: Sala PFC-2
: Amb data de lectura
:
Aquest Treball de Fi de Grau presenta una anàlisi comparativa entre el projecte executiu i l’execució de les obres de rehabilitació del Convent de Santa Anna i del Palau Castanyer, situats a Barcelona. L’estudi té com a objectiu identificar les diferències entre les solucions definides en la fase de projecte i les finalment executades a obra, analitzant els principals aspectes arquitectònics, constructius i materials. A partir de la documentació del projecte executiu i de l’anàlisi de l’obra executada, es comparen les solucions previstes amb la realitat construïda, identificant modificacions, adaptacions i condicionants apareguts durant el procés d’execució. D’aquesta manera, el treball posa en relleu la relació entre la fase de projecte i la realitat de l’obra, així com la importància de la presa de decisions durant el procés constructiu.

: Sala PFC-2
: Amb data de lectura
:
L’arquitectura rural tradicional constitueix una part significativa del paisatge construït català. Masies, pallers, estables i altres edificacions auxiliars formen part d’un patrimoni estretament vinculat al territori, als sistemes productius i a les tècniques constructives locals. L’abandonament o el canvi d’ús de moltes d’aquestes construccions fa especialment necessari estudiar-les abans d’intervenir-hi, entenent tant la seva lògica material com els processos de deteriorament que les afecten. El treball s’organitza en diverses fases consecutives. Primer s’estableix un marc històric, teòric i constructiu que permet entendre la rehabilitació de l’arquitectura tradicional. A continuació s’estudien les lesions més habituals en fonamentacions, murs, estructures horitzontals, façanes i cobertes, així com els principals sistemes d’intervenció. Finalment, el treball de camp trasllada aquesta recerca al volum C del conjunt El Bac de Collsacabra mitjançant l’aixecament gràfic, el reportatge fotogràfic, la descripció material, la cartografia de lesions i la diagnosi de les seves causes. L’objectiu final és formular una diagnosi argumentada de l’estat del paller i definir les intervencions més adequades per resoldre les lesions detectades, conservar els elements que mantenen la seva capacitat funcional i facilitar una futura rehabilitació coherent amb la construcció existent. El cas d’estudi es planteja també com una comprovació pràctica d’un sistema de treball aplicable a altres construccions rurals de característiques semblants.

: Sala PFC-2
: Amb data de lectura
:
L’arquitectura no es projecta mai al marge del seu context normatiu. Cada decisió arquitectònica respon a condicionants que busquen garantir la seguretat i benestar de les persones, però que també poden transformar la manera de projectar un edifici. Aquesta recerca estudia la relació entre la normativa de protecció contra incendis i el projecte arquitectònic, entenent-la no només com un conjunt de requisits, sinó com un element que participa en la definició de l’arquitectura. A través de diferents projectes de referència, s’analitza com les exigències poden transformar un projecte i com trobar solucions que mantinguin la idea arquitectònica sense renunciar a la seguretat. Una part de la investigació se centra en edificis existents i projectats sota criteris normatius anteriors als actuals, donant context a través de l’evolució de la normativa. L’estudi de diferents referents de l’arquitectura internacional permet observar com edificis que responien a unes determinades condicions de seguretat poden presentar conflictes amb les exigències actuals. En aquest context, la investigació dona importància al diàleg entre l’arquitecte i els tècnics de Bombers, així com als pactes normatius, la normativa prestacional i les mesures de mitigació, que permeten trobar alternatives quan l’aplicació directa de la normativa no és compatible amb un edifici. El treball planteja una reflexió crítica sobre l’evolució de la normativa. La seguretat no és un concepte estàtic i els criteris poden canviar amb el coneixement sobre el foc, el fum i l´experiència. Això porta a preguntar-nos si cal esperar una desgràcia per detectar les mancances d’una normativa, o si hauríem d’anticipar-nos als riscos i revisar-la més sovint. En aquest sentit, la investigació defensa que seguretat i arquitectura no han de ser conceptes oposats, sinó parts d’un mateix procés que ha d’evolucionar amb el nostre coneixement.

: Sala PFC-2
: Amb data de lectura
:
Aquest TFG analitza la relació entre forma arquitectònica i estructura en els edificis en altura de Barcelona. A través de l’estudi comparatiu de diferents casos representatius, s’examina com els sistemes estructurals condicionen la forma, la façana i la configuració dels edificis, així com la seva percepció a escala urbana, la relació amb l’espai públic i la seva incidència en el skyline de la ciutat.

: Sala PFC2
: Amb data de lectura
:
Aquest treball analitza el potencial de la literatura com a font per a la interpretació arquitectònica i urbanística del Magreb colonial, concretament en els contextos del Marroc i Algèria durant els períodes d’ocupació i protectorat europeu. La recerca parteix de la consideració de l’espai literari com una construcció narrativa capaç de contenir informació sobre les formes d’organització del territori, els models urbans i domèstics i les pràctiques d’habitar, així com sobre les transformacions socials i culturals associades al procés colonial. A partir de cinc casos d’estudi, es desenvolupa una metodologia interdisciplinària que combina l’anàlisi literària amb la interpretació arquitectònica i urbanística. Les descripcions espacials presents en les obres són identificades, sistematitzades i classificades segons diferents escales i categories, i posteriorment contrastades amb fonts històriques, arquitectòniques i gràfiques. D’aquesta manera, la recerca explora fins a quin punt la lectura arquitectònica permet reconstruir i interpretar els espais narrats i, alhora, aproximar-se a les formes de vida que s’hi desenvolupen. L’anàlisi posa en relleu la riquesa de la literatura com a registre de l’espai habitat, en què les característiques físiques apareixen vinculades a experiències, pràctiques quotidianes i significats culturals. Aquesta aproximació permet aprofundir en la relació entre les transformacions de l’entorn construït i les formes d’habitar, percebre i recordar els espais, situant la literatura com una eina complementària per a la comprensió de l’arquitectura i del territori colonial.

: Sala PFC1
: Amb data de lectura
:
El dret a la ciutat implica el dret a participar de la vida urbana i desenvolupar una vida quotidiana digna, per a la qual l’accés a l’habitatge constitueix una condició material fonamental. La seva pèrdua representa una de les formes més extremes de negació d’aquest dret i es manifesta en situacions de sensellarisme. Els teixit d’equipaments d’atenció primària i allotjament temporal constitueixen una resposta fonamental a aquesta realitat, però la seva arquitectura pot anar més enllà de la cobertura de les necessitats bàsiques i contribuir al procés de recuperació de les persones ateses. En aquest context, el marc teòric identifica l’autonomia i la intimitat com a dimensions vinculades a la configuració dels espais d’atenció i allotjament, en tant que poden incidir en la capacitat de decisió de les persones usuàries i en les possibilitats de desenvolupar una quotidianitat pròpia. El present treball analitza, a través de tres equipaments d’allotjament temporal i atenció primària de Barcelona, quins mecanismes arquitectònics poden afavorir l’autonomia i la intimitat de les persones en situació de sensellarisme, centrant l’estudi en la configuració espacial i en les possibilitats d’ús i apropiació de l’espai, per tal d’acompanyar a la persona en la seva recuperació vital i apropar-se a poder gaudir del dret a la ciutat.

: Sala PFC1
: Amb data de lectura
:
La ciutat contemporània es caracteritza per la superposició de sistemes, infraestructures, activitats i fluxos que interactuen sobre un mateix espai. Aquesta realitat es manifesta amb especial intensitat en determinats espais de centralitat urbana, com és el cas de la Plaça de Catalunya, un dels principals nodes urbans de Barcelona per la seva posició estratègica i per la concentració d’usos i infraestructures que hi conflueixen. Aquest treball analitza la Plaça de Catalunya des de la seva condició d’espai urbà complex, estudiant-ne l’evolució històrica, la configuració actual i les relacions que s’estableixen entre les dimensions morfològica, funcional i dinàmica. Aquest anàlisi posa de manifest la dificultat de representar de manera integrada un espai format per múltiples capes urbanes i per informació dispersa entre diferents fonts i sistemes de representació. A partir d’aquesta reflexió, s’exploren les possibilitats de la representació tridimensional com a eina complementària capaç d’integrar geometria i informació dins d’un mateix entorn de treball. Com a aplicació pràctica, es desenvolupa un prototip tridimensional de la Plaça de Catalunya basat en metodologies BIM adaptades a l’escala urbana, incorporant la geometria de l’espai públic, l’entorn edificat, les principals infraestructures subterrànies i diverses dades urbanes associades. Els resultats mostren el potencial d’aquest tipus de models per concentrar informació habitualment dispersa i facilitar una representació més integrada de l’espai urbà. El treball conclou que la representació tridimensional no substitueix els sistemes tradicionals de representació, sinó que els complementa, proporcionant una estructura capaç de relacionar geometria i informació dins d’un mateix entorn digital.

: Sala PFC1
: Amb data de lectura
:
Aquest Treball Final de Grau estudia com han evolucionat sis municipis rurals de l’interior del Baix Ebre entre 2000 i 2025: Alfara de Carles, Paüls, Benifallet, Aldover, Tivenys i Xerta. El treball parteix de tres preguntes molt senzilles: què s’havia planejat, què s’ha acabat construint i com han evolucionat realment la població i l’habitatge. A partir d’aquí, la recerca analitza el planejament urbanístic, les actuacions executades, el parc residencial i la forma urbana dels sis municipis. Per fer-ho, es combinen dades estadístiques, cartografia, documentació urbanística i treball de camp, aplicant el mateix sistema d’anàlisi a tots els casos. La comparació permet observar que les previsions urbanístiques, la construcció i l’evolució demogràfica no sempre segueixen el mateix ritme i que municipis molt pròxims poden haver evolucionat de maneres força diferents.

: Sala PFC1
: Amb data de lectura
:
-----

: Sala PFC2
: Amb data de lectura
:
Aquest treball de fi de grau investiga la relació entre el territori, l'arquitectura i la identitat cultural del municipi de Marratxí, a Mallorca. A partir d'un anàlisi que combina la geografia, l'evolució urbana, el patrimoni arquitectònic i la tradició ceràmica; la investigació proposa el call vermell com a fil conductor que connecta el paisatge, l'arquitectura tradicional i la cultura del municipi al llarg dels segles. El treball documenta com Marratxí ha passat, en poques dècades, d'un territori agrari i artesanal a un municipi de caràcter metropolità i residencial. Aquesta transformació ha implicat la pèrdua del paisatge, del coneixement constructiu i de la cohesió identitària. Alhora, el treball identifica les resistències que han sobreviscut a aquest canvi i analitza projectes d'arquitectura contemporània que demostren el potencial del call vermell com a material de construcció del present i del futur. La investigació conclou que la recuperació de la relació entre el material local i l'arquitectura del municipi no és una aposta nostàlgica sinó una estratègia de futur: una manera de construir una contemporaneïtat amb identitat, arrelada en el territori i coherent amb els reptes ambientals i culturals del present.

: Sala PFC2
: Amb data de lectura
:
Aquest treball estudia el paisatge de Fornalutx, a la Serra de Tramuntana de Mallorca, com a resultat de la relació entre la topografia i l’aigua, mitjançant el dibuix i la fotografia a diferents escales. El document s’estructura en tres blocs que analitzen aquesta relació des de l’escala territorial fins a la del poble. El primer bloc, Mallorca i la Serra de Tramuntana, situa Fornalutx dins el seu context territorial i introdueix els dos elements que han fet possible l’habitabilitat de la serra: les marjades, que adapten la topografia al cultiu, i les fonts, els principals ambients d’aigua dolça permanents de la Serra. Aquests dos elements són l’eix del treball. El segon bloc, la vall de Sóller i Fornalutx, analitza les particularitats de la vall i com han condicionat el seu paisatge. S’estudia el sistema de marjades com a estructura del territori i les fonts, la seva construcció i els sistemes desenvolupats per extreure, transportar i emmagatzemar l’aigua. Finalment, el tercer bloc, Fornalutx, se centra en el poble i en els sistemes que han permès adaptar-lo a una topografia abrupta. S’analitzen les dues fonts principals, que articulen un sistema productiu, vinculat al regadiu, i un sistema domèstic, destinat al consum humà. Aquests sistemes permeten entendre com l’aigua i la topografia han condicionat durant segles el creixement del poble, els seus carrers, espais de relació i economia agrícola. El treball conclou que és el sistema hídric, condicionat per la topografia, el que ha determinat el creixement de Fornalutx, i no a l’inrevés. Actualment, mentre el sistema domèstic s’ha adaptat al creixement de la població i el turisme, el sistema productiu es troba en un procés de deteriorament i abandonament.

: Sala PFC1
: Amb data de lectura
:
La paraula patrimoni és àmpliament emprada en l’actualitat, però realment què entenem quan ens referim a un bé decretat patrimonial? Quins són els valors i agents que el qualifiquen? Quan s’estableix l’origen del concepte? En el model econòmic actual en què ens emmarquem, on tot ha de tenir una utilitat, com podem fer per a què s’integri en la comunitat? Per tal d’aconseguir aquestes respostes es pretén realitzar una recerca de les diferents definicions que s’han generat en relació amb aquest concepte al llarg de la història —així com el seu context i el marc socioeconòmic en el qual s’ubiquen—, els diferents mecanismes que el regeixen avui dia i com la sostenibilitat entesa més enllà de la tecnologia pot ajudar perquè aquest patrimoni es relacioni amb la ciutadania. Amb la finalitat de trobar una relació entre ambdós conceptes i poder plantejar un debat sobre com encaminar la discussió per a la seva inclusió en la societat del futur.

: Sala PFC1
: Amb data de lectura
:
Aquest Treball Final de Grau presenta una proposta de reconstrucció virtual del castell de Sant Gervàs a partir de la documentació històrica, arqueològica i arquitectònica disponible, amb l'objectiu de facilitar la interpretació i la difusió del seu patrimoni. La recerca parteix de l'estudi del context històric i territorial dels castells de frontera del Pallars Jussà i analitza el castell de Sant Gervàs en comparació amb els castells de Mur i d'Orcau, utilitzats com a referents tipològics i constructius per fonamentar les hipòtesis de reconstrucció. La metodologia integra, de l'aixecament arquitectònic realitzat de les restes conservades, la revisió de les fonts documentals i l'anàlisi comparativa, permetent desenvolupar un model tridimensional coherent amb les evidències disponibles, assumint les limitacions del procés. Posteriorment, aquest model s'incorpora a una aplicació de realitat augmentada que facilita la visualització de la configuració original del castell sense haver d’intervenir en aquest, millorant-ne la comprensió per part dels visitants. Els resultats obtinguts demostren el potencial de les tecnologies digitals com a eines per a la documentació, la interpretació i la difusió del patrimoni arquitectònic medieval. Alhora, el treball planteja una metodologia extrapolable a altres fortificacions del Pallars Jussà i de l'entorn del Montsec, contribuint a la posada en valor del conjunt del patrimoni defensiu medieval.

: Sala PFC2
: Amb data de lectura
:
Aquest treball aborda el repte de qüestionar-se l’adaptació i supervivència dels nuclis històrics des d’una mirada contemporània, prenent el Centre Històric de Lleida com a cas d’estudi. En un context marcat per la crisi climàtica global, les dificultats d’accés a l’habitatge i la pèrdua de vitalitat urbana, la recerca planteja la qüestió central: “què hem de fer amb els cascs antics avui?” Per respondre-hi, el treball adopta una metodologia multinivell i multiescalar. En primer lloc, s’emmarca el fenomen dels cascs antics a escala general per entendre la seva evolució i conceptualització teòrica. Seguidament, s’indaga en les particularitats del cas de Lleida desglossant-ne els estrats històrics –tant els que romanen com els esborrats- i examinant la seva situació actual mitjançant dues lògiques d’aproximació complementàries: l’observació empírica a peu de carrer i un cartografiat basat en tres eixos (ambiental, d’activitat i d’habitar). Finalment, la superposició d’aquestes mirades permet sintetitzar els principals reptes i oportunitats del barri, formulant un conjunt de criteris propositius que retornen a l’escala de discussió general sobre la reactivació, resiliència i posada en valor del teixit històric.

: Sala PFC2
: Amb data de lectura
:
Aquest treball analitza el paper dels edificis religiosos d’Osona i el Lluçanès com a artefactes territorials, és a dir, com a elements capaços d’estructurar el territori, generar identitat i influir en la percepció del paisatge. La investigació parteix de la idea que el territori és una realitat complexa construïda a partir de la interacció entre factors naturals, històrics, culturals i socials, i que els edificis religiosos constitueixen una de les capes que han contribuït de manera decisiva a la seva configuració. L’objectiu principal és comprendre la funció territorial actual d’aquests artefactes en el sistema de muntanyes i turons que envolta la plana de Vic. L’estudi s’estructura en tres nivells: una escala territorial, centrada en la relació entre geomorfologia i ocupació humana; una escala intermèdia i una escala local, enfocada en cinc casos d’estudi representatius. I des de dos lectures: l’analítica i la poètica. Històricament, van participar en la colonització i organització del territori. Actualment, tot i el declivi de la pràctica religiosa, continuen exercint funcions rellevants com a punts de referència visual, elements patrimonials, espais de trobada social i fites excursionistes. L’anàlisi posa de manifest la forta relació existent entre la plana de Vic i el sistema ondulat que l’envolta. Des de la plana, aquests edificis contribueixen a construir l’imaginari col·lectiu d’Osona, reforçat per fenòmens característics com la boira i per la tradició cultural i literària.

: Sala PFC2
: Amb data de lectura
:
Aquest Treball de Fi de Grau analitza Pont de Montanyana com un territori de frontera, situat entre Aragó i Catalunya, amb l’objectiu de compendre com les relacions territorials configuren la vida quotidiana dels seus habitants més enllà dels límits administratius. La recerca parteix d’una lectura territorial i urbanística del municipi que integra la seva evolució històrica, les activitats econòmiques, la mobilitat, els serveis i la morfologia urbana. Mitjançant la revisió documental, l’anàlisi cartogràfica, el treball de camp, l’observació directa i les entrevistes als habitants, s’estudien les transformacions experimentades pel municipi i les relacions funcionals que manté amb les centralitats del seu entorn. Els resultats mostren una realitat territorial marcada per la transformació del sector primari, el creixement del turisme i els serveis, la dependència de l’ocupació exterior i la necessitat de desplaçar-se a altres municipis per accedir a serveis essencials. Alhora, l’anàlisi urbana evidencia dues formes diferenciades d’ocupar el territori: Montanyana, de caràcter medieval i adaptada al vessant, i Pont de Montanyana, estructurat al fons de la vall en relació amb el riu, les infraestructures i la mobilitat. En conjunt, el treball conclou que Pont de Montanyana forma part d’una xarxa territorial que supera la frontera administrativa, on la proximitat, l’accessibilitat i la complementarietat entre municipis defineixen el seu funcionament quotidià.

: Sala PFC2
: Amb data de lectura
:
El despoblament és una de les principals problemàtiques que afecten els territoris de muntanya i ha transformat profundament molts dels petits pobles del Pirineu al llarg de les darreres dècades. Les valls de Cardós i Ferrera constitueixen un exemple representatiu d’aquesta realitat, on la pèrdua progressiva de població ha anat acompanyada de l’abandonament d’habitatges, de la transformació del teixit urbà i de noves dificultats per garantir l’accés a un habitatge permanent. Aquest Treball Final de Grau estudia aquesta problemàtica des d’una mirada arquitectònica i territorial, centrant-se en la relació entre el despoblament i el parc residencial dels nuclis de població. A través de l’anàlisi de l’evolució dels pobles i de la identificació dels habitatges en desús, el treball pretén entendre com aquests processos han condicionat la realitat actual i quines conseqüències tenen sobre el patrimoni construït i les possibilitats de futur d’aquests nuclis.

: Sala PFC1
: Amb data de lectura
:
Aquest TFG estudia la fotografia com a eina per documentar i comprendre la transformació urbana a partir de Changing New York de Berenice Abbott. La recerca combina una aproximació teòrica amb la refotografia de 105 localitzacions de Nova York. La comparació entre les imatges històriques i les actuals permet identificar continuïtats, alteracions i desaparicions en l’arquitectura, els usos i la vida urbana. El treball mostra com la fotografia pot conservar la memòria de la ciutat i fer visible el pas del temps.

: Sala PFC1
: Amb data de lectura
:
El despoblament rural és una de les principals problemàtiques que afecten els petits municipis de l’interior de Catalunya. En aquest context, Les Piles de Gaià, un micropoble de la Conca de Barberà amb una trajectòria demogràfica positiva, es planteja com un cas d’estudi per qüestionar si aquesta excepcionalitat és real més enllà de la percepció personal de qui hi manté un vincle, i per comprendre què explica la seva trajectòria i si les condicions que l’han sostingut poden garantir-ne la continuïtat futura. El treball parteix d’un marc teòric sobre ruralitat, despoblament i resiliència territorial, a partir del qual es formulen les qüestions que estructuren la recerca en tres dimensions: territori i accessibilitat, economia i diversificació, i comunitat i pertinença. Per respondre-les, es desenvolupa una metodologia que combina l’anàlisi documental i estadística amb cartografies pròpies, treball de camp i enquestes a la població. La diagnosi es complementa amb la comparació de Les Piles amb Llorac, Conesa i Rocafort de Queralt, municipis de característiques comparables però amb trajectòries diferents. Els resultats confirmen que Les Piles constitueix un cas diferencial, però mostren que aquesta trajectòria no pot explicar-se a partir d’un únic factor. La seva resiliència emergeix de la interacció entre les condicions territorials, econòmiques i comunitàries, i de la capacitat del municipi d’articular els seus recursos locals amb les oportunitats i connexions del seu entorn. Finalment, l’anàlisi de les tendències demogràfiques, agrícoles, econòmiques i comunitàries permet valorar si aquestes dinàmiques poden sostenir la continuïtat del poble en el futur i identificar les vulnerabilitats que poden comprometre-la. A partir d’aquí, el treball planteja possibles línies estratègiques de projecte orientades a reforçar-ne la resiliència i la capacitat d’adaptació.

: Sala PFC1
: Amb data de lectura
:
La relación entre naturaleza y arquitectura ha adoptado diferentes formas a lo largo del tiempo, desde la adaptación al entorno y la inspiración formal hasta el estudio de los sistemas naturales como fuente de conocimiento. Este trabajo toma esta relación como hilo conductor para analizar cómo determinadas formas de organización presentes en la naturaleza pueden observarse, abstraerse y trasladarse hacia el diseño arquitectónico. La investigación parte del estudio de distintos sistemas naturales y se centra posteriormente en tres casos: las ramificaciones vegetales, la estructura segmentada de los equinoideos y la organización interna del hueso trabecular. A través de investigaciones ya desarrolladas, se comparan diferentes procesos de transferencia atendiendo a aquello que se observa, qué relación se abstrae y cómo esta se transforma mediante herramientas geométricas y computacionales. El trabajo continúa hacia la materialización de estas geometrías, estudiando el papel de la fabricación aditiva y la relación que se establece entre geometría, material y proceso productivo. Finalmente, se incorporan los materiales biobasados para ampliar la reflexión sobre la presencia de la naturaleza en la arquitectura, esta vez también desde el origen de la materia utilizada para construir.

: Sala de Graus
: Amb data de lectura
:
Aquest Treball Final de Grau estudia com el banc fix, projectat com a part de l’edifici, intervé en la configuració i l’ús de l’espai arquitectònic. Més que un seient, la seva posició pot completar una finestra, acompanyar una taula, ocupar un llindar, activar un límit o establir un lloc de reunió. D’aquesta manera, una decisió de petita escala pot influir en l’organització i el caràcter d’un àmbit més ampli. La recerca reuneix una col·lecció de casos pertanyents principalment a habitatges i equipaments, ordenats mitjançant set relacions: banc–llindar, banc–llar de foc, banc–taula, banc–finestra, banc–pati, banc–aigua i banc–límit. Aquests binomis no constitueixen categories tancades, sinó punts d’entrada per explicar l’aportació principal de cada banc al projecte arquitectònic. L’estudi es desenvolupa mitjançant la selecció, el redibuix i la comparació dels casos a diferents escales. L’aplicació de criteris gràfics comuns permet situar el banc dins de l’edifici, analitzar la seva relació amb els elements propers i reconèixer operacions semblants entre obres d’autors, èpoques i contextos diferents. El treball planteja que incorporar un banc fix constitueix una declaració d’intencions de l’arquitecte. En definir un lloc on romandre, el projecte suggereix maneres d’habitar sense imposar una única activitat. La seva permanència física pot conviure, així, amb la flexibilitat d’ús. Finalment, el banc es reconeix com una eina de projecte capaç d’organitzar una estança, reforçar un centre, activar un límit o transformar una zona de pas en un lloc on romandre.

: Sala PFC2
: Amb data de lectura
:
El Poble Espanyol de Montjuïc fue concebido para la Exposición Internacional de 1929 como un proyecto político y cultural vinculado a la política propagandística de la dictadura de Primo de Rivera. A través de un recorrido urbano que agrupaba arquitecturas regionales, el recinto construía una imagen unitaria y armónica de España, al tiempo que situaba la artesanía como parte esencial de la experiencia. Concebido como una síntesis cultural construida, el recinto no solo reproducía formas arquitectónicas, sino también una determinada imagen de lo popular, donde los oficios y la escenografía urbana formaban parte de un mismo relato. Casi un siglo después, el Poble Espanyol continúa activo, pero el relato que lo articula ha cambiado. El turismo, que también formaba parte, en menor medida, de su concepción original, se ha convertido progresivamente en el eje principal de su funcionamiento. La actividad comercial, cultural y de ocio convive dentro del recinto bajo esta nueva orientación, generando una tensión entre la vitalidad económica que sostiene su actividad y la pérdida de claridad en la lectura cultural del conjunto. El trabajo parte de esa contradicción para analizar cómo se activa actualmente el recinto y de qué manera los usos de planta baja influyen en la interpretación actual del lugar. La investigación se centra en observar cómo estos espacios articulan la relación entre la arquitectura, las actividades que acogen y la experiencia del espacio público, permitiendo comprender el lenguaje arquitectónico actual del Poble Espanyol mediante sus usos y formas de activación. Más que recuperar una imagen pasada, la propuesta busca reactivar una lógica presente desde el origen del Poble Espanyol: reconocer el oficio como parte de la experiencia urbana y favorecer una lectura más clara del valor arquitectónico y cultural del conjunto.

: Sala PFC2
: Amb data de lectura
:
Aquest treball estudia la formació i transformació del nucli rural de Santa Gertrudis de Fruitera a Eivissa, entenent el poble no només des del territori i les persones que l'han habitat. A través de l'anàlisi històrica, el dibuix, la fotografia, el treball de camp i la memòria dels seus habitants, s'estudia el pas d'un territori rural i dispers a la formació d'un nucli al voltant de l'església i la seva posterior evolució fins a l'actualitat. Podem entendre Santa Gertrudis com el resultat de la relació entre el territori, arquitectura i memòria, tres elements que expliquen la seva evolució i allò que encara avui fa que el poble mantingui una identitat pròpia.

: Sala PFC2
: Amb data de lectura
:
-----

: Sala de Graus
: Amb data de lectura
:
Aquest Treball Final de Grau analitza l’evolució i l’aplicació del vi dre com a material estructural en l’arquitectura contemporània. El treball parteix de l’evolució tecnològica que ha permès superar les limitacions tradicionals del vidre i convertir-lo en un material capaç d’assumir funcions portants, alhora que ofereix una elevada transparència i continuïtat espacial. A partir d’un marc teòric sobre la relació entre matèria, estructu ra, tancament i transparència, s’estudien diferents aplicacions del vidre estructural a través de diversos edificis d’Apple desenvolu pats per Foster + Partners i amb la col·laboració d’Eckersley O’Ca llaghan. Els casos d’estudi permeten comparar diferents sistemes constructius i analitzar-ne el comportament des del punt de vista estructural, arquitectònic i ambiental. Finalment, es valoren aspectes com la sostenibilitat, el manteni ment, el confort de l’usuari i el funcionament dels edificis, amb l’objectiu d’identificar tant les possibilitats com les limitacions de l’ús del vidre com a material portant.

: Sala PFC2
: Amb data de lectura
:
El Paseo de la Reforma, un eix central de la Ciutat de Mèxic, funciona com un arxiu viu de la memòria històrica, urbana, política i social. Aquest estudi utilitza el Reforma com a cas d’estudi amb l’objectiu d’interpretar les transformacions que han configurat tant l’avinguda com la capital i el país. La investigació se centra en l’ús de l’avinguda com a observatori urbà. La seva configuració, el seu paisatge i els seus usos revelen les transformacions polítiques, econòmiques, socials i culturals que han donat lloc al Mèxic contemporani. La metodologia emprada per desenvolupar aquest argument se centra en tres eixos principals. En una primera fase, s’estableix una cronologia històrica que recull els esdeveniments que han transformat la capital i el país, amb una atenció especial a l’avinguda. S’ha prestat especial atenció als factors que han impulsat els canvis en aquest eix —transicions de poder, períodes d’expansió econòmica, projectes urbans i terratrèmols, entre d’altres—. Aquesta anàlisi ha estat útil per comprendre els orígens de la diversitat morfològica de l’avinguda. En una segona etapa, la investigació documenta el paisatge urbà que configura el Paseo de la Reforma. S’hi reuneix una selecció i categorització de la diversitat arquitectònica, els monuments i els antimonuments presents. També es documenten els usos no vehiculars que la ciutadania fa de l’avinguda, amb l’objectiu de comprendre el seu caràcter cívic, simbòlic i, en determinats moments, ritual. Un cop categoritzats tots aquests elements, la investigació procedeix a establir una comparació que permet comprendre com, en conjunt, configuren l’avinguda. En la fase final, es desenvolupa una cartografia temàtica mitjançant Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG), amb l’objectiu d’aportar rigor empíric a aquesta investigació. S’utilitzen dades demogràfiques i socioeconòmiques per elaborar representacions gràfiques, fet que incorpora una capa de dades quantificables i reforça la comprensió de la compl

: Sala de Graus
: Amb data de lectura
:
L’argument principal d’aquest treball es basa en l’anàlisi d’allò que en aquest estudi es denomina “Natura mestra: Arquitectura latent”. Posant aquest concepte al centre de la investigació, la recerca busca respondre una única pregunta: Com seria una arquitectura la representació de la qual fos la més receptiva a la mestria de la natura? El treball pretén allunyar-se del concepte interioritzat de l’arquitectura com quelcom tectònic i construït, per tal de reflectir una arquitectura latent; viva i desapercebuda, origen d’una creació fascinant i bella. Es tracta d’un estudi profund i centrat en els conceptes tradicionals japonesos del Ma i el Satoyama, que, conjuntament, busquen aquesta arquitectura viva i desapercebuda a través de la seva fascinació: la natura de l’espai.

: Sala PFC2
: Amb data de lectura
:
Aquest treball recull l’estudi de 35 cases modernistes situades a l’anomenat espai del Quadrat d’Or de Barcelona. A través d’un primer recorregut històric per la formació de l’Eixample i el procés d’industrialització de Barcelona, es podrà arribar a entendre quins són els antecedents i la base de la tipologia residencial instaurada en aquest nou espai. Conèixer el context i l’evolució d’aquest moviment serà clau per definir la intencionalitat dels arquitectes amb els seus dissenys. A més a més, serà un fenomen estretament lligat a una burgesia enriquida i a una necessitat de ressaltar davant d’un escenari rigorosament estandarditzat. El pes del treball el trobarem a l’apartat d’anàlisi, on a través d’un procés de reconeixement i comparació entre els diferents casos es buscarà entendre les pautes seguides per generar aquestes obres d’art urbanes. L’estudi se centra per una banda en la fórmula tipològica, i per altra en els aspectes més artístics, tan significatius en arquitectures d’aquest estil. Què va comportar el Modernisme en la forma d’entendre l’habitatge? Les arts aplicades tenien una intenció merament estètica o buscaven també una millora funcional? Aquestes són algunes de les qüestions que es pretenen resoldre en les següents pàgines.

: Sala de Graus
: Amb data de lectura
:
Quin sentit té projectar i construir una arquitectura destinada a desaparèixer? A partir d'aquesta pregunta, el treball estudia els vint-i-cinc pavellons construïts entre 2000 i 2026 a Kensington Gardens dins del programa de la Serpentine Gallery, mitjançant una matriu d'anàlisi pròpia basada en tres criteris i vuit valors. L'objectiu és comparar aquestes arquitectures sota una mateixa mirada i entendre com responen al lloc, al programa i a la seva pròpia condició temporal, distingint entre les decisions de l'arquitecte i les condicionades per l'encàrrec. Resulta especialment revelador comprovar com un mateix lloc, un mateix programa i un mateix termini han donat lloc, any rere any, a vint-i-cinc respostes radicalment diferents entre si.

: Sala PFC2
: Amb data de lectura
:
Aquest treball busca el ventall de possibilitats que ofereix un material tan quotidià com és la terra, enteses des de la lògica constructiva pura de cada tècnica. La recerca respon a una pregunta de fons: si la terra ofereix tants avantatges com se li atribueixen, per què no hi construïm més? S'hi respon des de tres perspectives: una d'introductòria general sobre el material, una segona amb totes les variants de tècniques constructives arreu del món classificades en deu accions —deu verbs—, i finalment una tercera on s'aplica aquesta mirada a l'actualitat de les Illes Balears. Tot junt, dona pas a un anàlisi final que conclou aquesta recerca amb unes conclusions que busquen donar resposta al paradigma del material a dia d'avui, com es pot millorar, i cap a on va.

: Sala de Graus
: Amb data de lectura
:
Els refugis de muntanya es troben avui en una situació de fragilitat. L’augment del seu ús i les noves exigències del canvi climàtic conviuen amb la manca d’un marc tècnic que permeti identificar-los, descriure’ls i valorar-los, tal com evidencia el Grup de Treball de Refugis de Muntanya creat pel Govern de Catalunya. Aquest treball estudia els refugis d’emergència: construccions de muntanya mínimes i sense serveis, pensades per a situacions d’extrema necessitat. S’han triat precisament aquests refugis perquè, com només ofereixen la protecció bàsica, permeten entendre amb més claredat què necessita realment una persona per refugiar-se. Per estudiar-los, s’aplica un mètode d’anàlisi propi, organitzat en tres nivells. Primer, s’observen els condicionants del lloc en divuit casos del nord de la península Ibèrica. Després es fa una lectura més detallada a partir dels elements arquitectònics essencials que resol cada refugi. I finalment, el mètode es completa amb treball de camp, visitats directament per contrastar-hi tot el que s’ha analitzat a distància. El treball defensa que, malgrat la diversitat de sistemes constructius amb què es resolen els refugis mínims, tots ells responen a un mateix conjunt reduït de principis arquitectònics essencials. És la manera concreta de resoldre’ls el que determina si un refugi es limita a oferir protecció o alguna cosa més. Es conclou així com uns mateixos principis essencials es resolen mitjançant sistemes constructius diferents, i com aquesta diversitat permet identificar patrons comuns i estratègies transferibles. És clau reconèixer fins a quin punt aquests principis es mantenen constants i en quin moment la protecció mínima d’un refugi d’emergència comença a esdevenir un espai habitable.

: Sala PFC2
: Amb data de lectura
:
Tortosa ha crescut durant segles condicionada per una geografia molt precisa: el riu, la plana i la muntanya. Si l’Ebre i els terrenys baixos van concentrar bona part de la ciutat històrica, els vessants que l’envolten van mantenir durant molt de temps una altra lògica, vinculada als camins i als cultius. Al llarg del darrer segle, però, aquesta distància s’ha anat reduint. La ciutat ha avançat progressivament sobre les cotes altes fins a incorporar espais que abans formaven part del seu entorn rural. Aquest Treball de Fi de Grau investiga com s’ha produït aquest acostament entre ciutat i muntanya entre 1925 i 2025. Mitjançant la reconstrucció gràfica del creixement urbà, la recerca relaciona les diferents etapes d’ocupació amb la topografia, la inundabilitat i el planejament, amb l’objectiu d’entendre per què determinades formes de creixement apareixen precisament en aquests vessants i quines estructures del territori anterior han condicionat la seva transformació. En aquest procés, els antics camins adquireixen un paper central. La Costa del Cèlio, Sant Josep de la Muntanya, la Carretera de la Simpàtica i el Camí de Sant Jordi precedeixen l’expansió urbana i, alhora, l’acaben conduint. El que inicialment permetia arribar a finques i bancals es converteix progressivament en suport de l’habitatge. Analitzar-ne les connexions i les formes d’ocupació permet reconèixer fins a quin punt la ciutat contemporània continua construint-se sobre estructures heretades. La recerca arriba finalment a l’escala de la casa a través de la Carretera de la Simpàtica, on una seqüència d’habitatges permet seguir cent anys de transformacions en la manera de relacionar-se amb el terreny. Diferents elements expliquen una evolució en què canvien els usos i les arquitectures, però persisteix el desig de disposar d’espai exterior i d’una relació directa amb el paisatge. El recorregut de la recerca, de la ciutat al camí i del camí a la casa, revela que l’ascens de la ciutat cap a la muntanya no

: Sala PFC2
: Amb data de lectura
:
El present treball estudia la representació dels espais arquitectònics abandonats a Instagram i les formes visuals amb què edificis i conjunts molt diferents entre si són mostrats a través de la fotografia. L’objectiu és observar si, malgrat les diferències de localització, tipologia, escala o causa d’abandonament, es repeteixen determinades maneres de representar aquests espais. Per situar aquesta mirada contemporània, el treball recorre breument l’evolució de la representació de la ruïna, des de l’interès pel vestigi clàssic fins a l’aparició de les ruïnes modernes, i aborda posteriorment qüestions vinculades a la fotografia, l’exploració urbana, la circulació digital de les imatges i les característiques pròpies d’Instagram com a plataforma visual. L’anàlisi es concreta en quinze casos d’estudi d’orígens i característiques diferents, entre els quals hi ha monuments, infraestructures industrials i energètiques, pobles abandonats, equipaments i conjunts residencials. Les imatges es comparen a partir de quatre àmbits principals: la composició i l’enquadrament, la materialitat i el tractament visual, la relació entre la figura humana i l’arquitectura, i la informació que acompanya les publicacions. A través d’aquesta comparació, el treball busca entendre fins a quin punt les particularitats de cada lloc conviuen amb recursos visuals recurrents i si aquests poden arribar a configurar un repertori compartit en la representació contemporània de l’arquitectura abandonada.

: Sala PFC2
: Amb data de lectura
:
Aquesta tesi investiga la capacitat de transformació i adaptació de grans conjunts residencials construïts durant la postguerra a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, centrant-se en la relació entre la configuració tipològica i la possibilitat d’adaptar els habitatges al llarg del temps. La recerca parteix de la constatació que molts conjunts residencials construïts durant la segona meitat del segle XX van ser concebuts com a sistemes tancats i acabats, basats en l’estandardització i la repetició, mentre que les formes d’habitar han continuat canviant.

: Sala PFC2
: Amb data de lectura
:
Aquest TFG analitza la relació entre la ciutat de Palma i sa Riera. A través de cartografia, anàlisi morfològica i estudi dels usos, examina l’evolució de la seva condició intersticial des dels orígens de la ciutat fins a l’actualitat. La recerca caracteritza sa Riera com un espai de frontissa i estudia la relació d’interdependència entre forma urbana i activitat.

: Sala PFC2
: Amb data de lectura
:
Aquest treball final de grau s'en dinsa en l'estudi de l'urbanisme social de Medellín adoptant una aproximació progressiva que transita de l'escala global a la mi croespacial. La recerca s'inicia contextualitzant la història i l'ur banisme de la ciutat, que va por tar a la inauguració de la primera línia de cable aeri com a sistema de transport públic semimasiu: una experiència innovadora que va aplicar una tecnologia turística a un sector de rendes baixes com a resposta econòmica, ràpida i visible a la mobilitat urbana, transformant la imatge interna cional de la ciutat i inspirant pro jectes similars a altres indrets. A partir d'aquesta mirada macros còpica, el treball s'endinsa en les comunes 1 i 2, zones històrica ment marcades per la conflictivi tat social, l'abandó i la vulnerabi litat topogràfica. Més enllà de la infraestructura física, s'analitza com l'urbanisme i el màrqueting urbà incideixen en la superació de l'estigmatització d'aquests te rritoris, fomentant el sentiment de pertinença i l'orgull de la comuni tat. Aquesta anàlisi s'arrela en un marc teòric nodrit per lectures de referència com Ciudades Radica les de Justin McGuirk, el llegat de Jane Jacobs a Muerte y vida de las grandes ciudades i les refle xions de Richard Sennett a Cons truir y habitar entorn de la tensió entre la ville física i la cité viscu da, tot travessat pel concepte de justícia espacial. Aquest interès prové d'una tra jectòria universitària fermament centrada en la teoria i l'urbanis me, que es va veure intensificat de manera notable durant una estada d'un any vivint a Guadala 6 jara (Mèxic). Aquesta etapa va obrir el camí a diferents viatges d'exploració per Llatinoamèrica que van culminar en un temps significatiu d'immersió directa a Medellín, despertant una fasci nació profunda per les seves complexes dinàmiques urbanes. Aquesta vocació té una continuï tat directa en el present a través de l'estada actual a la favela de Vidigal, a Rio de J

: Sala Beta
: Amb data de lectura
:
El present treball avança entre fragments del pensament amb el qual els arquitectes a Barcelona o des de Barcelona han descrit l'habitar la vida quotidiana. Entre les diverses maneres d’abordar l’arquitectura de l’habitatge –les morfologies urbanes, la tipologia, etc.-, la dimensió “quotidiana” sembla essencial i particularment estimulant, en la perspectiva d’una producció contemporània subjecta a múltiples experimentacions. Lloc de la “relació física immediata amb l’arquitectura”, l’interior duu a interrogar els contorns de l’esfera domèstica i els valors vinculats a l’arquetip de la casa Tota arquitectura de la vida quotidiana està plena de senyals i signes amb què els arquitectes signifiquen i narren una manera de viure. Quines són les paraules que constitueixen, avui, un mite de l'habitar? Desenvolupem tres actes. En el primer -NARRACIONS- presentem "l'habitar" com una narració, com un sistema de reproducció de les ideologies i gestió de les rutines i ritmes que impregnen el dia a dia. El segon -TRANSFERIBLES- presenta un conjunt de paraules, descriptors, i dispositius espacials que constitueixen petits actes narratius que ens expliquen la domesticitat pensada pels arquitectes. Al tercer acte -DE L'HABITAR- es presenten les conclusions, on observem una tendència formalista de narrar la vida domèstica als interiors. Sembla que de moment el funcionalisme ha quedat relegat a un segon pla, es manté sobretot per a descriure espais comunitaris, però no és necessari per a justificar el projecte.

: Sala Beta
: Amb data de lectura
:
Aquest treball estudia la relació entre espai, cos i ritu en la trilogia flamenca de Carlos Saura, formada per Bodas de sangre (1981), Carmen (1983) i El amor brujo (1986). La recerca parteix de l’anàlisi d’aquestes tres categories com a elements estretament vinculats en la construcció de les obres i en la narració de les seves històries. Per a això, es combina la investigació documental de les localitzacions i escenografies de les pel·lícules amb la seva representació i redibuix arquitectònic, fet que permet identificar la naturalesa dels espais on es desenvolupa l’acció i comprendre’n la relació amb la posada en escena. Paral·lelament, es desenvolupa una anàlisi audiovisual mitjançant línies del temps, que permeten registrar i estudiar l’evolució de les diferents escenes en les tres pel·lícules. Finalment, s’analitzen alguns dels rituals presents en aquestes per estudiar com, a través del cos i el moviment, generen i transformen l’espai. La combinació d’aquestes eines permet establir una lectura de la trilogia i estudiar les diferents formes en què espai, cos i ritu es relacionen en la construcció cinematogràfica de Carlos Saura.

: Sala Beta
: Amb data de lectura
:
Aquesta recerca estudia el manierisme més enllà de la seva condició d’estil històric, entenent-lo com una actitud crítica basada en la tensió entre la norma i transgressió. A partir de l’estudi del segle XVI, la reinterpretaió al segle XX i la possible reaparició al segle XXI, el treball busca entendre l’error no com una equivocació, sinó com una alteració conscient de la norma. En base a aquest plantejament, s’identifiques diferents operacions projectuals que permeten construir una eina d’anàlisi oberta i amb la possibilitat de créixer. Aquesta metodologia es posa a prova gràcies a l’anàlisi de diferents casos contemporanis on s’estudia la norma, l’operació i l’efecte de cada obra. L’objectiu és comprovar si arquitectures de contextos diferents poden compartir una mateixa actitud davant les convencions. No es busca definir un nou manierisme, sinó valorar la capacitat d’aquest per funcionar com una categoria crítica.

: Sala PFC2
: Amb data de lectura
:
L’objecte d’aquest treball és l’anàlisi de la recerca d’un mobiliari capaç de trencar amb els estàndards establerts per una antropometria rígida provinent de segles enrere, completament condicionada per una clara desigualtat de gènere, socioeconòmica i ètnica. A través del cas d’estudi del mobiliari de l’E-1027 de l’arquitecta Eileen Gray, es busquen els principis de la seva filosofia arquitectònica i de disseny d’interiors dins d’un marc històric d’entreguerres, on predominaven majoritàriament els homes i la tendència apuntava cap a la recerca de la depuració ornamental, així com a la màxima funcionalitat i eficàcia de l’habitatge i l’espai domèstic. Gray, en la seva condició de dona bisexual, autosuficient i provinent d’una família aristocràtica, és capaç de fer una aportació diferent de la resta. Dins del rigor de la funcionalitat i l’eficiència, introdueix la part més subjectiva de l’ésser humà a l’hora de dissenyar aquesta petita maison i tot el seu interior.

: Sala PFC2
: Amb data de lectura
:
Este trabajo explora la relación entre arquitectura, cuerpo y naturaleza a través de la experiencia de habitar en Japón. La investigación se centra en cinco elementos de la vivienda japonesa -genkan, tatami, filtros, engawa y ofuro- para analizar cómo construyen distintas maneras de entrar, sentarse, abrir, permanecer y relacionarse con el exterior. Mediante el dibujo, la fotografía, el cine y la experiencia directa, el trabajo busca comprender estos gestos más allá de su imagen tradicional y reflexionar sobre qué pueden enseñarnos hoy acerca de la forma de habitar.

: Sala PFC2
: Amb data de lectura
:
Aquest treball estudia El castell ambulant (Hayao Miyazaki, Studio Ghibli, 2004) des del prisma de la teoria arquitectònica, prenent la ficció com un laboratori d’assaig sobre l’habitabilitat. La recerca planteja que l’estructura pot discórrer pel territori i transformar-se sense perdre l’essència de la llar gràcies a la permanència d’un nucli primigeni: el foc. L’anàlisi s’estructura mitjançant dues escales complementàries. D’una banda, l’escala macro aborda el castell com a hàbitat itinerant, establint un diàleg amb les propostes radicals dels anys seixanta —Archigram, Friedman, Constant, el Metabolisme japonès— i la modernitat líquida de Zygmunt Bauman. D’altra banda, l’escala micro analitza la planta i la secció per tal d’observar com les metamorfosis espacials i l’ús dels seus habitants reconfiguren l’interior sense desdibuixar-ne el centre. La integració d’aquesta doble mirada evidencia que la variabilitat de l’envolupant no nega la solidesa de la llar, sinó que depèn directament de la seva permanència.

: Sala PFC2
: Amb data de lectura
:
Aquest treball estudia la llum natural en l’habitatge col·lectiu des d’una perspectiva tipològica i geomètrica. Parteix de la idea que la densitat, la repetició de les unitats i la limitació de façana disponible dificulten que totes les peces de l’habitatge mantinguin una relació equivalent amb l’exterior. En aquest context, la recerca se centra especialment en la relació entre profunditat edificatòria i façana disponible, entenent-la com un dels principals condicionants de les possibilitats de captació i distribució de la llum natural. La metodologia es basa en una base de dades pròpia de seixanta casos d’habitatge col·lectiu, dels quals trenta-un han estat redibuixats i representats mitjançant criteris gràfics, mètrics i tipològics comuns. Aquesta homogeneïtzació permet comparar projectes de períodes i contextos diversos i identificar recurrències que difícilment serien visibles mitjançant l’estudi aïllat dels casos. L’anàlisi permet distingir dues grans famílies d’estratègies: les de captació, que actuen sobre el contorn mitjançant la façana, els plecs i els patis; i les de distribució, que intervenen en la compartimentació, la jerarquia, la posició del programa i els espais intermedis. Els resultats mostren que la profunditat condiciona de manera significativa aquestes possibilitats, però no determina una resposta única, i que les estratègies acostumen a aparèixer combinades. El treball proposa, així, una lectura de la llum natural com una variable de projecte capaç d’explicar part de la forma i de l’organització de l’habitatge col·lectiu.

: Sala PFC2
: Amb data de lectura
:
Aquest treball ofereix un estudi sobre la casa de pagès a la comarca de la Garrotxa, entenent-la com el resultat d’una estreta relació entre territori, societat i arquitectura. Lluny de considerar-la una arquitectura estàtica, el treball posa el focus en els processos d’evolució i transformació que han configurat les masies al llarg del temps, amb la voluntat d’entendre-les com una realitat viva i canviant, que s’ha anat adaptant a les condicions del seu entorn i a les necessitats de cada moment, donant lloc a una gran diversitat formal. Aquests processos d’evolució i transformació queden recollits mitjançant l’observació i l’anàlisi d’un conjunt de casos dispersos per la comarca, que permet identificar famílies i patrons comuns i entendre com s’han anat configurant fins a dia d’avui. Però aquests processos evolutius no s’aturen en el passat, sinó que continuen produint-se a l’actualitat. És per això que el treball amplia la mirada cap al present i el futur d’aquest patrimoni, analitzant les transformacions contemporànies de les cases de pagès garrotxines a dues escales. D’una banda, s’estudien casos d’intervencions recents sobre les pròpies masies que permeten identificar possibles estratègies d’actuació i adaptació a les necessitats actuals. De l’altra, s’analitzen casos en què les cases ha quedat immerses en processos de transformació urbana, alterant la seva relació amb el territori i plantejant nous reptes per a la seva integració dins la ciutat.

: Sala de Graus
: Amb data de lectura
:
Un teixit es defineix com una superfície plana i elàstica composta per dos fils entrellaçats entre si de manera ortogonal, generant així un ritme i un patró de teixit. Sota aquest principi i sota la influència de la teixiduria, Frank Lloyd Wright va projectar i construir quatre cases a Los Angeles entre els anys 1923 i 1924: les residències Millard, Storer, Freeman i Ennis. Aquest treball proposa desfilassar aquestes influències per comprendre la manera com van ser concebudes, demostrant que la seva formalització té com a base la composició pròpia d'una malla ortogonal.Per a la construcció d'aquestes cases, Wright va desenvolupar un sistema de blocs de formigó prefabricats, anomenats textile blocks. Aquests elements s'entreteixeixen recolzant-se en una armadura interior d'acer que actua com a malla estructural, originant així un sistema constructiu similar a la composició d'un teixit. La influència és tal que l'arquitecte es va autodenominar com a “arquitecte teixidor”.Tot i que la teoria del revestiment de Semper ja ha servit per analitzar la influència de la teixiduria en l'envolupant d'aquestes quatre cases, actualment no existeix una lectura equivalent que abordi el seu impacte en la configuració formal de les plantes o en detalls singulars com els forjats o les fusteries de fusta. Per tant, a través de l'exploració de planimetries, alçats i detalls, aquesta investigació busca justificar com la metodologia projectual domèstica de Frank Lloyd Wright s'articula a partir de les estructures bàsiques d'un teixit. Amb el suport de les tècniques i definicions teòriques d'Anni Albers, l'objectiu final és demostrar que aquests habitatges van ser concebuts seguint la lògica constructiva i espacial de l'ordit i la trama.

: Sala de Graus
: Amb data de lectura
:
Aquest treball estudia les formes quotidianes d'apropiació de l'espai públic a l'Eixample de Barcelona, enteses com el contacte entre la matèria construïda i el cos que l'habita. Partint de la mirada de Georges Perec cap a l'infraordinari i de la producció social de l'espai de Henri Lefebvre, es construeix un catàleg de 86 escenes fotografiades en quatre carrers (la Rambla de Catalunya, el Passeig de Sant Joan, el Consell de Cent i el carrer de València), llegides des de dues perspectives complementàries: què fa el cos i què fa possible la ciutat. Els resultats mostren que la fricció es concentra allà on l'acció, l'element físic, o tots dos alhora, no havien estat previstos pel disseny, i que els pocs punts sense fricció responen sovint a iniciatives comercials privades més que a una voluntat de disseny públic.

: Sala de Graus
: Amb data de lectura
:
La historiografia de l'arquitectura moderna ha prioritzat la façana blanca per sobre de les decisions de l'interior i del paisatge immediat. Aquest TFG parteix de la premissa que l'habitar no és neutre: organitza la vida quotidiana i determina el propi relat històric de la disciplina, que ha invisibilitzat les escales domèstiques i col·laboratives sota la signatura masculina individual. El treball inverteix la mirada: l'interior com a origen del projecte modern (1925-1937). Partint de l'equipament en Perriand, la materialitat en Lilly Reich i la dissolució de límits a l'E.1027 d'Eileen Gray, la recerca es trasllada a São Paulo per centrar-se en Mina Klabin. S'analitza com els seus jardins per a les cases de Gregori Warchavchik constitueixen una "arquitectura vegetal" que regula accessos, llum i seqüència habitable, i el seu rol de coautoria immaterial en el modernisme paulista. Davant l'absència de planimetria signada per l'autora, el treball reconstrueix gràficament els seus jardins a partir de fotografies d'època, reivindicant el dibuix tècnic com a eina de resistència davant l'omissió de l'arxiu històric.

: Sala de Graus
: Amb data de lectura
:
Sovint anomenem llar persones, records o vincles abans que un lloc. Si la llar pot existir més enllà de l’habitatge, què la produeix realment? Aquesta investigació aborda aquesta pregunta des de l’arquitectura, sostenint que la domesticitat no és una condició fixa sinó una construcció que es produeix en l’habitar, i que el llenguatge cinematogràfic permet fer visible. El cinema de Pedro Almodóvar constitueix el camp des del qual explorar-la. A partir d’una revisió de la teoria de l’habitar es defineixen quatre mecanismes de lectura —el recorregut, els objectes, l’atmosfera i el llindar— que s’apliquen després a tres casos d’estudi mitjançant el redibuix interpretatiu, entès no com a il·lustració del film sinó com a instrument d’anàlisi. La comparació entre els tres casos revela tres maneres diferents de produir domesticitat: un habitatge el manteniment del qual recau desigualment sobre qui l’habita, un habitatge que es transforma mitjançant la seva apropiació, i una llar que s’estén més enllà de qualsevol habitatge concret. Els quatre mecanismes deixen així de ser condicions que un habitatge hagi de reunir per convertir-se en preguntes que qui projecta es pot fer abans de dibuixar.

: Sala de Graus
: Amb data de lectura
:
Aquest Treball de Fi de Grau estudia la relació entre la representació arquitectònica i la materialitat de l'arquitectura, tot comparant els contextos de São Paulo i Barcelona a través de dotze projectes de Lina Bo Bardi, Paulo Mendes da Rocha, Oscar Tusquets i Enric Miralles. Parteix de la hipòtesi que el dibuix és una eina de pensament que anticipa les decisions materials, espacials i constructives de l'obra construïda. Combinant un marc teòric sobre dibuix, tectònica i materialitat amb una anàlisi comparativa pròpia de les estratègies gràfiques i els materials de cada obra, la investigació busca identificar semblances i diferències entre els arquitectes i els dos contextos, per comprendre fins a quin punt la materialitat condiciona la seva representació gràfica.

: Sala PFC2
: Amb data de lectura
:
El presente TFG estudia las tecnologías de impresión 3D aplicadas a la construcción, centrándose en la caracterización del hormigón y en sus propiedades físicas, mecánicas y reológicas durante la extrusión y deposición por capas. El objetivo es analizar cómo estas propiedades afectan su comportamiento. El trabajo incluye una fase experimental basada en la fabricación y ensayo de probetas impresas en 3D, cuyos resultados se recopilarán en un muestrario para facilitar su comparación y servir de referencia para futuras investigaciones.

: Sala PFC2
: Amb data de lectura
:
El llindar constitueix una condició essencial de l’arquitectura: separa i connecta, delimita i permet el pas, estableix diferències i, al mateix temps, les fa compatibles. Més enllà de la seva identificació tradicional amb la porta o amb una línia d’accés, aquest treball proposa entendre’l com un espai de mediació, capaç d’adquirir gruix, estendre’s al llarg del recorregut i operar simultàniament a diferents escales. La investigació parteix d’una revisió teòrica del concepte de llindar i de les nocions de límit, espai intermedi, moviment, percepció i transició. Des d’aquesta perspectiva, es proposa entendre els sistemes mediadors a través de quatre escales d’aproximació: territorial, urbana, arquitectònica i domèstica, posant de manifest la importància del tractament del llindar com a categoria arquitectònica. A partir d’aquesta base, es construeix una eina pròpia d’anàlisi basada en nou paràmetres: escala, posició, delimitació i gruix, direccionalitat, seqüència i gradient, permeabilitat, nivell d’apropiació, adaptabilitat i percepció. Aquests permeten estudiar el llindar no únicament des de la seva configuració formal, sinó també des de les relacions espacials, funcionals i perceptives que estableix. El mètode d’anàlisi s’aplica posteriorment a tres casos d’estudi. La comparació permet reconèixer estratègies de mediació molt diverses i comprovar com un projecte basat en la construcció de llindars pot actuar com a infraestructura, accés, recorregut o àmbit d’estada. El llindar no s’ha d’entendre com un element aïllat, sinó com una condició relacional i graduable, la capacitat arquitectònica de la qual rau a articular situacions diferents i transformar la transició entre elles en espai habitable.

: Sala PFC2
: Amb data de lectura
:
Mentre l’arquitecte fa dècades que estudia i crea solucions per al problema de la flexibilitat i l’adaptabilitat, el mercat efímer de Manhattan ho ha resolt fa quatre-cents anys, cada matí i sense cap arquitecte, es munten i desmunten mercats sencers en minuts. Aquest treball analitza aquesta paradoxa, el venedor de mercat, sense cap títol, ha creat un sistema constructiu que resolt en velocitat i adaptabilitat problemes que moltes propostes acadèmiques encara no han resolt. A partir del treball de camp a Nova York i la comparació de sistemes amb diversos graus de permanència, contrastada amb aportacions de cinc referents teòrics, es reivindica el venedor de mercats efímers com a capaç de produir arquitectura i es defensa valorar els principis d’aquest sistema per aprendre d’ell i repensar alguns àmbits de l’arquitectura permanent.

: Sala PFC-2
: Amb data de lectura
:
Caminar implica desplaçament; la ciutat és, en essència, una comunitat, més que una construcció física a l’espai; i la diagonal, implica travessar un espai. Aquest estudi construeix un relat que posa en comú el testimoni de diverses veus que comparteixen una mateixa visió sobre la realitat en que vivim, que és la de recuperar un temps d’oci per poder perdre’s a la ciutat i entregarnos a l’atzar i a la llibertat d’acció. Uns pensadors i unes pensadores que entenen que la complexitat de la societat actual implica conviure entre dualitats aparentment contradictòries. Per tant, el següent treball tracta d’una reivindicació per recuperar una acció -el caminar-, un espai -la ciutat- i un temps -el present-. Una postura que defensa el caminar per caminar, on l’experiència quotidiana és el que realment importa.