: Amb data de lectura
:
En el Eixample de Barcelona, los interiores de manzana ocupan gran parte de la superficie construida. Sus características geométricas y materialidad condicionan significativamente el microclima urbano y el comportamiento térmico de las viviendas. Estos espacios se han densificado e impermeabilizado, contribuyendo a exacerbar el fenómeno de la isla de calor. Aunque se han recuperado interiores de manzana como jardines públicos, la mayoría permanecen edificados, afectando a las viviendas que los rodean. El objetivo de este estudio es analizar el comportamiento microclimático de los interiores de manzana no ajardinados del Eixample y evaluar el impacto que tendrían modificaciones del albedo de fachadas y pavimentos en el microclima exterior y el comportamiento térmico interior de las viviendas. Tras caracterizar su geometría y materiales, se seleccionaron tres interiores representativos para realizar mediciones in situ de la temperatura del aire en comparación con la del aeropuerto. A partir de uno de ellos se realizó un modelo de simulación en ENVI-met, para evaluar el impacto de distintos escenarios de modificación del albedo de fachadas y superficies horizontales, manteniendo la variable geométrica constante. Los resultados de las simulaciones –temperatura del aire en el interior de manzana y radiación de onda corta recibida en las fachadas– se utilizaron como datos de entrada para estimar el balance térmico de una habitación que ventila a este espacio. La tendencia identificada fue que el aumento del albedo puede reducir la temperatura del aire en el interior; sin embargo, el incremento de radiación reflejada en las fachadas contrarresta el efecto y puede generar sobrecalentamiento si no hay protección solar. Como conclusión, la estrategia pasiva del aumento de albedo en los interiores de manzana del Eixample debería ser reevaluada por sus efectos secundarios no deseados en el confort de las viviendas en verano.

: Amb data de lectura
:
Este Trabajo Final de Máster aborda el estudio de estrategias de regeneración urbana en frentes litorales, con el objetivo de identificar claves y estrategias proyectuales que puedan guiar intervenciones urbanísticas rigurosamente contextualizadas. A partir de una revisión bibliográfica centrada en el entendimiento de la regeneración urbana de frentes litorales, se ha desarrollado un análisis comparativo de planes y proyectos de referencia internacional. Mediante el análisis reiterado de casos seleccionados, se han extraído estrategias proyectuales comunes y se ha intentado sistematizarlas en un catálogo operativo. Sin embargo, el estudio concluye que no es posible elaborar un catálogo universal que responda a todas las realidades urbanas y territoriales debido a la complejidad y especificidad de cada contexto. A pesar de ello, se propone un catálogo estructurado en cinco grupos de estrategias, acompañadas de un análisis detallado de su aplicación concreta, ofreciendo así una herramienta útil y flexible para el diseño urbano en contextos costeros.

: Amb data de lectura
:
Aquest Treball Final de Màster aborda la necessitat de repensar el cicle urbà de l'aigua a escala domèstica. Es proposa un canvi de paradigma en la gestió, passant d'un model lineal on s'usa aigua potable per a tots els seus usos —que genera ineficiències hídriques i energètiques— cap a un model circular diversificat basat en el principi de "qualitat ajustada a l'ús" (fit for purpose). L'objectiu és formular i avaluar models d'implementació gradual que permetin reduir la demanda d'aigua potable mitjançant la integració de tecnologies existents de recollida d'aigües pluvials i tractament d'aigües grises en el disseny arquitectònic residencial. La metodologia combina l'anàlisi comparativa de consums hídrics, el desenvolupament de diagrames de flux metabòlic per a dispositius domèstics clau i la creació d'una eina de predimensionament que avalua l'impacte hídric, energètic i econòmic de diferents estratègies de gestió interna de l'aigua. Aquesta eina s'aplica en un cas d'estudi a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (consum mitjà: 99,8 L/hab/dia), exemplificant l'aplicació de l'eina. Els resultats preliminars indiquen que la implementació d'un sistema de gestió hídrica amb múltiples qualitats pot reduir la demanda d'aigua potable fins a un 60% i disminuir el volum de descàrrega al sanejament municipal en un 20%. La investigació conclou amb un prototip d'eina que facilita avaluar la viabilitat dels diferents models de subministrament proposats per a l'optimització del cicle urbà de l'aigua a escala domèstica, en el marc d'implementació de l'ordenança d'aigües grises a Barcelona l'any 2026.

: Amb data de lectura
:
Aquest treball analitza el comportament cromàtic de diferents vitralls a Barcelona a partir de dos enfocaments complementaris: el mesurament instrumental directe amb el colorímetre SPIC-300 i l'anàlisi digital de fotografies a través del programari Lumi. En total es van seleccionar dotze vitralls de diferents èpoques i tipologies, amb l'objectiu de comparar els resultats de tots dos mètodes i avaluar la fiabilitat de l'anàlisi no invasiva. Els resultats mostren una bona coherència entre Lumi i el colorímetre, encara que amb petites diferències per l'angle d'acceptació del sensor a l'SPIC-300 ia les condicions de captura en el cas de les imatges digitals. Aquesta comparació permet establir els avantatges i les limitacions de cada tècnica, confirmant que Lumi pot emprar-se com a eina complementària en situacions en què l'accés directe als vitralls sigui limitat o impossible. L'anàlisi revela un patró constant: la combinació de colors als vitralls tendeix a generar una llum propera a la que genera la corba del cos negre (a diferents temperatures segons el vitrall), com es pot apreciar als diagrames CIE 1931. Aquesta troballa permet caracteritzar el conjunt de vitralls a través d'un únic paràmetre, la temperatura de color ( interacció entre arquitectura, color i llum.

: Amb data de lectura
:
RESUMEN Este Trabajo de Fin de Máster analiza la relación entre la radiación solar y la movilidad peatonal en Sant Pere de Riudebitlles, una localidad mediterránea donde las altas temperaturas estivales condicionan la habitabilidad del espacio público. A partir de un diagnóstico climático y de la selección de seis tramos urbanos, se evaluó el impacto de la radiación en aceras y plazas mediante simulaciones solares realizadas con el software Heliodon. Los resultados muestran que, en el escenario existente, las aceras más expuestas alcanzan hasta 5 horas de sol directo y valores superiores a 1.9 kWh/m². hora, generando condiciones de estrés térmico que desincentivan la movilidad peatonal. Se plantearon dos escenarios de mejora con incorporación de arbolado: en el escenario A1, con árboles cada 15 m, se registraron reducciones moderadas del 5 % al 13 % en radiación y entre 0.2 y 0.6 horas menos de exposición solar; mientras que en el escenario A2, con árboles cada 5 m, las reducciones fueron significativamente mayores, superando el 40 % en horas de sol y el 45 % en radiación. En el caso más crítico, el Tramo 6 alcanzó disminuciones del 71.9 % y 86.4 % respectivamente. Estos hallazgos confirman el papel del arbolado urbano como estrategia climática de alto impacto para mejorar el confort térmico y fomentar la movilidad peatonal. Se concluye que las calles no deben entenderse solo como infraestructuras de tránsito, sino como entornos adaptativos capaces de ofrecer opciones estacionales: sombra en verano y radiación en invierno, en coherencia con los principios de la ciudad de los 15 minutos.

: Amb data de lectura
:
Este trabajo analiza cómo el color del pavimento influye en su comportamiento térmico y en el microclima inmediato. Mediante mediciones, se examinan el calentamiento diurno, el enfriamiento nocturno y la influencia de la radiación solar en los pavimentos y en los tramos de fachadas adyacentes. Las temperaturas radiantes se registraron con cámara termográfica a lo largo de ciclos diurnos y nocturnos, y se midieron variables ambientales tomadas de estaciones meteorológicas. Este trabajo estudia la influencia del color del pavimento en su desempeño térmico y en el microclima local. Se desarrollaron dos ensayos: mediciones de pavimentos en condiciones controladas y mediciones del pavimento frente a una fachada en condiciones reales de campo. Se registraron temperaturas radiantes a lo largo del ciclo diario completo. De forma consistente, los pavimentos claros presentaron menores temperaturas durante las horas de mayor radiación, mientras que por la noche las diferencias entre colores disminuyeron hasta ser mínimas. En las horas de máxima radiación, el pavimento negro alcanzó ˜65 °C, el gris (natural) se mantuvo ˜5 °C por debajo y el blanco ˜20 °C por debajo del negro. En la fachada adyacente, las superficies claras incrementaron la radiación reflejada; sin embargo, las temperaturas de las tres franjas de fachada difirieron ˜1 °C entre sí. En conjunto, el color condiciona la temperatura radiante del pavimento y su intercambio radiativo con el entorno. Estos resultados muestran la importancia de considerar el color de los pavimentos al momento de diseñar el espacio urbano.

: Amb data de lectura
:
El presente trabajo analiza cómo las condiciones térmicas urbanas pueden influir en la movilidad peatonal en barrios que se ajustan al modelo de la ciudad de los 15 minutos, tomando como caso de estudio la ciudad de Barcelona durante el verano. A partir de un enfoque cualitativo y comparativo, se evaluaron recorridos peatonales hacia dos nodos intermodales, Plaça Catalunya y El Clot-Aragó, contrastando rutas técnicamente más rápidas con rutas alternativas optimizadas para mejorar el confort térmico. La metodología combina generación de isocronas mediante el plugin TravelTime en QGIS, simulaciones micro climáticas con el plugin UMEP y observación directa en campo. De cada recorrido, se analizan algunos factores clave que influyen en su accesibilidad, como el Sky View Factor, la Temperatura Media Radiante y el Universal Thermal Climate Index, junto con variables morfológicas como relación de calle, orientación, arbolado y número de giros. A partir de los datos de UTCI, se identifican rutas alternativas con condiciones térmicas más favorables respecto a las rutas más rápidas. Asimismo, mediante trabajo de campo, se comparan las características de los recorridos más rápidos y de las rutas alternativas, y se evalúan los tiempos reales de desplazamiento teniendo en cuenta las detenciones forzadas, como la espera en semáforos, y las condiciones térmicas experimentadas en ellos. Los resultados muestran que las rutas rápidas tienden a presentar peores condiciones de habitabilidad climática, con valores de UTCI en rangos de estrés térmico moderado a fuerte. En contraste, las rutas alternativas lograron reducciones de entre 1,8 °C y 3,0 °C en el UTCI promedio, aunque a costa de mayores tiempos de recorrido y esperas adicionales en cruces de semáforos. Se evidenció que factores como la orientación, la sombra vegetal y la continuidad del arbolado modifican de manera significativa la percepción del esfuerzo y la accesibilidad real, superando en importancia a la distancia objetiva

: Amb data de lectura
:
El presente Trabajo de Fin de Máster examina el impacto de la intervención arquitectónica en la distribución lumínica de edificios patrimoniales rehabilitados como bibliotecas públicas en la ciudad de Barcelona. La investigación parte de un marco teórico que aborda la luz desde su dimensión física, fisiológica y fenomenológica, junto con los requerimientos normativos específicos de las bibliotecas y los principios de conservación aplicables al patrimonio arquitectónico. El estudio metodológico se desarrolla a partir de un análisis comparativo del Daylight Factor (DF) bajo cielo nublado estandarizado CIE, mediante la simulación digital en el software DIALux de dos estados diferenciados en cada caso: previo y posterior a la intervención arquitectónica. Se analizan cuatro casos de estudio representativos: la Biblioteca Vapor Vell, la Biblioteca Central Tecla Sala, la Biblioteca Montserrat Abelló y la Biblioteca Universitaria Pompeu Fabra. Los resultados obtenidos permiten observar que la incorporación de componentes de paso cenitales y la incorporación de nuevas aberturas laterales generan mejoras significativas en términos de aporte de luz natural, aunque estas suelen ser localizadas y producir desigualdades en la distribución lumínica general de los espacios. En algunos casos, como Montserrat Abelló, se evidencia incluso un exceso lumínico que obliga a considerar estrategias de control para garantizar el confort visual. Por el contrario, en otros ejemplos como el Dipòsit de les Aigües, las intervenciones realizadas no logran equilibrar la distribución interior de la luz, manteniendo una fuerte dependencia de la iluminación artificial para alcanzar los estándares exigidos por la normativa vigente. En conjunto, los resultados evidencian la complejidad de la reutilización adaptativa de edificios patrimoniales, donde las decisiones proyectuales a nivel de intervención arquitectónica repercuten de manera directa no solo en la experiencia de los usuarios, sino también en l

: Amb data de lectura
:
Aquest Treball de Fi de Màster analitza les possibilitats de confort tèrmic als balcons de l’Eixample de Barcelona, entesos com a espais de transició entre l’interior i l’exterior en el clima mediterrani. La hipòtesi planteja que la tipologia predominant de balcó és confortable durant bona part de l’any, la qual cosa confirma la seva rellevància com a espai habitable. La metodologia combina treball de camp i una base de dades GIS de nou illes, juntament amb modelatge 3D i simulacions d’assolellament i confort amb Heliodon i diagrames bioclimàtics. Els resultats mostren que l’orientació i l’altura són determinants: els balcons orientats al sud, sobretot a plantes intermèdies i altes, arriben fins al 49 % d’hores potencialment confortables, mentre que els orientats al nord redueixen aquest valor fins al 32–37 %. Es conclou que els balcons poden optimitzar el seu rendiment passiu amb profunditats d’1,0–1,5 m i una orientació adequada, reforçant el seu paper com a recurs climàtic, social i arquitectònic a la ciutat mediterrània.

: Sala Beta
: Amb data de lectura
:
Este Trabajo Final de Máster analiza la aplicabilidad de la economía circular en la arquitectura, mediante un estudio comparativo entre Europa y Ecuador. A partir de siete indicadores —normativa y políticas públicas, certificaciones ambientales, gestión de residuos de construcción y demolición, circularidad de materiales y análisis de ciclo de vida, diseño para reutilización y deconstrucción, infraestructura, e impacto económico y social— se examinan los avances, limitaciones y oportunidades en ambos contextos. El modelo europeo muestra un marco sólido, con políticas vinculantes, certificaciones reconocidas y prácticas industriales ampliamente implementadas, mientras que en Ecuador el desarrollo es incipiente, con iniciativas piloto y marcos normativos en proceso de fortalecimiento. La investigación concluye que la circularidad en la arquitectura ecuatoriana constituye aún un desafío estructural, aunque con un alto potencial transformador en lo económico, social y ambiental. Se proponen estrategias inspiradas en la experiencia europea, adaptadas al contexto local, para promover una transición real hacia un modelo constructivo circular.

: Sala Beta
: Amb data de lectura
:
Desde la ciudad y su arquitectura, es necesario replantear cómo nos relacionamos y reaccionamos ante esta realidad compleja, cambiante y amplificada; las herramientas y métodos se vuelven obsoletos frente a un abanico de posibilidades que deben responder a la compleja mediación entre nuestra realidad material y corpórea, que resiste al avance del mundo inmersivo, digital y mediático.

: Sala Beta
: Amb data de lectura
:
Aquesta tesi analitza l’evolució de les metodologies projectuals en arquitectura, comparant els models tradicionals amb els enfocaments multidisciplinaris emergents que integren principis d’Experiència d’Usuari (UX), Building Information Modeling (BIM), Intel·ligència Artificial (IA), Realitat Virtual (RV) i estratègies de co-disseny. La investigació s’estructura a partir d’un marc teòric sustentat en literatura acadèmica recent, complementat amb estudis de cas de despatxos d’arquitectura de diferents mides i amb una enquesta realitzada a professionals. Els resultats revelen que, mentre les metodologies tradicionals encara prevalen en molts contextos, les pràctiques multidisciplinàries afavoreixen una major col·laboració, eficiència i orientació a l’usuari. Tanmateix, persisteixen reptes en relació amb l’adopció tecnològica, la formació i la resistència cultural dins la pràctica arquitectònica. L’estudi conclou subratllant la necessitat de desenvolupar una metodologia digital adaptada a l’arquitectura, que vinculi el coneixement tradicional amb les eines contemporànies per millorar el rendiment projectual i la seva rellevància social.

: Sala Beta
: Amb data de lectura
:
La recerca se centra en estudis de cas d’arquitectures vernacles de fusta, caracteritzades per assemblatges sense unions metàl·liques ni adhesius, completament desmuntables, transportables i reutilitzables. Aquestes construccions constitueixen un patrimoni cultural i tècnic que ofereix solucions concretes als desafiaments de l’arquitectura circular contemporània.

: Sala Beta
: Amb data de lectura
:
El sector de la construcció, caracteritzat per un alt consum de recursos i elevades emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, presenta un notable potencial per reduir el seu impacte ambiental mitjançant l’elecció adequada de materials. En el marc de la recerca de solucions que contribueixin a mitigar els efectes del canvi climàtic i els impactes mediambientals de la construcció civil, la fusta es perfila com una alternativa rellevant a causa de la seva capacitat d’absorbir i fixar CO2 durant la seva vida útil. Tanmateix, l’ús de materials convencionals pot disminuir els beneficis ecològics d’aquest tipus de construcció. Davant d’aquest escenari, la present investigació analitza el potencial d’integrar estructures d’alt rendiment en fusta amb terra i palla, reinterpretades a la llum dels avenços científics i tecnològics, com a estratègia per promoure edificacions carboni-negatives, optimitzar l’ús dels recursos i respondre a les demandes actuals de mitigació del canvi climàtic.

: Sala Beta
: Amb data de lectura
:
El trabajo analiza la evolución energética de la vivienda social plurifamiliar en San Carlos de Bariloche (1985–2020) y deriva pautas de diseño para programas futuros orientados a la eficiencia y la descarbonización. A partir de tres casos, se verifica un corrimiento hacia implantaciones con patios rectangulares, mayor desarrollo norte y esquinas abiertas, que incrementan el asoleamiento. Se recomiendan relaciones altura/distancia entre fachadas de bloques paralelos de 0,47 (N–S) y 0,29 (E–O). Las envolventes avanzan hacia menores valores de transmitancia térmica (U baja) y carpinterías dobles, con reducciones de la demanda del 45–61 %. Predomina la mampostería, aunque se incorporan sistemas livianos de baja U. La reducción se concentra en calefacción, mientras que la demanda de refrigeración crece por porcentajes de huecos y la pérdida de protecciones solares móviles. Para una vivienda intermedia de referencia, se establecen: (i) aislamiento continuo en torno a recintos habitables para mejorar la transmitancia global; (ii) porcentajes de huecos de 10 % en fachadas de pasillo y 20 % en la vivienda, ampliables al 30 % cuando mejoren las prestaciones; (iii) en espacios intermedios balcones retranqueados de 2 m son la opción más eficiente en el sistema constructivo estudiado; (iv) galerías solares al norte, más efectivas cuando son poco profundas y extensas; (v) protecciones solares móviles ante el cambio climático; ; (vii) forjados de 5cm generan una reducción de 37,6% respecto a sistemas ligeros; un 13,8% menos que forjados de 30cm, pero con un sexto de material; habilita pensar en los forjados madera-hormigón como positivos energéticamente frente a soluciones ligeras (viii) con uso óptimo de la masa, tipologías con balcón corrido o sin balcón demandan menos que las retranqueadas, subrayando la necesidad de un diseño integral.

: Sala Beta
: Amb data de lectura
:
La recerca desenvolupa una metodologia experimental per a l'anàlisi del benestar ambiental i el confort tèrmic en habitatges residencials de l'Eixample de Barcelona, combinant mesuraments in situ, simulacions energètiques i modelatge mitjançant dinàmica de fluids computacional (*CFD). El seu objectiu principal és comprendre com factors ambientals, urbans i socioeconòmics afecten el benestar i el confort tèrmic, avaluant l'eficàcia d'estratègies de ventilació natural i l'ús de sistemes de refrigeració i ventilació mecànica. Així mateix, planteja com a objectius: caracteritzar les condicions de confort tèrmic i qualitat de l'aire interior en diferents plantes del mateix edifici; identificar diferències en el comportament ambiental segons l'altura i la disponibilitat de ventilació; establir correlacions entre les dades mesurades i els resultats de simulacions energètiques; i establir les bases per a optimitzar estratègies de ventilació i refrigeració adaptades a les condicions reals dels habitatges. El treball contribueix al desenvolupament de metodologies d'anàlisis i modelatge de dades per a l'estudi del benestar ambiental en habitatges urbans, amb potencial aplicació en la rehabilitació del parc residencial i en el disseny d'estratègies sostenibles de confort interior, promovent espais saludables i adaptats a les condicions climàtiques actuals.

: PFC1
: Amb data de lectura
:
Esta investigación aborda el estudio de distintas estrategias de rehabilitación aplicadas a masías catalanas, con especial atención al uso de madera industrializada como recurso constructivo contemporáneo. A través del análisis de casos con diferentes niveles de conservación, desde edificaciones en estado ruinoso hasta otras con estructuras más consolidadas, se evidencia que cada intervención requiere una aproximación específica. La investigación plantea que los sistemas constructivos en madera, por su ligereza, reversibilidad y bajo impacto ambiental, ofrecen una alternativa eficiente y respetuosa con el valor patrimonial. Además del enfoque técnico, el estudio destaca la necesidad de comprender el valor intangible de las masías, que representan no solo una tipología constructiva, sino también una forma de vida y una relación con el territorio. La posibilidad de introducir estructuras en seco, con componentes prefabricados y desmontables, permite actuar incluso en contextos complejos, con mínimos recursos y sin comprometer el carácter original del edificio. El trabajo apuesta por una visión integradora entre tradición e innovación, en la que la sostenibilidad y la adaptabilidad estructural juegan un papel clave en la continuidad de este tipo de arquitectura rural.

: PFC1
: Amb data de lectura
:
Aquesta investigació se centra en l’obra de John Hejduk entre 1964 i 1974, període en el qual desenvolupa la sèrie de projectes coneguts com a Wall Houses, entesos no com una col·lecció tancada sinó com un sistema obert de variacions i desplaçaments. Davant l’escassetat d’obra construïda, l’estudi es basa en l’anàlisi directa dels seus dibuixos —esbossos, plantes, seccions i axonometries—, considerats no com a representacions secundàries, sinó com a empremtes del pensament projectual. L’objectiu principal és construir una cronologia crítica i raonada d’aquesta etapa a partir del contrast entre diferents fonts: els Time Sketches elaborats pel mateix autor, l’arxiu del Canadian Centre for Architecture i la monografia The Mask of Medusa. Més que resoldre les contradiccions entre aquestes versions, el treball proposa assumir-les com a indicis d’una lògica projectual en la qual el temps no s’organitza linealment, sinó en capes i repeticions. La metodologia combina una lectura comparativa de documents amb una anàlisi gràfica propera, que busca rastrejar com certs elements —el mur com a límit, la frontalitat extrema, la geometria fragmentària i l’ambigüitat funcional— es repeteixen i es transformen al llarg de la sèrie. A partir d’aquesta aproximació, la investigació ofereix una relectura de l’obra de Hejduk en la qual cada projecte s’entén com una pregunta oberta més que no com una resposta definitiva, i el principal aportació de la qual consisteix a visibilitzar una constel·lació de relacions que permet comprendre la seva arquitectura com a forma de pensament alhora que reflexiona sobre el potencial del dibuix com a instrument actiu en la investigació arquitectònica contemporània.

: PFC1
: Amb data de lectura
:
Este estudio explora el rol contemporáneo de los invernaderos y umbráculos desde una perspectiva arquitectónica, ecológica y programática. En el contexto de la crisis climática, estas tipologías emergen como dispositivos críticos para reconfigurar la relación entre ciudad, naturaleza y producción alimentaria. A través de una revisión de temáticas contemporáneas y emergentes relacionadas con estas tipologías, el artículo busca situar al invernadero no como un objeto del pasado, sino como una arquitectura del porvenir.

: PFC1
: Amb data de lectura
:
Aquest treball final de màster examina l’obra de Walter Weberhofer al balneari de Santa María del Mar, Lima, Perú (1955–2000), on va desenvolupar vint-i-set projectes que constitueixen un corpus significatiu per comprendre la modernitat arquitectònica al país. L’estudi es fonamenta en el marc teòric proposat per Carlos Martí Arís, particularment en els conceptes de sistema formal i variacions d’identitat, articulats mitjançant l’eina de la crítica operativa. Des d’aquesta perspectiva, es busca reconstruir la lògica interna de la producció de Weberhofer i reconèixer com un conjunt d’operacions projectuals recurrents es transforma en el temps i en diferents tipologies. La metodologia aplicada combina el redibuix analític i la crítica operativa. El corpus s’organitza en tres categories programàtiques: una obra vacacional i recreacional, quinze cases unifamiliars i onze edificis plurifamiliars. Cada projecte va ser documentat, redibuixat i analitzat d’acord amb els eixos de topos, tipus i tectònica, la qual cosa va permetre identificar constants projectuals i les seves modulacions en relació amb el territori costaner, les demandes programàtiques i les estratègies constructives. Les troballes mostren la persistència d’un sistema formal coherent, estructurat entorn de l’ús del voladís, l’horitzontalitat vinculada al paisatge i la recerca de la ingravidesa, sotmès a variacions d’identitat que van des de la transparència i lleugeresa inicial fins a la massivesa pròpia de les obres plurifamiliars tardanes. La investigació contribueix a omplir un buit historiogràfic, a generar un catàleg crític que sistematitza la producció de Weberhofer a Santa María del Mar i a fonamentar el seu reconeixement patrimonial en diàleg amb els debats de la modernitat arquitectònica llatinoamericana i internacional.

: PFC1
: Amb data de lectura
:
Este trabajo analiza la fundación de ciudades en la provincia de Buenos Aires durante la segunda mitad del siglo XIX como parte de los procesos de consolidación estatal y de apropiación territorial. El punto de partida se sitúa en la llegada de los primeros colonos y en la conformación de una frontera marcada por el enfrentamiento con los pueblos originarios, un espacio inestable y conflictivo que obligó a redefinir las formas de ocupación y de control. Este proceso no fue únicamente material, sino también semántico y cultural: el paisaje pampeano fue objeto de apropiaciones sucesivas, primero mediante prácticas concretas de ocupación y luego a través de construcciones literarias que contribuyeron a naturalizar la idea de “desierto”. Sobre esa vasta planicie, la noción de vacío legitimó campañas militares, políticas de poblamiento y proyectos urbanos que hicieron posible su incorporación al territorio nacional. En este marco, la grilla urbana, la mensura y la planificación de nuevos pueblos se convirtieron en instrumentos de colonización y control, expresando tanto la lógica de ordenamiento territorial como los ideales de civilización y progreso de la élite dirigente. No obstante, el análisis no se limita a las estructuras de poder: la narrativa se desplaza del centro a la periferia, buscando coser ambos mundos y mostrar las tensiones que los vinculan en la construcción del espacio bonaerense y de la modernidad periférica que caracterizaba a la Argentina de finales del siglo XIX.

: PFC1
: Amb data de lectura
:
En 1932, en pleno proceso de transición de los CIAM entre unas primeras convocatorias (La Sarraz, Fráncfort y Bruselas) marcadas por la oposición entre Le Corbusier y los miembros de la neue Sachlichkeit y un cuarto congreso en Atenas del que Le Corbusier saldría coronado como líder indiscutible del movimiento, el CIRPAC o «comité pensante» de los CIAM decidió reunirse en Barcelona para marcar las directrices que definirían el siguiente congreso, todavía pretendido en Moscú. ¿Fue realmente iniciativa del delegado belga, Victor Bourgeois, como repitieron insistentemente Giedion y Sert? ¿Se había trazado alguien objetivos estratégicos más allá de preparar la convocatoria de Moscú? ¿Qué papel desempeñaron las recién estrenadas instituciones catalanas? ¿Cómo consiguió un jovencísimo GATCPAC tal éxito de convocatoria y celebración cuando inicialmente nadie parecía muy entusiasmado con la idea? ¿Cómo influyó la asamblea barcelonesa en la reputación de Sert y de Le Corbusier dentro del CIRPAC? Y, sobre todo, ¿qué hicieron Sert, Gropius, Le Corbusier, Giedion, Bourgeois, Van Eesteren y sus colegas del 29 de marzo al 3 de abril de 1932 en Barcelona?, ¿de qué hablaron?, ¿qué repercusiones tuvo esta reunión en el avance de los intereses de los CIAM, en el renombrado congreso de Atenas y en el propio devenir del movimiento moderno? Este trabajo intenta responder a estas y otras cuestiones desde una perspectiva globalizadora, y debe hacerlo apoyándose en un material abundante, pero muy diverso y extraordinariamente fragmentado en cartas, documentos sueltos de archivo, artículos variados de prensa y, por supuesto, bibliografía. El reto es recopilar toda la información disponible, descifrarla cuando sea el caso, ordenarla y, con todo ello, proponer una lectura transversal que conciba la asamblea de delegados del CIRPAC en Barcelona como una unidad de significado, por compleja que pueda ser.

: PFC1
: Amb data de lectura
:
Este trabajo propone analizar la evolución arquitectónica y conceptual de Taliesin, la residencia y estudio de Frank Lloyd Wright, a partir de un enfoque historiográfico basado en las menciones publicadas en Architectural Record entre 1910 y 1959. La elección de esta revista una de las más importantes en el panorama de arquitectura estadounidense no responde únicamente a su papel como medio de difusión, sino a su capacidad para crear narrativas críticas y culturales. A través de ella, se examinan tanto las transformaciones físicas de Taliesin como las percepciones que generó a lo largo del tiempo. El estudio trata su representación como obra arquitectónica, como espacio educativo y como símbolo de resiliencia frente a la variedad reconstrucciones, al mismo tiempo que explora las influencias que moldearon su diseño y los discursos que lo rodearon.

: Sala PFC-2
: Amb data de lectura
:
Aquesta tesi de màster examina el paper del balcó en l’habitatge col·lectiu contemporani i el seu potencial com a solució industrialitzada i circular en els processos de rehabilitació post-COVID. Considerant la pandèmia com a catalitzador de noves demandes espacials, el balcó s’aborda no només com un element estètic o funcional sinó també com una infraestructura clau per al benestar, la resiliència urbana i la sostenibilitat ambiental. La investigació s’estructura a partir d’una revisió de l’estat de la qüestió, que tracta l’evolució històrica i social del balcó, l’impacte de la pandèmia en l’habitabilitat domèstica i els requeriments normatius emergents. També inclou l’anàlisi de casos d’estudi —projectes arquitectònics, solucions comercials, patents i prototips acadèmics— que revelen avantatges, limitacions i oportunitats dels sistemes prefabricats. Finalment, es presenten tres propostes de disseny de balcons industrialitzats en alumini, fusta tècnica i UHPC, avaluades mitjançant criteris tècnics, ambientals i econòmics.

: Sala PFC-2
: Amb data de lectura
:
Este trabajo final de master se sitúa en un contexto de presión sobre el acceso a la vivienda en España y, sin presuponer soluciones, estudia el desempeño de opciones de construcción industrializada en vivienda plurifamiliar. El objetivo es desarrollar y validar una herramienta que permita a técnicos y decisores valorar, de forma trazable, tres dimensiones clave en fases tempranas de proyecto: coste, plazo de entrega e impacto ambiental, favoreciendo decisiones informadas y comparables. La metodología articula cuatro componentes: revisión de antecedentes y estándares; recopilación de datos de proyectos; normalización de parámetros en una escala común con ponderaciones ajustables según prioridades; y representación de resultados mediante matriz comparativa y diagrama “estrellas” para facilitar la lectura. El alcance se acota a edificios plurifamiliares industrializados en una misma ciudad e incluye las fases de fabricación, montaje y desmontaje. La herramienta se contrasta con tres casos de estudio: La Borda (estructura de madera CLT), APROP Glòries (módulos procedentes de contenedores) y La Bordeta (solución volumétrica de hormigón/mixta). Los casos analizados evidencian desempeños diferenciados y compromisos entre variables. La Borda presenta el resultado más favorable en impacto ambiental y un coste competitivo, asociado a eficiencias de taller; La Bordeta destaca en plazo gracias al grado de prefabricación y al solape de fases; APROP alcanza valores intermedios condicionados por la logística y el reuso del acero. Se concluye que la herramienta hace explícitas estas compensaciones y aporta criterios para apoyar decisiones tempranas. Como trabajo futuro se plantea ampliar indicadores (sociales y de circularidad), mejorar la calidad e interoperabilidad de los datos e integrar la herramienta con flujos BIM para facilitar su adopción profesional.

: Sala PFC-2
: Amb data de lectura
:
En el marco del déficit habitacional y de los compromisos de descarbonización del sector construcción en el Perú, esta investigación explora si la madera contralaminada (CLT), integrada en estructuras híbridas, puede ser una alternativa viable para vivienda social de mediana altura en Lima. El trabajo formula una comparación a partir de un edificio de referencia en hormigón armado y se contrastan alternativas que mantienen muros y cimentaciones de hormigón e introducen forjados de CLT, considerando tanto el abastecimiento importado como un escenario hipotético de producción local de CLT. La metodología integra un ACV (A1–A5) y un análisis técnico y económico a nivel de estructura. Los resultados apuntan a una reducción significativa de las emisiones de gases de efecto invernadero (CO2e) respecto al caso convencional, impulsada por la sustitución material y la optimización logística; en contraste, se identifica un sobrecoste inicial que representa un obstáculo en el contexto de la vivienda social y que requiere de instrumentos de fomento y el fortalecimiento de la cadena de suministro. En el alcance estudiado, la alternativa híbrida se muestra técnicamente factible y ambientalmente favorable, con margen de mejora asociado al desarrollo local de CLT y a la adecuación normativa y operativa del sistema

: Sala PFC-2
: Amb data de lectura
:
Aquest treball de fi de màster està orientat a investigar, desenvolupar, validar i proposar un sistema constructiu escalable, modular, opac per a murs mitgers i façanes cegues, basat en materials de canvi de fase (PCM) per millorar el confort tèrmic dels habitatges a les zones semiàrides costaneres del Perú. Aquest sistema planteja ser una opció i una solució innovadora que combini eficiència tèrmica, tecnologia, facilitat d'autoconstrucció, costos accessibles i sostenibilitat pels materials, sistema d'armat i possibilitat de desarmament. Per aconseguir que aquest sistema sigui accessible i auto construïble sense necessitat de mà d'obra especialitzada, es planteja l'armat i el desenvolupament sota un sistema tipus llec. El qual serà analitzat en la composició, distribució i comportament. Aquesta recerca cerca contribuir mitjançant el desenvolupament d'un kit constructiu, manual de muntatge i un full de ruta per a la implementació progressiva, amb èmfasi en els materials de canvi de fase (PCM) i com aquests materials amb les seves característiques responen a les característiques tèrmiques de la costa semiàrida. Busquem presentar-nos com a alternativa viable per reduir l'ús indiscriminat de materials no adequats i deficients per al context tèrmic, així com aportar a la qualitat de vida en contextos vulnerables. El primer pas va ser la selecció d'una determinada zona com Piura – Perú, seleccionar les característiques dels habitatges d'aquest sector, veure referents arquitectònics i fer una anàlisi energètica, tenint en compte la radiació solar, les transmetàncies tèrmiques i les pèrdues globals. Un cop obtinguts els resultats es va fer el plantejament d'un nou sistema constructiu a partir d'un mòdul, detalls, desenvolupament, kit constructiu, manual de muntatge i tot allò necessari per a un full de ruta d'implementació progressiva.

: PFC1
: Amb data de lectura
:
Prototipos multiescalares, presenta el análisis de una serie de propuestas de vivienda colectiva en la ciudad de Lima, que corresponden a un periodo de experimentación proyectual. El contexto, nos ubica en la época de la explosión demográfica de las ciudades, y a la conceptualización de la vivienda como célula principal de estas. Miguel Alvariño, a quien corresponde parte de la autoría de los proyectos analizados, introduce el concepto de “ciudad inmediata” como característica típica del habitar en el territorio limeño. Este concepto referido desde la tipología tradicional de la quinta define las características de un espacio entre público, semipúblico o semiprivado que está conformado por la interacción entre las arquitecturas de las viviendas en colectividad y a su vez responden a un legado propio de la evolución de domesticación del territorio.

: PFC1
: Amb data de lectura
:
El trabajo presenta el estudio de la Casa Gabo, en referencia a la vivienda realizada en Cartagena de Indias por el arquitecto Rogelio Salmona para el nobel de literatura Gabriel García Márquez. Se realiza un análisis general de la obra doméstica del arquitecto buscando patrones de proyección arquitectónica y un análisis de la obra escrita de Gabo, pasando por un análisis intermedio de la ciudad de Cartagena donde se detalla con especial atención el centro histórico y los espacios más representativos de sus casas coloniales, los cuales arrojan un glosario arquitectónico que permite hacer un paralelo con la casa realizada por Salmona. Mostrar el interior de la vivienda se logra por medio de cortes en perspectiva que son ambientados con los símbolos literarios de Gabo y se acompañan por fragmentos literarios que mencionan cada espacio. Al final, se resuelve una pregunta inicial sobre considerar el proyecto como una Casa Caribe Moderna. Es un trabajo que hace una relación entre arquitectura y literatura, alimentando cada mundo de manera transversal y directa, con un resultado visual apreciable

: Sala PFC-2
: Amb data de lectura
:
El presente trabajo analiza el papel de la inteligencia artificial (IA) como herramienta complementaria en el diseño de edificaciones de consumo energético casi nulo (nZEB). A partir de una revisión del desarrollo histórico de tecnologías como la parametrización y el modelado BIM, se contextualiza la incorporación de la IA en la arquitectura contemporánea para finalizar desarrollando herramientas con asistencia de la IA, aplicadas al diseño nZEB, evaluando su eficacia en términos de rendimiento y apoyo en la toma de decisiones.

: Sala PFC-2
: Amb data de lectura
:
La refrigeració evaporativa constitueix una estratègia passiva amb gran potencial per a millorar el confort tèrmic en climes càlids i secs, on la combinació d'altes temperatures, baixa humitat i escassetat d'aigua intensifica els efectes del canvi climàtic i compromet la salut pública. El seu fonament físic radica en l'aprofitament de l'elevada entalpia de vaporatge de l'aigua, capaç de transformar calor sensible en latent i generar descensos significatius de temperatura amb baix consum energètic. L'arquitectura bioclimàtica ha explorat aquest principi mitjançant la seva integració en l'envolupant, entesa com a mediadora activa entre l'ambient exterior i l'espai habitable. Referents històrics com el càntir o la casa impluvium, al costat d'innovacions contemporànies com HidroCer o BioSkin, evidencien la versatilitat de l'evaporació en diferents escales. L'anàlisi comparada d'aquestes experiències permet establir criteris projectuals on aigua, porositat material i ventilació natural es combinen per a oferir solucions sostenibles, resilients i saludables.

: PFC1
: Amb data de lectura
:
Aquesta recerca desenvolupa una lectura estratègica del teixit industrial de Puente Aranda, a Bogotà, amb l’objectiu de comprendre’n les dinàmiques actuals i traçar camins cap a la seva regeneració. Mitjançant un marc teòric que articula urbanisme i innovació tecnològica, s’analitzen trajectòries històriques i casos d’estudi internacionals que permeten contextualitzar els reptes contemporanis dels enclavaments industrials i dotar l’anàlisi d’eines conceptuals. La metodologia es fonamenta en un enfocament multiescalar i cartogràfic, estructurat a partir de cinc variables d’anàlisi —activitat-vitalitat, accés-mobilitat, arquitectura-identitat, domini-control i urbana-tecnològica— que conformen l’Atles d’anàlisi interpretativa. Aquestes dimensions, treballades des de la cartografia crítica, possibiliten una lectura profunda del territori en clau històrica, geogràfica i física, tot revelant tensions, buits i oportunitats estratègiques de transformació. Aquest treball vol aportar una comprensió integral de l’enclavament industrial com a buit urbà amb potencial de reconversió, obrint un debat sobre com intervenir en aquests espais en desús per reincorporar-los a la ciutat contemporània. En aquest sentit, es planteja que reconèixer i categoritzar l’estat actual del teixit és un pas indispensable per projectar intervencions sostenibles i adaptatives, capaces de recuperar àrees industrials en obsolescència i convertir-les en plataformes urbanes actives que contribueixin a millorar la qualitat de vida dels seus habitants.

: PFC1-PFC2
: Amb data de lectura
:
Intervencions urbanes equitatives en àrees de fort pendent Lliçons d’El Carmel, Barcelona Aquesta tesi explora com el disseny urbà pot promoure l’equitat espacial en entorns físicament i socialment complexos. Prenent com a cas d’estudi El Carmel —un barri en pendent de Barcelona configurat pel creixement informal i la manca històrica d’infraestructures— s’examina com intervencions puntuals en l’espai públic i la mobilitat han transformat la vida quotidiana local. Mitjançant visites al lloc, recerca d’arxiu i entrevistes, l’estudi aborda el barri des de diferents escales per comprendre el desenvolupament de la seva estructura urbana al llarg dels darrers quaranta anys. Finalment, la recerca recull un catàleg d’estratègies aplicades a El Carmel al llarg dels anys, que es proposa com un marc d’eines transferible a altres àrees amb reptes topogràfics i perifèrics comparables.

: PFC1-PFC2
: Amb data de lectura
:
This thesis investigates the Mediterranean borderlands as dynamic territorial systems rather than static lines on maps. It begins from an interest in contested, marginal, and transitional spaces where politics becomes spatially visible. Borders, once seen as remote edges, have moved to the center of geopolitical debates, especially within the EU, where external frontiers are framed as “Fortress Europe.” Here, migration, sovereignty, and security intersect, transforming peripheral landscapes into strategic nodes. The research develops a framework that integrates critical, infrastructural, and ecological perspectives. It studies borders through three dimensions: objects (fences, surveillance, corridors, facilities), territories (landscapes, settlements, hydrology), and mechanisms (legal regimes, connectivity, organizational logics). Methodologically, it combines comparative cartography of 25 Mediterranean border fragments with an in-depth case study of the Evros/Meriç River. This approach exposes how infrastructures, governance, and everyday practices together produce borderscapes, making visible the spatial logics that regulate flows, shape territories, and structure life at the edge.

: PFC1-PFC2
: Amb data de lectura
:
Güvenpark, located in Ankara, has evolved from a planned park into a complex urban threshold shaped by shifting political, social, and infrastructural paradigms. Originally conceived within Jansen’s master plan as a green urban junction, which was a symbol of modernism in “Nation Building”. Its transformation from a designed public park into a transit hub, a protest site, and a securitized space reflects broader urban paradigm shifts, wherein governance strategies and sociopolitical dynamics mediate access, perception, and function. The historical and spatial transformation of Güvenpark has weakened Kizilay’s identity as a commercial center, as increased security measures and restricted access have altered its function as a public gathering space. Drawing on the concept of “threshold spaces” as sites of negotiation between control and openness, this study examines Güvenpark’s sequential evolution and its implications for Ankara’s urban fabric. This thesis investigates the evolution of Güvenpark as a transitional space, in the case of evolution of threshold in paradigm shifts such as analysing its historical trajectory, contemporary constraints, and potential future reconfigurations. Through the research explores how public spaces can be reclaimed from securitization and repurposed as dynamic arenas of collective urban life.

: PFC1-2
: Amb data de lectura
:
This thesis examines the in-between landscapes of Gallecs and Pla Reixac in the metropolitan region of Barcelona, where the binary distinction between city and countryside dissolves. Rather than residual or empty grounds, these territories appear as complex, dynamic terrains where agriculture, ecological processes, infrastructures and everyday practices intersect. They embody the peri-urban condition: unsettled, fragmented, and layered mosaics shaped by both continuity and rupture. The research aims to challenge the urban–rural dichotomy through these backyards, revealing the spatial, ecological, and social complexity of such landscapes. It interprets their borders as layered and lived rather than static, and explores their productive dimension as interfaces where agricultural, ecological and urban logics overlap and negotiate. By combining lived experience, mapping and historical analysis, the thesis produces cartographies that expose overlooked dynamics, while a literature review situates these spaces within broader debates, framing landscape as a lived and layered condition shaped by past, present, and future. Ultimately, it argues that ambiguity and contradiction are not weaknesses but values, making these unsettled edges essential to the future of metropolitan transformation.

: PFC1-PFC2
: Amb data de lectura
:
This thesis investigates how discontinuities in Barcelona’s green infrastructure impact environmental comfort, testing the hypothesis that some discontinuities do not necessarily reduce benefits when vegetation quality and local context are adequate. A mixed method was used, combining macro-scale NDVI mapping, land surface temperature analysis, and mapping of NO2, PM10, and PM2.5 levels with micro-scale mapping and field observations. Four micro case studies, Girona and Consell de Cent, Gràcia, La Rambla, and Paral-lel, are used to investigate some possible citywide patterns due to their distinct street forms, traffic regimes, and canopy structures. Across these sites, the study examines vegetation quantity and health, underground conditions, and correlates them to pollutant concentrations, with a focus on events which causes sudden increases such as construction, waste collection, crowding, and traffic. The study aims to identify the impact of green infrastructure discontinuities on environmental parameters in central Barcelona.

: PFC1-2
: Amb data de lectura
:
MYTHICAL LANDSCAPES TOWARDS A NEW SPATIAL PEDAGOGY Marsh Arabs as case study . T his thesis Mythical Landscapes, interrogates the Arab Marshes as a contested terrain where the mystical—imbued with Marsh Arabs myth, sound, and fluid ecologies—collides with the extractive logics of the mod ern state. Framing the marshes as terrain vague (Ignasi de Solà-Morales), it explores how their ambiguity (neither fully land nor water) and margin ality (dismissed as “wastelands”) sustain lifeways that defy capitalist legi bility. Through satellite, and sound ethnography, photography, the study maps the slow violence (Rob Nixon) of oil pipelines and dams, juxtapos ing these tangible infrastructures with the marshes’ intangible lifeworlds: migratory buffalo, lamentations for lost waters, and reed architectures that sway like whispered resistance. Central to this inquiry is the concept of pedagogy as mystical practice. T he marshes’ seasonal rhythms, oral traditions, and acoustic landscapes (Steven Feld’s acoustemology) challenge classroom-based epistemologies, proposing instead a learning rooted in observation of the intangible— how to read reeds for coming storms, or decode the politics hidden in a pipeline’s hum. A curated photography book renders visible the tension between Global’s necropolitical grids (Achille Mbembe) and Marsh Fam ilies communal rituals, while a sound archive of field recordings amplifies laments as acoustic land claims. By bridging decolonial theory with Arab marsh Living Art, the research reimagines the marshes not as a site of loss, but as a living pedagogy of resistance—where sound becomes a map, and the mystical persists as a radical refusal of extraction.

: CB7
: Amb data de lectura
:
La crisis global de residuos, agravada por dinámicas extractivas y lógicas de consu-mo aceleradas, ha convertido al sector de la construcción en uno de los principales generadores de desechos a nivel mundial. Frente a esta realidad, surge la necesidad de repensar el ciclo de vida de los edi?cios, desplazando el paradigma de la perma-nencia hacia una lógica de desensamble, movilidad y reutilización. En lugar de asumir el residuo como una consecuencia inevitable, esta investigación busca estudiar cómo el desensamble puede anticiparse desde el diseño mismo, incorporando el ?n de vida como parte activa del proyecto arquitectónico. De una lista preliminar de más de setenta ejemplos, se seleccionan y analizan diecisiete casos históricos y contemporáneos en los que la arquitectura ha sido con-cebida, adaptada o reinterpretada como un sistema desensamblable, reconstruido posteriormente en contextos distintos a los de su origen. La organización de los casos responde a sus lógicas de traslado, lo que permite establecer comparaciones entre diversos métodos de desensamble y transporte. A partir de este análisis comparativo, se ponen de relieve las posibilidades técnicas, culturales y proyectuales del diseño para el desensamble (DfD) como herramienta de una arquitectura circular, capaz de reducir su impacto ambiental sin renunciar a su dimensión expresiva y simbólica. Como parte del trabajo, se compone una colección grá?ca de uniones cons-tructivas extraídas de los casos estudiados. Esta selección permite ejempli?car las estrategias formales y materiales que facilitan el desensamble, y ofrece una base para re?exionar sobre su aplicación en proyectos futuros. Lejos de proponer soluciones universales, la investigación busca reconocer patrones, matices y latencias que pue-dan alimentar nuevas formas de proyectar en un escenario marcado por la escasez, la transformación y la impermanencia.

: PFC1-PFC2
: Amb data de lectura
:
Residencial San Felipe in Lima stands as both an architectural landmark and a living experiment in modern urbanism. Conceived in the 1960s, during a period of explosive population growth and a deepening housing crisis, the project emerged from President Fernando Belaunde Terry’s vision of a functionalist, socially conscious city. Built on land with layered histories—from pre-Hispanic canals to a modern racetrack—the complex embodied modernist ideals through its innovative design: four towers clustered around a central agora, communal patios fostering vertical neighborhoods, elevated “streets in the sky,” and the radical dedication of more than half its 26 hectares to open green spaces. Beyond its design, San Felipe’s significance lies in how residents have shaped it over decades, adapting entrances, enclosing gardens, and negotiating the balance between openness and security to create what many describe as an “oasis of safety.” These acts of appropriation highlight the active role of inhabitants as co-producers of their en- vironment. Yet tensions persist, particularly over the ambiguous status of shared areas and the sustainability of maintaining vast gardens with potable water. A proposed regeneration strategy seeks to revive the ancient Huatica Canal system and replace sealed surfaces with permeable soil, reconnecting the community to its ecological and cultural past. In contrast to speculative developments that prioritize profit over livability, San Felipe offers a vital lesson: humane den- sity, social cohesion, and ecological awareness can coexist, making it not a relic of modernism but a living model for more just and sustainable urban futures

: PFC1-PFC2
: Amb data de lectura
:
La tesi pretén explorar les convencions inherents al dibuix i la cartografia, i el seu paper en els mètodes, les tècniques i les idees que dicten la representació del material visual de l'autor a l'observador. Les convencions del dibuix, com totes les convencions, són inherentment culturals en origen i trets, i el temps i la cultura són dos factors que creen una gran varietat en la representació visual del mateix material. Els objectius principals són identificar les relacions entre les convencions del dibuix passades i contemporànies en les disciplines de la cartografia i l'urbanisme, i explorar combinacions de convencions que produeixin dibuixos rics i variats que abordin tant els costats objectius com subjectius de la representació. L'enfocament d'aquest estudi se centra a Catalunya, la península Ibèrica i les regions de la Mediterrània, que van formar la base geogràfica de la recerca de postgrau de l'autor. La tesi es presenta en dues parts: una col·lecció de convencions cartogràfiques observades en mapes principalment de la regió mediterrània, i una sèrie de dibuixos personals de l'autor de la tesi anomenats el diari de dibuix. Tot i que aquestes dues parts es van dur a terme simultàniament, es presenten com a parts separades a la tesi.

: PFC1-PFC2
: Amb data de lectura
:
Indian cities are undergoing a rapid and pervasive transformation, where globalisation and modernisation are increasingly homogenising urban landscapes, leading to a critical change in their unique character. Using Jaipur (a city renowned for its historic identity) as a primary case study, this thesis examines precisely how these morphologically unfold over time. This research uses a multi-scalar, comparative framework of eight distinct urban fabrics, each representing a key decade of development from the 1930s to the present. Through meticulous mapping and analysis, the study decodes the evolution of urban form by examining transitions in plot patterns, building typologies, architectural elements, land use, and the public spaces. The study concludes by determining the tangible and intangible consequences of this growth, arguing that the change in urban character fundamentally impacts socio-cultural structures and ecological sustainability, presenting a critical challenge for the future of Indian cities.

: Beta
: Amb data de lectura
:
Architecture has continuously evolved through the Industrial Revolutions, shaped by technological, cultural, and social transformations. In the current era of artificial intelligence, this thesis investigates the relationship between architecture, industrial revolutions, and intelligent systems. The first part offers a detailed historical study to understand diverse perspectives of this link. The second part predicts new definitions for the architect and architecture, proposing a methodology for designing future intelligent buildings.

: Beta
: Amb data de lectura
:
Aquesta investigació explora el potencial estratègic de les cobertes edificades com a agents actius en la reconfiguració de la ciutat contemporània. Més enllà de la seva funció tècnica, les cobertes ofereixen un valor col·lectiu, ecològic i productiu, situant-se en la intersecció entre la regeneració urbana i la sostenibilitat. Barcelona s’hi presenta com a cas d’estudi pel seu teixit urbà dens, la tradició mediterrània de vida als terrats i la diversitat d’intervencions recents que han redefinit aquestes superfícies com a plataformes urbanes dinàmiques. L’estudi proposa una metodologia en quatre fases —revisió històrica, anàlisi comparativa, desenvolupament gràfic i projecció futura— que combina enfocaments teòrics i pràctics per examinar com les cobertes poden catalitzar noves dinàmiques urbanes i contribuir a ciutats més inclusives, resilients i sostenibles.

: Beta
: Amb data de lectura
:
Aquest estudi examina el concepte de buit morfològic en l’habitatge unifamiliar d’Álvaro Siza i a la Quinta da Malagueira (Évora, Portugal), amb l’objectiu de comprendre millor la seva ideologia projectual i el seu compromís persistent amb el context, la contemplació i la veu de l’usuari. Mitjançant una anàlisi comparativa i una lectura multiescalar (urbà–carrer–habitatge), la recerca construeix un catàleg de directrius i operacions espacials que poden contrastar-se amb altres projectes. La Malagueira —primer encàrrec de Siza a gran escala i d’intervenció urbana— s’aborda com a cas central per avaluar com aquestes estratègies han activat la vida urbana i les relacions espacials fins i tot quaranta-vuit anys després. L’estudi sosté que el buit morfològic possibilita una arquitectura oberta, adaptable i apropiable. Els resultats mostren que anticipar el buit com a marc per al creixement i l’ús indeterminat fomenta dinàmiques humanes i espacials de continuïtat formal i social, reforça el sentit de lloc i sosté processos d’apropiació espacial efectius i duradors. Finalment, la recerca proposa un marc operatiu —que inclou tipologies de buits morfològics i regles d’implantació— derivat de l’obra de Siza, alhora que analitza els possibles desplaçaments en les relacions usuari–lloc quan nous buits morfològics s’integren en un projecte existent.

: Beta
: Amb data de lectura
:
Architecture of Survival: Self Constructed Shelters in Gaza analitza les arquitectures fràgils nascudes de la desesperació i l’enginy després d’octubre de 2023. En un paisatge desposseït de seguretat i de sistemes, les persones desplaçades van començar a construir. Sense arquitectes, agències ni plànols, però només amb la necessitat, van recollir les runes del seu entorn: pedra esmicolada, metall torçat, llaunes d’aliments, teixits i sacs de sorra. Amb aquests fragments van donar forma a espais per sobreviure. Aquesta tesi escolta les històries d’estudiants, famílies i civils, traduint els seus refugis en dibuixos i lectures arquitectòniques. El que va començar com a fogonades de tendes i estructures improvisades en notícies i xarxes socials es va convertir en un contacte directe amb les veus que hi havia al darrere. Mitjançant estudis de cas i comparacions globals, la tesi llegeix aquests refugis com a respostes d’emergència en què una lògica arquitectònica de l’escassetat es fa visible. La investigació desenvolupa tres línies d’anàlisi: com els refugis autoconstruïts poden funcionar més enllà de la seva funció com a actes de disseny; com els processos d’adaptació i d’intel·ligència material apareixen en condicions d’escassetat; i com les metodologies de recerca poden respondre quan el treball de camp convencional és interromput o és en gran part inaccessible. En explorar en paral·lel l’acte de construir i l’acte de sobreviure amb els refugis mateixos, la tesi busca entendre com l’arquitectura, fins i tot en el col·lapse, persisteix com una pràctica humana de resiliència i resistència.

: Beta
: Amb data de lectura
:
El treball explora l’estratègia de les habitacions equivalents en el disseny de l’habitatge col·lectiu. L’equivalència, entesa com la composició dels habitatges a través d’habitacions de dimensions i condicions generals similars, desafia les jerarquies funcionals i obre l’espai domèstic a l’apropiació i al canvi. L’estudi se centra en projectes recents a Barcelona i la seva àrea metropolitana en l’última dècada, com a camp de prova d’aquest enfocament. Examina les condicions físiques de les unitats d’habitatge seleccionades, incloent-hi la seva composició tipològica, la lògica estructural, les dimensions de les habitacions i els esquemes de circulació. Es estudia com la intercanviabilitat i l’adaptabilitat dels usos es relacionen amb aquests aspectes. L’anàlisi comparativa de cinc casos d’estudi es basa en l’equivalència com a eina de disseny, subratllant com les decisions preses a l’escala de l’habitació influeixen en l’habitatge i, finalment, en la ciutat. La recerca dialoga amb l’interès actual pels models d’habitatge capaços d’assumir el canvi en la vida col·lectiva.

: Beta
: Amb data de lectura
:
Master thesis focuses on a state of contemporary crafts-based architectural practices. Investigation regards offices which produces architecture within borders of their studio. The act of creation could have a form of erecting the building by the office employees, components production or symbiotic relation with craftsman-builders

: PFC1
: Amb data de lectura
:
El Centro Histórico de Guadalajara reúne una de las concentraciones más altas de patrimonio edificado de origen habitacional en México, pero gran parte de estos inmuebles han dejado de funcionar como viviendas. La investigación parte de esta paradoja: un espacio con fuerte valor histórico y cultural, pero con una pérdida progresiva de su función residencial. Para comprender esta situación, se recurre a un enfoque que combina historia urbana, revisión normativa y análisis empírico. El recorrido histórico permite mostrar cómo la casa-patio y otras tipologías residenciales se transformaron con el tiempo hasta ceder terreno a usos comerciales y de servicios. La lectura crítica de los marcos legales revela, a su vez, que las políticas de conservación y planeación han tenido un papel ambiguo, en ocasiones favoreciendo la permanencia del patrimonio y en otras debilitando su función habitacional. Finalmente, la elaboración de una base de datos depurada, complementada con trabajo de campo y herramientas de análisis espacial y estadístico, ofrece una mirada precisa sobre el estado actual de los inmuebles y las dinámicas que los afectan. Los resultados señalan que la pérdida de uso habitacional está estrechamente ligada al deterioro físico y a la presión inmobiliaria en el área central. Este panorama plantea la necesidad de estrategias que no se limiten a preservar la forma arquitectónica, sino que promuevan la reintegración de vivienda como condición para la conservación activa y la revitalización del centro histórico.

: PFC1
: Amb data de lectura
:
Este estudio pretende analizar la restauración del Centro Histórico de la ciudad de Salvador de Bahía a finales de la década de 1980, una experiencia liderada por los arquitectos Lina Bo Bardi y João Filgueiras Lima, Lelé, centrándose en la adaptación de elementos prefabricados de ferrocemento (argamassa armada) para el uso en construcciones preexistentes como estrategia de rehabilitación arquitectónica y social. Partiendo de un análisis de las trayectorias de los arquitectos y del contexto de la ciudad, se demuestra como la solución propuesta es una respuesta a las demandas de la administración y a la protección del conjunto del Centro Histórico como Patrimonio de la Humanidad, que presenta a los arquitectos el reto de conciliar la preservación histórica, la valoración cultural y la mejora de las condiciones de vida de la población con intervenciones apoyadas por la producción de elementos prefabricados como soluciones rápidas, replicables y de bajo coste adaptadas a la singularidad de los edificios coloniales. El análisis se centra en los dos proyectos emblemáticos del plan, el Projeto Piloto Ladeira da Misericórdia y la Casa do Benin na Bahía, junto al estudio de las principales piezas prefabricadas para entender sus capacidades técnicas y las aplicaciones prácticas propuestas. Finalmente, se espera que este estudio demuestre cómo la integración de técnicas de prefabricación y la preservación de estructuras preexistentes dieron como resultado una arquitectura capaz de reafirmar el “alma popular de la ciudad” que, caso replicada como planeado, podría haber cumplido su papel crucial en la rehabilitación del Centro Histórico de Salvador.

: PFC1
: Amb data de lectura
:
Los balcones del Eixample de principios del siglo XX constituyen un ejemplo representativo de la transición hacia sistemas constructivos híbridos. Se desarrollaron con la intención de reducir peso y costes, incorporando por primera vez la combinación de hierro con piedra artificial. Sin embargo, esta innovación introdujo una incompatibilidad estructural que condiciona su durabilidad. Este estudio demuestra que las grietas y desprendimientos que hoy vemos no son simplemente las arrugas del tiempo, sino el resultado de una incompatibilidad de diseño: una lucha silenciosa entre el metal y la piedra que lo envuelve. Al analizar este elemento, desvelamos una lógica de fallo que se repite en otros sistemas constructivos híbridos de la época. Todo comienza con el pulso diario de la ciudad. Con cada cambio de temperatura, el hierro embebido se expande y contrae a un ritmo distinto que el recubrimiento pétreo. Este movimiento diferencial, aunque invisible, deja cicatrices internas: microfisuras que se convierten en la puerta de entrada perfecta para la humedad y las sales del ambiente costero de Barcelona. Una vez dentro, se activa el conocido proceso de corrosión, y el hierro se expande con una fuerza imparable (multiplicando su volumen) que fractura la piedra desde dentro en un ciclo de degradación constante. El trabajo de campo sobre 16 edificios representativos, un total de 246 balcones, no deja lugar a dudas: el patrón se repite de forma sistemática. La gran mayoría de los balcones estudiados muestran fisuras que dibujan el recorrido exacto de los perfiles metálicos, incluso en fachadas rehabilitadas hace poco. La prueba definitiva se encuentra al compararlos con los balcones macizos de piedra; a pesar de ser más antiguos, carecen de esta patología estructural. Esto confirma que la vida útil del conjunto la dicta su componente más vulnerable, ese “eslabón débil” que, en este sistema, es indiscutiblemente el hierro. La conclusión, la vejez de estos balcones es inherente

: PFC1
: Amb data de lectura
:
Aquest Treball de Fi de Màster analitza el patrimoni hidràulic prehispànic de la Serralada Negra (Àncash, Perú), amb especial atenció a les rescloses de Ricococha Alta, Weetacocha i Shuklloc. Mitjançant un enfocament interdisciplinari que combina revisió bibliogràfica, diagnosi tècnica i anàlisi econòmica, s’avalua la funcionalitat actual d’aquestes infraestructures i el seu potencial com a alternativa a les rescloses contemporànies de formigó als Andes centrals. Els resultats mostren que la seva restauració constitueix una opció significativament més econòmica, amb volums d’emmagatzematge funcionals i costos de manteniment assumibles per les comunitats locals. L’estudi incorpora també la dimensió paisatgística i cultural, destacant la integració d’aquestes obres en el territori andí. Finalment, es proposa un marc metodològic que articula criteris tècnics, socials, culturals, econòmics i normatius, orientat a futures intervencions. Es conclou que aquestes rescloses representen alhora un llegat arqueològic i un recurs estratègic per a la seguretat hídrica, la resiliència climàtica i la gestió comunitària de l’aigua als Andes.

: PFC1
: Amb data de lectura
:
Aquesta investigació explora les tàctiques de co-rehabilitació urbana com a alternativa als models tradicionals de rehabilitació arquitectònica, prenent com a referència cinc experiències desenvolupades a Barcelona: Lancaster “Guernika”, Reviure als Terrats, Co-Hab Raval, Espai Germanetes i Nau Bòstik. El treball analitza com aquestes iniciatives, sorgides en contextos i escales diverses, situen al centre la participació comunitària, l’autogestió i la microescala com a motors de transformació social i espacial. A partir d’un enfocament qualitatiu, es reconstrueixen els seus processos metodològics i s’identifiquen tensions clau entre autogestió i institucionalitat, escales domèstiques i urbanes, així com entre temporalitat i sostenibilitat. La recerca conclou que la co-rehabilitació s’ha d’entendre com un procés obert i cíclic més que com un model replicable, i proposa el seu valor com a laboratori continu d’experimentació urbana que amplia els horitzons de la rehabilitació arquitectònica contemporània.

: PFC1
: Amb data de lectura
:
La Iglesia de los Sacramentinos es un templo católico inaugurado en 1936 en el centro de Santiago de Chile por la Congregación Sacramentina. De estilo románico-bizantino, fue diseñada por el arquitecto chileno Ricardo Larraín Bravo, quien se inspiró en la basílica del Sacré Coeur de París, obra del arquitecto Paul Abadie concluida en 1914. Esta investigación realiza un análisis comparativo de las características arquitectónicas, constructivas y espaciales de ambos templos, con el propósito de determinar en qué medida el edificio chileno constituye un símil o paralelo arquitectónico de su referente parisino, aportando claridad frente a la desinformación existente sobre el tema.

: PFC1
: Amb data de lectura
:
Este trabajo se propone reflexionar sobre la noción de patrimonio periférico a partir del estudio de la obra del arquitecto Francisco Salamone como caso representativo. Se entiende por patrimonio periférico aquel que, a pesar de su monumentalidad y singularidad, queda relegado en el relato patrimonial dominante por su localización en contextos alejados de los grandes centros urbanos, por su escaso reconocimiento académico y por la tensión entre sus significados originales y su apropiación contemporánea. En este sentido, la investigación no se limita a describir la obra de Salamone, sino que busca interrogar cómo este concepto puede extrapolarse a otros patrimonios con características análogas, situados en geografías, culturas y memorias periféricas. El trabajo se estructura en dos grandes bloques: un marco teórico–reflexivo, donde se abordan las nociones de patrimonio periférico, monumentalidad y criterios contemporáneos de intervención; y una segunda parte de carácter propositivo, que incluye fichas técnicas y la formulación de principios abiertos de intervención, orientados a señalar posibles direcciones para la rehabilitación y gestión de estos edificios para con su comunidad, con proyecciones hacia otros contextos similares. Esta investigación se inscribe en la voluntad de contribuir a una práctica profesional que articule el diseño arquitectónico con una mirada crítica y comprometida sobre los procesos de patrimonialización en contextos no centrales. Lejos de concebir al patrimonio como una categoría cerrada, se busca abrirlo a nuevas narrativas, capaces de integrar lo material, lo simbólico y lo social desde la perspectiva de la arquitectura y de la periferia.

: PFC1
: Amb data de lectura
:
Análisis de la relación entre estrategias de circularidad y tecnologias digitales en la rehabilitación de edificios industriales a través de 6 casos europeos, entre 2019 y 2025, identificando sus conexiones y limites

: PFC1
: Amb data de lectura
:
El present treball es desenvolupa a partir de l'estudi de les intervencions de restauració en les rosasses al llarg de la història com a font de coneixement de cara a futures intervencions. L'objectiu d'aquest treball és a estudiar i tipificar els quadres patològics de les rosasses i les solucions adoptades en la seva restauració. A causa del complex estat de la qüestió, paral·lelament es desenvolupen una sèrie de recomanacions emmarcades en el context de les quatre fases del procés d'intervenció: anamnesi, diagnosi, teràpia i control, aprofundint en les teories del comportament estructural i les possibilitats de la seva anàlisi.

: CB10
: Amb data de lectura
:
This thesis explores the impact that fast urbanization has had on airport infrastructure through the case of Dakhla, Morocco. Airports are reconceptualized as actors of urbanization alongside land use, transit, and resiliency. A Performance Index ranked Moroccan airports among 7 categories and illustrates with GIS mapping and comparative case studies. Using a research by design paradigm, three strategic scenarios for Dakhla International Airport are developed: In Situ Adaptation, Hybrid Transformation, and Full Displacement. All of which consider the airport as urban planner, and the potential to evolve into an airport city . The thesis argues that airports in rapidly urbanizing-conditions have to be specifically planned as territorial anchors and purveyors of sustainable urbanization.

: CB8
: Amb data de lectura
:
El Bloc Obert va emergir com una tipologia residencial clau a la Barcelona de mitjan segle XX, com a resposta al creixement urbà accelerat i a la migració massiva. Aquesta tesi examina el Polígon del Besòs, centrant-se en la planta baixa com a interfície crítica entre l’edifici i la ciutat, on convergeixen la interacció social, l’espai públic i la continuïtat urbana. Combinant recerca històrica, marc teòric, anàlisi del lloc i estudis de cas d’intervencions, l’estudi posa en relleu les tensions entre la planificació formal i les pràctiques dels residents, i proposa estratègies per adaptar i revitalitzar aquests conjunts residencials tot reforçant-ne les funcions socials i urbanes.

: CB8
: Amb data de lectura
:
With the rapid growth of the aging population worldwide, future cities are expected to move toward age-friendly transformation. In this process, the planning and design of green public spaces play a crucial role in supporting older adults’ health, mobility, and social participation. Although China has made progress in expanding the total amount of urban green space, current approaches often remain at the level of quantity increase, lacking systematic integration and spatial continuity, which limits their practical value for older people. Drawing on the experiences of Barcelona’s superblocks and green axis plan, this study takes Yingxing Subdistrict in Shanghai’s high-density urban area as a case to explore new possibilities. By combining literature review, case comparison, and GIS-based spatial analysis, the research investigates how fragmented green areas can be reorganized into a multi-level, connected green network. The findings suggest that improvements at different scales—including pocket parks at the small scale, pedestrian-friendly streets at the medium scale, and community-level green networks at the larger scale—can together create an age-friendly and sustainable environment. Ultimately, the study argues that integrating age-friendly planning principles with systematic green infrastructure design is essential for building inclusive and sustainable future cities.

: CB8
: Amb data de lectura
:
-----

: CB8
: Amb data de lectura
:
MANIFEST El concepte habitual d’intimitat està vinculat a la idea de luxe: quelcom privat, individual i aliè al disseny. En canvi, la col·lectivitat ha estat durant molt de temps al centre del debat arquitectònic, sovint plantejada en termes de densitat, eficiència i governança. El meu treball qüestiona aquesta divisió. Proposo tractar la intimitat i la col·lectivitat no com a oposats, sinó com a condicions interdependents que, juntes, configuren la realitat d’una vida habitable. Aquesta tesi defensa que la intimitat pot ser objecte de disseny, fins i tot en residències col·lectives i sota condicions d’escassetat. En analitzar pisos de co-living ordinaris renovats amb pressupostos modestos, es demostra que la intimitat no és un excedent que s’afegeix després de l’eficiència, sinó una qualitat infraestructural que cal cultivar. L’arquitectura té la capacitat d’emmarcar tant la retirada com la trobada, de crear gradients entre privacitat i sociabilitat, i de fer que la vida quotidiana sigui habitable.

: Amb data de lectura
:
Thresholds appear to interrupt boundaries, they are an invitation to cross from one side to the other, from the public universe to the private realm, from the outside to the inside. The aim of the thesis is to study the threshold within the household not as a mere incision in a boundary, but as a space itself. A space where architecture is understood as a verb, not a noun, exploring the relationship between transitions, movement, and time. A sequential composition that turns special experiences into temporal narratives. A succession of changes and surprises which create an anticipation of what is beyond, but at the same time, creates a continuous space. An in-between nature that is linked with the undifferentiation and blurring of limits, the moment where background and figure merge to become one unit. However, it is action that creates the threshold space and merges objects with the field. It is the design of experiences and sensory interactions from a phenomenological point of view. People are at the center of it. The movement is used as a tool to design not only the space, but the way people feel while navigating it. As the boundaries change from a punctual element to a space, as they thicken and gain scale, as they become active places, as the limits blur and the separated spaces melt into one another, that is when they become thresholds. Limits reach their maximum expression when they disappear as such.

: CB8
: Amb data de lectura
:
-----

: CB8
: Amb data de lectura
:
Carlo Scarpa and the Construction of In-Between Space: Water as a Threshold Element at Querini Stampalia

: GRAUS
: Amb data de lectura
:
Aquesta recerca aborda la problemàtica dels brownfields a Santiago de Xile i el seu potencial de reconversió davant d’un model de desenvolupament urbà insostenible, com és el creixement en “taca d’oli”, que intensifica la fragmentació territorial i la desigualtat socioespacial. Això genera una paradoxa: mentre la ciutat s’expandeix sobre nous sòls, al seu interior hi ha terrenys prèviament desenvolupats que romanen en desús o infrautilitzats. Aquests espais representen una oportunitat estratègica per regenerar àrees consolidades, promoure la densificació i proveir habitatge i espais verds. Tanmateix, la seva gestió es veu limitada per l’absència d’una definició oficial, d’un registre sistemàtic i d’instruments específics en el context xilè. En aquest marc, la recerca s’estructura entorn de la pregunta de com la definició, identificació i caracterització dels brownfields a la Regió Metropolitana de Santiago pot orientar uns criteris estratègics de reconversió. L’objectiu general és identificar i caracteritzar aquests terrenys per proposar criteris que permetin avançar cap a un model urbà més compacte, sostenible i equitatiu. Una de les aportacions centrals ha estat la construcció d’un catàleg propi des de zero amb QGIS, filtrant 365 casos inicials fins a consolidar-ne 75. Per a la seva anàlisi es van elaborar fitxes estandarditzades amb possibles criteris de reconversió. L’estudi distingeix dos tipus principals de reconversió: cap a espais verds, dividits en tres categories, i cap a usos mixtos amb habitatge. Els resultats indiquen que les pedreres podrien generar 663 hectàrees de nous espais verds, mentre que 121 hectàrees podrien destinar-se a ús mixt amb habitatge, contribuint a reduir el dèficit habitacional. Les conclusions remarquen que els brownfields són un recurs urbà estratègic la gestió del qual requereix metodologies replicables, polítiques públiques integrades i un registre oficial, constituint una oportunitat per regenerar la ciutat des de dins.

: PFC2
: Amb data de lectura
:
-----

: PFC2
: Amb data de lectura
:
La ciutat contemporània és una entitat complexa i amb múltiples capes, tant en termes d'escala com de tipus. Un total de vint places de Barcelona funcionen com a laboratori per a l'estudi dels entorns existents. Aquestes ubicacions permeten analitzar les capes horitzontals del teixit urbà, el barri i la plaça, així com les capes verticals de façanes, vores i detalls arquitectònics. Aquest enfocament multifacètic facilita una comprensió integral de la dinàmica de l'espai públic. El present estudi considera diferents escales, partint de principis que incorporen línies de desig, espais intermedis i condicions de confort i permanència. L'anàlisi abasta morfologies, fronts actius, discontinuïtats per als vianants i dèficits bioclimàtics, amb l'objectiu de formular estratègies transferibles. Mitjançant cartografia, observació sistemàtica i anàlisi comparativa, s'examinen detalladament tres casos pràctics per a revelar com funcionen les relacions entre forma i comportament i les seves limitacions. La recerca es basa en un enfocament metodològic, que representa una de les nombroses metodologies existents, que transforma l'anàlisi de l'espai públic en una eina aplicable al procés de disseny.

: PFC2
: Amb data de lectura
:
Aquesta tesi examina com el projecte d’espai públic de Barcelona de finals del segle XX —especialment les places dures— va generar unes condicions arquitectòniques que posteriorment van ser apropiades pels skaters. Centrant-se en dos casos principals, la Plaça dels Àngels (MACBA) i la Plaça dels Països Catalans (Sants), la recerca analitza com la morfologia urbana, els assemblatges materials i els règims de gestió interactuen per permetre o limitar la «patinabilitat». Els mètodes combinen documentació arquitectònica, recerca de camp i anàlisi rítmica basada en vídeos de rutes i seqüències de trucs, així com revisió d’arxius i polítiques. A múltiples escales —la xarxa de llocs de la ciutat, la disposició de les places i la interfície entre persones i objectes—, l’estudi identifica afordances recurrents: paviments durs continus (granit/marbla), vores lineals i diferències d’alçada, grans camps sense obstacles, centralitat amb tancament perceptiu i detalls duradors que admeten el desgast. Els resultats replantegen les places dures no pas com a fracassos estèrils, sinó com a infraestructures adaptables la lògica formal i material de les quals dona suport a usos emergents. La tesi conclou amb implicacions de disseny per a les places contemporànies: especificar superfícies de pedra robustes i d’assecat ràpid; articular línies, sortints i gradients seccionals; coreografiar camins de desig coexistents; i combinar les disposicions espacials amb protocols de coexistència clars en lloc de prohibicions. En fer-ho, situa l’skateboarding dins del discurs arquitectònic com un diagnòstic de com es produeix, s’habita i es reinterpreta de manera productiva l’espai públic.

: PFC2
: Amb data de lectura
:
-----

: PFC2
: Amb data de lectura
:
La tesi aborda la problemàtica de la producció d'aliments en un context global marcat per crisis ecològiques i alimentàries, creixement populacional i profundes transformacions territorials. Enfront de la necessitat de garantir la seguretat alimentària. L'objectiu central de la tesi és avaluar la sostenibilitat dels sistemes de producció protegida i la compatibilitat amb la gestió del sòl i la planificació urbana, prenent com a cas d'estudi els territoris mediterranis. A partir del mapatge de les estructures, límits i associacions que configuren aquests sistemes, es busca aportar eines conceptuals i de disseny per comprendre i anomenar la producció d'aliments sota plàstic. Més que oferir respostes definitives, la tesi pretén obrir preguntes clau: els sistemes de producció controlada són una resposta real a la crisi alimentària i ambiental, o reprodueixen lògiques de sobreproducció que no resolen els problemes de fons? Quines preguntes s'han de plantejar arquitectes i urbanistes davant d'aquesta nova ruralitat?

: PFC2
: Amb data de lectura
:
This thesis examines how laundry care, as a form of reproductive labor, reveals the spatial politics of collective housing from early modernist experiments to their present forms of use. Architecture has long claimed the power to reorganize everyday life, yet the work that sustains it, including laundry, cleaning and caregiving, has often remained invisible. Laundry becomes a lens to show how housing design reflects cultural hierarchies of gender, labor and domestic order. The research follows a comparative case-based approach, combining architectural analysis, archival study and spatial ethnography. Five housing complexes serve as case studies: Narkomfin in Moscow, Karl Marx-Hof in Vienna, Unité d’Habitation in Marseille, Robin Hood Gardens in London and Walden 7 in Barcelona. Each case is analyzed at the scale of the dwelling and the shared infrastructure, tracing how laundry was planned, spatialized or concealed, and how residents have adapted or resisted these arrangements over time. Findings show that laundry spaces are not marginal or technical, but ideological sites where architectural intention collides with lived experience. The history of collective laundries, privatized appliances and new service models reflects shifting norms and technological expectations. The thesis argues that eproductive labor must be recognized as an architectural category. By making care visible, it reframes laundry as a critical field for designing the future of domestic life.

: GRAUS
: Amb data de lectura
:
El acelerado proceso de urbanización en México ha puesto diferentes retos para financiar el desarrollo urbano de manera sostenible y equitativa. En particular, los municipios enfrentan la necesidad de generar mecanismos de recaudación que reduzcan su dependencia de transferencias estatales y federales. En este contexto, los instrumentos de captura de plusvalías han emergido como una estrategia clave para recuperar parte del valor del suelo generado por decisiones públicas, tales como inversiones en infraestructura o modificaciones normativas. En el caso de Guadalajara, los instrumentos más recientes son el Incremento al Coeficiente de Ocupación del Suelo (ICOS) y el Incremento al Coeficiente de Utilización del Suelo (ICUS), los cuales permiten ampliar la edificabilidad de los predios a cambio de una contraprestación económica, con el objetivo de financiar proyectos urbanos y redistribuir beneficios colectivos. No obstante, a pesar de su creciente importancia, la implementación de estos mecanismos ha carecido de evaluaciones empíricas que permitan comprender con precisión cómo inciden en el valor del suelo urbano y en qué medida cumplen con su función redistributiva. Ante esta laguna de conocimiento, la presente investigación adopta un enfoque metodológico cuantitativo, sustentado en modelos de precios hedónicos, que resulta idóneo para analizar el papel de los atributos físicos, normativos y espaciales en la formación del valor del suelo. Esta aproximación permite aislar y cuantificar los efectos asociados a parámetros urbanísticos como el COS, CUS, ICOS e ICUS, así como su interacción, con el fin de explorar la relación entre regulación normativa y valorización inmobiliaria. Para llevar a cabo el análisis se diseñó una base de datos original compuesta por más de 1,500 observaciones de predios urbanos en Guadalajara, elaborada a partir de valuaciones profesionales, georreferenciada y enriquecida con información normativa, socioespacial y temporal. Con esta base, se

: GRAUS
: Amb data de lectura
:
Persistent escalació de purificació i renda de preus a Barcelona ha tornat a accedir a la intèrpret critical issue, fueling processes de residents exclusió i social tensió. Within framework d'hedonic price models, this study examines how structural, locational, and socioeconomic atributs shape housing values. Building en prior literatura en price determinants, urban externalities, i profitability methodologies, l'objectiu és comparativament analyze sales i rental markets, identify common atributs, i estimat neighborhood-level rental yields. Les analysis relies amb cleaned dataset of 10,692 houseing offers from April 2024 (7,216 for sale and 3,476 for rent), processed through multilinear regression models with comparative specifications, spatial dummies, and unified model with Inaddition, rental iields were computed using 2 complementary approaches: empirical method basat en aritmètiques means i hedonic approach adjusted by common attributes. Results indicate que surt prices exhibit higher explanatory stability (R² = 0.88), mainly influenced by structural attributes, while rentals prices show greater volatility (R² = 0.68), strongly conditioned by locational and contractual factors. Regarding rental yields, l'arithmetic method produeix higher and more dispersades values, whereas the hedonic approach corrects distortions, lowering yields in high-end neighborhoods i increasing them in peripheral areas. Els estudis conclouen que la possibilitat de profitability in Barcelona és heterogeneous i depèn amb la interacció entre estructurals i contextuals contextuals, ofereix rellevant insights per a risk management, urban planning, i housing policy design.

: GRAUS
: Amb data de lectura
:
L'estudi analitza a l'AMV (1946–2024) la relació entre els MOUR i l'exposició residencial a inundació fluvial, construint una empremta composta (PATRICOVA, SNCZI, COPUT-1997) i contrastant-la amb la DANA-2024. La delimitació metropolitana combina criteris funcionals i de governança i mitjançant SIG i cadastre quantificació d'habitatges exposats. Els MOUR es reconstrueixen amb dos enfocaments: (i) periodització morfològica (compacta, gran ciutat, doble ciutat, policèntrica) i (ii) tipologia municipal per dispersió. Resultats: per periodització, la DANA rèplica la jerarquia esperada (màxims a “doble ciutat” i “compacta”); per dispersió, desplaça l'impacte cap a teixits menys dispersos (gens/molt poc), evidenciant vulnerabilitat en trames denses històriques i la necessitat de coordinació metropolitana del risc.

: GRAUS
: Amb data de lectura
:
Las áreas urbanas en climas tropicales son cada vez más vulnerables a los efectos intensificados del cambio climático, en particular, la isla de calor urbana (ICU/UHI) y los eventos de precipitación extrema. Esta tesis evalúa el potencial de la infraestructura verde como estrategia de resiliencia climática en San Juan, Puerto Rico, un entorno caracterizado por alta humedad, vientos débiles y franjas costeras densamente edificadas. Se integró teledetección (NDVI y temperatura superficial de la tierra, LST), una revisión comparativa de experiencias en otras ciudades tropicales y simulaciones microclimáticas con ENVI-met para valorar escenarios de intervención basados en la naturaleza. El análisis espacial mostró una asociación consistente entre bajos valores de NDVI y altas temperaturas superficiales, delineando “puntos calientes” urbanos; a su vez, los escenarios simulados con mayor presencia de infraestructura verde evidencian mejoras microclimáticas respecto al estado base, con reducciones localizadas de temperatura y atenuación del estrés térmico a nivel peatonal. La convergencia entre teledetección, revisión comparada y modelación permite proponer criterios de priorización espacial, intervenir primero zonas con bajo NDVI y alta LST, y lineamientos de diseño urbano que integren redes verdes como componente de adaptación frente al calor y lluvias intensas. Si bien existen limitaciones asociadas a la resolución temporal/espacial de los sensores y a los supuestos del modelo, los resultados son robustos y sugieren que la infraestructura verde es una vía viable y de alto impacto para fortalecer la resiliencia climática de San Juan.

: GRAUS
: Amb data de lectura
:
Esta investigación propone una metodología sensorial para orientar el diseño inclusivo de espacios públicos, integrando dimensiones interoceptivas, propioceptivas, exteroceptivas y de bienestar psicológico. A partir de la revisión, clasificación y sistematización de diversas metodologías, se construyó un marco de criterios e indicadores operativos que permite evaluar cómo se habitan o se desean habitar los espacios, incorporando la visión ciudadana y trasladándola a criterios de diseño. La propuesta metodológica fue validada mediante talleres participativos y análisis comparativos entre perspectivas técnicas y ciudadanas, orientando decisiones de diseño más inclusivas, sensibles a la diversidad y enfocadas en generar bienestar colectivo.

: GRAUS
: Amb data de lectura
:
La Transferència de Drets de Desenvolupament (TDD) ha estat incorporada per diferents municipis mexicans per a la consecució de diverses finalitats de desenvolupament urbà. La seva utilització troba un gran suport en el marc jurídic nacional i està sent promoguda per la instància federal en matèria de desenvolupament urbà. Tot i això, els governs locals no tenen un marc de referència específic que els permeti posicionar-se davant l'adopció de la TDD en funció de les característiques dels seus municipis. És per això que aquesta investigació s'enfoca a realitzar anàlisis numèriques que donin compte de la magnitud de l'impacte i la rellevància que presenten determinats atributs en l'oportunitat d'implementació de la TDD. Partim de la recopilació dels instruments de planejament urbà de 235 municipis més grans de 100 mil habitants, per tal d'establir relacions entre aquells que s'han orientat per l'adopció de la TDD i la presència de determinats atributs a les seves jurisdiccions. Amb base a les experiències d'actors municipals pertanyents a institucions de planejament urbà, acadèmia i consultories urbanes, i la revisió de literatura; identifiquem factors relatius de caràcter socioeconòmic, urbà-territorial i governamental-administratiu, per al seu estudi emprant models de regressió logística. Trobem que els municipis que són més propensos a aplicar la TDD, tenen més població urbana, són capitals administratives, i tenen una major autonomia financera; d'altra banda, tenen institucions de planejament urbà, tenen legislació específica de TDD i han definit polígons de desenvolupament estratègic sota la política de ciutat compacta.

: Sala de Graus
: Amb data de lectura
:
Aquesta tesi presenta una anàlisi urbana de l'ecosistema musical de Medellín, que, malgrat la seva vibrant identitat, s'enfronta a importants desafiaments d'infraestructura. Utilitzant dades geoespacials i Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG), l'estudi avalua l'estatus de la ciutat com a "Ciutat de la Música" i proposa estratègies per enfortir el seu desenvolupament. Les conclusions clau de la investigació revelen que la infraestructura de producció i educació musical està molt concentrada en comunes específiques, i existeix una bretxa crítica en els locals de mida mitjana per a la música en viu. Tot i que la relació entre locals i habitants és comparable numèricament a la de ciutats globals com Los Angeles, l'anàlisi destaca problemes importants amb la qualitat de la infraestructura i la desigualtat en la seva distribució. La tesi conclou proposant cinc nous indicadors urbans i una metodologia replicable perquè altres ciutats utilitzin les seves economies creatives com a eina per al desenvolupament urbà sostenible.

: PFC1
: Amb data de lectura
:
Aquesta investigació analitza la interrelació entre polítiques migratòries, teixit urbà i arquitectura en els assentaments de refugiats a Europa, amb l’objectiu d’evidenciar com la seva configuració espacial incideix en processos d’integració o exclusió social. Lluny de ser meres solucions tècniques, els assentaments reflecteixen decisions polítiques que produeixen territoris d’excepció: espais perifèrics, rígids i precaris que reforcen la segregació i la marginalització. Davant d’això, experiències amb models arquitectònics flexibles, sostenibles i articulats amb la ciutat mostren el potencial de generar inclusió i vincles significatius amb la població local. L’anàlisi se centra en tres contextos contrastants: França, on la gestió de Calais revela tensions entre una acció estatal insuficient i la tasca d’organitzacions comunitàries; Alemanya, el model federal descentrat de la qual ofereix majors mecanismes de gestió encara que persisteixen barreres d’accés a la residència plena; i Grècia, on la política de Hotspots produeix aïllament i control, en contrast amb iniciatives autogestionades com Prosfygiká, que despleguen pràctiques de solidaritat i integració des de l’àmbit comunitari. Els resultats posen en evidència que l’arquitectura i l’urbanisme no són neutrals: són instruments que poden perpetuar lògiques d’exclusió o obrir possibilitats de reconstrucció social. Reconèixer els refugiats com a Communitas permet comprendre’ls com a agents actius en la construcció de comunitat, qüestionant enfocaments paternalistes. En aquest sentit, repensar els assentaments no com a enclavaments de contenció, sinó com a espais integrats al teixit urbà, constitueix un pas imprescindible per avançar cap a societats europees més justes, inclusives i resilients.

: PFC1
: Amb data de lectura
:
La escalera de emergencia adosada es la pieza infraestructural que condensa lo clandestino, lo romántico y lo performático que ha llegado a definir a la escena popular de la ciudad de Nueva York. Concebidas como un medio de escape contra incendios, estas trascendieron para convertirse en escape de mucho más que el fuego: del agobiante calor, de una domesticidad hacinada, de las injusticias, de ser atrapado, del amor o el des-amor, del aburrimiento, e inclusive de la realidad. El presente trabajo se desdobla en tres actos. El primero, un relato cronológico sobre la historia de las escaleras de emergencia. El segundo, una construcción gráfica de las actividades absorbidas por estas escaleras a partir de soporte fotográfico y cinematográfico. El tercero y último, un paseo por la Nueva York de hoy a través de las escaleras. La finalidad del conjunto es la de detectar cualidades y circunstancias para reconstruir así, el proceso por el cual estos anacronismos vivientes, inicialmente vinculados a lo normativo, se volvieron parte del imaginario de una ciudad.

: PFC1
: Amb data de lectura
:
Orientarse en la naturaleza implica interpretar el lenguaje del paisaje, saber leer sus señales. Sin embargo, la vida urbana y las tecnologías de geolocalización han debilitado esta capacidad natural, relegando saberes que durante siglos guiaron nuestra relación con el entorno. Esta investigación propone poner en valor la habilidad para orientarse en paisajes naturales como una práctica, que trasciende lo funcional, y establece vínculos con el territorio. A través de una serie de relatos y desde una perspectiva que articula referentes ancestrales, aproximaciones contemporáneas y experiencia personal, se pretende recuperar el valor de esta capacidad. Los casos analizados abordan la percepción del entorno, su representación a través de mapas y la intervención en ellos mediante señales mínimas. Estas acciones no imponen, sino que acompañan la mirada y sugieren trayectorias en diálogo con el lugar. Lejos de romantizar un pasado en la naturaleza, se pretende pensar otras formas de intervención del territorio a traves de una practica responsable. Desde esta perspectiva, la modificación del paisaje, se concibe como un instrumento mediador, de mínima intervención, capaz de ofrecer una experiencia abierta al desvío y al hallazgo, que favorezca la autonomía del caminante y abra la posibilidad de reencontrarnos, de nuevo, en diálogo con el entorno natural

: PFC1
: Amb data de lectura
:
L'arquitectura animal ha estat històricament observada com a curiositat natural, però poques vegades abordada com a camp de coneixement transversal entre biologia i arquitectura. Aquesta investigació proposa un estudi sistemàtic de les construccions animals a partir d'una doble estratègia: la recopilació exhaustiva de fonts documentals —amb una atenció especial a Von Frisch, Hansell i Pallasmaa— i el desenvolupament d'una metodologia analítica que organitza els artefactes animals segons objectes, funcions, materials i accions en una enciclopèdia integral: Zoopèdia. Després, la feina s'estructura en tres moments clau. A la Zoomatriz, se sintetitzen patrons i buits dins un corpus de 355 espècies constructores, permetent identificar concentracions taxonòmiques, distribucions tècniques i absències conceptuals que obren l'horitzó per a noves exploracions. A la Zoometria, s'analitzen casos comparatius (aranya, tèrmit, au i mamífer) per mostrar com el cos, la construcció i el context s'entrellacen en arquitectures que funcionen com a extensions vitals i sensibles de l'organisme. Finalment, a la Zootectura, es planteja una definició de “disseny instintiu” a partir de la filosofia de l'instint i la tècnica, contrastada amb les lliçons del món animal formulades per Pallasmaa. L'estudi conclou que les construccions animals no només evidencien un funcionalisme ecològic i còmode, sinó que ofereixen lliçons d'humilitat, sostenibilitat i bellesa integrades, capaces d'inspirar noves maneres d'habitar humà. La investigació es presenta com a fons documental i com a metodologia oberta, susceptible d'ampliació i revisió amb cada nova espècie incorporada.

: Dossier entregat
:
Avenida Alemania, en Valparaíso, Ciudad-Puerto de Chile, es una vía que recorre la cota 100msnm aproximadamente de manera longitudinal, atravesando 14 cerros, entre quebradas y cimas interfluviales. Siendo la continuación de su vía progenitora, Camino Cintura. La condición alargada y sinuosa de avenida Alemania (AVAL) es un paseo horizontal por las alturas de Valparaíso que se abre en ciertos puntos hacia la extensión, evidenciando su carácter de mirador. Por otro lado, hacia sus fondos de quebradas esconde/oculta/guarda dimensiones ecológicas, históricas y proyectuales para un futuro policentral en los barrio-cerros de Valparaíso. En este sentido, esta investigación pretende develar la potencialidad de AVAL en cuanto a la consolidación de centralidades existentes y la creación de nuevas centralidades albergadas sobre ella, configurando una malla Poliurbana en la ciudad Portuaria. Para comprobar esta hipótesis, se realizaran estudios de la matriz biofísica de la ciudad, una biografía de Avenida Alemania respecto a Valparaíso, el estudio técnico y sistémico de la avenida en la ciudad, un análisis a través de la normativa metropolitana y comunal en relación a AVAL, concluyendo en la identificación de las zonas o nodos de interés para la intervención. Los resultados obtenidos nos permitirán comprender las situaciones territoriales de esta avenida respecto a la ciudad, de la ciudad respecto a la avenida y evaluar la vocación proyectual de sectores identificadas para consolidación o generación de nuevas centralidades a lo largo de AVAL. Así mismo establecer zonas prioritarias de intervención en la avenida.

: Dossier entregat
:
Resum: La recerca proposa revelar el caràcter estructurant del paisatge en territoris que semblen prima facie destinats a desaparèixer sota la pressió del turisme fagocitant d'aquest mateix valor desitjat. La península de Troia a Portugal, situada entre l'Atlàntic i l'estuari del Sado, constitueix un cas paradigmàtic: un ecotò cultural i ecològicament vulnerable, on dinàmiques naturals —mobilitat dunar, erosió costanera, ascens del nivell de la mar— s'entrecreuen amb intenses pressions humanes —massificació turística i expansió d'infraestructures relacionades—. L'estudi interpreta Troia com un paisatge-palimpsest modèlic, en el qual se superposen un relativament reduït nombre de capes d'ocupació i desig, però que, no obstant això, moltes vegades estan en conflicte. Des de les cetarias romanes fins als actuals desenvolupaments de “naturalesa de luxe”. En aquest marc, el desig es concep no sols com a força de consum i apropiació, sinó també com a motor de projecció, generador d'imaginaris i eina potencial en la construcció de resiliència territorial. La metodologia que es va voler oberta i reflexiva articula dos eixos complementaris: l'Atles/Postcard, com a dispositiu semiòtic que evidencia la producció, circulació i consum d'imatges del paisatge, i un marc operatiu entès com a coreografia capaç de traduir aquestes dinàmiques en estratègies adaptatives. Enfront de models rígids d'intervenció, s'haurien de potenciar accions flexibles com a restauració dunar, slow tourism, zonificació dinàmica o retirada planificada, enteses gairebé com a gestos d'enginyeria paisatgística compatibles amb la lògica ecotonal del lloc. Així, el turisme es reconsideraria no com a antagonista de la resiliència ecològica, sinó com a pràctica que, mediada pel desig i sota una governança informada pel paisatge, pot contribuir a preservar i reinventar territoris vulnerables.

: Dossier entregat
:
Atlas cartográfico, análitico y prospectivo de los caños de Villavicencio. Revalorización e integración de los caños como componentes ecosistémicos de la infraestructura urbana y ambiental de la cudad de Villavicencio. Este Trabajo de Fin de Máster propone un enfoque integral para revalorar e integrar los caños urbanos de Villavicencio como componentes estructurales de la infraestructura ecosistémica. El objetivo central es generar herramientas cartográficas, diagnósticas y proyectuales que permitan transformar cauces degradados en corredores ecológicos, mitigadores de riesgo y espacios públicos funcionales. Villavicencio posee una red hídrica históricamente estructurante que ha sido degradada por la expansión urbana: ocupación de rondas, canalizaciones, vertimientos y pérdida de cobertura riparia. Estas dinámicas aumentan la vulnerabilidad ante inundaciones y remociones en masa, reducen la provisión de servicios ecosistémicos y debilitan la conectividad ecológica y social. Se adoptó la metofología de la Ciudad Mosaico Territorial combinada con herramientas de modelación y análisis SIG para el análisis de la ciudad mediante la aplicación de conceptos y criterios inspirados en Soluciones Basadas en la Naturaleza (SbN) y Diseño Urbano Sensible al Agua para lograr un nuevo metodo de entender la ciudad y los caños. Esto permite la identificación de ambitos ejemplo en donde se aplican los conceptos estudiados y se establece una base conceptual para aplicaciones en otros sectores de la ciudad y en otras ciudades.

: Dossier entregat
:
-----

: Dossier entregat
:
Este estudio analiza la morfología urbana de Huaycán, uno de los últimos asentamientos autoconstruidos más grandes de Lima Metropolitana, establecido bajo el Programa Especial de Huaycán (PEH) en 1984. Explora la interacción entre la planificación técnica participativa y la producción social del hábitat, con el objetivo de comprender cómo las prácticas colectivas han configurado la organización espacial del asentamiento a lo largo de más de cuatro décadas. La metodología se basa en un enfoque crítico-cartográfico sustentado en la teoría de autores relevantes como José Matos Mar, John F.C. Turner y Clarence Perry. Mediante la reinterpretación de mapas, relatos, fotografías aéreas y análisis de datos geoespaciales, se reconstruye la evolución de Huaycán y se clasifican las Unidades Comunales de Vivienda (UCVs), consideradas células básicas de la estructura urbana. Al sistematizar estas configuraciones en una taxonomía morfológica, el estudio demuestra que los asentamientos autoconstruidos con apoyo técnico inicial, aportan modelos que evidencian una estructura interna funcional y son laboratorios dinámicos en la ciudad que articulan estrategias de asentamiento y organización espacial esenciales para que, perfeccionándolos, se puedan anticipar patrones de crecimiento urbano en contextos similares y así promover estrategias de planificación que respondan a realidades locales, garantizando al mismo tiempo una integración equitativa en el marco metropolitano.

: Dossier entregat
:
Aquesta investigació de màster reconstrueix la historiografia de la matriu hídrica territorial de Sant Josep, capital de Costa Rica, amb èmfasi al cantó homònim. L'objectiu és analitzar l'evolució de la relació de la ciutat amb la seva naturalesa territorial i utilitzar aquesta perspectiva com a eina per revisualitzar i revalorar els cossos d'aigua. Des dels registres prehispànics d'ocupació riberenca fins a la consolidació d'una capital marcada per processos d'invisibilització de l'aigua, l'estudi examina com els principals rius de Sant Josep -Virilla, Maria Aguilar, Oclor, Torres i Tiribí-, juntament amb els seus afluents i sèquies, han estructurat, condicionat i, alhora, la mar ecosistemes del territori. La investigació articula un enfocament historiogràfic i territorial, sustentat en fonts documentals, diagnòstics municipals, estudis ambientals i elaborar un atles cartogràfic multiescalar. Aquest atles registra la trajectòria de cada riu des del seu naixement fins a la seva desembocadura, documentant-ne la morfologia, transformacions històriques, relació amb barris i equipaments urbans, així com problemàtiques ambientals i riscos associats a inundacions, lliscaments i contaminació. Els resultats evidencien que rius abans concebuts com a eixos de vida, economia i organització territorial es van transformar en límits marginals, espais de risc i dipòsits de deixalles. En recuperar la seva història i cartografia, aquesta investigació planteja la historiografia hídrica com a eina de memòria i de revaloració dels rius com a infraestructures ecològiques urbanes

: Dossier entregat
:
El paisatge productiu de Lambayeque (el Perú) és un palimpsest territorial on l'expansió urbana i l'agroindústria generen una tensió sobre la matriu agrícola històrica. Aquest estudi analitza la morfogènesi del territori per a revelar les seves lògiques formals i establir criteris d'intervenció que superin la zonificació estàtica. S'aplica una anàlisi morfològica multiescalar i multivisor (físic, històric, parcel·lari). A través de la cartografia i el redibuix es descodifiquen les permanències estructurals i les diferents textures de la vall. La recerca demostra la coexistència de dues "escriptures" territorials: una lògica d'adaptació, pròpia de la ruralitat tradicional (bocage, policultius); i una d'imposició, característica de l'agroindústria (macro-lots, monocultius). S'identifica que les fronteres urbà-rurals són les vores on aquesta tensió es materialitza amb major intensitat. Es conclou que el futur sostenible de la vall resideix en el projecte de les seves zones de transició, concebent-les com a infraestructures ecològiques i socials. La recerca obre futures línies d'estudi en les dimensions sociocultural i de governança, així com en el desenvolupament d'estratègies projectuals per a la vora, com la figura del Parc Agrari. Paraules clau: Morfologia Territorial, Paisatge Productiu, Palimpsest, Lambayeque, Vora Urbana-Rural, Planificació Territorial.

: Dossier entregat
:
Esta investigación analiza el distrito de Belén en Iquitos, como expresión de un proyecto urbano implícito configurado en diálogo con la geografía del agua. La creciente y la vaciante generan un suelo inestable que, lejos de ser un límite, ha sido colonizado mediante formas colectivas de ocupación. El estudio se organiza en tres ejes: la geografía del agua, que explica el origen del desborde, el río Itaya fluctuante y la configuración de trazas y estructuras urbanas en suelos cambiantes; la tecnología del habitar, donde la vivienda palafítica, las manzanas lineales y las técnicas artesanales evidencian un conocimiento tácito; y la ordenación comunitaria, expresada en reglas empíricas que sostienen coherencia y continuidad urbana. De este análisis emergen tres axiomas del proyecto implícito: la forma física como soporte dinámico, la cultura anfibia como saber proyectual y las reglas empíricas como gobernanza colectiva. Belén se reconoce, así como una forma legítima de hacer ciudad, ofreciendo claves para repensar el urbanismo en territorios ribereños e inundables.