: Amb data de lectura
:
Aquest treball compara el comportament ambiental i tèrmic d’un edifici residencial plurifamiliar en fusta CLT amb un edifici equivalent convencional de formigó armat i obra de fàbrica. S’hi avaluen les emissions incorporades en les fases A1–A3 i la demanda energètica durant la fase d’ús B6. Els resultats mostren que el CLT redueix de manera significativa l’impacte ambiental inicial sense comprometre el comportament tèrmic de l’edifici.

: Amb data de lectura
:
Bogotà presenta una condició climàtica particular. Tot i la seva localització tropical, l’altitud de la Sabana de Bogotà manté unes temperatures moderades o baixes i una marcada oscil·lació tèrmica entre el dia i la nit, fet que genera condicions de disconfort tèrmic en una part important dels habitatges residencials sense climatització. En aquest context, millorar el comportament tèrmic dels habitatges mitjançant estratègies passives és rellevant tant per a les condicions actuals com davant dels canvis previstos en el clima futur. Aquest Treball Final de Màster analitza el comportament tèrmic de dues tipologies residencials de Bogotà corresponents a diferents períodes i sistemes constructius, i avalua l’aplicació d’estratègies passives de rehabilitació de l’envolupant. Mitjançant simulacions energètiques dinàmiques amb DesignBuilder/EnergyPlus, les tipologies s’estudien sota condicions climàtiques actuals i futures, considerant diferents orientacions i utilitzant la temperatura operativa, les hores dins d’un rang tèrmic de referència i el balanç energètic com a principals criteris de comparació. Els resultats mostren que el comportament tèrmic i l’efectivitat de les estratègies varien segons les tipologies i els escenaris analitzats. Les característiques de l’envolupant condicionen tant el comportament inicial de cada habitatge com l’impacte de les intervencions, mentre que l’escenari climàtic futur modifica les condicions interiors i la seva resposta davant les estratègies. L’estudi posa així de manifest la importància de considerar conjuntament la tipologia, el sistema constructiu i el clima a l’hora d’avaluar estratègies passives de rehabilitació residencial a Bogotà.

: Amb data de lectura
:
Este Trabajo Final de Máster aborda la mejora de la vivienda de emergencia estandarizada de la ONG TECHO mediante estrategias de diseño pasivo. El módulo habitacional actual (18 m²) presenta vulnerabilidad térmica severa por su envolvente de madera sin aislamiento, generando sobrecalentamiento en climas cálidos y pérdidas de calor en climas fríos. Aunque está concebido para duración temporal, en la práctica se transforma en vivienda semipermanente, exponiendo a las familias a disconfort térmico crónico que afecta su salud. La investigación propone redefinir la envolvente utilizando residuos y materiales locales (paja, adobe, escombros, textiles) para mejorar la resistencia e inercia térmica sin comprometer la viabilidad económica. Mediante cálculo analítico de balance térmico en tres climas de Sudamérica (Asunción, Mendoza y Bogotá), se demuestra mejoras drásticas: reducción del coeficiente U en muros de 3,74 a 0,55 W/m²·°C o 1,95 W/m²·°C (84% de mejora) e incremento de +1,19 °C en temperatura interior en invierno en alguno de los casos. La propuesta jerarquiza cuatro estrategias climáticas, orientación, ventilación natural, protección solar e inercia térmica adaptadas a cada contexto climático, ofreciendo una guía de intervención técnica que disminuya la brecha entre la precariedad de la emergencia y una vivienda digna, saludable y térmicamente adaptada

: Amb data de lectura
:
La vivienda colectiva moderna de mediados del siglo XX es un patrimonio arquitectónico de gran valor, tanto en términos de diseño como de comportamiento lumínico. Distintas investigaciones internacionales señalan un desempeño lumínico notable en edificios de este periodo, y es necesario continuar desarrollando diversos análisis que profundicen su valor. Este trabajo analiza el diseño lumínico de estos proyectos a través de sus componentes de paso de luz natural, en el contexto de Barcelona, destacando el aporte de arquitectos como los del Grupo R y Coderch, entre otros. El objetivo principal es comprobar el valor lumínico de estos proyectos mediante el análisis de sus componentes de paso de luz natural, su proporción, dimensión y posibles obstrucciones, y su influencia en la iluminación interior de los espacios estudiados. Para esto, se seleccionaron 10 proyectos de vivienda colectiva moderna (1950-1970) en Barcelona. En cada uno se caracterizan los componentes de paso de luz natural mediante documentación gráfica, analizando su proporción con los indicadores WWR y WFR. Posteriormente, se evalúa la iluminación interior mediante simulación lumínica de modelos 3D, empleando el daylight factor como medición estática y daylight autonomy y useful daylight illuminance como mediciones dinámicas, a partir de las cuales se calcula el spatial daylight autonomy. Con los resultados se realiza un análisis comparativo entre los 10 casos, identificando cómo se distribuye la luz en los espacios de estancia (dormitorios y salas de estar), qué proyectos presentan mejor desempeño lumínico, qué aspectos podrían mejorarse y cuáles son replicables como criterio de diseño, aportando al conocimiento de un periodo arquitectónico reconocido y profundizando en el estudio del aspecto lumínico de la vivienda colectiva moderna de Barcelona (1950-1970).

: Amb data de lectura
:
La protección solar constituye un componente relevante en la regulación de las ganancias térmicas asociadas a fachadas acristaladas. Sin embargo, la magnitud de su efecto depende de la relación entre la superficie acristalada y el volumen habitable asociado. Esta investigación analiza cómo dicha relación condiciona las diferencias de comportamiento térmico entre una protección fija y una móvil automatizada. El estudio utiliza tres edificios de oficinas del Área Metropolitana de Barcelona como casos de análisis. En cada uno se comparan tres configuraciones; planta libre, sala de reuniones y despacho individual y tres escenarios: sin protección, con protección fija y con protección móvil automatizada. En el escenario móvil, las lamas ajustan automáticamente su inclinación para bloquear la radiación solar directa dentro de los parámetros definidos. Este representa la condición con mayor capacidad de regulación variable en la simulación. Los modelos se evalúan en régimen libre mediante la temperatura operativa, las horas ocupadas respecto de la franja de 19–27 °C y los grados-hora acumulados fuera de sus límites. Los resultados muestran que la protección móvil reduce los grados-hora respecto de la protección fija en las nueve configuraciones. Esta reducción es mayor para las temperaturas superiores a 27 °C. Su magnitud presenta diferencias entre los espacios de gran volumen y los recintos compartimentados, sin seguir una progresión lineal al disminuir el volumen. Se concluye que la diferencia térmica entre las protecciones fija y móvil está condicionada por la relación entre superficie acristalada y volumen habitable. Incorporando el espacio interior como una variable relevante en la definición de estrategias de protección solar para edificios de oficina.

: Amb data de lectura
:
Aquest Treball de Fi de Màster explora la caracterització física i mètrica de les façanes en l'entorn urbà a partir de l'estudi d'una mostra representativa. Prenent com a cas d'estudi tres teixits de l'àrea metropolitana de Barcelona amb tipologies morfològiques i històriques contrastades al Raval, Collblanc i el Besòs, la investigació analitza la taxa d'acristallament (WWR), les proteccions solars i la incorporació visible d'equips de climatització tipus split. Els resultats mostren notables diferències entre la planta baixa marcada per l'ús comercial i les plantes superiors destinades a habitatge. Així mateix, l'estudi evidencia que aplicar un únic percentatge mitjà de finestra en els estudis energètics en els quals s'avalua la taxa d'acristallament resulta imprecís, ja que aquests valors simplificats ignoren la variació real de la superfície acristallada entre plantes i entre barris. Finalment, s'examina el paper de l'antiguitat de l'edifici i l'orientació en la taxa d'acristallament, aportant informació sobre l'ombratge i la presència de climatització activa en diferents zones urbanes.

: Amb data de lectura
:
El aumento de la frecuencia y la intensidad de los episodios de calor estival compromete la habitabilidad del espacio público en las ciudades mediterráneas de tejido compacto, donde la plaza de barrio constituye el principal soporte de la vida colectiva. Esta investigación analiza la incidencia de las condiciones microclimáticas, y en particular de la disponibilidad de sombra, sobre los patrones de ocupación de la Plaça del Mercat de Collblanc (L'Hospitalet de Llobregat), atendiendo a quién permanece en ella, en qué localizaciones y durante cuánto tiempo. El trabajo combina el levantamiento planimétrico de la plaza en AutoCAD, su modelado tridimensional y la simulación del patrón de sombras en SketchUp con la observación no participante del comportamiento de los usuarios. El trabajo de campo se desarrolló en dos jornadas de julio de 2026, una laborable y otra de fin de semana, mediante diez sesiones de observación de diez minutos distribuidas en cinco franjas horarias y registradas siempre desde el mismo punto. La matriz de registro, elaborada ad hoc para esta investigación, recoge grupo de edad, género, exposición solar, tipo de actividad, postura, tiempo de permanencia y carácter móvil o estancial de la actividad. Cada sesión se volcó posteriormente en un mapa conductual superpuesto a la mancha de sombra correspondiente a esa hora, y los recuentos se analizaron por jornada, franja horaria y condición de exposición. Se contabilizaron 1.119 personas, de las cuales el 91,3 % atravesaba la plaza y únicamente el 8,7 % permanecía en ella. El toldo concentró el 49,5 % de la ocupación estancial frente al 3,1 % de los recorridos. Durante las horas centrales del día, la práctica totalidad de las permanencias se localizó bajo esta estructura; a última hora de la tarde, cuando la sombra proyectada por la edificación circundante alcanza la plaza, el toldo quedó vacío. Los resultados indican que la sombra determina la localización de las permanencias, mientras que su influencia

: Amb data de lectura
:
El creciente interés por la sostenibilidad ha transformado la forma en que las marcas de retail diseñan y comunican sus espacios comerciales. Muchas marcas buscan incorporar este enfoque a su identidad mediante el uso de estéticas eco-visuales, como materiales naturales o de apariencia sostenible en sus tiendas, creando una imagen que transmite valores ecológicos. Sin embargo, estas estrategias visuales no siempre reflejan un resultado ambiental real. En muchos casos, su principal función es proyectar una imagen sostenible sin aportar pruebas suficientes que respalden dichas afirmaciones, contribuyendo al fenómeno del greenwashing

: Sala Beta
: Amb data de lectura
:
This thesis investigates the contemporary rehabilitation of the Catalan masia as an architectural, spatial, and socio-economic strategy within the right-of-use (cesió d'ús) cooperative housing movement. Through a comparative analysis of three distinct operational paradigms - Cal Cases, Mas El Turrós, and Poc a Coop at Can Servitge - the research explores how traditional, single-family vernacular farmsteads are structurally transformed into contemporary nodes of collective life and territorial re-appropriation. On the contrary to romanticized notions of rural autarky, empirical fieldwork reveals that these cooperatives develop an operative hybrid metabolism, sustaining their communities by balancing external wage labor and teleworking with internal food gardens, collective maintenance, and regional exchange. The architectural core of the investigation establishes tactical adaptation protocols for retrofitting unconditioned vernacular shells. By evaluating the hygrothermal realities of uninsulated stone masonry, the study details low-impact, reversible interventions: lightweight dry-timber framing, vapor-permeable lime mortars, targeted radiant microclimates, and multi-purpose metabolic masonry furnaces. Grounding the investigation in direct fieldwork, spatial documentation, and the evolutionary timelines of the case studies, this thesis demonstrates that the condition of the unfinished operates not as a developmental failure, but as an active sociotechnical resource. Persistent latency safeguards cooperatives against speculative mortgage debt while providing an ongoing pedagogical laboratory for collective self-construction during open working days. Ultimately, this research provides an architecturally grounded taxonomy and phased design roadmap, examining how the adaptive reuse of rural heritage functions as an alternative, non-speculative model for post-urban collectivization and territorial resilience in Catalonia.

: Sala Beta
: Amb data de lectura
:
This thesis interrogates the role of the building envelope in materializing and developing the utopian project of the American thinker Buckminster Fuller in the mid 20th Century. Fuller’s narrative, centered around making the ungraspable expansive universe describable to humanity, calls for the effective operation of the shared Earth. Famously referred to by Fuller as a “valve,” the enveloping shell, namely that of the house or shelter, is examined as the main site of operation for the developed architectonic project. The tactile skin demonstrates an operative threshold between the domestic domain and the external universe of human experience, ingenuity, technology, environmental resources and material flows. This research theoretically examines how Fuller developed a narrative linking human experience and technology as inseparable constituents of the contemporary landscape. To understand how Fuller operatively interacted with available technology for the production of shelter, the research utilizes a comparative case-study approach analyzing two realized projects by Fuller and his collaborators: the 1941 Dymaxion Deployment Unit and the 1946 Dymaxion Wichita House. Findings of this investigation indicate that Fuller deployed a phenomenological appraoch in order to appeal to the human physical and contemplative senses. This method aimed to tune the domestic experience to universal phenomena. This thesis argues for projecting this methodology of phenomenal tuning to the contemporary landscape, offering a phenomenological and architectonic framework that can equip the architecture of shelter with a sense of collectivity that transcends physical proximity.

: Sala Beta
: Amb data de lectura
:
Aquesta investigació pregunta per què s'espera que les persones s'adaptin constantment a espais d'habitatge estàtics, proposant en canvi una arquitectura que s'adapti a les necessitats canviants dels seus habitants. Pretén canviar la relació entre habitant i habitatge, de l'usuari que s'adapta a l'arquitectura a l'arquitectura que respon a l'usuari de manera que un sol espai pugui convertir-se en molts, no mitjançant l'expansió sinó mitjançant la transformació. S'examina el mur com l'element arquitectònic específic a través del qual es desplega aquesta adaptabilitat: traçant la seva evolució des d'un element purament tancant fins a un que realitza funcions més enllà del seu propòsit original, i abordant-lo com un llindar entre l'espai i el temps que configura com s'experimenta l'habitatge. L'estudi segueix una metodologia de quatre etapes. La intenció emmarca la pregunta i els objectius de la investigació al voltant de l'adaptabilitat, l'espai, el temps i l'habitatge. La col·lecció recopila precedents, referències teòriques i estudis de casos que aborden aquestes idees. La investigació analitza com es manifesta l'adaptabilitat en exemples construïts i teòrics, examinant com els murs medien la relació entre espai, temps i habitatge. Això culmina en la reflexió i la conclusió, on es sintetitzen i es proven les troballes a través de prototips del món real que exploren l'adaptabilitat basada en murs a la pràctica, situada dins del context específic de l'Espanya contemporània.

: Sala Beta
: Amb data de lectura
:
Aquesta investigació estudia l'asado argentí com una pràctica social de reunió i explora la seva relació amb l'espai domèstic i el comportament col·lectiu. L'estudi se centra a comprendre com aquesta reunió, estructurada al voltant de rols definits, una seqüència d'accions i un centre de foc compartit, opera com un sistema que articula espai, temps i vincle social, i com aquesta estructura es pot llegir en la configuració de l'arquitectura residencial contemporània argentina. L'asado s'aborda com una pràctica ritual que revela lògiques espacials subjacents. En analitzar com s'organitza, es repeteix i es tradueix en usos concrets de l'espai domèstic, la investigació interpreta l'asado com un dispositiu arquitectònic capaç d'intensificar la interacció social, que funciona en certes condicions com un condensador social. Aquesta condensació també es pot donar entre unitats d'habitatge separades, condició que es proposa aquí com a condensació distribuïda, i l'espai de l'asado es pot llegir com un llindar entre allò privat i allò social que mai no acaba de tancar-se. El treball mostra la presència de l'asado en l'habitatge contemporani argentí i l'aparició d'espais domèstics específics com el quincho. Els casos mostren la parrilla en configuracions diferents entre si, en relació amb la cuina, els espais socials i l'exterior. Aquesta recurrència suggereix que una pràctica ritual pot generar un programa arquitectònic. La rellevància d'aquest estudi rau a posar en discussió el paper del context cultural i social en el disseny de l'habitatge contemporani, davant de models cada vegada més estandarditzats que tendeixen a desatendre les pràctiques col·lectives pròpies de cada societat. Comprendre com una pràctica ritual concreta pot informar decisions projectuals contribueix, en un sentit més ampli, a repensar la domesticitat, els rituals col·lectius i les formes contemporànies d'habitar l'espai.

: Sala Beta
: Amb data de lectura
:
Abstract: This thesis examines the geometric system at the core of Anne Tyng’s architectural practice, a rule-based, scale-independent logic grounded in the complementary spatial properties of the tetrahedron and octahedron. Rather than treating geometry as a formal preference, the research demonstrates how Tyng’s system functioned as a generative design language: a finite set of principles capable of producing spatial configurations from modular object to urban tower. Through archival analysis and eight case studies, the thesis traces how this language operates consistently across scale, typology, from Tyng’s independent projects to work produced within Louis Kahn’s office. In doing so, it repositions Tyng not as a peripheral figure in mid-century architecture but as the originating intelligence behind a coherent and transferable geometric methodology, one whose logic anticipates contemporary computational thinking and whose architectural legacy has remained structurally underacknowledged.

: Aula PFC2
: Amb data de lectura
:
En 1914, durante el estallido de la Primera Guerra Mundial y el brote de la epidemia de fiebre tifoidea, se creó el primer Hospital Municipal de Infecciosos de Barcelona. A lo largo de los años, sucesivos proyectos de ampliación, reforma y reconversión fueron transformando esta infraestructura hasta conformar el actual Hospital del Mar. Emplazado en el frente marítimo, en las inmediaciones de la Barceloneta, el hospital es también una pieza que ha articulado y reconfigurado el tejido urbano de su entorno. Cada acontecimiento —la Exposición Universal de 1888, el barraquismo, la Guerra Civil, la dictadura franquista y los Juegos Olímpicos de 1992— tuvo una traducción directa en la arquitectura del conjunto: nuevos pabellones, remodelaciones programáticas, cambios de límite y relaciones distintas con la trama urbana. El presente trabajo reconstruye esta historia proyectual desde sus orígenes hasta la actualidad, analizando las decisiones arquitectónicas tomadas en cada etapa, las trazas que han perdurado y la relación cambiante entre el edificio y su entorno inmediato. Ante la ausencia de documentación, especialmente en los primeros años, se adopta la metodología indiciaria propuesta por Carlo Ginzburg y Michael Baxandall: un método de reconstrucción basado en el análisis de huellas gráficas —planos, alzados, fotografías— como evidencia del proceso proyectual.

: Aula PFC1
: Amb data de lectura
:
Aquest treball de fi de màster analitza el parc temàtic PortAventura, situat a Tarragona (Salou i Vila-seca), des d’una perspectiva urbanoarquitectònica, entenent aquest complex d’oci com un sistema format per diverses capes, algunes de visibles i d’altres d’ocultes. Aquestes són el resultat d’un disseny previ de recorreguts i fluxos que condicionen la manera com el visitant percep i experimenta cadascun dels seus mons; en definitiva, un simulacre urbà. A partir de l’acció de “desmuntar el parc”, la recerca descompon, figurativament, els diferents nivells visibles i invisibles de la seva urbanitat i, com a resultat d’aquesta acció, identifica les eines pròpies de la ciutat que aquest espai utilitza per recrear mons d’una gran complexitat dins d’un recinte tancat: “un oasi dins d’un context hostil”, tal com ho denominaria Venturi, tenint en compte que es troba en un entorn mediterrani i pràcticament inserit en una zona petroindustrial. El desmuntatge de PortAventura revela, així, que darrere de l’aparença contínua i controlada d’aquests mons ficticis existeix una estructura urbana molt més complexa: un simulacre de ciutat acuradament construïda i planificada que, mitjançant la seva teatralitat, amaga les entranyes d’un mecanisme en moviment constant.

: Aula PFC1
: Amb data de lectura
:
Esta investigación estudia la apertura de la planta baja como una decisión arquitectónica capaz de establecer relaciones entre el edificio y la ciudad. El trabajo parte de la hipótesis de que la liberación de la cota cero constituye una condición necesaria para favorecer la urbanidad y la apropiación colectiva, aunque no las determina por sí sola. La planta baja libre se entiende como un suelo de dominio particular que admite usos colectivos, permeable en su forma e indeterminado en su programa, donde el umbral y el ágora pueden superponerse. La investigación reconstruye la genealogía de esta condición desde la liberación del suelo planteada por Le Corbusier hasta su reinterpretación en Brasil y, especialmente, en la arquitectura paulista. São Paulo se toma como laboratorio por la concentración de casos en los que la apertura del suelo adquiere una dimensión urbana y política. Mediante un sistema de análisis gráfico se estudian quince obras agrupadas en cuatro zonas —Avenida Paulista, Zona Universitária, Centro Novo y Parque Ibirapuera—, relacionando planta, sección, implantación, estructura, cerramiento, topografía, permeabilidad y condición atmosférica. El análisis identifica distintas operaciones mediante las cuales la arquitectura produce un vacío continuo, atravesable y disponible, y muestra que la apertura puede mantenerse a través de transformaciones de uso, gestión y cerramiento. La arquitectura determina el margen espacial disponible; la gestión y los usuarios determinan cuánto de esa disponibilidad llega a activarse. Así, la planta baja libre se entiende como una posición arquitectónica, urbana y política basada en la posibilidad de dejar abierto aquello que la arquitectura no puede prever.

: Sala Beta
: Amb data de lectura
:
Esta investigación examina el dibujo arquitectónico como dispositivo generativo capaz de producir conocimiento y articular una posición disciplinar más allá de su función instrumental. A partir de las aportaciones de Rafael Moneo y Juan Antonio Cortés, se propone una lectura en la que la representación gráfica constituye un espacio de ideación autónomo, y se pone a prueba en la práctica de DOGMA —Pier Vittorio Aureli y Martino Tattara, Bruselas, 2002—, que sitúa el dibujo en el centro de una producción que articula investigación, escritura y proyecto. Metodológicamente, el trabajo analiza seis proyectos producidos entre 2010 y 2020 mediante un protocolo escalar de elaboración propia —campo, archipiélago, isla, límite, celda y mueble— que traslada a la pregunta disciplinar la lectura exponencial de Powers of Ten, de Charles y Ray Eames, cruzado con variables de técnica, abstracción y carga ideológica. Los textos teóricos del estudio no validan el argumento; se contrastan con las imágenes. Los resultados se verifican con obra construida afín y un ejercicio de crítica dibujada. Se evidencia que la carga ideológica del dibujo no reside en la depuración de la línea, sino en el desequilibrio entre lo que la imagen fija y lo que deja indeterminado. Sobre esa asimetría se propone distinguir entre abstracción formal, convención heredada, y abstracción crítica, que la investigación reconoce en la práctica sistematizada de DOGMA no como un estilo gráfico, sino como un criterio constante que se aleja de la imagen mimética disponible en la condición posdigital.

: Sala Beta
: Amb data de lectura
:
Esta investigación examina la relación entre el pensamiento de Yona Friedman y la obra de Lacaton & Vassal. Ambos corpus se expresan en lenguajes distintos, ya que Friedman piensa mediante códigos, textos y diagramas, mientras que Lacaton & Vassal formulan su posición a través de edificios y de unos textos que no constituyen un manifiesto. Esa asimetría impide el análisis comparativo convencional y exige construir un vocabulario común. El trabajo denomina decodificación a ese procedimiento. A partir de una lectura sistemática de la bibliografía de ambos autores se identifican dieciséis conceptos que ponen en relación una formulación teórica con una práctica verificable a través de obras y proyectos.

: Sala Beta
: Amb data de lectura
:
Aquesta tesi demana quin tipus d'espai resulta quan el rooftop hoteler comercialitza la vista i l'alçada a l'Eixample i Ciutat Vella de Barcelona. Per respondre, reconstrueix la genealogia del terrat urbà, des del terrat vernacle fins a la coberta tècnica i el mirador contemporani, i documenta un corpus original de 66 hotels amb terrat als dos districtes, verificat mitjançant fonts municipals i sectorials creuades. Quatre d'aquests hotels s'analitzen en profunditat a partir d'una fitxa comuna que registra el règim d'accés, el programa i la secció vertical. L'anàlisi mostra que el terrat hotelera contemporània no inaugura una condició nova: reactiva comercialment una condició fronterera, ni pública ni privada, que la ciutat ja coneixia, però en canvia el mecanisme de tancament. On el terrat vernacle tancava el seu accés per pertinença, ser resident de l'edifici, el rooftop hoteler ho obre per transacció: una reserva, un consum mínim, una tarifa. Aquesta distinció entre terrat d'hostes i terrat d'accés pagat, que reprèn en termes més senzills la dupla clàssica d'estatus adscrit i estatus adquirit que va proposar Ralph Linton, ordena el comportament de tota la mostra. Un Corol·lari posa a prova aquesta distinció fora del corpus hoteler, amb quatre terrats i miradors de titularitat no hotelera: el CCCB, el MNAC, Arenas de Barcelona i El Corte Inglés. El resultat desafia el supòsit que allò no comercial equival automàticament al més obert: l'única titularitat íntegrament pública dels quatre casos, el CCCB, ofereix el règim més restringit, mentre que un operador privat, El Corte Inglés, ofereix l'únic accés sense cap transacció. La propietat no prediu per si sola el grau d'obertura d'un terrat; el que la prediu és com es gestiona. La tesi deixa oberta, com a hipòtesi a confirmar amb l'aixecament gràfic dels quatre casos, si hi ha un element arquitectònic equivalent a l'ascensor, que històricament va actuar com a frontissa tècnica de la coberta, al terrat hotelera contempo

: Sala de Graus
: Amb data de lectura
:
La valoració de l’habitatge s’ha basat tradicionalment en informació textual estructurada, mentre que la gran quantitat d’informació visual continguda en les imatges dels anuncis continua estant infrautilitzada en la valoració a gran escala. Aquesta informació no només pot complementar l’avaluació dels taxadors, sinó que també pot aportar una base informativa per al finançament de l’habitatge i per a les decisions relacionades amb l’habitatge públic. Aquest estudi examina si la informació visual es pot extreure de manera fiable i incorporar-se a la valoració de l’habitatge, així com els mecanismes que subjauen a aquestes avaluacions basades en imatges. Prenent Barcelona com a àrea d’estudi, aquest treball desenvolupa classificadors ResNeXt-50 basats en aprenentatge per transferència per identificar dos tipus d’indicadors visuals: l’estil de mobiliari interior i l’estat de manteniment. Els resultats d’una validació creuada de cinc plecs mostren precisions mitjanes de classificació de 0,774 ± 0,014 per a l’estil de mobiliari i de 0,701 ± 0,014 per a l’estat de manteniment. Posteriorment, els indicadors visuals derivats per màquina (MDVI) i els indicadors visuals avaluats per experts (EAVI) s’incorporen a models de mínims quadrats ordinaris (OLS) i a quatre models diferents de valoració basats en aprenentatge automàtic. Tots dos conjunts d’indicadors visuals milloren els models de referència basats únicament en atributs estructurats convencionals, alhora que mostren un rendiment globalment comparable. A més, es duen a terme una anàlisi de característiques visuals de baix nivell i una anàlisi SHapley Additive exPlanations (SHAP) a escala d’imatge per examinar els mecanismes subjacents a la classificació de les imatges. En conjunt, els resultats mostren que les imatges dels anuncis poden constituir una font substancial d’informació per a la valoració de l’habitatge a gran escala. Tanmateix, en l’estat actual, continua sent difícil separar la informació visual relaciona

: Sala de Graus
: Amb data de lectura
:
Aquest Treball Final de Màster construeix un marc conceptual i una matriu analítica transversal per estudiar les relacions entre l’agència urbana bottom-up i el planejament, atenent els processos d’incidència i legitimitat i les condicions institucionals i relacionals que els configuren. Mitjançant un enfocament qualitatiu, conceptual i analític, sustentat en la revisió bibliogràfica i documental interdisciplinària, la recerca examina la producció social de l’espai, el planejament com a funció pública, la governança urbana, les capacitats diferenciades dels actors i les formes d’agència impulsades predominantment per habitants, col·lectius i organitzacions socials. El treball distingeix entre recursos, capacitats, agència, participació, influència, capacitat d’incidència i incidència efectiva, evitant assumir relacions lineals entre aquestes categories. Així mateix, conceptualitza l’urbanisme bottom-up com una modalitat d’agència urbana la procedència social de la qual no determina, per si mateixa, la seva incidència ni la seva legitimitat. Com a principal resultat metodològic, es proposa una Matriu Analítica Transversal organitzada en cinc dimensions: actors i configuració relacional; recursos i capacitats; agència urbana i modalitat bottom-up; incidència sobre el planejament; i legitimitat. Aquestes dimensions són travessades pel marc juridicoinstitucional i les relacions asimètriques de poder, permetent orientar futures recerques empíriques i comparatives sobre processos territorials concrets en contextos institucionals diversos.

: Sala de Graus
: Amb data de lectura
:
Aquesta recerca analitza l'efecte frontera de l'avinguda Diagonal de Barcelona. A partir de l'anàlisi de la seva morfologia, l'observació de camp, entrevistes i mapes mentals, s'estudia la relació entre la configuració de l'avinguda, el comportament dels seus usuaris i la percepció de continuïtat entre tots dos costats. Mitjançant la comparació de tres nodes amb característiques diferents, es pretén identificar com varia l'efecte frontera al llarg d'una mateixa via i amb quina intensitat la Diagonal funciona com a frontera en cada cas.

: Sala Actes
: Amb data de lectura
:
Aquesta tesi examina com el festival de llums de Barcelona LLUM BCN canvia la percepció de l'espai urbà a través de la llum temporal del festival. La recerca se centra en la fase 2018-2026 del festival Poblenou / Glòries i utilitza el Parc del Centre del Poblenou com a lloc principal per comparar la llum del dia, la il·luminació nocturna ordinària i la nit del festival. En aquesta tesi, "reescriptura" es refereix a una alteració perceptiva temporal durant el període del festival: mapes, rutes, imatges, moments de pausa i pràctiques de visualització permeten que els espais urbans seleccionats siguin vistos, entrats i recordats de manera diferent.

: Sala Actes
: Amb data de lectura
:
-----

: Sala Actes
: Amb data de lectura
:
This research investigates the contemporary churchyard as a threshold between sacred space and the city, focusing on the case of Thessaloniki. Through the mapping of the city’s churches and the close observation of three selected churchyards, Hagia Sophia, Agia Triada and Panagia Deksia, it examines how spatial configuration, religious ritual, everyday appropriation and institutional authority shape their urban condition. Rather than understanding the churchyard simply as an extension of the religious building, the research approaches it as a space where sacred and profane practices, different users and degrees of accessibility continuously overlap. Through drawings, mappings, field observations and historical research, the thesis explores how boundaries can separate and connect at the same time, producing different forms of collective occupation. Eventually, the churchyard is examined as a thick threshold, whose position between public and private, religious institution and urban commons, reveals broader questions about openness and collective life in the contemporary city.

: Sala Actes
: Amb data de lectura
:
-----

: Sala Actes
: Amb data de lectura
:
This research investigates the limits of spatial determinism by examining how the Soviet State weaponized residential morphology to psychologically format Homo Sovieticus. Structured through a rigorous multi-scalar matrix—intersecting the Macro (urban grid), Meso (building block), and Micro (private cell) scales with the dialectic of Code, Blueprint, and Reality—the dissertation traces the mutation of spatial control from 1917 to 1964. It analyzes three definitive epochs: the utopian volumetric persuasion of the avant-garde (Narkomfin), the monumental façadism and internal panopticon of the Stalinist era (kommunalka), and the mathematically compressed, mass-produced spatial calculus of the Khrushchev era (K-7 panel). Crucially, this thesis reveals that the state’s architectural apparatus ultimately failed. Confronted by the ideological rigidity of the engineered dwelling, occupants engaged in tactical tectonic subversion, deploying material culture and physical partitions to reclaim the traditional boundaries of the private hearth. By reframing the twentieth-century domestic interior as a site of active morphological resistance, this historical analysis establishes a critical diagnostic framework for evaluating the spatial mathematics of density, forced collectivity, and the minimum dwelling in contemporary architecture.

: Sala Actes
: Amb data de lectura
:
Warmth and comfort are terms frequently used in architecture but often reduced to thermal conditions. This thesis explores recurring architectural relationships that may contribute to their perception within residential space and investigates why these relationships resist being translated into a reliably prescriptive methodology. Through literature, analytical drawing, digital modelling, environmental analysis, and collage, the research examines Sverre Fehn’s Villa Norrköping, developed for the NU64 exhibition in Norrköping, Sweden, as a model home for a family of four. The study considers relationships involving materiality, light, scale, enclosure, spatial organization, occupation, climate, culture, and place, focusing on how they interact rather than operate independently. The analysis suggests that architectural conditions can be deliberately coordinated and may support perceptions of warmth and comfort, but their atmospheric effects cannot be reliably predetermined. Individual experience remains influenced by memory, habit, culture, familiarity, and the particular context in which architecture is inhabited. The thesis therefore shifts from seeking a formula for prescribing warmth and comfort towards a methodological approach for identifying and coordinating architectural relationships in response to particular inhabitants and contexts. What can be systematized is not the atmospheric outcome itself, but the architectural process through which conditions capable of supporting it are established.

: Aula PFC2
: Amb data de lectura
:
La Marina del Prat Vermell is undergoing a transformation from an industrial landscape into a new mixed residential neighborhood. This process brings together questions of housing provision, public land, municipal policy, urban form, and the persistence of industrial structures and activities. By tracing the development of the district between 2000 and 2026, this research examines how public policy and changing municipal roles have influenced the production of affordable housing and the physical transformation of the neighborhood. Historical, spatial, and typological analysis is used to identify the territorial conditions that should inform its future development. The research translates these findings into a set of design guidelines for the remaining transformation. Rather than treating each development as an independent project, it proposes an integrated approach in which housing contributes to the formation of public space, community infrastructure, productive environments, and relationships with industrial heritage. The neighborhood is understood as an unfinished urban structure whose completion requires coordination between individual developments and the wider territorial framework.

: Aula PFC2
: Amb data de lectura
:
Esta tesis examina la relación entre la vivienda social, la vida cotidiana y el derecho a la ciudad a través de dos conjuntos de vivienda del Mediterráneo: La Mina, en Barcelona, y Tarampoura, en Patras. Ambos fueron desarrollados entre finales de la década de 1960 y la de 1970 para alojar a poblaciones trabajadoras y desplazadas, y ambos han experimentado distintos procesos de marginación, transformación e integración. La investigación sostiene que la vivienda social no está determinada únicamente por la planificación y la arquitectura, sino también por las prácticas cotidianas de los residentes, las adaptaciones informales y las relaciones sociales. A través de enfoques teóricos sobre el espacio urbano y la vida cotidiana, combinados con cartografía en QGIS, análisis arquitectónico y fotografía de trabajo de campo, la tesis explora las tipologías de vivienda, los espacios públicos y residuales, los umbrales y los límites físicos que conectan o separan cada conjunto con su entorno. Los resultados muestran que la apropiación cotidiana está presente en ambos casos, ya que los residentes extienden la vida doméstica a los espacios colectivos. La principal diferencia radica en el contexto institucional: mientras que La Mina continúa siendo objeto de una intervención activa en materia de planificación, Tarampoura ha quedado sin su marco institucional original tras la abolición de la Organización de Vivienda de los Trabajadores en 2012. En ambos casos, la vida cotidiana desborda las disposiciones de la planificación, planteando interrogantes sobre quién tiene derecho a configurar y habitar la ciudad.

: Aula PFC2
: Amb data de lectura
:
This master’s thesis explores urban fringes as transitional territories where urban and ecological systems interact. Rather than understanding city and nature as opposing conditions, the research focuses on the in-between spaces where interactions are fluid and constantly evolving. These hybrid territories are shaped by growth, infrastructure, and landscape processes. The study focuses on the northern edge of Barcelona, in the area between the Ronda de Dalt and the Collserola mountain range. This fringe represents a transition between the consolidated city and a large ecological system. Depending on its spatial configuration, this interface may function as a rigid boundary that separates both systems or as a more porous border that allows connection, continuity, and exchange. The thesis examines how accessibility, fragmentation, and ecological conditions vary across this territory and influence one another. Based on a territorial analysis of thirteen mountain neighborhoods and a closer examination of four contrasting situations, the research defines five preliminary intervention criteria to guide urban regeneration along the Collserola fringe.

: Aula PFC2
: Amb data de lectura
:
Contemporary neighborhoods are shaped by multiple and overlapping processes of socio-spatial transformation, making it difficult to interpret urban change through a single theoretical framework. This research examines the transformation of the neighborhoods surrounding Pedion tou Areos in Athens and explores the extent to which these changes can be explained through the existing frameworks of gentrification and incremental urbanism. The study analyzes transformations in urban form, socio-economic conditions and residents’ perceptions, with a comparative examination of Spyrou Trikoupi and Kypselis streets, focusing on five dimensions of neighborhood transformation: scale, main actors, pace, displacement and informality. The findings suggest that characteristics associated with both dynamics coexist and interact, occurring at different scales, paces and through different actors and mechanisms, supporting the need of a layered analytical framework that shifts the focus towards interpreting how multiple processes of transformation overlap across space and time in a neighborhood context.

: Sala de Graus
: Amb data de lectura
:
La presente investigación estudia la coronación de las fachadas del Ensanche de Barcelona, enfocado en el sector de sus avenidas principales (avenida Diagonal, Gran Vía de les Corts Catalanes, Passeig de Gràcia y Passeig de Sant Joan), entre 1860 y 1940, con el objetivo de reconocerla como una unidad arquitectónica diferenciada dentro de la fachada y de desarrollar, a partir de su análisis, un sistema de catalogación tipológica. A partir de un levantamiento fotográfico y de la revisión de la bibliografía histórica y de restauración, el trabajo identifica los elementos arquitectónicos, compositivos y constructivos que caracterizan las distintas coronaciones del Ensanche y propone una clasificación tipológica de dichos elementos, aplicable mediante una ficha de catalogación a un conjunto representativo de casos de estudio. La investigación concluye con un catálogo de las diversas variaciones encontradas de cada elemento analizado y con la propuesta de pautas orientativas de intervención sobre cada elemento de la fachada, entendido como una interfaz entre la arquitectura individual y la imagen colectiva de la ciudad.

: Sala de Graus
: Amb data de lectura
:
El crecimiento progresivo y autogestionado de Solanda le ha permitido adaptarse a las necesidades de sus habitantes y consolidar una identidad urbana y social muy propia. Sin embargo, décadas de transformación sin acompañamiento técnico han generado problemas de humedad, iluminación, ventilación y vulnerabilidad estructural. El trazado original, pensado para un crecimiento gradual, hoy presenta un nivel de ocupación excesivo que ha dado como resultado un mosaico de fachadas y alturas muy heterogéneas. Esta imagen no solamente devela su proceso de ocupación, sino también una realidad social y una vida comunitaria ligada justamente a ella. Este tejido, pese a sus deficiencias físicas, conserva importantes valores sociales, urbanos y espaciales. Partiendo de esta realidad, se propone la rehabilitación como estrategia de permanencia y no de sustitución: conservar las dinámicas sociales y urbanas que dan identidad a Solanda, incorporando criterios técnicos que corrijan las condiciones que hoy comprometen su habitabilidad y seguridad. La recuperación de ciertos espacios y retiros originales busca rescatar cualidades del trazado inicial, sin pretender devolver el barrio a su estado original. Rehabilitar Solanda no significa detener su transformación, sino acompañarla: entender el barrio como un tejido vivo, cuyo valor está en su capacidad de adaptación, y donde la arquitectura actúa como soporte técnico de un proceso construido durante décadas por sus propios habitantes. Solanda es patrimonio vivo y en constante transformación. En este trabajo se ha buscado relatar las crónicas de este Sur Patrimonial, desde una perspectiva histórica y técnica.

: Sala de Graus
: Amb data de lectura
:
La presente tesina se centra en el estudio del comportamiento estructural de los arcos entrecruzados de la maqsura de la Mezquita-Catedral de Córdoba mediante la aplicación de la estática gráfica, ya que es el mejor método para el cálculo de estructura de fábrica. El objetivo de esta investigación es determinar la función estructural y constructiva que desempeñan esta tipología de arco única en la ampliación de al-Hakam II. La investigación parte de la hipótesis de que estos arcos desempeñan un papel activo en la estabilización del conjunto y en el reparto de las cargas de las cúpulas. Debido al complejo estado de la cuestión, el estudio incluirá un análisis no solo de su comportamiento estructural. sino que también se abordaran temas relacionados con el contexto histórico en el cual se construyeron, sus técnicas constructivas y la evolución que han tenido dentro del arte hispanomusulmán para establecer el motivo por el cual terminaron perdiendo su función estructural.

: Sala de Graus
: Amb data de lectura
:
-----

: PFC1
: Amb data de lectura
:
El sector de la construcció s'enfronta actualment al repte de reduir de manera significativa el seu impacte ambiental mitjançant l'optimització geomètrica i material de les seves estructures. En aquesta línia destaquen els forjats de cantell optimitzat inspirats en el principi de la biga Fink, com els sistemes de formigó MINIMASS, FLOATARCH, FLOATSLAB i ECONSLAB, que canalitzen les tensions de compressió pel cordó superior i les de tracció per un tirant inferior. Tanmateix, el seu desenvolupament en formigó ha posat de manifest una limitació important als suports: els caps actius de postesat convencional mitjançant gats hidràulics requereixen massissats massius i denses armadures de confinament, desvirtuant l'esveltesa perimetral, dificultant la fabricació additiva contínua (3DCP) i impedint una execució purament industrialitzada. Per resoldre aquest conflicte, aquest Treball de Final de Màster proposa i valida un model analític paramètric per a un cap passiu de transició metàl·lica de cantell mínim, substituint el cap actiu per un cap compacte accionat mitjançant tesat mecànic amb tensors roscats (turnbuckles). La investigació adopta un enfocament comparatiu multimaterial que estén aquesta solució no només al formigó amb tirants de cable d'alta resistència, sinó també a forjats de fusta (CLT) amb tirants de barres d'acer roscades. A partir d'una matriu de 8 casos d'estudi que abasta diverses llums i sobrecàrregues d'ús, s'extreuen les sol·licitacions al suport mitjançant modelització numèrica a Robot i SAP2000, diferenciant la fase de posada en càrrega per pes propi de la fase final. El dimensionament es verifica segons la normativa europea: Eurocodi 2 per al formigó, Eurocodi 5 per a la fusta i Eurocodi 3 per al cap metàl·lic. Els resultats confirmen la viabilitat mecànica i constructiva del nus passiu.

: Aula PFC1
: Amb data de lectura
:
En el present treball es desenvolupa un sistema de voltes de pedra de marès, post-tesades per l’extradós, per a la construcció d’edificis plurifamiliars d’habitatges amb l'objectiu de recuperar un mètode constructiu tradicional de les Illes Balears que durant la segona meitat del s. XX va caure en desús respecte d'altres realitzats amb formigó, acer o fusta. Es pretén recuperar aquest sistema autòcton millorat fent-lo competitiu tot emprant un material reciclable, mitjançant la recuperació de peces d’antigues construccions, de “Km 0” i de molt baixes emissions de CO2, combinat amb la tecnologia que aporta l'actualitat. Per dur a terme aquest treball, primerament es fa un repàs històric de les estructures de marès i de la situació actual. Atès que en el desenvolupament d’aquest treball es farà servir l'estàtica gràfica, es presenta també l'estat de l'art d'aquest sistema de càlcul. Posteriorment, s'elabora una anàlisi dels gruixos mínims necessaris per realitzar voltes de marès en funció de les propietats mecàniques del material, de les llums i alçades més habituals emprades en habitatges plurifamiliars, i dels condicionants d'habitabilitat. Finalment, i per tal de resoldre el problema derivat de les empentes horitzontals de les pròpies voltes, s'analitzen sistemes de cables post-tensats situats a l'extradós de la volta. Juntament amb aquesta consideració, es realitza una nova anàlisi que té en compte les càrregues aportades pel mateix post-tensat sobre la volta.

: Aula PFC1
: Amb data de lectura
:
La construcció amb elements prefabricats de formigó s’ha consolidat com un mètode constructiu eficient i sostenible. Tanmateix, els sistemes de forjat prefabricat requereixen habitualment una capa estructural de formigó executada in situ per garantir el comportament conjunt, especialment davant d’accions horitzontals i sísmiques. Aquest requisit limita els avantatges de la prefabricació i introdueix condicionants addicionals de caràcter constructiu i estructural. Aquesta recerca es centra en el desenvolupament i l’anàlisi d’una unió estructural entre elements prefabricats de formigó d’ala fina que elimina la necessitat d’una capa estructural de compressió, permetent un sistema de forjat completament executat en sec. La unió proposada actua com un component estructural clau per a transmetre les forces verticals, horitzontals i sísmiques des dels panells prefabricats cap als elements sismoresistents verticals, garantint alhora un comportament eficaç com a diafragma d’acord amb les normatives de disseny vigents. La solució proposada permet absorbir els moviments relatius entre panells adjacents, incloent-hi deformacions imposades i assentaments diferencials, mitjançant diferents configuracions d’unió que combinen una rigidesa estructural adequada amb una capacitat de deformació suficient. La disposició longitudinal de les unions s’optimitza en funció de la demanda estructural, afavorint una distribució eficient de les forces i millorant el comportament estructural global del sistema de forjat. A partir d’aquest enfoc, la recerca proposa una alternativa tècnicament viable als sistemes convencionals de forjat prefabricat, contribuint al seu desenvolupament mitjançant la reducció de les limitacions associades al formigó executat in situ, les patologies relacionades amb la construcció i els processos constructius humits. La solució proposada reforça els principis d’industrialització, sostenibilitat i eficiència constructiva, amb especial rellevància per als sistemes de for

: Espai PFC1
: Amb data de lectura
:
Este Trabajo Final de Máster analiza la posible influencia mecánica de los sistemas de fachada ligera tipo Curtain Wall sobre la respuesta estructural global de edificios de mediana altura sometidos a acciones de viento. El estudio parte de la consideración convencional de estas fachadas como elementos no estructurales y examina si su rigidez, sus perfiles de aluminio y sus conexiones con la estructura principal pueden producir efectos medibles en el comportamiento del edificio. La investigación se desarrolló mediante modelización numérica en SAP2000 sobre un edificio regular de diez plantas con sistema estructural tube in tube. Se comparó un modelo de referencia sin Curtain Wall con tres modelos que incorporan explícitamente una fachada tipo stick y diferentes rigideces de conexión. El análisis consideró la respuesta modal, los desplazamientos laterales, las derivas entre plantas, la rigidez lateral equivalente y las fuerzas transmitidas por los anclajes. Los resultados muestran que la fachada introduce una influencia mecánica cuantificable, más acusada en la respuesta local de las conexiones que en las diferencias globales entre las configuraciones analizadas.

: Sala Beta
: Amb data de lectura
:
El trabajo evalúa la viabilidad de los sistemas de almacenamiento industrial empleados en bodegas autoportantes como sistema constructivo para vivienda protegida. A partir de la caracterización del sistema de estanterías para palés (PRS), se desarrolla una propuesta arquitectónica condicionada por sus características geométricas, constructivas y modulares, que sirve como caso de estudio para su evaluación estructural, ambiental y económica. La viabilidad estructural se analiza mediante un modelo global del edificio sometido a las acciones correspondientes al uso residencial. Se evalúan su resistencia, estabilidad, deformaciones y comportamiento dinámico, complementando el análisis con la comprobación de las barras críticas. Los resultados obtenidos muestran índices de aprovechamiento inferiores a la unidad en las barras analizadas y deformaciones dentro de los límites adoptados, permitiendo considerar estructuralmente viable la configuración propuesta dentro del alcance del modelo. El comportamiento dinámico del forjado constituye el aspecto con menor margen, con una frecuencia fundamental vertical de 7,81 Hz, por lo que se identifica como un aspecto susceptible de optimización. La evaluación se complementa mediante un análisis comparativo ambiental y económico frente a soluciones estructurales equivalentes en Mass Timber y hormigón. Para ello se establece una base geométrica común y se cuantifican los materiales correspondientes a cada alternativa, permitiendo comparar el sistema PRS con sistemas constructivos industrializados aplicables al mismo caso de estudio.

: Sala de Graus
: Amb data de lectura
:
Resumen Esta tesis analiza cómo se consideran los riesgos climáticos físicos en la valoración de vivienda en España y qué implicaciones tiene ello para la financiación hipotecaria. Examina cómo las amenazas de la ubicación y la vulnerabilidad del edificio se trasladan a los supuestos de valoración. El estudio cualitativo y exploratorio combina una revisión de literatura y documentos con siete casos de expertos en intermediación, valoración, inversión y tasación de promociones. Dos casos están disponibles como paráfrasis de manuscrito y cinco mediante transcripciones. Ninguno representa el proceso interno de concesión de crédito de una entidad prestamista. Los relatos describen una consideración mediante características del inmueble, gastos de adaptación y precios comparables, con diferencias en las responsabilidades profesionales. No se identifica un coeficiente general que traduzca la exposición en un descuento de valor. La protección técnica y su coste no demuestran una prima de mercado. Un ejemplo de tasación de promociones ilustra cómo los gastos relativos al terreno se incorporan al valor residual del suelo antes de fijar los precios de las viviendas. Los casos también plantean dudas sobre la incorporación del riesgo en los comparables y el descuento de costes futuros. La tesis propone una secuencia que enlaza el análisis inicial de la ubicación, la inspección del edificio, las consecuencias financieras y un supuesto de valoración justificado. Los indicadores de amenaza, los daños modelizados y los valores actuales de costes respaldan pasos distintos; ninguno sustituye la justificación específica del inmueble y del mercado. Las implicaciones para la financiación son indirectas, pues no se observaron decisiones internas de crédito. Los resultados identifican diferencias de procedimiento y lagunas en la evidencia. No establecen una práctica representativa de España ni estiman efectos sobre precios o resultados crediticios.

: Sala Beta
: Amb data de lectura
:
La infraestructura educativa rural a l’Amazònia peruana presenta importants desafiaments relacionats amb l’habitabilitat, les deficients condicions de confort, la limitada adaptació al clima i les dificultats d’accessibilitat, factors que incideixen en l’educació de les comunitats indígenes i rurals. En aquest context, la investigació analitza els materials locals disponibles a l’Amazònia i les principals estratègies de disseny que responen a les condicions geogràfiques i climàtiques d’aquest territori. La investigació desenvolupa una anàlisi del Pla Selva i de les escoles promogudes per l’Associació Semillas para el Desarrollo Sostenible des de dos enfocaments. En primer lloc, des d’un enfocament estratègic, s’analitzen l’adaptació al territori i la participació de la comunitat; i, en segon lloc, des d’un enfocament operatiu, s’avaluen les estratègies de disseny, la qualitat dels espais per a l’aprenentatge, els materials i els sistemes constructius. Els resultats evidencien la importància d’establir una relació coherent entre les estratègies de disseny, la selecció dels materials i les tècniques constructives, ja que aquests aspectes incideixen tant en la qualitat dels espais educatius com en la percepció que la comunitat desenvolupa sobre els materials emprats. En aquest sentit, l’aplicació inadequada d’una tècnica constructiva pot afectar negativament el comportament d’un material i la qualitat de l’espai educatiu, fins i tot quan l’estratègia de disseny sigui adequada.

: Sala de Graus
: Amb data de lectura
:
La Unión Europea ha destinado más de 45.114 millones de euros del Mecanismo de Recuperación y Resiliencia (MRR) a la rehabilitación energética de viviendas, un sector responsable del 40 % del consumo energético de la Unión. Sin embargo, este mismo instrumento arroja resultados muy dispares: algunos Estados miembros cumplen la mayoría de sus hitos, mientras que otros avanzan poco. ¿Por qué la financiación no llega a los edificios de la misma manera? Este estudio sostiene que la respuesta no reside en la cuantía de la inversión, sino en quién está preparado para ejecutar las obras. La investigación combina un análisis a gran escala (UE-27) que examina 61 variables mediante correlaciones, pruebas de robustez y métodos de agrupación (*K-means* y *K-prototypes*) con un análisis cualitativo detallado de tres casos de estudio: Francia, Estonia y España. Los resultados muestran que las estructuras de gobernanza y la presencia de organismos intermediarios especializados están significativamente asociadas al cumplimiento de los hitos, a diferencia de la inversión per cápita. No obstante, el análisis también revela una paradoja: la aprobación normativa avanza más rápido que la ejecución física, observándose la mayor brecha en España y la menor en Francia. Estos hallazgos nos obligan a replantearnos una cuestión que parecía resuelta: ¿Qué significa realmente que un país progrese? La brecha entre el mero cumplimiento y la transformación genuina plantea interrogantes importantes para el diseño de futuros instrumentos de financiación europeos.

: Sala de Graus
: Amb data de lectura
:
This thesis develops an integrated decision-support framework for neighborhood park renewal, using Parc de la Torrassa as a case study. Based on field observations and 257 valid on-site questionnaires, it examines residents’ perceptions of current park conditions, use experience, 18 visualized point–strategy combinations, renewal priorities, and expected overall impacts. The results show general support for Shade, Rest/Social, and Vegetation improvements, while differences among groups with different use experiences are concentrated in specific locations and proposals. Park Users also express more positive expectations of overall park improvement than Park Non-Users. The study demonstrates how residents’ ex-ante evaluations can support spatial diagnosis, location–intervention matching, and renewal prioritization, while highlighting the importance of safety, cleanliness, maintenance, lighting, and public services.

: Sala Beta
: Amb data de lectura
:
L'habitatge social a Los Ríos, Equador, una província agrícola de la regió Costa amb més de 900.000 habitants situada a 347 km de Quito, creix de manera constant, però sense criteri tècnic. La legislació reconeix el seu caràcter progressiu, mentre la pràctica documentada revela ampliacions resoltes sense assessorament professional. Aquest treball formula un sistema d'habitatge social incremental que ordena aquest creixement des de les seves dimensions socioculturals, funcional, constructiva i bioclimàtica. La investigació parteix d'una revisió teòrica de l'habitar com a fenomen d'identitat i apropiació, de l'habitatge mínim com a problema històric de mesura i de la casa creixedora com a estratègia projectual. Sobre aquesta base es desenvolupa un instrument propi d'anàlisi comparada, aplicat a vuit referents internacionals per identificar mecanismes de creixement eficients i errors recurrents. Aquesta lectura es complementa amb una enquesta a 54 habitants de Los Ríos. Del creuament entre ambdós instruments sorgeixen els criteris de la proposta. Un sistema constructiu de suport fix (nucli) i farciment lleuger (envolupant de creixement), amb estratègies bioclimàtiques verificades mitjançant simulació energètica per al tròpic humit. La verificació va confirmar que el compliment normatiu no garanteix el rendiment tèrmic real. Decisions no exigides per la norma, com la reflectància de la coberta i la ventilació creuada, expliquen la millora de gairebé dos graus en la temperatura operativa. Quatre variants de creixement demostren que el mateix nucli sosté trajectòries familiars diferents sense renunciar als criteris formulats. El sistema resultant no resol només un problema de metres quadrats. Proposa estructura, ordre i criteri tècnic a un creixement que a Los Ríos ja passa, però sense direcció.

: Sala Beta
: Amb data de lectura
:
El crecimiento urbano y la evolución hacia envolventes compactas y herméticas han reducido las cavidades, cámaras, juntas y espacios intersticiales utilizados por la fauna como refugio, reproducción o permanencia. Esta investigación analiza qué puede aprender el proyecto arquitectónico de los modos en que la fauna urbana ocupa los edificios, con el objetivo de identificar patrones espaciales y constructivos y traducirlos en orientaciones para una envolvente multiespecie compatible con sus prestaciones y usuarios. La metodología comprende la revisión del estado del arte, el estudio de especies vinculadas a edificios, el análisis de espacios ocupados y la construcción de una taxonomía de habitáculos. Esta relaciona posición, escala, tipo de ingreso y estrategia de ocupación, complementándose con la distribución vertical de las especies. Los resultados muestran que las configuraciones más recurrentes combinan protección climática, acceso exterior, estabilidad y separación de la actividad humana. Se concluye que una envolvente multiespecie no debe permitir una ocupación indiscriminada, sino producir, distribuir y regular oportunidades mediante geometría, espesor, escala, posición y mantenimiento. La aportación comprende una taxonomía de habitáculos y orientaciones aplicables al diseño de envolventes multiespecie.

: Sala Beta
: Amb data de lectura
:
Este Trabajo Final de Máster analiza distintos sistemas de impermeabilización empleados en cubiertas planas con el objetivo de determinar hasta qué punto la desmontabilidad constituye un criterio relevante de sostenibilidad frente a otras variables como la durabilidad, el mantenimiento, la reparabilidad, el impacto ambiental y el comportamiento al final de la vida útil. Se estudian cuatro soluciones representativas: poliurea aplicada in situ, membrana bituminosa SBS adherida, EPDM con fijación mecánica y PVC-P en sistema lastrado. La metodología se basa en revisión documental, fichas técnicas, manuales de instalación, Declaraciones Ambientales de Producto y casos reales de retirada y reciclaje. Los resultados muestran que los sistemas adheridos presentan mayores dificultades de separación respecto al soporte, mientras que los sistemas fijados mecánicamente o lastrados facilitan su liberación, aunque las uniones entre paños siguen condicionando una desmontabilidad completamente reversible. En el escenario temporal de 100 años planteado, el EPDM presenta el menor impacto acumulado, seguido del SBS, PVC-P y poliurea, mostrando que la forma de instalación no determina por sí sola el comportamiento ambiental. También se observa que los módulos de fin de vida de las DAP no permiten conocer directamente la capacidad real de recuperación, reutilización o reciclaje. Se concluye que la desmontabilidad es una variable importante, pero debe analizarse junto con la vida útil, el mantenimiento, las renovaciones y las posibilidades reales de recuperación. Dentro de los criterios estudiados, el EPDM fijado mecánicamente o lastrado presenta una condición favorable por su independencia respecto al soporte, su vida útil de referencia y la existencia de experiencias documentadas de recuperación para reciclaje.

: Aula PFC1
: Amb data de lectura
:
El presente trabajo analiza de manera comparativa el desempeño ambiental y económico de dos soluciones constructivas, una en madera mediante CLT y GLT y otra en hormigón, aplicadas a una misma vivienda de carácter social. Como caso de estudio se toma una vivienda tipo del conjunto de 85 viviendas de protección oficial de Cornellà de Llobregat, que se utiliza como base común para construir seis escenarios de comparación correspondientes a los dos sistemas constructivos evaluados en Cornellà, Madrid y Bilbao. La metodología parte del principio de mantener una misma vivienda y unas condiciones arquitectónicas comparables, permitiendo que cada sistema adopte las secciones y cantidades necesarias según sus propias características. A partir de los modelos BIM se obtienen las cantidades de materiales y se integran posteriormente la evaluación energética mediante CE3X, el análisis de ciclo de vida con One Click LCA, el estudio territorial y logístico mediante QGIS y una estimación económica que considera la estructura, el transporte y el consumo energético durante un periodo de 50 años. Los resultados muestran que la solución de madera presenta un menor potencial de calentamiento global en los tres contextos estudiados, con reducciones entre el 18,7 % y el 26,9 % respecto al hormigón. Sin embargo, la mayor parte del impacto acumulado corresponde a la energía utilizada durante la fase de uso, cuyo valor cambia principalmente según la localización y presenta pocas diferencias entre los dos sistemas dentro de una misma ciudad. Madrid obtiene los mayores consumos y emisiones operacionales, mientras que Cornellà y Bilbao presentan resultados menores y más próximos. En la dimensión económica se observa una tendencia diferente. Dentro del alcance definido, la solución de hormigón presenta menores costes en los seis escenarios, con diferencias aproximadas de entre 7.000 y 8.600 € por vivienda. Estas diferencias se relacionan principalmente con el coste inicial de la estructura, mie

: Sala PFC2
: Amb data de lectura
:
Despite the universal recognition of children’s right to play, the standardized playground model characterized by fenced enclosures and synthetic safety surfaces presents critical spatial and environmental challenges in Mediterranean cities. In these contexts, intense solar radiation, dense urban fabrics and changing family dimensions and shapes demand localized, climate-responsive design rather than imported global spatial formulas. This research investigates through a comparative analysis of Barcelona, Spain, and Tunis, Tunisia. By examining how these two cities plan, distribute, design and maintain their respective play spaces, the study explores the limitations of relying strictly on institutional frameworks and standardized safety norms and tries to open some perspectives for a fair, fresh, fun future cities in wich children play an active role. The research evaluates the architectural, thermal, and behavioral performance of formal play spaces across both urban contexts. These formal conditions are then contrasted with a documentation of informal and vernacular play practices in Mediterranean tradition, where children spontaneously appropriate traditional alleyways, vacant lots, and street margins. By bridging formal playground provision with everyday spatial practices, the study identifies some critical factors that shape the quality of children’s environments. Ultimately, the thesis translates these findings into the mediterranean play model. Built upon seven core design principles, this cross-scalar framework provides strategies for transitioning from isolated, overheated enclosures toward a joyful, fair and free public space.

: Aula PFC2
: Amb data de lectura
:
Urban ground floor is a spatial condition of similarities and contradictions, a place and an act of negotiation. This thesis examines the friction between the public and the private realm, that is represented and studied through the urban objects that are located in the open-air ground floor space. This research combines a theoretical investigation of the urban ground, public and private space and the urban objects through their boundaries, multifunctionality and the urban rhythms they establish through an on-field analysis of three housing estates in the Barcelona metropolitan area. By analysing the three case studies, this thesis explores how the urban objects shape the ground floor environment, the morphology of the new urban space that is defined, the functions and boundaries of these objects and how their temporal conditions influence the use and character of the open-air urban space. Additionally, it documents the urban objects located in these case studies in a photographic catalogue and creates a series of illustrations and maps, researching novel ways of illustrating the objects in the common field and highlighting the realm of these objects, as well as the overlapping of different activities and attributes they have. Based on these findings, this thesis produces an archive of the urban objects, in order to create a basis, a starting point, for future research endeavors attempting to analyse urban objects in the urban ground floor.

: Sala PFC2
: Amb data de lectura
:
Les ciutats, especialment les que tenen una densitat tan elevada com Barcelona, ??depenen enormement dels seus entorns immediats i globals per al seu proveïment alimentari. A mesura que s'intensifiquen els fenòmens climàtics i persisteixen els conflictes globals, augmenta el risc per a la seguretat alimentària de milions de residents urbans. La integració deliberada de sistemes alimentaris regeneratius en el teixit urbà, periurbà i rural de la ciutat ofereix l'oportunitat de reforçar la resiliència alimentària urbana davant d'aquests esdeveniments. El projecte, Toward a Secure Food Future (Cap a un futur alimentari segur), dona forma i identitat als teixits periurbans de Barcelona: un espai intermedi essencial, sovint invisible, que connecta els productors d'aliments amb els consumidors mitjançant intercanvis alimentaris constants i complexos. L'anàlisi multicapa del moviment d'aliments a través de l'estructura periurbana de Barcelona revela tant els riscos com la resiliència de les infraestructures i els fluxos alimentaris —ja siguin de mobilitat, socials o econòmics. L'estudi de projectes agroalimentaris locals contemporanis permet entreveure com les innovacions actuals poden orientar la planificació futura d'uns sistemes alimentaris resilients. A Barcelona, ??l'intercanvi d'aliments es produeix de múltiples maneres. Alguns intercanvis semblen clars i senzills: una mongeta creix a la vall i el pagès la transporta fins a la ciutat per vendre-la al mercat de pagès. Tanmateix, la majoria d'aquests intercanvis són ocults i complexos, i tenen el potencial d'incidir en la seguretat del futur alimentari de la nostra ciutat.

: Sala PFC1
: Amb data de lectura
:
El golf de Nicoya i la península de Nicoya formen un sistema estuari ecològicament continu, però històricament, infraestructuralment, administrativament i socialment fragmentat. Aquesta tesi analitza la fragmentació i com les connexions marítimes afavoreixen la reconnexió regional. La recerca combina revisió històrica, cartografia, anàlisi multiescalar, classificació tipològica costanera, Angular Choice i isòcrones de navegació. Els resultats mostren que la carretera Panamericana va reorganitzar els fluxos nacionals mitjançant un eix terrestre longitudinal i va afeblir les relacions transversals i marítimes. Les connexions regionals es concentren en dos nodes i configuren una xarxa vulnerable des d’una perspectiva sistèmica. La infraestructura portuària evidencia integració desigual entre la costa continental formal i connectada i comunitats peninsulars dependents d’atracadors informals amb suport limitat. Els vincles entre aquests llocs, rutes terrestres i la pesca il·legal, no declarada i no reglamentada confirmen que l’activitat constitueix un problema infraestructural, econòmic i institucional. En avaluar escenaris, l’estudi defineix estratègies sistèmiques per entreteixir i equilibrar fluxos del golf, utilitzant l’aigua com a força de cohesió territorial.

: Sala PFC1
: Amb data de lectura
:
Aquesta tesi estudia el Mercat dels Dimarts de Tire com un sistema urbà temporal configurat per pràctiques quotidianes, producció agrícola, circulació i intercanvi. Mitjançant l’observació de camp i la cartografia espacial, l’estudi se centra en tres escales interrelacionades del mercat: el teixit urbà de Tire, el paisatge productiu de la conca del Küçük Menderes i la trajectòria a microescala de la menta, des del seu cultiu fins a la venda. Seguint la relació entre les estructures urbanes permanents i les ocupacions temporals del mercat, la recerca posa de manifest com la ciutat es transforma cada setmana a través dels carrers, les parades, els moviments i les interaccions socials. El Mercat dels Dimarts de Tire no és només un esdeveniment comercial, sinó que forma part d’un metabolisme productiu més ampli que connecta el paisatge, la producció d’aliments, la mobilitat i la vida urbana quotidiana.

: Sala PFC1
: Amb data de lectura
:
Urban centrality is often understood through fixed centres, dominant functions, or measurable patterns of accessibility. Yet in complex urban environments, centrality can emerge through the coexistence of multiple urban and social conditions. This thesis examines El-Mansheyya area in Alexandria, Egypt, a historically significant centrality shaped by infrastructure, commerce, symbolism, public space, transportation and everyday occupation. The research introduces the concept of Negotiated Centrality as a term for understanding urban centrality as an ongoing condition produced through the interaction, overlapping and recalibration of heterogeneous urban systems. Historical and cartographic research, GIS , Space Syntax and isovist analysis reveal different layers of accessibility, movement, integration and spatial attributes. These are then contextualized and brought into dialogue with other less conventional ways of representation, field observation, photography, drawings, Perceptual mapping and street conversations are used to reveal the unmapped dimensions of the city and place and construct its social every-day lived narrative. Moments of removal, interruption and spatial change are observed to understand how this centrality adapts when its supporting conditions are altered or interrupted. Through a wider narrative, this thesis argues that El-Mansheyya’s importance does not derive from a singular function or spatial configuration, but from the continual interaction, friction and coexistence of multiple systems. Consequently, this thesis establishes Negotiated Centrality as a concept that describes how urban centrality is continuously produced, experienced and transformed through the negotiation and overlap of these layers.

: Sala PFC1
: Amb data de lectura
:
This thesis aims to analyze and explain the urban development of the US-Mexico most populated border regions through an interdisciplinary urban lens. The research focuses on four enclaves; Tijuana and San Diego, Mexicali and Calimexico, Ciudad Juarez and El Paso, and Laredo and Nuevo Laredo. The goal is to analyse a broad spectrum of different urban patterns along the border to understand the factors of what make these spaces different and similar from each other. To coherently describe the research findings, the work is divided into three main parts. Each part is analyzed at different scales that culminate in a human-scale conclusion. The first part is retrospective; the research takes a historical, political and sociological approach to explain the urban growth of each area. To better explain how each enclave came to be, there is a focus on one key historical political decision that fundamentally changed the growth patterns of each city in the 20th century. This part is analysed at the city wide scale, using historical maps, GIS data, and research from different fields to narrate the why and how each city came to be. The second part is contemporary; an analysis of what happens at the border today. Through GIS mapping tools and pattern analysis techniques, the research illustrates the urban results of the last chapter’s historical catalysts. This part focuses on a smaller scale along the border, specifically the first “face” of El Paso and Ciudad Juárez, and Mexicali and Calexico. Depending on its urban composition, this part analyses the first urban block or the first buffer zone past the border itself. These findings set up a template for the next phase to experiment on. The third part is prospective; the “what if” portion of the thesis. In this part, the research takes a speculatory approach to the findings of the second part and runs possible (and not so possible) scenarios through the found data and patterns. This part asks itself questions that aren’t s

: Aula PFC1
: Amb data de lectura
:
La metrópoli contemporánea opera bajo un régimen de funcionamiento continuo sostenido por infraestructuras y servicios que no cesan durante la noche. Sin embargo, los instrumentos de planeamiento han regulado la vida nocturna en torno al par ocio-descanso, ignorando su dimensión operativa. Esta investigación propone dos conceptos para abordar esa laguna. El metabolismo basal urbano designa el conjunto de operaciones que la ciudad no puede suspender sin comprometer su continuidad. La ciudad latente designa el territorio que estas operaciones producen y habitan cuando la actividad diurna se ha retirado. Tomando Barcelona y su área metropolitana como caso de estudio, la investigación cartografía los componentes del metabolismo basal urbano en sus dimensiones material, operativa y de gobernanza, y proyecta esa lectura sobre el territorio en dos dimensiones: tiempo y espacio. Los resultados revelan que el territorio de la ciudad latente no coincide con el de la noche social sino que la rodea, la abastece y la sostiene desde sus márgenes, evidenciando un punto ciego estructural del planeamiento nocturno contemporáneo.

: Aula PFC1
: Amb data de lectura
:
Este trabajo estudia el Parque Ignacio Manuel Altamirano (Parque Papagayo), en Acapulco de Juárez, México, a partir de una pregunta única: ¿qué elementos únicos hacen de este sitio un espacio estratégico para la transformación actual de la ciudad? El primer capítulo, con cartografía de archivo (1805-1976) y un análisis espacial propio, muestra que el predio del antiguo Hotel Papagayo alcanzó una escala sin precedentes en la bahía (21,54 hectáreas, el 151,9 % de la suma de los demás predios hoteleros del periodo) y ocupó una posición estratégica entre la vía de acceso a la ciudad y su extensión turística. El segundo capítulo analiza el estado actual del parque —su equipamiento interior, su accesibilidad y su relación con los servicios y las zonas turísticas de la bahía— mediante dibujos propios y el mapeo de establecimientos económicos del INEGI. Concluye que el parque, de imagen decorativa, ha pasado a ser infraestructura urbana activa: una bisagra entre población residente y población flotante. Ambos capítulos sostienen que la condición estratégica del parque no es reciente, sino presente desde su origen, y que hoy se manifiesta en su capacidad de reunir, en un mismo espacio, a quienes habitan Acapulco y a quienes la visitan.

: Aula PFC2
: Amb data de lectura
:
Catalunya s'enfronta a un profund dèficit habitacional i a una demanda creixent, situació agreujada per l'escassetat de mà d'obra qualificada en el sector. Davant d'això, la construcció industrialitzada emergeix com una oportunitat estratègica que, a més d'agilitzar processos, aporta un valor afegit clau per assolir els imminents objectius europeus de descarbonització. El propòsit principal d'aquest treball és formular un full de ruta operatiu per viabilitzar la transició cap a l'habitatge plurifamiliar industrialitzat al territori. La metodologia articula una revisió històrico-internacional, el disseny d'una taxonomia del teixit industrial local, entrevistes a actors clau i l'anàlisi de casos d'estudi, jerarquitzant les problemàtiques estructurals mitjançant matrius DAFO i de priorització. Les troballes evidencien que, si bé l'ecosistema català posseeix una maduresa tècnica intermèdia que ja garanteix reduccions de terminis significatives, una alta previsibilitat econòmica i un acompliment mediambiental superior, la seva escalabilitat es veu severament frenada per la inestabilitat de la demanda, un marc hipotecari obsolet i la paràlisi burocràtica. Com a contribució, es proposa un full de ruta desplegat en fases temporals (desbloqueig crític, escalabilitat i consolidació) per sistematitzar i fer abordable la incorporació d'aquest model constructiu com a pràctica habitual en l'edificació plurifamiliar. En conclusió, la implementació exitosa exigeix entendre el sector com una xarxa d'engranatges interconnectats. Per traccionar el canvi definitiu, és imprescindible que la contractació col·laborativa, l'actualització financera i la coordinació publicoprivada actuïn de manera conjunta i sincronitzada.

: Aula PFC2
: Amb data de lectura
:
En el contexto de la transición hacia una economía circular en la edificación, la valoración de componentes constructivos se ha focalizado predominantemente en la reducción del impacto ambiental evitado y el reciclaje de materiales, relegando los atributos cualitativos intrínsecos de las piezas recuperadas. Con el fin de responder a esta problemática, el presente trabajo establece un método evaluativo para cuantificar y valorar de manera integral el grado de aprovechamiento de las prestaciones en componentes arquitectónicos reclamados. La investigación adoptó un enfoque aplicado que combinó la revisión del estado del arte con el análisis empírico de las hojas de ruta y despieces de proyectos desarrollados por estudios referentes como Superuse Studios, Lendager, Assemble y Parabase. A partir del mapeo sistemático de estas obras, se estructuró un flujo de valorización basado en seis nodos interrelacionados: forma y tamaño, procesos, características, prestaciones proyectadas, y funciones de origen y destino. Asimismo, se diferenciaron conceptualmente las acciones de reúso y reutilización, se categorizaron los procesos de transformación en conservadores y generativos, y se formalizaron matrices de prioridad funcional fundamentadas en las capas de Stewart Brand. Como aporte central, la investigación formula el Índice de Aprovechamiento Prestacional, un instrumento cuantitativo que pondera el nivel de exigencias entre el uso original y el nuevo destino para clasificar la eficiencia cualitativa en niveles alto, medio y bajo. Se concluye que la integración de propiedades mecánicas, higrotérmicas, acústicas y visuales no solo complementa la medición de emisiones de carbono, sino que abre nuevas posibilidades proyectuales, dotando de transparencia, objetividad y escalabilidad al diseño sostenible.

: Aula PFC2
: Amb data de lectura
:
Les proteccions solars constitueixen una estratègia passiva capaç de modificar simultàniament els guanys solars, la disponibilitat de llum natural i les condicions de confort visual. Aquesta investigació avalua configuracions de proteccions solars fixes exteriors aplicades a la Biblioteca Oriol Bohigas de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, considerant les seves façanes vidrades orientades al sud i a l’est. La biblioteca s’utilitza com a base per desenvolupar una anàlisi paramètrica sota unes condicions de simulació definides, sense pretendre establir solucions definitives per a la seva implementació a l’edifici. La definició de les solucions parteix d’una revisió bibliogràfica i de l’anàlisi de biblioteques construïdes a Catalunya, a partir de les quals s’estableixen tipologies, materials i paràmetres de referència. La seva avaluació segueix un procés seqüencial que integra el comportament energètic, la il·luminació natural i l’enlluernament. Inicialment, s’analitza la demanda tèrmica de configuracions horitzontals, verticals i de tipus gelosia mitjançant DesignBuilder/EnergyPlus. Posteriorment, les alternatives seleccionades s’estudien mitjançant indicadors d’il·luminació natural amb DesignBuilder/Radiance, il·luminància i uniformitat amb DIALux evo, i enlluernament mitjançant DGP i sGA amb Honeybee/Radiance. Els resultats mostren que una menor demanda tèrmica no implica necessàriament un millor comportament global. Entre les configuracions analitzades, la protecció vertical de fusta presenta l’equilibri més favorable entre comportament energètic, disponibilitat de llum natural i confort visual. En canvi, una configuració horitzontal d’alumini s’identifica com el cas més crític pel que fa a l’enlluernament. A partir d’això, la incorporació d’un screen interior millora el comportament anual davant de l’enlluernament sense penalitzar la demanda tèrmica, fet que evidencia la necessitat de valorar conjuntament els criteris energètics i visuals.

: Aula PFC1
: Amb data de lectura
:
El trabajo estudia y analiza la Casa BE, un caso de vivienda unifamiliar de altas prestaciones constructivas situada en Argentona, Cataluña, la cual opera en régimen eléctrico autónomo; sin conexión ordinaria a la red, en el contexto de la zona climática C2 (CTE). El análisis combina la experiencia de sus ocupantes, recopilada mediante una entrevista centrada en los hábitos, adaptaciones y estrategias de gestión desarrollados durante el uso de la vivienda, con mediciones de las condiciones ambientales interiores que permitan caracterizar el comportamiento térmico real de sus espacios habitables y observar su respuesta frente a las variaciones del clima exterior de las dos primeras semanas del mes de septiembre. El caso permite comprender las implicaciones técnicas y de uso asociadas a una vivienda energéticamente autónoma, partiendo de la relación entre eficiencia constructiva, generación renovable, almacenamiento, gestión energética y habitabilidad.

: Aula PFC2
: Amb data de lectura
:
La manca de normatives d'eficiència energètica a Bolívia perpetua l'ús d'envolupants residencials homogènies i inadequades davant de tres zones climàtiques (ZC) antagòniques: La Paz, Cochabamba i Santa Cruz. Encara que el clima bolivià resulta benèvol, les deficiències constructives forcen la introducció de climatització electromecànica. Davant d'això, es planteja el desafiament de dissenyar edificacions confortables prescindint de sistemes actius, maximitzant l'estalvi energètic mitjançant l'optimització dels tancaments. Per resoldre aquesta bretxa tècnica, la investigació formula una metodologia multiobjectiu i multicriteri fonamentada en l'optimització paramètrica sobre un bloc plurifamiliar tipus. Mitjançant simulacions termodinàmiques amb EnergyPlus i DesignBuilder (v. 7.2.0.032), s'avalua la incidència dels tancaments opacs i translúcids. El mètode contrasta solucions tecnològiques locals amb referències europees homòlogues validades mitjançant la classificació Köppen-Geiger. L'avaluació quantifica la demanda energètica en kWh/m², el cost en €/m² i la petjada ecològica en kgCO2eq/m², integrant el carboni operatiu i l'embutxacat derivat de la base BEDEC (etapes A1-A3 de l'ACV). L'anàlisi multicriteri demostra que la ZC1 (freda) requereix tancaments opacs d'alta inèrcia tèrmica i baixa transmitància; la solució de Madrid redueix la demanda de calefacció hivernal un 70,64%. A la ZC2 (temperada), les infiltracions invaliden l'acumulació tèrmica, exigint estanquitat perimetral i proteccions solars; la proposta de Santiago de Compostel·la redueix la calefacció un 70,10%. A la ZC3 (tropical), el vidre indueix un sobreescalfament crític, demanant un ombrejat rigorós; l'envolupant de Tenerife retalla la refrigeració estival un 71,65%. La metodologia aporta pautes de disseny passiu replicables que garanteixen confort higrotèrmic sense dependre d'instal·lacions mecàniques.

: Aula PFC1
: Amb data de lectura
:
La presente investigación aborda la reserva ferroviaria de la Zona Metropolitana de Guadalajara desde una aproximación que se apoya en una postura geográfica que entiende el espacio no como un contenedor neutral donde ocurren cosas, sino como el resultado de una evolución constante que refleja el palimpsesto de lo planeado, lo cotidiano y lo simbólico. Originalmente proyectada como una infraestructura periférica, la vía férrea fue absorbida por el crecimiento urbano hasta transformarse en una "cicatriz" que atraviesa la ciudad. Al encontrarse al medio del paisaje urbano tapatío, surge la necesidad de analizar su relación con la vida urbana más allá de la mirada técnica que la interpreta únicamente como parte de una red de flujos de mercancías a nivel internacional.Por lo tanto se analiza desde una perspectiva que reconoce que el paso del tren, ha dado cabida a un espacio con dinámicas propias. En este contexto, se destacan dos dimensiones sociales principales que caracterizan el caso de estudio en la actualidad. Por un lado, la reserva sirve de soporte a la ruta ferroviaria que conecta el sur con el norte del país, consolidándose como una de las principales rutas migratorias que conectan Centroamérica con Estados Unidos. Por otro lado, ese mismo espacio es para muchos habitantes locales, un espacio posible de apropiaciones y usos cotidianos. Desde esta perspectiva la investigación propone reconocer primero la morfología de la via con respecto a la forma urbana para posteriormente identificar este espacio como un umbral donde se manifiestan y encuentran distintas temporalidades de uso. Para ello, se analiza un tramo de la reserva y se interpretan las manifestaciones espaciales con el fin de identificar elementos que van desde fogatas y caminos del deseo hasta asentamientos o comercios en proceso de regulación para detectar aquellas “ciudades temporales” que revelen posibilidades, necesidades, vulneraciones o deseos de apropiación.

: Aula PFC1
: Amb data de lectura
:
Esta investigación evalúa el potencial de las vías del Área Metropolitana de San Juan (AMSJ) para reinterpretarse como avenidas metropolitanas, mediante la adaptación del Pla Director Urbanístic Metropolità de Barcelona a un instrumento de seis dimensiones y dieciocho indicadores. Se identifican tres corredores candidatos: la PR-1, la PR-2 y la PR-3. Se analiza la red vial, los tejidos urbanos y los sistemas ecológicos del AMSJ para la aplicación detallada del instrumento, que se concentra en la PR-1, la Carretera Central. El instrumento se aplica en tres escalas -metropolitana, intermedia y local- que permiten leer el desempeño agregado del corredor, la tensión entre sus tramos contiguos y el detalle morfológico de sus secciones.

: Aula PFC1
: Amb data de lectura
:
L'expansió metropolitana de Houston ha creat un paisatge suburbà singular, configurat per una planificació integral a gran escala, la inversió empresarial i unes infraestructures de mobilitat en constant evolució. Durant les últimes dècades, el desenvolupament suburbà de la regió ha transcendit l'expansió residencial convencional per orientar-se cap a formes urbanes altament especialitzades i impulsades per dinàmiques econòmiques. Entre les tipologies emergents més destacades de l'àrea metropolitana de Houston hi ha les comunitats planificades de manera integral (*Master Planned Communities* o MPC), els campus corporatius i els desenvolupaments orientats al transport públic (*Transit-Oriented Developments* o TOD). Cadascuna d'aquestes tipologies representa una variant diferent pel que fa a l'organització suburbana, la governança, l'ús del sòl i la identitat espacial, reflectint així transformacions més àmplies en l'urbanisme modern i la descentralització metropolitana. Aquesta tesi analitza l'estructura morfològica d'una de les formes suburbanes emergents de Houston: CityPlace, un desenvolupament vinculat al model de campus corporatiu. Tot i que les MPC i els TOD ofereixen termes de comparació rellevants, l'objectiu principal d'aquesta investigació és examinar l'organització espacial, infraestructural i socioeconòmica d'un model suburbà articulat al voltant d'un nucli corporatiu, prenent com a cas d'estudi CityPlace —anteriorment associat al campus d'ExxonMobil, al nord de Houston. Com a un dels desenvolupaments suburbans contemporanis més significatius de la regió, CityPlace representa una condició urbana híbrida que combina característiques de zona corporativa, districte d'usos mixtos i centre urbà emergent. La planificació integral de CityPlace ofereix una oportunitat clau per examinar com evoluciona la morfologia suburbana en resposta a la reestructuració econòmica, a les exigències de mobilitat i als patrons canviants de treball i residència.

: Aula PFC1
: Amb data de lectura
:
Este trabajo analiza el concepto de estandarización flexible en la obra del arquitecto finlandés Alvar Aalto desarrollado entre 1937 y 1945 como parte de la consolidación industrial de Finlandia en su incipien- te modernización y posterior contexto adverso, no solo local, sino mundial. El estudio examina cómo Aalto integró la tradición cons- tructiva en madera, desde el abordaje tecnológico y desde el aborda- je cultural, con los procesos de industrialización masiva, influenciado notablemente por los sistemas de prefabricación estadounidenses, la aplicación del concepto de regionalismo aplicado a los mismos y el contexto de reconstrucción nacional durante y tras la Segunda Guerra Mundial. A través de un análisis histórico y técnico, el trabajo explora la relación del arquitecto con la élite industrial y los organis- mos gubernamentales para desarrollar soluciones habitacionales que generen equilibrio entre la eficiencia técnica y las necesidades hu- manas y biológicas. El trabajo documenta la evolución de estas ideas desde los concursos de vivienda unifamiliar públicos y privados hasta la creación de sistemas normativos como el sistema AA y las fichas técnicas de estandarización.

: Amb data de lectura
:
La presente investigación aborda la obsolescencia tipológica y las posibilidades de intervención multiescalar en conjuntos habitacionales de bloques tipo C construidos durante la década de 1990 en Chile, tomando como caso de estudio Bajos de Mena. Estos conjuntos presentan actualmente diversas problemáticas asociadas a su desactualización, entre ellas déficits de accesibilidad, limitaciones en la superficie y distribución interior de las viviendas, proliferación de ampliaciones informales y conflictos derivados de su régimen de copropiedad. A ello se suman procesos de degradación urbana, expresados en la baja calidad de los espacios intersticiales, la carencia de equipamientos y la débil relación entre los edificios y el espacio público. El objetivo fue analizar estos conjuntos en tres escalas: estructura urbana, ordenación del conjunto y relación entre bloques, y vivienda, con el fin de establecer criterios de intervención potencialmente aplicables a otros conjuntos de características similares a nivel nacional. De los quince conjuntos de bloques tipo C identificados en Bajos de Mena, se seleccionaron cuatro conjuntos habitacionales, buscando representar configuraciones diferenciadas dentro del sector. Los resultados evidencian deficiencias en las tres escalas estudiadas. A escala urbana se identifican problemas de jerarquización vial y predominio de un tejido residencial homogéneo; a escala de conjunto, contrastes de densidad y dificultades en el uso de los espacios libres; y a escala habitacional, déficits de superficie y accesibilidad. El análisis interescalar permite reconocer relaciones entre las condiciones urbanas, espaciales y habitacionales. Se concluye que la incorporación de criterios de intervención multiescalar, capaces de articular actuaciones sobre la estructura urbana, los conjuntos y las viviendas, puede favorecer mejoras integrales en las condiciones de habitabilidad de Bajos de Mena y constituir una referencia para otros conjuntos habitacionales

: Aula PFC2
: Amb data de lectura
:
Aquest Treball Final de Mestratge analitza les formes d'ocupació a la conca mitjana del riu Otún (Colòmbia) a partir de la relació morfotipològica entre la llera, les vies i l'habitatge, cercant comprendre les seves lògiques d'implantació, connectivitat i posicionament davant de les infraestructures verdes i grises. Per això, es desenvolupa una metodologia multiescalar que integra l'anàlisi cartogràfica, la interpretació d'ortofotografies i el dibuix analític de 23 teixits i 104 habitatges; eines que permeten identificar patrons recurrents docupació i agrupacions morfotipològiques en un paisatge en transició. Els resultats evidencien que aquest corredor fluvial no constitueix una vora homogènia, sinó un sistema complex de transicions híbrides on la llera i la xarxa viària actuen com a estructures determinants que generen fragmentació i vulnerabilitat, però també oportunitats de revitalització urbanística. Finalment, el treball tradueix aquestes troballes en principis d?intervenció orientats a la connectivitat ecològica, la mitigació de riscos i la consolidació d?un parc lineal, assumint les lògiques situacionals com a eines de projectació cap a un hàbitat resilient i territorialment equilibrat.

: Aula PFC1
: Amb data de lectura
:
Was wird werden? —què passarà?—. Amb aquesta pregunta, Aby Warburg, en el llindar del canvi de segle, es preocupa per l’avenir de la nostra espècie en un moment en què els éssers humans naveguen per la terra sense l’ajut de les estrelles. D’un passat relatiu al món clàssic on tant les persones com l’arquitectura guardaven una estreta relació amb el paisatge a través del mite, l’aparent abandó d’aquest simbolisme sembla que, en l’actualitat, ens allunya i desvincula respecte del lloc. El Genius loci, divinitat menor de l’antiguitat, ho impregnava tot, natura i construcció, de força i d’intel·ligència. La voluntat perseguida en el present treball és la d’aproximar-nos a aquest geni de la mà de l’escriptora Violet Paget (1856-1935) i del seu imaginari, configurat a partir de la seva formació. Capaç d’apercebre’s de la màgia d’aquest geni, en aquestes línies s’aprofundeix en el testimoni que l’escriptora ens deixa sobre la seva concepció de la relació humana amb l’esperit d’un lloc. En aquest sentit, tractar la biografia de l’autora i abordar, des de la seva perspectiva intel·lectual, conceptes arquitectònics com el ‘jardí’ o el fenomen del ‘viatge’, serà determinant per a desentrellar aquest enteniment. En última instància, tot aquest coneixement és aplicat a la vil·la Il Palmerino, residència als afores de Florència i on l’escriptora va viure, com a exponent de la perpetuació d’aquest esperit. Amb tot, el propòsit final de la present investigació és explorar els camins històrics per on ronda aquest esperit antic i que, necessàriament, ens ha estat transmès en el nostre temps. Seguir les passes iniciades per na Violet Paget és un bon començament per encaminar-nos en la travessa envers l’enteniment de la relació humana amb l’entorn natural per, així, reconèixer el seu esperit i desenvolupar un sentiment de pertinença amb el lloc i entendre com l’arquitectura o llocs específics actuen com a centres energètics on l’antiguitat clàssica sobreviu i es transforma.

: Aula PFC1
: Amb data de lectura
:
En 1934, la Century of Progress Exposition de Chicago inauguró la Spanish Village, una recreación arquitectónica presentada como réplica exacta del Poble Espanyol construido para Barcelona 1929. Esta concesión, que hasta la fecha ha permanecido al margen de la historiografía sobre exposiciones universales, constituye el objeto de esta investigación, cuyo objetivo es determinar si esta fue una simple traslación material del conjunto catalán o si esta constituye una nueva operación de síntesis visual con entidad cultural propia. Para ello, el estudio se sustenta en documentación inédita conservada en el archivo el Art Institute of Chicago —diarios de viaje, bocetos, fotografías, postales y prensa de época—, así como en el análisis comparado de las arquitecturas representadas, prestando particular atención a los viajes a España de 1929 y 1934 de su arquitecto Daniel H. Burnham Jr. y a su posible impacto en el desarrollo del proyecto. La investigación revela que la Spanish Village no fue una copia directa del recinto barcelonés, sino una hipóstasis de segundo grado que transformó y multiplicó la circulación de su modelo. Así, el recinto se inscribe en una genealogía más amplia de mecanismos de síntesis y puesta en escena de las identidades nacionales en exposiciones universales.

: Aula PFC1
: Amb data de lectura
:
El present estudi examina per què la integració de les pràctiques crítiques d'origen situacionista en els circuits comercials i urbans dominants sol explicar-se com una simple cooptació externa. Davant l'absència d'un marc integrador que expliqui com aquesta assimilació opera simultàniament a escala formal, psíquica i tecnicoinstitucional, aquesta investigació es proposa desentranyar els mecanismes esteticoideològics mitjançant els quals el llenguatge subversiu es tradueix en valor simbòlic assimilable. A través d'una anàlisi hermenèutica de fonts teòriques, arquitectòniques i d'art urbà, s'interpreten les articulacions entre la lògica de l'espectacle, el desig i els mitjans de comunicació contemporanis. L'anàlisi demostra que el gest crític no és erradicat, sinó traduït en dispositius espacials que reconverteixen la seva energia en valor mercantil. El treball aporta així una clau interpretativa renovada sobre la domesticació espacial, i planteja interrogants oberts sobre els límits de la dissidència contemporània.

: Aula PFC1
: Amb data de lectura
:
Esta investigación estudia el Complejo Memorial "Eternitate" y el Cementerio Central Ortodoxo de Chi?inau como partes de un mismo fragmento urbano y como espacios en los que se articulan distintas formas de memoria. El trabajo parte de la hipótesis de que el Complejo Memorial puede entenderse como una transmutación del espacio funerario preexistente, en tanto mantiene una continuidad en la función de recordar a los difuntos y en los recursos simbólicos empleados para ello, aunque transforma su materialidad, sus lenguajes y los rituales asociados al recuerdo. A partir de un enfoque interdisciplinar que combina historia, arquitectura, urbanismo, cultura y estudios de memoria, la investigación reconstruye la evolución histórica y espacial del área y analiza las transformaciones producidas durante el periodo soviético y después de la disolución de la URSS. El estudio incorpora fuentes de archivo, bibliografía académica, trabajo de campo, observación directa y testimonios, con el fin de poner en relación las narrativas institucionales con las experiencias y memorias vinculadas al lugar. Los resultados muestran que el Complejo Memorial "Eternitate" no puede comprenderse únicamente como un monumento soviético conmemorativo de la Segunda Guerra Mundial. Su configuración forma parte de una transformación más amplia del paisaje funerario de Chi?inau, marcada por la desaparición y desplazamiento de antiguos espacios de enterramiento. Asimismo, el Complejo constituye un espacio de memoria en permanente negociación, en el que las narrativas soviéticas, las reinterpretaciones posteriores y las memorias individuales se superponen, entran en conflicto, en algunas ocasiones, mientras en otras establecen continuidades. El análisis permite, finalmente, considerar el Complejo Memorial "Eternitate" como uno de los agentes que intervienen activamente en la construcción, transmisión y transformación de la memoria y lo rituales funerarios.