraestructures de transport que el travessen, configurant un entorn natural i agrícola contínuament fracturat per barreres físiques. Tanmateix, la fractura entre la ciutat i el camp no es limita a la dimensió física; existeix una dimensió oculta que opera fora dels espais visibles de la ciutat. la separació operativa i simbòlica entre els espais de consum urbans i els territoris de producció agrícola. "Sota l’asfalt, el riu", es postula com una promesa de regeneració urbana a Sant Vicenç dels Horts que cus i dona continuïtat al territori a través del pas infraestructural. El projecta urbà es concreta a través de 5 llindars (3+2), una seqüència. Tres artefactes urbans, nous objectes arquitectònics que s’implanten per transformar l’estructura social, de mobilitat i de proveïment del municipi, i dues infraestructures existents, que lluny de rebutjar l’asfalt, es posen en valor i s’integren com a part fonamental de l’ecosistema urbà per acabar cosint, finalment, amb el riu.

: Dossier entregat
:
La despoblació transforma les comarques de muntanya i els territoris de baixa densitat. La concentració de població i serveis als nuclis urbans, la mecanització del sector primari i la desaparició d’economies tradicionals han reduït l’activitat de molts pobles i han afeblit la seva relació amb el paisatge productiu. Primeres Pedres aborda aquesta situació des de Tolva, un petit municipi de la Ribagorça. El projecte entén la despoblació com un procés que afecta també els serveis, les activitats productives i la transmissió dels coneixements agraris. El treball parteix d’una lectura territorial de la Ribagorça, desenvolupada amb el suport del professor Jordi Franquesa. L’estudi de les infraestructures, els assentaments, els sistemes productius i el paisatge permet proposar una xarxa d’equipaments entre diferents municipis. Dins d’aquesta xarxa, Tolva acull un Centre Agrònom vinculat a la formació i la producció agrària. A escala local, l’anàlisi de la topografia, l’estructura urbana, l’arquitectura tradicional i els espais agrícoles orienta la implantació del Centre. La intervenció completa la façana sud del poble, incorpora les preexistències i reforça el vincle entre el nucli construït i el territori productiu. El Centre Agrònom reuneix espais de formació, experimentació i producció, serveis comunitaris i àmbits dedicats a la memòria agrària i la divulgació. La proposta busca generar activitat, transmetre coneixement i recuperar les formes de construir i de treballar pròpies de l’entorn.

: Dossier entregat
:
L’avinguda Barcelona, carretera BV-2002, es reconfigura com un eix vertebrador de caràcter metropolità dissenyat sota el concepte d’avinguda metropolitana. Això suposa la transformació d’una infraestructura de pas rodat per convertir-la en la nova façana urbana de Santa Coloma de Cervelló vers la vall del Llobregat i en un eix verd-blau que vertebra el territori, actuant com un espai cívic, obert i d’alta qualitat ambiental que discorre en paral·lel al Canal de la Dreta del Llobregat, prenent-lo com a eix vertebrador de l’avinguda. Aquest replantejament del límit amb el riu i el parc agrícola permet que el municipi tingui una relació directa amb el seu entorn.

: Dossier entregat
:
Aquest projecte final proposa la rehabilitació de l'antiga Fàbrica AEG núm. 9 de Terrassa perquè aculli la nova seu de l'Institut del Teatre i serveixi d'equipament cultural per a la ciutat. El projecte es basa en la reutilització adaptativa d'un edifici industrial existent, preservant-ne l'estructura i el caràcter arquitectònic alhora que s'adapten a un nou programa que inclou espais educatius, culturals i d'arts escèniques. La proposta planteja un programa dividit entre les àrees destinades a l'Institut del Teatre i un auditori públic dissenyat per donar servei a tota la ciutat de Terrassa. A més, el disseny incorpora un eix verd que prolonga el Parc de Vallparadís i connecta els centres dels sis barris de l'entorn, reforçant així el vincle entre la fàbrica, l'espai públic i la ciutat.

: Dossier entregat
:
-----

: Dossier entregat
:
El projecte es situa a l’actual aparcament de l’ETSAV, un límit de parcel·la poc amable i desaprofitat que avui debilita l’arribada al recinte universitari. La proposta transforma aquest límit en una porta a la universitat i en un nexe articulador entre la topografia, la ciutat i la universitat, aprofitant el desnivell existent per construir noves relacions entre cotes, accessos i recorreguts. L’edifici incorpora l’ús esportiu, fins ara inexistent al campus, i el combina amb espais docents, de treball i de trobada. Aquesta barreja d’usos busca reforçar l’activitat quotidiana de l’ETSAV i consolidar una identitat de campus més clara, activa i col·lectiva.

: Dossier entregat
:
El projecte proposa la rehabilitació de Can Trinxet, a Santa Eulàlia (L’Hospitalet de Llobregat), per transformar l’antic conjunt industrial en un equipament cívic i educatiu que combini un centre cívic amb una escola de música. La intervenció parteix del respecte i la preservació del patrimoni existent, mantenint l’estructura i el caràcter de la nau industrial, i incorporant-hi noves estructures i volums independents que permeten adaptar-la als nous usos. Un dels eixos principals del projecte és la creació d’un sistema de zones climàtiques diferenciades, amb una nau intermèdia concebuda com a espai de transició i refugi climàtic. Mitjançant estratègies passives com la inèrcia tèrmica, la il·luminació zenital, la ventilació natural per efecte xemeneia i el control solar, es busca reduir la demanda energètica i millorar el confort dels usuaris.

: Dossier entregat
:
El projecte proposa la creació d'una nova Facultat d'Edificació al campus del Vallès, dissenyada per a integrar-se i complementar a la Facultat d'Arquitectura actual. Aquesta intervenció implementa una nova manera d'habitar els espais tant de l'edifici nou com l'existent per a sortir de l'esquema acadèmic convencional i poder complir amb les necessitats modernes dels usuaris, oferint una nova infraestructura pensada especialment per a autogestionar, dissenyar, experimentar i col·laborar dins de la universitat. Aquest nou espai oferirà als usuaris Aquest nou espai oferirà als usuaris àrees de treball flexibles i informals que podran fer pròpies al llarg del curs acadèmic. Sota un mateix sostre, l'edifici agrupa tallers d'experimentació a escala real amb espais complementaris per al funcionament bàsic d'una facultat nova, sales de presentacions, àrees de descans, zones d'impressió, cuines compartides; promovent que els estudiants passin més temps al campus desenvolupant els seus treballs universitaris. D'aquesta manera, totes dues disciplines conviuen de manera directa, augmentant l'intercanvi pràctic de coneixements i les futures oportunitats professionals dels alumnes. D'aquesta manera, el projecte optimitza els recursos espacials de l'escola existent, redistribuint les àrees lectives i de taller per a millorar el confort actual, alhora que introdueix un nou edifici complementari dissenyat per a poder incorporar aquesta nova Facultat d'Edificació. Aquesta proposta neix com a resposta directa a una contradicció documentada en l'estat actual del campus: l'alta demanda acadèmica externa enfront de la severa infrautilització de l'edifici principal de la ETSAV.

: Dossier entregat
:
Palafolls ha crescut entre camps. Durant anys, l’agricultura ha sostingut el poble, ha dibuixat els seus camins i ha marcat els ritmes d’una vida vinculada a la terra. Els productes del camp formaven part de la vida quotidiana del municipi, establint una relació directa entre el paisatge, el treball i la comunitat. Però el creixement del poble i de la indústria ha anat transformant aquesta realitat. Els camps s’han reduït, s’han fragmentat o han quedat desplaçats als marges, mentre la població s’ha anat allunyant del producte local. Avui, el poble viu al costat d’un paisatge agrícola que ja no sempre reconeix com a propi, i el consum del producte de Palafolls ha deixat de formar part natural del dia a dia. Aquest projecte neix de la voluntat de reconstruir aquest vincle perdut. L’arquitectura es planteja com una eina per tornar a acostar el poble als seus camps, per fer visible el valor de l’agricultura i per recuperar una relació més directa entre producció, territori i comunitat.

: Dossier entregat
:
La imminent inauguració d’una nova estació de metro de la línia L9 al Campus Nord suposa una nova centralitat generant nous fluxos i funcionament dintre del complex educatiu. Els edificis del campus destinats a oficines i despatxos de departaments i personal docent i investigador es troben pràcticament desocupats. El projecte proposa reprogramar un d’aquests edificis, concretament, l’Omega i el K2M, els quals es troben a tocar de la nova estació de metro. El programa d’habitatges per estudiants es presenta com el principal ús per a activar l’espai, entenent a aquest com una comunitat d’estudiants per a viure. Per a complementar l’ús d’habitatge es combina amb programa cultural i centre de treball en règim de reserva, format que permet un ús flexible i impersonal d’aquests espais; eliminant així els despatxos personals i intransferibles que porten a la desocupació per zonificació temporal. Els habitatges per estudiants es resolen en tipologia clúster, ja que respon al model de vida comunitària que es replica en forma d’associacionisme estudiantil, i amb molta força, al Campus Diagonal Nord. S’alliberen els envans interiors i es disposen unes capses d’entramat de fusta que esdevenen les unitats habitacionals als i els nuclis humits. Aquestes caixes poden muntar-se i desmuntar-se amb facilitat, fet que permet, amb una mínima intervenció, possibles futurs canvis d’ús de l’espai. La reprogramació exigeix una transformació que garanteixi el confort dels residents, com també el bon funcionament eficient de l’edifici. Es proposen diferents intervencions a l’envolupant depenen de l’orientació de cada façana.

: Dossier entregat
:
Habitats Productius planteja un model de residència d'estudiants capaç d'establir vincles entre el Campus Diagonal-Besòs i el barri de la Mina, a Sant Adrià de Besòs, un polígon construït als anys seixanta com a resposta a l'erradicació del barraquisme i la condició tancada del qual explica bona part de les seves dificultats posteriors. El projecte reuneix en un mateix edifici la residència, un Ateneu de Fabricació obert al barri i vuit habitatges de protecció oficial, i organitza aquesta barreja mitjançant una seqüència d'espais que gradua la transició entre allò públic, allò comú i allò privat. El conjunt es construeix sobre una matriu regular de 4,30 metres que funciona simultàniament com a suport estructural, ordre espacial i marc programàtic. El formigó s'empra únicament a la planta baixa, on les llums de 8,60 metres ho requereixen; les quatre plantes residencials es resolen amb fusta laminada i forjats de CLT, i unes caixes de CLT que concentren banys, cuines i espais d'estudi arriostren l'edifici i alliberen la resta de la planta. Un pati bioclimàtic, un ombracle i un hivernacle estableixen un gradient ambiental que redueix la demanda energètica abans de recórrer als sistemes actius. El treball conclou que l'economia del projecte no prové d'haver reduït quantitats sinó d'haver superposat funcions sobre uns mateixos elements, i que la reducció del carboni incorporat depèn menys del material emprat que de la reversibilitat de la seva construcció.

: Dossier entregat
:
El proyecto, es un edificio plurifuncional que viene motivado de la necesidad de un espacio lúdico para personas mayores y escasez de viviendas en el barrio de Bonanova, especialmente, viviendas dotacionales para mayores de 65 años. Destinadas a personas que han vivido en el barrio toda la vida y que, por diversos motivos, tienen que abandonarlo. Se utiliza un edificio existente muy bien ubicado, que actualmente está sin uso, para minimizar al máximo el impacto ambiental de este proyecto.

: Dossier entregat
:
El projecte proposa un intercanvi demogràfic amb el barri de La Mina i el campus de la UPC del Besòs mitjançant habitatge lliure i protegit a l'interior del campus.

: Dossier entregat
:
El projecte planteja una Escola d’Agricultura, Centre d’Investigació i Mercat entre el Masnou i Premià de Mar, com una infraestructura capaç de reconnectar les diferents realitats del Maresme. La proposta busca cosir un territori actualment fragmentat, on les zones urbanes, agrícoles i naturals queden separades per infraestructures i límits que interrompen els recorreguts. A través d’un recorregut paisatgístic i productiu, el projecte connecta ciutat i camp i posa en relació els diferents usos i usuaris. El programa combina formació professional agrària i de paisatgisme, amb aules, tallers i laboratoris; espais d’investigació i producció agrícola, amb hivernacles i zones de cultiu; una residència d’estudiants, i espais d’ús públic com el mercat i la cafeteria. Així, estudiants, professors, investigadors, agricultors, productors locals i habitants del Maresme comparteixen una mateixa infraestructura. L’aigua actua com a element vertebrador, incorporant sistemes de drenatge sostenible, espais inundables i estratègies de recollida i reutilització de l’aigua de pluja, integrant la gestió hídrica dins del propi recorregut paisatgístic.

: Dossier entregat
:
El projecte parteix de la voluntat de recuperar la relació de la Colònia Güell amb el territori que l’envolta i, al mateix temps, reforçar la seva connexió amb la xarxa metropolitana. El projecte planteja l’avinguda metropolitana del Carrilet com una oportunitat per tornar a connectar espais que actualment funcionen de manera aïllada dins d’un dels trams del seu recorregut per la Vall Baixa del Llobregat. Aquest corredor presenta una estructura territorial marcada per la convivència entre àrees urbanes, espais agrícoles i grans infraestructures de mobilitat que connecten Barcelona amb la seva àrea metropolitana. La BV-2002 i la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya concentren bona part dels fluxos i de les connexions entre els municipis del marge dret del riu. La Colònia Güell és especialment rellevant dins d’aquesta estructura per la seva dimensió patrimonial i cultural, per la seva situació entre el teixit construït i el paisatge agrícola i la seva proximitat amb el principal eix de connexió metropolitana. El projecte aprofita aquesta condició de transició per plantejar una avinguda amb diferents intensitats i formes d’ús. L’objectiu final és que l’avinguda metropolitana deixi de ser entesa únicament com una via de pas i es converteixi en un espai habitable i continu, capaç d’establir noves relacions entre la Colònia Güell, els municipis de la Vall Baixa i el paisatge del Llobregat. El projecte entén aquesta transformació com una manera de cosir el territori a partir dels espais existents, reforçant-ne la vinculació amb la BV-2002 i introduint nous usos sense perdre els valors que defineixen aquest lloc.

: Dossier entregat
:
La Vall Baixa constituye un territorio metropolitano estructurado por la relación entre el río Llobregat, los sistemas naturales, las infraestructuras y los procesos de urbanización. La progresiva implantación de redes ferroviarias y viarias, áreas industriales y tejidos residenciales ha reforzado su integración con Barcelona, pero también ha generado una estructura fragmentada, con discontinuidades entre los diferentes tejidos urbanos, espacios verdes y ámbitos productivos. El proyecto se sitúa en Santa Coloma de Cervelló y plantea una estrategia de reconexión urbana a partir de la estación de FGC como nuevo nodo de centralidad. La propuesta articula una nueva plaza, una red de recorridos peatonales y espacios verdes que conectan la estación con el núcleo urbano, los parques y las áreas industriales. Paralelamente, la reestructuración y reutilización de los tejidos productivos incorpora nuevos espacios públicos, vivienda, actividad económica y un mercado, reforzando la continuidad urbana y la diversidad funcional. La propuesta busca transformar una condición de fragmentación en una estructura urbana conectada, utilizando la movilidad, el espacio público, el paisaje y la actividad productiva como elementos de articulación territorial.

: Dossier entregat
:
El projecte proposa convertir l'antiga colònia tèxtil de Cal Marçal, a Puig-reig, en un nou centre dedicat a l'educació i la recerca sobre materials. L'actuació parteix de recuperar una antiga colònia industrial tèxtil per acollir nous usos vinculats a la formació tècnica, la recerca, la producció i la vida cívica, entenent el patrimoni no com un element estàtic, sinó com una infraestructura capaç d'acollir successius cicles d'ús. La proposta reuneix, a l'antiga nau, un programa de Formació Professional juntament amb espais de recerca i experimentació amb materials, complementats amb tallers, laboratoris i espais oberts a la població. La distribució del programa cerca teixir vincles entre l'aprenentatge, la recerca i la producció, recuperant el caràcter industrial del lloc des d'una mirada contemporània. L'estratègia arquitectònica passa per mantenir l'estructura i la pell històrica de l'edifici, concentrant la intervenció al seu interior mitjançant sistemes lleugers i industrialitzats de fusta. La incorporació d'un nou sistema de fusta contralaminada fa possible adaptar el gran espai existent a les necessitats actuals sense perdre la lectura de l'estructura ni de la materialitat original. L'actuació es completa amb la millora climàtica de l'edifici, aprofitant la inèrcia tèrmica de la maçoneria, la ventilació natural, un atri bioclimàtic i dispositius passius de control solar. Més enllà de l'edifici, el projecte restableix la relació entre la colònia i el seu entorn, potenciant la connexió peatonal amb Puig-reig i obrint el conjunt cap al riu Llobregat. La regeneració de l'espai exterior mitjançant paviments drenants, vegetació autòctona i sistemes de gestió de l'aigua incorpora les estratègies ambientals a la pròpia estructura del lloc. D'aquesta manera, Cal Marçal es configura com una nova infraestructura educativa, productiva i cívica que enllaça la memòria industrial amb la recerca material contemporània i amb els recursos del territori.

: Dossier entregat
:
El proyecto plantea la ampliación del campus de la ETSAV en Sant Cugat mediante la creación de una escuela de Formación Profesional centrada en carpintería y edificación. Más que responder a un mero programa funcional, esta intervención actúa como un motor social y un conector urbano que elimina el antiguo aparcamiento en superficie para regenerar el espacio público, cosiendo la brecha topográfica del solar e integrando activamente el recinto universitario en la vida del barrio a través de áreas verdes y gradas exteriores abiertas a la comunidad. A nivel pedagógico, el edificio fomenta una sinergia directa con la facultad de arquitectura al albergar espacios para el trabajo práctico a escala real, sirviendo además como un «manual de construcción tangible» gracias a una estructura vista de madera laminada y un diseño pasivo bioclimático que dignifican el oficio técnico y convierten al propio espacio en una herramienta de aprendizaje continuo.

: Dossier entregat
:
La Vall Baixa del Llobregat constitueix un dels àmbits de major complexitat territorial de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, on la confluència de teixits urbans, industrials, infraestructures i espais agrícoles genera un mosaic de tensions, fragmentacions i oportunitats. En aquest context, el treball aborda aquestes vores metropolitanes no com a simples límits, sinó com a àmbits estratègics de projecte. El treball explora el potencial dels teixits existents —tant urbans com agrícoles— com a base per a processos de regeneració i intensificació compatibles amb l'activació productiva del paisatge agrícola. Partint de la hipòtesi que la recuperació de les estructures urbanes i ambientals pot funcionar simbiòticament per afavorir un model de convivència equilibrat, la recerca realitza una lectura multiescalar estratègica del lloc i hi identifica espais intersticials de relació i d'oportunitat. Concretament, aproximació es materialitza en el barri de Can Ros (Sant Vicenç dels Horts), a través d'una intervenció articulada a escala metropolitana, urbana i arquitectònica. D'aquesta intervenció en resulta un projecte que aposta pel reciclatge urbà per respondre a l'emergència habitacional, alhora que identifica una infraestructura verda ecològica i productiva, d'escala metropolitana, capaç de refer el mosaic territorial i respondre a la crisi mediambiental. De tal manera, la proposta no es concep com una acció aïllada, sinó com una part d'un conjunt de major abast.

: Dossier entregat
:
El proyecto propone la rehabilitación integral del edificio Venus, en el barrio de La Mina (Sant Adrià del Besòs), como alternativa a su derribo. La intervención parte de la conservación de su estructura existente para transformar un bloque residencial obsoleto en una infraestructura habitacional y comunitaria capaz de responder a las necesidades actuales. La propuesta reduce la densidad residencial, diversifica las tipologías de vivienda y recupera superficie para espacios comunes, incorporando nuevas formas de habitar para distintos perfiles de usuarios. Paralelamente, se transforma la planta baja y la primera planta mediante nuevos equipamientos vinculados al barrio, se mejoran la accesibilidad y los núcleos de comunicación, y los patios existentes se convierten en un atrio bioclimático que articula la vida colectiva. Una nueva envolvente, balcones e instalaciones completan una estrategia que busca actualizar el edificio sin borrar su memoria, entendiendo la rehabilitación como herramienta de regeneración urbana y social.

: Dossier entregat
:
El projecte proposa un conjunt d’habitatge sènior i un centre de dia al barri de La Mina com a resposta a diverses necessitats socials i urbanes existents. Davant la manca d’habitatge accessible i adaptat, el projecte planteja noves formes de residència que permetin a la gent gran mantenir la seva autonomia, especialment davant situacions de soledat, dependència o vulnerabilitat. Paral·lelament, la proposta amplia els serveis de proximitat disponibles per als veïns i incorpora espais compartits capaços d’acollir activitats quotidianes, assistencials i comunitàries. La intervenció també assumeix una funció urbana, situant-se entre el teixit consolidat de La Mina i les noves dinàmiques vinculades al Campus Diagonal-Besòs. El centre de dia, la planta baixa permeable i la nova plaça es conceben com una continuïtat de l’espai públic, generant un punt de trobada entre residents, estudiants, gent gran i veïnat. Així, l’arquitectura transforma un buit urbà en un espai de relació capaç de connectar diferents generacions, usos i realitats del barri, reforçant la vida comunitària i establint un nou vincle entre el Campus i La Mina.

: Dossier entregat
:
La Colonia Güell nace como una colonia industrial autosuficiente, concebida para integrar en un mismo enclave los espacios de trabajo, vivienda y servicios para sus habitantes. Esta condición, generó una relación limitada con el entorno, consolidando su carácter de recinto relativamente aislado dentro de un entorno de gran valor paisajístico y ecológico. Sin embargo, su posición ofrece la oportunidad de replantear esta relación. La Colonia se sitúa en un mosaico territorial privilegiado formado por masas forestales, campos agrícolas, zonas de huerta, rieras y el río Llobregat, un conjunto de ecosistemas que aporta una elevada diversidad ambiental y paisajística. En este contexto, la Colonia Güell puede dejar de entenderse como un enclave aislado para convertirse en un nodo estratégico capaz de reforzar las conexiones ecológicas y la biodiversidad del territorio. A esta oportunidad se suman las transformaciones previstas en las infraestructuras metropolitanas. La futura conversión de la BV-2002 en Avenida Metropolitana reforzará la conexión entre los municipios de la Vall Baixa en la margen derecha del Llobregat, mientras que la conexión ferroviaria existente garantiza una vinculación directa con Barcelona. Ante este escenario, la Colonia Güell puede asumir un papel estratégico como nodo de conexión e interrelación dentro del sistema agroforestal y fluvial del Llobregat, actuando como elemento articulador entre los núcleos urbanos, los espacios productivos y los corredores ecológicos que estructuran el territorio metropolitano.

: Dossier entregat
:
Entre Fulles proposa una biblioteca al Campus Diagonal-Besòs de la UPC que complementa el servei existent amb espais de lectura, estudi i activitat cultural. El projecte treballa la transició entre exterior i interior mitjançant una plaça amb vegetació, un porxo i un vestíbul, desenvolupant la idea d’«espessor habitable». La planta jardí ofereix un espai de lectura i descans a l’aire lliure, mentre que el buit central, concebut com una xemeneia solar, i les lames de façana articulen l’estratègia ambiental de l’edifici.

: Dossier entregat
:
El creixement urbà dels municipis que conformen l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha generat una nova realitat territorial que es pot entendre com una única estructura urbana. Considerant aquest fenomen, una de les estratègies existents és el projecte de les Avingudes Metropolitanes que proposa articular i connectar aquests diferents municipis a través de nous eixos cívics i de mobilitat. En l’àmbit de la Vall Baixa del Llobregat, aquesta proposta es materialitza amb una de l’Avinguda Metropolitana anomenada Av. metropolitana del Carrilet, que substituirà l’actual carretera BV-2002. Aquesta intervenció representa una oportunitat per repensar la relació entre la infraestructura metropolitana i el territori que travessa. Basant-se en aquesta idea, el projecte que es presenta a continuació planteja desenvolupar-la en l’entorn de l’estació de Molí Nou - Ciutat Cooperativa, a Sant Boi de Llobregat, aprofitant la seva condició de node de mobilitat i d’altres com la seva proximitat tant al Parc Agrari del Baix Llobregat com a la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló. Una altra oportunitat que ofereix aquesta ubicació és la transformació dels fronts urbans que actualment actuen com a límits entre la ciutat i el medi natural, com passa, per exemple, al barri de Ciutat Cooperativa. La transformació d’aquests espais permetria reduir aquesta separació i millorar la connexió entre l’àmbit urbà i l’entorn natural, aprofitant millor uns espais que actualment funcionen com a zones de transició. Alhora, aquesta intervenció podria generar noves oportunitats de densificació residencial, especialment en aquells àmbits on encara hi ha marge per completar o reorganitzar el teixit urbà. La intervenció s’estructura a partir de quatre estratègies principals: la transformació topogràfica que permeti estructura i renaturalitzar el terreny, la creació de micro centralitats que actuen com a focus d’activitat social i de serveis, la creació d’un passeig-mirador que redefineix el front ur

: Dossier entregat
:
La Vaca Cega proposa la regeneració urbana del marge est de Molí Nou – Ciutat Cooperativa (Sant Boi de Llobregat), on el teixit residencial es troba amb el Parc Agrari. La intervenció desplaça la reserva viària existent per alliberar una franja contínua al llarg del canal de la Dreta del Llobregat, consolidat com a parc lineal estructurador. En contacte amb el barri s'implanta un nou front urbà amb tres volums d'ús mixt: un bloc lliure de deu plantes i dos blocs d'habitatge protegit de quatre i cinc plantes, resolts amb sistemes estructurals en CLT sobre llosa de transició de formigó, amb fonamentació estanca per l'aqüífer al·luvial. Una pèrgola fotovoltaica articula l'espai públic i el front edificat, aportant ombra i generant energia renovable, reforçant el compromís del projecte amb la sostenibilitat urbana.

: Dossier entregat
:
El projecte se situa a Caldes d’Estrac, un municipi del Maresme condicionat per una estreta relació entre topografia, aigua i creixement urbà. Entre la Serralada Litoral i el mar Mediterrani, la riera constitueix un dels principals elements estructuradors del territori i travessa el nucli urbà establint una forta relació entre les diferents cotes del municipi. En aquest context, l’àmbit d’intervenció ocupa un buit urbà sorgit com a conseqüència del creixement progressiu i discontinu de Caldes d’Estrac. Actualment destinat principalment a aparcament i pista esportiva, l’espai es troba en una posició singular dins del municipi: pròxim a la riera i situat entre alguns dels principals equipaments i referents del nucli, com la Fundació Palau, Can Cabanyes i l’entorn de l’església parroquial. Malgrat aquesta condició estratègica, les relacions entre aquestes peces són principalment visuals i manquen d’una continuïtat per als vianants capaç d’articular-les. Entre Cotes parteix d’aquesta condició intermèdia per entendre el buit no com un espai residual que ha de ser ocupat, sinó com una oportunitat per construir un nou lloc col·lectiu. La intervenció busca recuperar la continuïtat entre diferents nivells del municipi, generar un espai públic de qualitat i introduir un equipament cultural de proximitat vinculat a la creació, la trobada i l’activitat quotidiana de Caldes d’Estrac. La topografia i la presència de la riera deixen així d’entendre’s únicament com a condicionants de l’emplaçament per convertir-se en elements capaços de definir la implantació i les principals estratègies del projecte.

: Dossier entregat
:
INDUSLAND proposa una nova manera d’habitar dues naus industrials existents a Fuxing Island, Xangai. El projecte no busca esborrar el seu passat ni convertir-les en un simple contenidor, sinó treballar amb la seva escala, la seva memòria i els seus buits per construir una nova relació entre indústria, paisatge i vida pública. A la planta baixa, l’antic sòl productiu es transforma en un paisatge públic continu. La vegetació entra dins de les naus, ocupa els espais abans destinats a la producció i estableix una continuïtat entre el parc, l’arquitectura industrial i el riu Huangpu. Sobre aquest nou sòl, la biblioteca apareix com una segona capa. Les plantes superiors es formen a partir de geometries inspirades en les capçades dels arbres, generant un sistema irregular de densitats, obertures i buits. Els espais més oberts acullen activitats col·lectives, mentre que les zones més denses creen àmbits de lectura, estudi i concentració. Les noves peces no omplen completament les naus. Els buits es mantenen per conservar la percepció de l’escala industrial, la llum, la vegetació i la lectura simultània entre l’estructura existent i la nova intervenció.

: Dossier entregat
:
Desde la Pineda propone la transformación del borde del Campus UPC Sant Cugat a partir de una preexistencia fundamental: la pineda existente, entendida no como espacio residual, sino como una estructura espacial y ambiental capaz de organizar el proyecto. La intervención construye el límite para preservar y reforzar este vacío central, estableciendo nuevas relaciones entre la ETSAV, el CRITT, la residencia y la ciudad. La propuesta se organiza mediante dos piezas construidas y un porche ligero que las articula y prolonga la actividad académica hacia el exterior. El volumen principal incorpora nuevos espacios de trabajo para los estudiantes de máster, mientras que una segunda pieza reúne usos de descanso y encuentro. Entre ambos, el porche y la pineda forman un sistema continuo de recorridos, estancias y espacios colectivos. Más que añadir un edificio autónomo, el proyecto busca completar el campus desde sus relaciones existentes, haciendo de la vegetación, el clima, la estructura y la materialidad decisiones inseparables de la arquitectura.

: Dossier entregat
:
a història de la Mina reflecteix la transformació d’un territori originalment articulat pel paisatge agrícola i hídric del Besòs. La implantació de grans infraestructures va fragmentar aquestes relacions i va esborrar progressivament part de les seves estructures territorials i socials. La intervenció no busca reconstruir el passat, sinó recuperar les relacions perdudes. El límit de la Mina es transforma en un linde capaç de connectar ciutat, infraestructura i paisatge, recuperant continuïtats entre la Mina, Sant Adrià, el Besòs i el mar. L’aigua recupera el seu paper estructurador mitjançant una infraestructura ecològica que integra gestió de la pluja, depuració, paisatge i espai públic. Així, antigues estructures de fragmentació es converteixen en suport de noves relacions urbanes, ecològiques i socials.

: Dossier entregat
:
Hi ha llocs que comparteixen un límit sense arribar a compartir una vida. Aquesta és una de les condicions que trobem entre el Campus Diagonal-Besòs i el barri de la Mina: dues realitats molt properes físicament, però que no sempre estableixen una relació entre elles. El projecte parteix precisament d’aquesta condició. No amb la voluntat d’eliminar els límits, sinó de preguntar-se què pot passar dins d’ells. És aquí on apareix l’interstici, no com un espai residual, sinó com un espai amb gruix, capaç d’acollir transicions, relacions i diferents graus d’intimitat. D’aquí neix Habitar l’interstici. El projecte se situa en un punt de trobada entre la Rambla de la Mina, l’eix interior del campus i el TRAM, i es planteja com una peça de transició entre barri, campus i parc. Aquesta condició intermèdia es trasllada també al programa mitjançant la superposició d’un centre cívic i habitatge col·lectiu. A les plantes inferiors, el centre cívic es construeix al voltant d’un gran buit central que connecta els seus tres accessos i articula els diferents espais públics. Sobre aquest apareix una plaça elevada d’ús exclusiu dels residents, que marca el pas entre l’equipament públic i l’àmbit residencial. A partir d’aquesta cota, dos blocs d’habitatges s’organitzen al voltant d’un buit central i s’accedeix a través de passarel·les exteriors, introduint una gradació progressiva entre allò col·lectiu i allò domèstic. Així, l’interstici apareix a diferents escales: entre barri i campus, entre centre cívic i habitatge, entre públic i privat, entre interior i exterior. El projecte no busca eliminar aquests límits, sinó donar-los gruix i convertir-los en espais habitables.

: Dossier entregat
:
Teixir continuïtats planteja la transformació de l’antiga Cooperativa Agrícola de Banyoles en un centre cultural i de formació, recuperant un conjunt actualment fragmentat i en procés de transformació. El projecte parteix del valor de les preexistències, de la presència històrica de l’aigua i dels buits generats pels enderrocs com a elements capaços d’estructurar una nova intervenció. La proposta no busca reconstruir el recinte desaparegut, sinó treballar amb les traces que encara hi romanen i incorporar-hi una nova capa contemporània. Una gran coberta contínua esdevé l’element que reuneix les diferents edificacions i espais exteriors, establint una nova unitat sense anul·lar l’autonomia ni el caràcter de les peces existents. Aquesta coberta genera espais protegits, recorreguts i àrees d’estada, i acompanya el conjunt cap al Monestir de Sant Esteve, reforçant la relació entre patrimoni, ciutat i paisatge. El programa es distribueix entre les diferents edificacions del recinte. L’antiga Cooperativa recupera el seu caràcter productiu i formatiu; un segon edifici acull un espai museístic vinculat a la memòria de l’aigua, els molins, la indústria i el monestir; i el Centre Artístic i Social concentra espais per a la música, la interpretació, les entitats i les activitats comunitàries. Els espais intermedis passen a formar part activa del programa i converteixen l’espai públic en un element més de l’equipament. La intervenció treballa així a diferents escales per a recuperar continuïtats entre l’aigua, les preexistències, els recorreguts, el paisatge i els nous usos, transformant l’antiga Cooperativa en un nou espai col·lectiu per a Banyoles.

: Dossier entregat
:
La Porta Agrocomunitària proposa un equipament cooperatiu agrari i comunitari a Vallbona (Nou Barris), organitzat en dues cotes diferenciades: una de barri i una d’agrària. El projecte parteix de la lectura de Vallbona com una illa territorial que ha convertit el seu aïllament, provocat pel cèrcol d’infraestructures, en un mecanisme de preservació d’un mosaic agroforestal i d’una manera de viure pròpia; l’arquitectura s’hi entén com una infraestructura amable que acompanya i dignifica aquesta realitat, sense imposar-hi un nou ordre. L’aigua, el Rec Comtal recuperat i la seva relació amb el riu Besòs, actua com a element organitzador i transversal del projecte, articulant les dues cotes i estructurant el cicle hídric entre el rec, els horts i el riu. Aquesta relació es materialitza en una gran pèrgola de fusta que neix dels horts inferiors i s’enfila fins a la cota de barri, tot integrant el traçat del rec i dissolent-se gradualment en apropar-se al Besòs. Més enllà de l’edifici, el projecte completa l’eix verd del Rec Comtal entre Montcada, Vallbona i la Trinitat, i reforça el corredor ecològic entre Collserola i la Serra de Marina, situant Vallbona com a peça clau de l’Arc Verd Metropolità.

: Dossier entregat
:
El projecte planteja un Centre de Recerca i Interpretació Agrària en el Pla Colomé, dins del Parc Agrari del Baix Llobregat. La proposta integra recerca, educació i divulgació per a posar en valor l'agricultura com a patrimoni cultural, paisatgístic i econòmic, incorporant a més espais de suport als agricultors i un refugi climàtic per al territori. La seva implantació respecta l'estructura agrícola existent i es complementa amb estratègies d'autosuficiència energètica mitjançant energia fotovoltaica i emmagatzematge.

: Dossier entregat
:
El projecte planteja l’edifici com un nexe entre el Campus Diagonal-Besòs i el barri de la Mina. La volumetria s’alinea amb la Rambla de la Mina, donant continuïtat al seu front urbà, i alhora respecta el retranqueig urbanístic del campus. La seva condició d’últim edifici abans del parc permet generar una façana cap a aquest i adaptar l’orientació als requeriments dels programes residencials. La proposta incorpora habitatge social, residència d’estudiants, un centre cultural i una cafeteria, buscant generar relacions entre els diferents usuaris sense perdre la identitat i privacitat de cada programa. El pati interior i la terrassa de la planta cinquena funcionen com a espais exteriors comuns. A la planta baixa, una passera travessa l’edifici i retorna a l’espai públic part de l’espai ocupat, permetent el pas i l’estada de qualsevol persona. Constructivament, les plantes tipus es resolen amb murs i forjats de CLT, recolzats sobre un sòcol de formigó en planta baixa, que mitjançant una llosa massisa i grans bigues, transfereixen les càrregues cap als pilars, permetent llums més grans i flexibilitat per absorbir el canvi de programa de la planta baixa, la planta -1 i l’aparcament. La materialitat expressa aquesta diferenciació: formigó a la base i xapa de zinc a les plantes residencials, complementada amb persianes alicantines que permeten adaptar les façanes a les necessitats dels usuaris alhora que les doten de vida. El projecte aprofita la connexió a Districlima per a la climatització i l’ACS. Els habitatges combinen radiadors de baixa emissió i ventiladors de sostre, mentre que la residència i els espais comuns disposen de fan-coils amb recuperació de calor. Aquestes estratègies es complementen amb mesures passives com la ventilació creuada, l’orientació, la protecció solar, l’efecte hivernacle i les cobertes vegetals extensives, entenent el comportament ambiental com una part integral de l’arquitectura.

: Dossier entregat
:
Este trabajo se enmarca en el desarrollo del Proyecto Fin de Máster, que consiste en el diseño de una nueva bodega con programa mixto que integra producción vitivinícola, restauración y alojamiento turístico en Font-rubí, dentro de la Denominación de Origen Penedès. El proyecto se centra en el estudio de la relación entre el proceso de vinificación, entendiendo la producción no como un requisito técnico a resolver, sino como un agente generador del espacio y la forma arquitectónica. Se analizan las distintas fases del proceso del vino - desde la recepción de la uva hasta la crianza y embotellado - y su traducción en términos de organización espacial, sección, condiciones ambientales y sistemas de circulación.

: Dossier entregat
:
El present projecte proposa la creació d’un nou centre comunitari i de coworking al Vinyet, a Sitges, un teixit principalment residencial que es desenvolupa al marge de les principals centralitats i equipaments del municipi. La proposta se situa entre el Santuari del Vinyet i la línia ferroviària, en un àmbit amb potencial per generar un nou espai de relació i activitat per al barri. La creació d’una nova plaça pública és una de les idees principals del projecte, entenent aquest espai com una nova centralitat de barri vinculada al Santuari del Vinyet i com a punt de connexió entre els diferents recorreguts i espais públics de l’entorn. L’edifici es planteja com una peça longitudinal situada al límit de l’àmbit, que alhora actua com a filtre respecte de les vies del tren i com a façana de la nova plaça. El programa combina espais de coworking, zones d’activitat i relació comunitària, una sala polivalent i un bar, configurats de manera oberta i flexible i amb una relació directa amb l’espai exterior. El projecte entén així l’equipament i la plaça com una intervenció conjunta, capaç d’incorporar noves activitats i espais de trobada a la vida quotidiana del Vinyet.

: Dossier entregat
:
Aigües oníriques és un projecte que parteix de la lectura del Campus Diagonal Nord de la UPC com un espai d’activitat intensa, però amb una part important de la seva vida quotidiana d'esbarjo oculta sota terra. La proposta situa la plaça de les Constel·lacions al centre de la intervenció i reivindica el seu potencial com a espai de trobada, representació i connexió entre les diferents comunitats que habiten el campus. Actualment, sota la plaça es desenvolupa l’activitat del Poliesportiu Univers, projectat per Francesc Rius Camps durant la dècada de 1990. La seva condició soterrada permet integrar un programa de grans dimensions dins la topografia, però també redueix la presència de l’equipament en l’espai públic. El projecte treballa sobre aquesta dualitat i proposa fer visible a l’exterior l’activitat que té lloc al subsol, establint noves relacions visuals, espacials i programàtiques entre el poliesportiu, la plaça i la resta del campus. L’ampliació incorpora un conjunt de piscines destinades tant a la natació o activitats aquàtiques col·lectives com el waterpolo, els salts, la natació sincronitzada o la amnea. L’aigua actua com a fil conductor del projecte i transforma l’equipament esportiu en un paisatge interior vinculat a la llum, els reflexos i el moviment. Al seu voltant, els espais de circulació, les grades, el bar, l’umbracle i les zones d’estada amplien el programa esportiu i generen llocs de descans, observació i relació. La proposta s’integra en la xarxa d’equipaments esportius de l'Area Metropolitana Barcelona amb la voluntat d’obrir el Campus Diagonal Nord a noves usuaries i reforçar-ne els vincles amb la ciutat comtal. El poliesportiu adquireix així una dimensió urbana que supera l’ús estrictament acadèmic. El projecte converteix una infraestructura existent en una oportunitat per transformar el Campus Nord en un espai més obert, habitable i compartit.

: Dossier entregat
:
En un context d’emergència climàtica i elevada densitat urbana, l’Eixample de Barcelona necessita més espais verds, accessibles i ambientalment confortables, que afavoreixin la relació, l’estada i el contacte amb la natura. La intervenció se situa en un interior d’illa de la Nova Esquerra de l’Eixample que, per la seva configuració i pels diferents punts de contacte amb els carrers que l’envolten, permet plantejar un nou carrer interior de vianants que connecta Consell de Cent amb Aragó i Viladomat. Aquesta operació permet obrir un àmbit actualment fragmentat i incorporar-lo a la xarxa d’espais públics del barri. Al carrer del Consell de Cent, l’Espai Nur constitueix una iniciativa autogestionada pels veïns, sorgida en una parcel·la buida i vinculada al cultiu, la natura i la vida comunitària. El projecte reconeix aquesta dinàmica existent i l’estén cap a l’interior d’illa. Les dues naus industrials existents es consideren també un recurs del projecte, prioritzant-ne la reutilització i transformació abans que la substitució. La proposta combina així l’obertura de l’interior d’illa, la continuïtat d’una iniciativa veïnal i la reutilització de les preexistències, incorporant més verd i millorant les condicions ambientals del conjunt amb l’objectiu que funcioni també com a refugi climàtic de proximitat.

: Dossier entregat
:
L’antic Mattatoio de Roma es troba en procés de transformació cap a la nova Città delle Arti. Tanmateix, el límit del costat sud conserva encara el caràcter hermètic heretat del seu passat industrial. Davant del Tíber i del pont de Testaccio, el projecte aprofita aquesta posició estratègica per permeabilitzar el límit i generar un nou espai de relació entre el campus, la ciutat i el riu. La proposta redefineix aquest front mitjançant una peça permeable de serveis centrals i viver d’empreses, capaç de funcionar en dues direccions: com a nova porta d’accés a la Città delle Arti i com a obertura del conjunt cap al passeig fluvial. Arquitectura i espai públic es plantegen conjuntament per activar, renaturalitzar i habitar aquest límit, incorporant nous espais de treball, trobada i refugi climàtic.

: Dossier entregat
:
Aquest TFM desenvolupa una proposta de rehabilitació i transformació de Cal Berger, antic conjunt industrial vinculat a la producció de vi situat a Vilafranca del Penedès, per convertir-lo en un nou equipament públic de caràcter cultural. La intervenció parteix de reconèixer els valors arquitectònics, constructius i espacials de la preexistència, preservant-ne la identitat industrial i aquells elements patrimonials que defineixen l’edifici. Aquest projecte planteja la incorporació de nous usos mitjançant una estratègia que combina rehabilitació i ampliació, diferenciant l’arquitectura contemporània de la construcció existent i establint, al mateix temps, una relació coherent entre totes dues. La biblioteca es complementa amb espais de lectura, aules, tallers, sala d’actes, àrees de treball i serveis, organitzats al voltant d’un gran espai comú que actua com a vestíbul, lloc de trobada i extensió de l’espai públic. La meva proposta aborda també la relació de l’edifici amb el seu context urbà, caracteritzat per la proximitat de les estacions de ferrocarril i autobusos, Passeig Comerç i les diferències de nivell existents. D’aquesta manera, la intervenció pretén recuperar un element valuós del patrimoni industrial de Vilafranca i transformar-lo en una nova centralitat urbana, cultural i comunitària, incorporant criteris d’eficiència energètica, confort ambiental i sostenibilitat.

: Dossier entregat
:
Accesibilidad, reurbanización

: Dossier entregat
:
Bajo el lema "Memoria y Mar", el proyecto se formula en el frente marítimo de Vilanova i la Geltrú mediante la rehabilitación de su antiguo astillero, para dar respuesta a dos problemáticas: la necesidad de recuperar la permeabilidad transversal entre la ciudad y el recinto portuario (históricamente segregado por la priorización de la infraestructura hacia el vehículo privado) y el requerimiento de adaptar el entorno construido a las proyecciones climáticas del año 2100, que anticipan un incremento térmico de hasta 4 °C. Frente a las lógicas de sustitución edificatoria, la propuesta se fundamenta en el reciclaje del patrimonio industrial. El volumen del astillero y su entorno inmediato se reconfiguran como un equipamiento híbrido y permeable, articulando un programa dual: por un lado, un Centro Cultural, dimensionado para operar como un refugio climático de libre acceso cívico; y por otro, el Centro de Investigación de Bioacústica Marina (UPC), que concilia las estrictas exigencias de los laboratorios de alta precisión con espacios destinados a la divulgación científica. Con el objetivo de garantizar la habitabilidad del complejo frente a la intensificación de las cargas térmicas estivales, minimizando la dependencia de sistemas activos de climatización, el diseño se apoya en estrategias de enfriamiento pasivo inspiradas en la arquitectura regional. Esta adecuación climática se materializa mediante la ejecución de un umbráculo perimetral de madera destinado al control de la radiación solar, una configuración espacial orientada a optimizar la ventilación por convección de las brisas marinas, y la sustitución del asfalto exterior por un nuevo eje verde peatonal.

: Dossier entregat
:
El Campus Nord funciona hoy como una isla urbana endogámica en Barcelona. A pesar de su gran concentración de equipamientos y flujos, sus actividades docentes se desarrollan de espaldas el exterior, convirtiéndolo en un recinto cerrado que le da la espalda al barrio. Sin nada que ofrecer más allá de la jornada lectiva, el entorno de la calle Jordi Girona se transforma en un lugar de paso desierto por las noches y los fines de semana. Frente a este abandono temporal, el proyecto interviene en el perímetro del campus con Jordi Girona para transformarlo de barrera en costura. Al reconvertir un espacio verde residual en un nuevo bajo comercial y un nodo de intensidad, la propuesta introduce una infraestructura de soporte y una plaza-cubierta flexible. Esta hibridación de usos comerciales, vecinales y deportivos rompe el aislamiento de la universidad, inyectando actividad fuera del horario lectivo y consolidando un espacio público poroso, activo y de permanencia tanto para estudiantes como para vecinos.

: Dossier entregat
:
Este Trabajo Final de Máster plantea la regeneración urbana del barrio de La Mina, enmarcada en la estrategia colectiva para el entorno del Campus UPC Besòs. La propuesta aborda las fracturas del tejido mediante tres operaciones clave: abrir el espacio rompiendo barreras físicas y adecuando pasajes bajo criterios de seguridad y perspectiva de género, cerrar la trama para consolidar un nuevo equipamiento comunitario, y extender las fachadas para garantizar la accesibilidad universal y la actividad a cota de calle. La intervención desarrolla como Fase I (La Plaza) un proyecto piloto arquitectónico que demuestra la viabilidad social, ambiental y constructiva de la propuesta antes de su extrapolación al conjunto del barrio.

: Dossier entregat
:
El carrer John Maynard Keynes separa dues realitats que haurien d'estar en contacte i no ho estan: el Campus Nord de la UPC i el Jardí de Torre Girona. Són 160 metres de via de servei, 16 d'amplada i 9 de desnivell, que avui funcionen com una superfície asfaltada sense ombra, sense vegetació i sense cap accés al parc contigu. L'obertura de l'estació de la línia 9 convertirà ben aviat aquest carrer de manteniment en la porta principal del campus. El projecte proposa un gran porxo de fusta de 2.210 m² que cobreix el carrer i transforma el desnivell en quatre plataformes esglaonades, generant places, recorreguts accessibles i dos nous accessos al jardí. Sota la coberta vegetal s'hi disposen un bar-restaurant, uns serveis de pàdel i dues pistes resolts amb mòduls prefabricats de CLT, de manera que només el 18 % de la superfície coberta necessita condicionament tèrmic. L'estructura, de fusta laminada i unions cargolades, és íntegrament desmuntable i garanteix la reversibilitat de la intervenció sobre un sòl protegit. El resultat és un nou límit habitat: un refugi climàtic d'accés públic que cus campus, barri i natura, i que substitueix una infraestructura per al cotxe per una infraestructura per a estar-s'hi. Paraules clau: límit, porxo, refugi climàtic, fusta, espai públic, campus, reversibilitat

: Dossier entregat
:
El projecte proposa la rehabilitació de Can Trinxet, conjunt industrial patrimonial situat a Santa Eulàlia, L’Hospitalet de Llobregat, per transformar-lo en una Biblioteca i Ateneu de Fabricació. La intervenció conserva els principals valors espacials, materials i estructurals de les naus existents i incorpora tres atris que organitzen el programa, connecten les dues plantes i introdueixen llum natural al centre de l’edifici. La proposta integra estratègies ambientals passives, climatització sectoritzada i millora de l’envolupant. El treball inclou també una recerca sobre aïllament tèrmic interior en patrimoni, aplicada als murs de fàbrica existents de Can Trinxet.

: Dossier entregat
:
El projecte proposa la rehabilitació i el canvi d’ús d’un edifici construït l’any 2004 al Port Fòrum de Barcelona, concebut inicialment com a aparcament i locals comercials, però actualment infrautilitzat. La intervenció transforma aquesta infraestructura semisoterrada en un nou campus universitari vinculat a la UPC, capaç d’acollir biblioteca, aparcament de bicicletes, aules, tallers, espais d’estudi i dependències docents. La proposta conserva l’estructura principal de formigó armat i actua sobre allò existent mitjançant operacions de buidatge, obertura de façanes, desmuntatge parcial del talús posterior i introducció de llum zenital. L’objectiu és convertir una arquitectura tancada i vinculada al vehicle privat en una peça pública, oberta i connectada amb el parc, el port i el mar. El projecte entén la rehabilitació com una estratègia urbana, ambiental i simbòlica, capaç de generar una nova centralitat universitària al litoral del Fòrum.

: Dossier entregat
:
El projecte proposa una residència universitària híbrida de 101 places al Campus Diagonal-Besòs, combinada amb un coworking i un gimnàs oberts al campus. Davant d'un campus que es buida fora de l'horari lectiu, els tres programes s'organitzen en volums autònoms amb horaris complementaris, de manera que l'edifici manté activitat durant tot el dia. La residència s'estructura en clústers domèstics al voltant d'espais de relació a cada planta, i externalitza les sales comunes al coworking i al gimnàs per convertir-les en equipament compartit. L'orientació, la ventilació creuada i la protecció solar ordenen la forma de l'edifici des del seu origen. En l'àmbit tècnic, el projecte evita generar infraestructura pròpia allà on el campus ja la té: es connecta a la xarxa urbana de calor i fred, a la recollida pneumàtica de residus i a la xarxa separativa, i allibera la coberta per a una instal·lació fotovoltaica de 31 kWp.

: Dossier entregat
:
El Center Campus Nord planteja la rehabilitació i transformació de l’antic edifici de l’INSST, al Campus Nord de la UPC, per convertir una preexistència institucional aïllada en una infraestructura universitària híbrida i habitable. El projecte parteix de conservar i reutilitzar l’estructura de formigó existent, intervenint selectivament sobre la seva organització, els accessos, la planta baixa, l’envolupant i la coberta per millorar la relació amb el campus i adaptar l’edifici a nous usos. La proposta obre i permeabilitza el conjunt, connecta recorreguts i cotes abans fragmentats i incorpora residència universitària, espais col·lectius, treball compartit, restauració, benestar i programes cívics. La nova envolupant, les galeries i els espais intermedis completen la intervenció millorant simultàniament l’habitabilitat, el comportament ambiental i la relació interior-exterior, de manera que la rehabilitació es converteix en el mateix argument arquitectònic del projecte.